Unitat de Procés Tècnic

Durant el 2024, la Unitat de Procés Tècnic ha treballat en la descripció del fons personal de Josep Pons Rosell conservat al CRAI Biblioteca de Biologia. 

Antropòleg i professor de la UB, va formar part de l’anomenada Escola d'Antropologia de Barcelona, que va obrir nous camps de recerca en aquesta disciplina, com la genètica de poblacions, la biodemografia, la paleoantropologia i els estudis de desenvolupament, sense deixar de banda enfocaments més tradicionals, com la investigació de les societats protohistòriques i històriques de la península Ibèrica. 

El seu interès per l’anàlisi de caràcters quantitatius amb valor taxonòmic en la diferenciació de poblacions humanes el va portar a especialitzar-se en l’estudi dels dermatòglifs o línies dermopapil·lars, que es va convertir en el seu principal àmbit de recerca. El seu llegat inclou estudis sobre diverses poblacions humanes dels Pirineus, investigacions en excavacions arqueològiques al Llevant espanyol i col·laboracions en projectes institucionals d’antropologia a les colònies del Sàhara Occidental i de Guinea Equatorial durant el període franquista. 

Aquest fons és de gran interès per a la recerca, tant per la seva rellevància en el context de l’època com per la seva àmplia col·lecció de mostres de línies dermopapil·lars i material gràfic, que inclou fotografies, negatius i plaques de vidre recopilades en el marc de les seves investigacions. 

Et convidem a consultar-lo i a descobrir la valuosa contribució de Josep Pons Rosell a l’antropologia.

El passat 6 de març es va dur a terme la viquimarató Traduint dones, organitzada per la Unitat de Procés Tècnic i amb la participació de bibliotecaris dels CRAI biblioteques implicades en el Viquiprojecte Iris, que s'emmarca en els actes organitzats al voltant del Dia Internacional de les Dones. 

L’activitat tenia un doble objectiu. Per un costat, un vessant formatiu i de primer contacte amb les particularitats de l’edició de continguts en obert a l’entorn Viquipèdia. I per l’altre, continuar amb la tasca de visibilització de dones, impulsada pel projecte Iris, a partir de la traducció al català de biografies femenines seleccionades del Portal de les dones. 

Després d’una breu formació per tal d’encarar les traduccions, amb especial atenció a detalls com les infotaules o el control d’autoritats, el gruix de la jornada es va dedicar a aprendre de forma col·laborativa. Es va elaborar també una ajuda titulada Edició en Viquipèdia: ajuda per traduir biografies per donar suport a l’activitat, disponible al Dipòsit Digital de la UB.

El resultat final van ser 15 noves pàgines a la Viquipèdia en català de dones artistes, filòsofes i activistes, bibliotecàries, matemàtiques i autores africanes i asiàtiques.

Un nou grup temàtic de dones, Doctores honoris causa UB, s’incorpora al Portal de les dones ampliant fins a sis els conjunts temàtics. Al mateix temps, forma part d’Alma mater UB al catàleg Autoritats UB al costat d’altres conjunts, com el de Professores UB. 

Des de l’any 1931 la Universitat de Barcelona ha concedit 158 títols de doctor honoris causa, però només 12 han estat atorgats a dones. Una tendència que va començar a canviar a partir del 2022, arribant a la quasi igualtat en la concessió anual d’aquests títols honorífics. 

Amb aquest nou grup, es vol donar visibilitat a les dones que han estat distingides per la seva rellevància en l’àmbit acadèmic, científic o de creació artística i cultural, i difondre la col·lecció patrimonial de la UB. Al mateix temps, és una demostració que queda encara molta feina per fer fins a arribar a una paritat real. 

Dones de l’àmbit de la cultura, com Núria Espert, Montserrat Caballé o Lita Cabellut, de la ciència, com Belinda E. Medlyn, Roberta Sessoli o Elaine S. Jaffe, i de l’activisme polític i pels drets humans com Graça Machel, conformen aquest nou conjunt del Portal de les dones que vol ser una eina útil, dinàmica i en creixement constant.

El CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta una nova col·lecció especial basada en la procedència dels seus llibres: Biblioteca de la Casa d'Osuna. A més de ser considerada la biblioteca privada més important del segle XIX a Espanya, ofereix una interessant història que es remunta al segle XV. A finals del segle XIX va ser adquirida per l’estat i repartida entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i altres institucions. 

La nova col·lecció recull els volums arribats a la universitat, concretament, 989 edicions en 2.290 volums i 252 fullets. Amb la catalogació dels exemplars fins ara localitzats i la inclusió de les diferents marques de propietat a la base de dades Antics posseïdors, s’ha fet un pas més enllà i s’ha creat la col·lecció especial. 

Com es pot copsar, es tracta d’una col·lecció de caràcter multidisciplinari, amb un volum important de llibres il·lustrats i amb predominança dels impresos espanyols del segle XVIII. Tot i que el gruix és d’obres publicades fins al 1820 i es troba al CRAI Biblioteca de Fons Antic, també n’hi ha del segle XIX ubicades principalment als CRAI Biblioteques de Lletres i de Dret, mentre que alguns es custodien en altres CRAI biblioteques. 

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog de Fons Antic.

El CRAI de la Universitat de Barcelona publica el Portal de les dones, coincidint amb la jornada reivindicativa del Dia Internacional de les Dones que se celebra el 8 de març (8M). 

Després d’anys de col·laboració entre la Unitat de Procés Tècnic i diversos CRAI biblioteca, neix aquest nou portal per donar accés als fons patrimonials des d’una perspectiva de gènere, amb la creació de registres d’autoritat de dones que enriqueixen el catàleg Autoritats UB. 

L’objectiu és fer valdre i donar visibilitat a les dones més destacades dels àmbits temàtics i disciplines que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona a partir del seu fons patrimonial bibliogràfic i fer-ho de forma conjunta des d’un únic portal web. 

Una nova eina on conflueixen dues línies de treball recollides al pla estratègic del CRAI Essentia2029. Concretament, la de visibilitzar la producció científica i els fons bibliogràfics patrimonials amb perspectiva de gènere, per mitjà de la creació de registres d’autoritats de dones provinents de diferents projectes. Aquesta, a més, ajudarà a desenvolupar-ne una altra, la d'impulsar la creació de coneixement en accés obert a la Viquipèdia, creant entrades completes de dones de la nostra institució o que apareixen als fons patrimonials custodiats. 

Un portal que serà dinàmic i en creixement constant, amb la incorporació de nous grups de dones i l'ampliació dels ja existents: Dones pioneres UB, Professores UB, Dones al Fons Antic UB, Dones artistes UB+ i Autores de llibre de text UB. 

El pròxim 7 de març serà presentat oficialment en l'Acte Institucional 8M Dia Internacional de la Dona, organitzat per la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Barcelona.

El passat 11 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, el CRAI i la Comissió d’Igualtat de la Universitat de Barcelona van organitzar, conjuntament amb el projecte Viquidones, la Viquimarató UB 11F2025 per donar visibilitat a dones científiques en àrees STEM (terme anglès acrònim de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). 

Entre alumnes, membres de diferents CRAI biblioteques i integrants de la Comissió d’Igualtat, l’activitat va comptar amb la participació de 35 persones i contemplava el reconeixement d’un crèdit ECTS per als alumnes amb inscripció. 

Dins de la Viquimarató es va dur a terme un taller sobre aspectes generals i aspectes relatius a la perspectiva de gènere en l’edició de continguts en l’àmbit de la Viquipèdia, conduït per la integrant del projecte Viquidones, Ester Bonet. 

Els participants podien triar entre editar informació sobre una dona científica del seu interès o sobre alguna de les dones del conjunt de científiques recopilades per l’equip del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica amb el suport de la Unitat de Procés Tècnic. 

L’acte va servir per inaugurar la renovada hemeroteca del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, convertida en un espai polivalent equipat amb taules abatibles que permeten adaptar la configuració de l’espai a les característiques i necessitats de cada activitat.

El febrer de 2025, s'ha fet lliurament del "Segell de Proveïdor de Dades Actiu de l'Any 2025" en reconeixement de l'aportació de dades provinents del Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB). 

Aquest distintiu l'atorga l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) i destaca la participació del CRAI de la UB a la xarxa AGRIS (Sistema Internacional per a la Ciència i Tecnologia Agrícola) que proporciona accessibilitat i visibilitat a la informació i el coneixement en més de 40 llengües diferents, mitjançant l'ús del tesaurus AGROVOC. 

El Thesaurus de la UB i el tesaurus AGROVOC es publiquen com a dades obertes vinculades i disponibles per a ús públic, oferint una col·lecció estructurada de conceptes, termes, definicions i relacions que s'utilitzen per identificar recursos de manera inequívoca, permetent processos d'indexació estandarditzats i fent que les cerques siguin més eficients. 

L'ús de tecnologies web semàntiques, ha permès la connexió entre els dos sistemes d'organització del coneixement per construir ponts entre els conjunts de dades, fent possible que la versió catalana d'AGROVOC es basi majoritàriament en el THUB.

La Unitat de Procés Tècnic treballa conjuntament amb el CRAI Biblioteca de Fons Antic en la descripció i classificació del seu fons musical amb l’objectiu de facilitar-ne l’accés i difondre’l mitjançant el Cercabib. 

La iniciativa neix de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca i els experts musicòlegs Oriol Brugarolas i Antonio Ezquerro, que van analitzar i classificar el fons musical. Donada la singularitat i la vàlua del fons, es creà el Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical (GEPAM-UB) i es publicà la col·lecció especial de Llibrets de música. 

Des del Cercabib es poden recuperar les descripcions bibliogràfiques detallades de tot aquest fons, de la mateixa manera que des d'Autoritats UB es dona accés a les entrades normalitzades de noms d'autors/entitats i des del Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB) es facilita la consulta per matèries. 

Ja s'ha treballat en més d’un centenar d’autoritats de mestres de capella, capelles de música i llocs d’esdeveniments al mateix temps que s'han donat d'alta descriptors nous en el THUB. 

Pel que fa als mestres de capella i capelles musicals, l’objectiu consisteix a identificar-los inequívocament, per la qual cosa es deixa constància de l’àmbit geogràfic, cronològic i professional. 

D’altra banda, s'han creat un total de 34 descriptors de gènere/forma relacionats amb composicions musicals, principalment de caràcter litúrgic, que es poden trobar en els índexs de gènere/forma del Cercabib. 

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog del CRAI.

Tot i ser petit i amb una història arxivística ben curiosa, el fons documental de Mercedes Roca, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona desapareguda l’any 2014, permet resseguir la seva trajectòria professional i docent, primer a Andalusia i posteriorment a Catalunya. 

Al costat de documentació de caràcter administratiu, com per exemple els reculls de permisos de les campanyes arqueològiques que va dirigir, trobem tot un seguit de separates, de la seva autoria, i d’altres publicacions d’àmbit arqueològic centrades principalment en la terra sigillata romana, un dels seus àmbits d’estudi. Però potser un dels elements més interessants d’aquest fons és la col·lecció de dispositives de les seves excavacions on destaquen les d’Andújar (Jaén) durant la dècada dels anys 70. 

Amb les tasques de descripció i tractament realitzades per la Unitat de Procés Tècnic, aquest fons completa la col·lecció documental única sobre arqueologia catalana preservada al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història formada també pels fons personals de Pere Bosch i Gimpera, Lluís Pericot i Garcia i Alberto del Castillo Yurrita.

El CRAI de la Universitat de Barcelona conserva una valuosa col·lecció d’anuaris històrics publicats des de 1879 a Madrid i a partir de 1896 a Barcelona. Aquests anuaris eren directoris de dades sobre els principals sectors econòmics de l’època com la indústria, l’agricultura i el turisme. 

Les publicacions oferien llistats exhaustius de comerços, empreses, fàbriques i indústries. També s’hi recollien dades geogràfiques i informació sobre els serveis públics i privats disponibles al país, amb una àmplia secció de publicitat. 

Durant els segles XIX i XX, van ser una eina de referència útil tant per a residents com per a visitants i, avui en dia, segueixen sent un recurs d’informació complet i detallat per a tota mena d'investigació.

Et convidem a fer una ullada a les primeres digitalitzacions que ja es poden consultar en accés obert a la Biblioteca Patrimonial Digital: 

• Anuario-Riera. Guía general de Cataluña 
• Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración 
• Almanaques Bailly-Bailliere 

Aquesta feina és possible gràcies a la participació del CRAI Biblioteca de Belles Arts, la Unitat de Procés Tècnic i el Centre de Digitalització (CEDI) del CRAI.