Taller de Restauració

Contes de l'Editorial Calleja, nova col·lecció digital del CRAI a la MDC

Contes de l'Editorial Calleja, nova col·lecció digital del CRAI a la MDC

Una selecció dels contes de l'emblemàtica Editorial Calleja ja es pot consultar en línia a través del portal Memòria Digital de Catalunya, dins la col·lecció digital Contes de l'Editorial Calleja

S'afegeix al ric conjunt de recursos conservats al CRAI de la UB i és d'especial interès per a investigadors, docents i lectors curiosos que vulguin conèixer de primera mà l'estil narratiu, les il·lustracions i l'enfocament pedagògic d'una editorial que va marcar una època i va ser clau en la història de la literatura infantil dels segles XIX i XX. 

Pots conèixer més detalls sobre aquests contes en aquesta entrada del Blog del CRAI.

El fons va ser donat per Sergi Puyó i Paretas i es conserva al CRAI Biblioteca del Campus Mundet. En aquest projecte també hi ha participat el Taller de Restauració, la Unitat de Procés Tècnic i el Centre de Digitalització del CRAI.

 

Incorporació de llibres de botànica al fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic

Incorporació de llibres de Botànica al fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha incorporat al seu fons 40 edicions publicades entre el segle XVI i el 1820 que fins ara es trobaven a la secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquests documents van ser catalogats l’any 2016, i se'n va publicar una entrada al Blog de Fons Antic on s'explicava la naturalesa d'aquest fons.

Per dur a terme aquest trasllat ha estat necessari un llarg procés, en el qual ha col·laborat diferent personal del CRAI de la UB.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació ha estat l’encarregat de seleccionar els títols publicats abans del 1821 que es trobaven a la secció de Botànica i d’enviar-los al Taller de Restauració, on s’han dut a terme les tasques de restauració i neteja necessàries.

El Centre de Digitalització (CEDI) ha digitalitzat tots els títols i la Unitat de Procés Tècnic ha realitzat la ingesta al BiPaDi per tal de preservar-los i posar-los a disposició de tothom, principalment a la col·lecció de Botànica (91 exemplars) però també a les de Ciències naturals (16 exemplars) i Farmàcia i farmacopees (3 exemplars).

Un cop acabats tots els processos, els llibres es troben al CRAI Biblioteca de Fons Antic on reben un tractament adequat seguint la normativa per garantir una bona conservació del fons.

 

El CRAI de la UB amb el projecte Epigrama

El CRAI de la UB amb el projecte Epigrama

El CRAI de la UB amb el projecte Epigrama

 

El CRAI de la UB, des del setembre passat, està col·laborant amb la Università degli Studi di Padova, posant en accés obert obres d’especial interès per al grup d’investigadors que lideren el projecte Epigrama.

 

Aquest projecte posa a disposició dels especialistes l'edició digital d'un corpus d'obres gramaticals amb finalitats didàctiques publicades entre els segles XVI i XIX que inclou tant gramàtiques, com tractats gramaticals, i traduccions entre altres textos útils per a l’ensenyament de la llengua castellana als italians. L’objectiu principal del projecte és publicar en versió digital oberta l’edició crítica d’aquests textos facilitant al mateix temps eines per a la recerca gramatical i lingüística.

 

Les Unitats de Procés Tècnic i Gestió de la Col·lecció, juntament amb els CRAI biblioteques implicades han participat activament en aquesta col·laboració. D’una banda, la Unitat de Procés Tècnic arran de la catalogació de la col·lecció de llibres de text del CRAI, va detectar que el subfons de les gramàtiques didàctiques, àrea de recerca per part d’altres institucions tant nacionals com internacionals, encaixava dins del projecte “Español para Italianos, Gramáticas Antiguas”. De l'altra, el Centre de Digitalització (CEDI) s’ha fet càrrec de digitalitzar les següents edicions filològiques, prèviament tractades pel Taller de Restauració, posant-les a disposició de la comunitat investigadora al BiPaDi:

  • Miranda, Giovanni. Il Compendio del signor Massimo Troiano tratto dalle Osservationi della lingva castigliana del signor Giovanni Miranda : Nel quale in dialogo si ragiona della differenza & conuenienza dell'alfabeto spagnolo, & italiano, col quale si puo imparare à leggere, intendere, parlare, & proferire la detta lingua castigliana : Con le annotazioni del signor Argisto Givffredi, utilissime non solo per saper la lingua spagnuola, ma per saper molte cose della toscana. In Firenze : Appresso Bartolommeo Sermartelli il giouane, 1601 (Disponible a BiPaDi)
  • Franciosini,Lorenzo. Nuovissimo Franciosini : cossia grammatica della lingua spagnuola per uso degli italiani : Adattata al metodo del Dottore Ollendorff. Barcelona : C. Alou, 1870 (Disponible a BiPaDi)
  • Lonchamps, Jean Alexandre. Novissima grammatica delle tre lingue italiana, francese e spagnuola : cioè la francese e l'italiana di Gio. Alessandro Lonchamps & la spagnuola di Lorenzo Franciosino ...: con l'aggiunta dell'interprete sinottico del Sig. Angelo da Firenze ...: con alcuni dialoghi in fine, che contengono moti acuti e maniere di dire per chi desidera far viaggio / e di nuouo corretta dal Sig. D. Gio. La Page. In Venetia : per Combi & La Nou, 1669 (Disponible a BiPaDi)

 

Us convidem a donar una ullada a la Col·lecció Llenguatge i llengües del BiPaDi que ens permet contribuir al suport documental d'aquestes línies de recerca i a continuar amb la visibilització dels nostres fons. I també al catàleg del Projecte Epigrama.

 

ODS 17: Aliances per assolir objectius    ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

Ampliació del fons de literatura infantil del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet

Ampliació del fons de literatura infantil del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet
Ampliació del fons de literatura infantil del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet
 
Aquest Sant Jordi es vol celebrar donant la notícia de l’ampliació del fons de literatura infantil del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet amb més de 130 contes publicats per l’editorial del pedagog Saturnino Calleja.
 
Aquests llibres en miniatura es van popularitzar el segle XIX per ser molt assequibles econòmicament, costant “una perra chica”, com s’anomenava la moneda de 5 cèntims de pesseta dos segles enrere, i van contribuir enormement a l’animació de la lectura en una Espanya on abundava l’analfabetisme.
 
Aquest fons que podreu trobar ben aviat al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet va ser donat pel bibliotecari i historiador Sergi Puyó i Paretas, qui va cedir els contes que havien pertangut a la seva família, concretament a en Pere Paretas i Miret (Sitges, 1912-1987).
 
Per garantir-ne la preservació, la Unitat de Procés Tècnic va procedir a la seva descripció al catàleg i preveu incorporar alguns exemplars a la Memòria Digital de Catalunya per a facilitar-ne la consulta. Per la mateixa raó, el fons va ser restaurat pel Taller de restauració i serà digitalitzat pel Centre de Digitalització (CEDI).
 
Aviat els podreu veure al CRAI Biblioteca i descobrir aquestes petites joies del panorama literari del segle XIX amb la que van poder gaudir de la lectura molts infants de l’època entre ells els nostres pares, avis i besavis.
 
A més, us encoratgem a explorar els racons de casa i a ajudar-nos a completar la col·lecció!
 
Trobareu més informació al Blog del CRAI de la UB.

 

ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

El CRAI Biblioteca de Fons Antic participa en l'exposició sobre Juliana Morell al monestir de Pedralbes

El CRAI Biblioteca de Fons Antic participa en l'exposició sobre Juliana Morell al monestir de Pedralbes

El CRAI Biblioteca de Fons Antic participa en l'exposició sobre Juliana Morell al monestir de Pedralbes

 

El llegat retrobat de Juliana Morell (1594-1653) té per objectiu donar a conèixer el llegat vital, intel·lectual i espiritual de Juliana Morell. Es podrà visitar al Monestir de Pedralbes entre el 12 de desembre del 2023 i el 14 d'abril del 2024.
 
Humanista polifacètica, poliglota i escriptora espiritual, Juliana Morell, religiosa dominica a Avinyó, va ser una de les veus prominents de la Contrareforma a França. Nascuda a Barcelona, va defensar tesis orals en filosofia a casa seva, a Lió, ciutat on es va traslladar amb el seu pare, amb només 12 anys.
 
Aquesta fita la va convertir en la primera doctora de la història i li va atorgar un lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona, fet que l'ha convertida en una icona per a la nostra Universitat.
 
La comissària és Georgina Rabassó (ADHUC-UB), que ha donat una rellevància especial a la biblioteca de la Juliana Morell, concretament als volums conservats al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, els únics documents originals exposats.
 
Efectivament, el CRAI Biblioteca de Fons Antic conserva 5 edicions que mostren el seu exlibris i altres anotacions manuscrites de la seva mà a les portades. Quatre d’aquestes edicions —una en dos volums—, són les que es mostren a l’exposició. Són impresos de finals del segle XVI i inicis del XVII impresos a París, Lió, Colònia, Frankfurt i Ginebra, sobre teologia, i història eclesiàstica, però també s’inclou un volum de les obres d’Aristòtil en grec i llatí.
 
Juliana Morell és una de les 19 dones d’un total de 700 noms de persona presents a la base de dades Antics posseïdors amb l’enllaç al catàleg per poder recuperar les obres de la seva biblioteca conservades a la UB. També podeu consultar l’entrada dedicada a ella dins l’exposició virtual Biblioteques retrobades: els antics posseïdors del CRAI Biblioteca de Reserva.
 
El projecte expositiu, dut a terme pel Monestir de Pedralbes, la Universitat de Barcelona a través d’ADHUC-Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat i la Fundació Mir-Puig, ha permès restaurar i digitalitzar les obres del CRAI Biblioteca de Fons Antic al Taller de Restauració i al Centre de Digitalització del CRAI, respectivament.

 

 

 

 

 

 

Participació del CRAI a les Jornadas de buenas prácticas europeas en el patrimonio bibliográfico y documental

Participació del CRAI a les Jornadas de buenas prácticas europeas en el patrimonio bibliográfico y documental

 

 

 

 

 

El CRAI de la UB  ha participat a les Jornadas de buenas prácticas europeas en el patrimonio bibliográfico y documental organitzades per CODICIS. Les jornades s'han dut a terme els dies 4, 18 i 25 d'octubre.

 

Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Reserva, ha presentat, el dia 18 d'octubre, la comunicació Estrategias de difusión del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona.

 

El dia 25 d'octubre, Montserrat Florensa i Anna Rossell, del Taller de Restauració, han explicat El laboratorio de restauración de la UB, i Assumpta Pujol, cap de la Unitat de Gestió de la Col·lecció, ha participat, juntament amb Ciro Llueca (Universitat Oberta de Catalunya) i Francesca Navarro (Biblioteca de Catalunya), en la taula rodona Digitalización y preservación, coordinada per Miquel Termens.

 

Col·laboració del CRAI Taller de Restauració amb l’Observatori Fabra: conservació del patrimoni sísmic

Col·laboració del CRAI Taller de Restauració amb l’Observatori Fabra: conservació del patrimoni sísmic

El passat mes de setembre va tenir lloc la 37th General Assembly of the European Seismological Commission. La sismòloga Maria Teresa Merino va presentar un projecte de l’Observatori Fabra amb la col·laboració de Tana Andrades, del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona i el Dr. Josep Batlló de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El projecte consisteix en la recuperació, identificació i conservació del patrimoni sísmic, posant les seves experiències i els coneixements més profunds dels professionals de la restauració i d'altres àmbits a disposició de totes aquelles institucions que disposin de material d’aquest tipus, per tal de preparar un breu i útil compendi de bones pràctiques i problemes a evitar sobre identificació, inventari, conservació-preservació, restauració, ús i exposició del patrimoni sísmic.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

L'Observatori Fabra es dedica des de 1904 a observacions i estudis astronòmics, meteorològics i sismològics. Les observacions sísmiques van començar el 1906 i s'han mantingut actives des de llavors. El patrimoni sísmic inclou instruments originals i documentació diversa, registres instrumentals i dades macro-sísmiques recollides de diverses fonts. La col·laboració de Tana Andrades amb M. Merino ja va començar fa anys amb l’assessorament sobre la conservació i l’exposició d’aquests documents, especialment les bandes de paper amb fum de carbó que deixen enregistrada una línia amb els moviments sísmics. Aquestes bandes tenen problemes de conservació tant en les capes preparatòries com en la conservació del propi fum sobre la superfície del paper. En el passat ja es van presentar amplis resums del patrimoni i d'alguns d'aquests projectes fins a la data. Està previst que surti publicada en breu una primera versió completa d'aquest tutorial per compartir-la lliurement amb la comunitat interessada.

                                                                                                                                                                     

 

El CRAI a les II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN

II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN

 

Els passats dies 6 i 7 de juny han tingut lloc les II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN a la Universitat de Santiago de Compostela. Les Jornades estan organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico en el que participa el CRAI Biblioteca de Reserva amb la representació de la seva cap, Neus Verger

 

Les Jornadas s’han estructurat en dos bloc temàtics diferenciats: Gestió de la col·lecció, i Restauració i Conservació. El CRAI de la UB ha participat en tots dos blocs amb comunicacions defensades per Gemma Caballer del CRAI Biblioteca de Reserva, en el primer bloc, i per Montserrat Florensa i Anna Rossell del CRAI Taller de Restauració, en el segon.

 

En general s’han tractat temes relacionats amb la gestió bibliogràfica, la preservació i la restauració a les biblioteques universitàries. Un dels temes destacats ha estat la difusió dels fons de les biblioteques històriques com a suport a l’estudi, la investigació i la docència. També s’ha posat de manifest la importància de la conservació i restauració dels fons bibliogràfics i documentals, un tema que fins ara no havia tingut gaire protagonisme dins el món bibliotecari.

 

La comunicació de Gemma Caballer: De guardianes a gestores: el valor del patrimoni bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona como activo en docencia i en investigación exposa les iniciatives de suport a la docència i a la recerca que han endegat aquests darrers anys: noves sessions de formació, catàlegs amb propostes de TFGs i TFMs basats en el seu fons, col·laboració en l’aprenentatge basat en projectes, propostes de treballs avaluables de diferents disciplines, impuls d’un projecte de transcripció de pergamins, potenciació de les pràctiques, dinamització de les exposicions amb activitats paral·leles, etc. 

 

El treball presentat per Anna Rossell De la restauración romántica a la restauración técnica de la encuadernación posa de manifest com han canviat els criteris de la restauració en els últims anys. Abans es pretenia imitar l’original amb materials similars prioritzant l’aparença estètica de la restauració. Actualment els criteris passen per donar funcionalitat a l’enquadernació amb materials de conservació del tot identificables i reversibles. Les intervencions de restauració han de permetre una millor manipulació del document per assegurar la seva perdurabilitat en el temps.

 

Per la seva part, Montserrat Florensa ha presentat la comunicació Digitalizar para no restaurar o restaurar para poder digitalizar que parla de les dificultats de digitalitzar certs documents en molt mal estat de conservació, tot fent una reflexió sobre com de vegades és del tot necessari restaurar per poder digitalitzar, i d’altres, com la digitalització pot fer oblidar la necessitat de restaurar un document amb el risc de perdre’l definitivament. La digitalització és molt pràctica per a la consulta dels usuaris, però cal no oblidar que el que estem conservant és una fotografia de l’original però no l’original amb el valor que aquest té.

 

Les Jornades han tingut una gran acollida en aquesta segona edició, consolidant la cita que ja té programada una tercera edició l’any 2021.

El CRAI Taller de Restauració visita la Biblioteca Apostòlica Vaticana, l’Arxiu Secret Vaticà i els seus Tallers de Restauració

El CRAI Taller de Restauració visita la Biblioteca Apostòlica Vaticana,  l’Arxiu Secret Vaticà i els Tallers de Restauració

 

El passat 12 de novembre el personal del CRAI Taller de Restauració juntament amb Judit Casals, directora del CRAI de la Universitat de Barcelona i Assumpta Pujol, cap de la Unitat de Gestió de la Col·lecció del CRAI, vàrem tenir l’oportunitat i el privilegi de poder visitar la Biblioteca Apostòlica Vaticana, l’Arxiu Secret Vaticà i els seus respectius Tallers de Restauració.

 

La Biblioteca Apostòlica Vaticana és una de les més antigues i importants del món. La varietat i riquesa d’obres que tenen en els seus dipòsits és incalculable. L'Arxiu Secret Vaticà conserva tota la documentació de l’Estat-Ciutat del Vaticà i és un dels centres d’investigació històrica més importants del món.

 

La visita al Taller de Restauració de l’Arxiu Secret Vaticà va ser a càrrec del Dr. Alessandro Rubechini, i la visita al Taller de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana va ser a càrrec de la Dra. Ángela Núñez Gaitán. Les visites van ser molt interessants i molt il·lustratives ja que considerem molt important compartir experiències i coneixements entre institucions per enriquir el món de la restauració aprenent els uns dels altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Èxit de la Jornada 20 anys del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona

Jornada 20 anys del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona

 

Per commemorar els 20 anys d’història del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona, s'ha celebrat, el dia 31 de maig de 2018, una jornada dedicada a la restauració de paper. La Jornada, amb el títol Jornada 20 anys del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona, ha estat un èxit de convocatòria amb un centenar d’assistents.

 

En una data tant assenyalada s'ha volgut fer una reflexió de l’evolució de la professió del restaurador de paper en els últims 60 anys en el nostre territori, de la mà de professionals de renom i d’àmbits diferents, per tal d’englobar les diferents vessants.

 

S'ha comptat amb la presència dels que han estat l’equip del Taller de Restauració des dels inicis, la Tana Andrades com a mestra de cerimònia, i el Domènec Palau com a ponent amb la conferència Restauració al taller del CRAI de la Universitat de Barcelona: historia i evolució. Palau va fer un repàs de la seva trajectòria professional explicant com era la restauració de llibres artesanal als anys 70 del segle passat, i com ha evolucionat cap a una professió tècnica i científica. L’Elvira Gaspar, restauradora autònoma des de 1979, va explicar la seva trajectòria acadèmica i professional des dels anys 70 amb uns inicis molt artesans, en la conferència Informe de conservació de la meva professió. Va poder formar-se a Alemanya als anys 80 on va veure la gran diferència amb els restauradors del nostre país. En tornar aquí va portar amb ella tot el que va aprendre i ho va voler compartir amb la professió per tal de poder modernitzar-la.

 

De la mà de la Carme Ramells, amb la conferència Objectius, criteris i tasques en conservació i restauració d’obra d’art sobre paper al Museu Nacional d’Art de Catalunya, vam poder veure el funcionament dels tallers de restauració del MNAC. Treballen peces artístiques úniques d’art sobre paper i compten amb un equip de químics i tècnics que projecten la professió cap a la vessant més científica. Vam comptar també amb la presència del restaurador de llibres de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid, Javier Tacón, que amb la conferència Las colecciones bibliográficas de la UCM: características, problemática y conservación ens va mostrar el fons dels dipòsits de la biblioteca i les problemàtiques que tenen els llibres. Va mostrar exemples de restauracions que s’han fet en el seu taller amb solucions molt respectuoses amb la peça original.

 

La restauradora autònoma Rita Udina va voler recordar a Del mestre a l'aprenent: un aprenentatge inacabat, el seu pas com a becària del Taller i agrair al Domènec i a la Tana la seva generositat per compartir els seus coneixements amb els gairebé 200 becaris i estudiants en pràctiques que han passat pel taller durant tots aquests anys.

 

Per acabar els ponents van fer una taula rodona amb el tema Cap on va la professió del restaurador? on es va parlar de les diferents vessants de la professió, els diversos criteris aplicats en les peces restaurades, les diferències entre institucions i el món privat, i el futur cap on cal enfocar una professió que va començar essent artesanal i cada cop és més tècnica i té més en compte la part científica. Tot això en un moment en el que la professió està reivindicant el seu lloc i els seus drets dins de les polítiques de gestió del Patrimoni Cultural.


Des del Taller agraïm als ponents, als organitzadors, a la direcció del CRAI i al vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona la seva implicació per poder dur a terme aquesta Jornada.