Exposicions

El passat mes de desembre, al Centro Sefarad-Israel de Madrid, es va inaugurar l’exposició Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales que es podrà veure fins a finals de maig de 2025. 

La Guerra Civil espanyola fou un conflicte que es va internacionalitzar: les potències feixistes estrangeres recolzaren al bàndol rebel i l’URSS i milers de voluntaris de més de 50 països donaren suport a la República. 

Dels milers de persones que es van desplaçar a l’estat espanyol a lluitar per la república i que van constituir les Brigades Internacionals, uns 8.000 eren jueus, un 20% del total. Provenien de Polònia, França, Bèlgica, Àustria, Txèquia, Canadà, Hongria, Iugoslàvia, Romania, Anglaterra i Estats Units. També de la Palestina del mandat britànic. Molts, marcats per la persecució nazi o fugint dels pogroms a l’Europa de l’Est, van trobar a l’estat espanyol un espai per combatre una ideologia que negava el seu dret a existir. 

Aquesta mostra, no només repassa la contribució d’aquests brigadistes al conflicte, sinó que també explora la vida i els reptes que va enfrontar la comunitat jueva en el context dels grans canvis del segle XX. S’emmarca en el compromís del Centre Sefarad-Israel amb la promoció dels valors democràtics i l’entesa intercultural.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició mitjançant el portal SIDBRINT, web de la UB sobre la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que incorpora milers de registres de brigadistes jueus que participaren en la Guerra Civil. 

Amb les informacions subministrades pel portal, els comissaris de la mostra, han pogut aportar noves dades sobre les vides de brigadistes jueus com els metges Emil Rosenstein i Gregorio Bermann o dones com Mika Feldman i Gerda Taro.

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Arran de la celebració del 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans entre el 29 i 31 gener a la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta una exposició dedicada al continent africà. En aquesta ocasió s'ha comptat com a comissari amb l’historiador i arxiver Guillem Martos Oms. 

Es podrà visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca entre el 10 i el 31 de gener, i el dijous 30 a les 18:00 el comissari oferirà una visita guiada, seguida d’una conferència. S'agrairà que els interessats enviïn un correu confirmant l’assistència a: bib.fonsantic@ub.edu 

En les paraules del comissari, la història d’Àfrica ha estat sovint obviada i envoltada de desconeixement. Des de l’antiguitat clàssica fins a l’època contemporània, el relat sobre aquest continent s’ha vist marcat per silencis, mites i una incomprensió que només recentment s’ha començat a qüestionar. Més enllà del tràgic episodi del comerç d’esclaus, Àfrica alberga una història d’una extraordinària riquesa que mereix ser descoberta. 

Les sis vitrines de l’espai expositiu es reparteixen de la següent manera: 1. El (des)coneixement d’Àfrica, 2. Africa incognita est, 3. L’Àfrica musulmana, 4. L’Àfrica Central Occidental, 5. Les terres del preste Joan i 6. Les ciutats suahili.

Pots ampliar la informació a l’entrada del Blog de Fons Antic i al vídeo promocional que el CRAI Biblioteca ha enregistrat amb el comissari de l’exposició i que trobaràs al seu canal de YouTube.

El CRAI Biblioteca de Biologia dedica la primera exposició de l’any a Theodosius Dobzhansky (1900-1975), genetista i biòleg evolutiu, considerat com un dels fundadors de la Síntesi Evolutiva Moderna. 

L’exposició, que porta per títol Theodosius Dobzhansky (1900-1975): Els inicis de la “Síntesi Moderna”, realitza un recorregut per l'obra i la vida d’un dels científics més rellevants del segle XX i recull alguns dels seus textos fonamentals, com Genetics and the Origin of Species (1937), llibre clau per a la integració de la teoria darwinista amb la genètica mendeliana.

La mostra, a més, reivindica la vigència teòrica i la influència de Dobzhansky en científics posteriors com Ernst Mayr o Julian Huxley i també permet la consulta d’alguns documents particularment curiosos i rellevants des d’un punt de vista històric, com és el cas de la correspondència que Dobzhansky va intercanviar amb el Dr. Antoni Prevosti i Pelegrín amb motiu de l’assistència del primer a les XI Jornadas de Genética Luso-Españolas, celebrades a Barcelona l’octubre de 1974. A més, per acompanyar l’exposició, el CRAI Biblioteca ha preparat una selecció de llibres relacionats amb la matèria disponibles per a ser agafats en préstec.

La mostra, que pot visitar-se a l’espai expositiu de l’entrada del CRAI Biblioteca de Biologia fins al 28 de març, ha estat possible gràcies a l’assessorament del Dr. Francesc Mestres, a qui s'agraeix la col·laboració.

El passat dia 30 de novembre es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició que porta per títol Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió, comissariada per Albert Mercadé. 

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) fou un pintor, dibuixant i pedagog, vinculat al moviment noucentista. Va estudiar a l’Escola de Llotja i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art, on formà, entre d’altres, a Joan Miró o Llorens Artigas i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.  

La Guerra Civil va estroncar la seva trajectòria. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera francesa, el 1938. En acabar la guerra va estar exiliat a Londres durant deu anys. 

La mostra reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra una felicitació de Nadal il·lustrada per Galí que data de 1939 i que pertany al Fons de Documents d’Exili del seu arxiu. 

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que organitzarà una exposició dedicada al mateix artista amb el títol de Francesc d’A. Galí. El mestre invisible, entre el 9 de maig i el 14 de setembre de 2025.  

Tens temps per visitar l'exposició del MUME fins al 13 de juliol de 2025. No te la perdis!

El passat dimecres, 27 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Paul J. Flory, premi Nobel de Química l'any 1974 per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. L'exposició recorre la vida i l'obra del científic, en destaca els treballs en propietats fisicoquímiques dels polímers i ressalta l'impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com ara el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials. 

Durant l’acte, presidit pel vicerector de Política Docent Ernest Abadal, el sotsdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la UPC, Juán Jesús Pérez González va pronunciar la conferència Flory: l'arquitecte de la ciència de polímers.

També hi van participar la degana de la Facultat de Química, Maria Sarret; el secretari de la Facultat de Física, Antoni Garcia Santiago i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés, que va fer un parlament. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el vicerector va inaugurar l'exposició i es va oferir un petit refrigeri. 

En aquesta notícia us oferim un breu reportatge fotogràfic.

Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme. 

Per aquest motiu, el passat dia 20 de novembre es va inaugurar a l’Espai Memorial La Model de Barcelona l’exposició Generacions Top: Resistir, protestar, conquerir organitzada per l'Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del franquisme amb la col·laboració, entre d’altres, del Memorial Democràtic, la Fundació Cipriano Garcia, el CEHI Centre d’Estudis Històrics Internacionals, l'EUROM European Observatory on Memories i la Fundació Solidaritat UB. 

Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, la mostra és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també hi ha col·laborat amb la cessió de material divers dels seus fons, relacionat amb la temàtica de la repressió franquista.

Trobareu més informació a l'entrada del blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Amb motiu de la celebració el 10 de desembre del Dia Internacional dels Drets Humans, designat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1948, i coincidint amb la Setmana dels Drets Humans celebrada a la Facultat de Dret, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una compilació d’obres del seu fons sobre la matèria. 

La selecció de documents exposats ha anat a càrrec de Rosa Ana Alija Fernández, vicedegana de Compromís Social, Igualtat i Comunicació i professora de dret internacional públic a la Universitat de Barcelona. Podeu veure la seva presentació de la mostra publicada al YouTube del CRAI Biblioteca de Dret. 

L’exposició es pot visitar a la planta 0 del CRAI Biblioteca fins al 19 de desembre. 

Amb l’efemèride recordem que la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides, integrada al CRAI Biblioteca de Dret des de 2010, és la primera que l'organització va atorgar a una universitat espanyola l’any 1963.

El passat 3 de desembre, el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació va acollir al Campus Torribera la inauguració de l’Exposició Campins d’Eines i Aparells Utilitzats a la Gastronomia. 

L’acte va comptar amb la presència de l’autor del donatiu, Antoni Campins, així com el degà de la Facultat, Jordi Camarasa, el vicerector de Política de Digitalització, Xavier Triadó, la directora del CRAI de la UB, Judit Casals, i en representació del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni, Pilar Mateo. També van assistir diversos representants del Campus Torribera i del CRAI de la Universitat de Barcelona, molts dels quals han participat en la gestió i l’inventari del fons del donatiu. 

L'exposició permanent, situada al passadís que dona accés al CRAI Biblioteca, presenta una selecció d’estris de cuina que formen part de la Col·lecció Campins d’eines i aparells utilitzats a la gastronomia. La col·lecció recull el donatiu de l’escriptor Antoni Campins, estudiós en matèries culinàries i gastronòmiques, i antic propietari de l’empresa PORIUM, dedicada al disseny, fabricació i distribució d’estris per a la cuina i el servei de taula, d’on provenen la majoria de les peces. L’exposició està estructurada en 9 vitrines amb diferents apartats temàtics: “Magrib”, “Begudes”, “Peix, marisc i caviar”, “Miniatures”, “A taula”, “Estris per cuinar” i “Càtering i degustacions”. 

La col·lecció està formada per més de 600 estris i articles per al parament de taula emprats a la preparació, presentació, servei i conservació de tota mena d’elaboracions culinàries, i que representen una mostra àmplia de l’evolució dels utensilis gastronòmics al llarg dels darrers anys. Pots accedir a l’inventari de la col·lecció a través del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. 

Paral·lelament, el CRAI Biblioteca també ha elaborat una exposició virtual amb material del donatiu. Amb el títol "ESTRISsats a la cuina", ofereix un petit tast visual en forma de menú, on els ingredients no són els aliments que formen part de cada plat sinó els diferents estris que són necessaris per elaborar-los i consumir-los. 

Esperem que t'agradi!

Dins del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez de l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, trobem una col·lecció de díptics il·lustrats amb menús que mostren la relació dels plats que se servien als viatgers del vaixell SS. Bremen de la companyia North German, escrits en alemany i anglès. 

El SS. Bremen era un transatlàntic que feia el trajecte Southampton-Cherbourg-Nova York en un temps rècord de menys de 5 dies. Hi havia serveis diversos, des de l’oci i esbarjo (gimnasos, camps de rifles, cinemes, sales de ball i piscina) fins als serveis més essencials: servei de ràdio, oficina de correus, servei d’acolliment infantil, borsa amb connexió amb Wall Street i un passeig comercial amb botigues. 

Arribada la dècada dels anys 30, amb la victòria política del feixisme a Alemanya, la companyia transatlàntica Norddeustcher Lloyd va fer tot el possible per evitar la propaganda nazi a bord. Però la bandera oficial de l’estat alemany va esdevenir la de l’esvàstica, que havien de portar les embarcacions oficials, juntament amb la tricolor. El 26 de juliol de 1935, abans de salpar del moll de Nova York, un grup de manifestants antifeixistes va pujar a bord i van arrencar la bandera nazi i la va llançar al riu Hudson. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha preparat una exposició virtual en la qual es pot consultar informació relativa al vaixell i al context històric que envolta la seva història, així com una col·lecció de fotografies i els meravellosos menús que formen part del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez i que ajuden a fer-se una idea de les dimensions i luxe del vaixell.

El passat dia 7 de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’exposició Pere Calders. Escriptor i dibuixant, comissariada per Julià Guillamon (Barcelona, 1962) escriptor i crític literari, especialista en la història cultural dels anys trenta del segle XX. 

La mostra, que ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una aportació al coneixement de l’obra de Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994) i a la cultura dels anys trenta. 

Hi trobem publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny, en un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina. Tot plegat és fruit d’un treball de recerca que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica. 

Una bona part de la recerca s’ha fet a través dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que compta amb una de les col·leccions de premsa d’exili més importants. 

El dia 26 de novembre es va fer la presentació del llibre que acompanya l'exposició i porta el mateix títol.

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de gener de 2025. No te la perdis!