El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat: Matemàtiques i Enginyeria Informàtica. També dona servei als investigadors de l'Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB). És membre fundador de Documat.
Hereva de la biblioteca de la Secció de Matemàtiques de l’antiga Facultat de Ciències i del posterior Seminari Matemàtic, disposa d’un fons antic notable sobre matemàtiques (de 1821 a 1945), amb publicacions dels autors més representatius dels segles XIX i XX: Fourier, Lagrange, Poincaré, Rey Pastor, Puig Adam, etc., de gran interès per a la història de la matemàtica.
de dilluns a divendres, de 8 a 20 h
Horari d'estiu (dl. a dv.)
De l'1 al 12 de juliol: 8:30 h a 19:30 h
Del 15 de juliol al 2 d'agost: 8:30 h a 15 h
Del 5 al 23 d'agost: TANCAT
Del 26 al 30 d'agost: 8:30 h a 15 h
Fons
Temàtica: matemàtiques, informàtica i estadística.
Distribució dels llibres per matèria (AMS)
Monografies: més de 30.000 vol.
Revistes: accés electrònic a més de 600 títols de matemàtiques i 500 d'informàtica, a 579 en format imprès (88 vives) i 15 sèries subscrites (en paper i en suport electrònic).
Fons d'arxiu: Fons personals, familiars i institucionals
Col·leccions digitals
BIPADI - Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona:
Novetats
Al Cercabib i al Blog del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica (novetats quinzenals de monografies i revistes).
Griselda Pascual (Barcelona, 1926-2001) va ser alumna, professora i directora a l’Institut Maragall de Barcelona i alumna i docent a la Universitat de Barcelona. Amb el doble vessant de mestra i matemàtica, va treballar en el camp de la didàctica de les matemàtiques. Al llarg de la seva carrera professional va participar i impulsar diverses accions per millorar l’ensenyament de la matemàtica i modernitzar-lo. La seva principal línia de recerca és la teoria algèbrica de nombres. Pascual es va jubilar de docent a la Universitat de Barcelona el maig de 1991.
Dona pionera i avançada al seu temps. Treball, rigor, encoratjament i gentilesa. Mestra de mestres.
La sèrie «Matemàtics catalans» continua amb aquesta cinquena mostra, dedicada a Francesc d'Assís Sales Vallès.
Ateses les circumstàncies, aquesta vegada exclusivament en format virtual.
Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.
La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a reinventar la Matefest Infofest per convertir-la en una festa virtual.
Fidels al nostre compromís amb la festa de la Facultat, hem fet el mateix: de l'exposició bibliogràfica que fèiem habitualment passem a aquesta mostra al web, tot desitjant que aviat puguem reprendre les activitats habituals.
Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d'octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) va ser un destacat matemàtic i divulgador català, especialista en geometria integral i en didàctica de les matemàtiques.
Com tants coetanis, va haver d'exiliar-se l'any 1939 a causa de la victòria franquista. El 12 d'octubre d'aquell mateix any arribava a Buenos Aires i ben aviat, gràcies a Julio Rey Pastor, començaria a exercir la docència a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario.
Junt amb altres exiliats —Pere Pi Calleja, Ernest Corominas i Beppo Levi, aquest darrer expulsat de la Itàlia feixista a causa de la seva condició de jueu— impulsarien la creació d'una escola matemàtica argentina que ben aviat influiria a tota l'Amèrica Llatina.
A partir dels anys 50 començarien els nombrosos reconeixements a l'Argentina i més tardanament, a partir dels 70, a l'Estat espanyol, però fou a partir dels anys 60 que Santaló començà a centrar el seu interès en la didàctica de les matemàtiques, abraçant els postulats de la matemàtica moderna i adquirint fama de gran docent.
Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.
Aquesta iniciativa del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica s'emmarca dins l'objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona i de reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n'han format part.
Imatge: "Dona ensenyant geometria", caplletra d'una traducció, de l'àrab al llatí (segle XII), dels Elements d'Euclides, dipositada a la British Library. Imatge de domini públic.
Actualització 2019
L'any 2014, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, vam exposar una mostra d’obres publicades per les professores de la Facultat de Matemàtiques. La iniciativa, emmarcada dins dels actes organitzats per les comissions d’Igualtat de les facultats de Matemàtiques, Geografia i Història, Filologia i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), es complementava amb aquest recurs virtual.
La mostra traçava el perfil acadèmic de les professores de la Facultat en actiu durant el curs 2013-2014 i, a la vegada, volia homenatjar les dones pioneres que van saber obrir-se camí, des de principis de segle XX, en un entorn aleshores exclusivament masculí.
Enguany (2019) i coincidint amb les dues mostres que s'exposaran a la Facultat —Women of Mathematics throughout Europe i Dones de ciència—, hem actualitzat la relació de professores. Hi hem mantingut aquelles docents que ja no són a la Facultat —perquè s'han jubilat o perquè, malauradament, ja no són entre nosaltres— indicant entre parèntesis la seva situació actual. A banda, hi hem afegit les que s'hi han anat incorporant.
Enguany se celebra el centenari de la publicació de Ciencia recreativa: enigmas y problemas, observaciones y experimentos, trabajos de habilidad y paciencia, de Josep Estalella i Graells. Aprofitant l'efemèride, el Grup Cúbic ha organitzat la segona jornada de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, amb el títol Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells : en commemoració del centenari de la publicació del seu llibre Ciencia recreativa.
Ciencia recreativa es va publicar l'any 1918 i s'ha reeditat com a mínim 11 vegades, la darrera l'any 2009. L'obra, vigent encara avui, planteja una munió d'enigmes, jocs, problemes i activitats per facilitar l'obtenció de coneixement a través de l'experimentació. S'organitza en tres libros: el primer, dedicat a enigmes i problemes matemàtics, el segon a observacions i experiments —física, química, geografia i història natural— i el tercer i darrer, a treballs d'habilitat i paciència: dibuix, fotografia, construccions de paper i experiments per fer al camp.
Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.
Aquesta iniciativa del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica s'emmarca dins l'objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona i de reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n'han format part.
La sèrie Matemàtics catalans, encetada amb Lauro Clariana Ricart el juny de 2017, continua amb Pere Puig Adam.
Matemàtics catalans és el nom col·lectiu d’una sèrie d’exposicions sobre alguns matemàtics catalans, de totes les èpoques i sense presentació cronològica, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora.
Aquesta iniciativa del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica s'emmarca dins l'objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona i de reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n'han format part.
La sèrie Matemàtics catalans s’enceta amb Lauro Clariana Ricart, nascut a Barcelona l’any 1842, del qual el mes d’octubre de 2016 s’escaigueren cent anys de la seva mort.
Imatge: cartell de l'exposició. Autor: CRAI Biblioteca de Matemàtiques.
Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l'autor.
Enguany se celebra el centenari del naixement de Martin Gardner, un dels grans divulgadors de les matemàtiques dels nostres temps.
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge recordant la seva immensa contribució a l'hora d'apropar les matemàtiques al gran públic, des d'una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.
Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques
Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques
Enguany es commemora a Catalunya el centenari del naixement del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ha organitzat diverses activitats per retre-li homenatge, tant per la seva activitat matemàtica com pels valors de superació i lluita davant de les adversitats, que la seva vida representa.
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona se suma a aquesta iniciativa, oferint-vos un petit homenatge amb la intenció d'ajudar a recordar el matemàtic català i, alhora, facilitar-vos recursos per poder aprofundir en la seva figura i, sobretot, en la seva obra.
Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques
Imatge: Steve Jurvetson, 2004
Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra bibliogràfica centrada en els dos conceptes. La selecció vol ser representativa, tant des del punt de vista tècnic —fonaments de les telecomunicacions i les xarxes d’ordinadors— com des d’un punt de vista més genèric, centrat en tot allò que fa referència a la Societat de la Informació: aspectes sociològics, legals, de gènere, mitjans de comunicació, societat del coneixement… S’hi inclouen també algunes novel·les de ficció, bé pel seu caràcter anticipatori o perquè es basen, d’alguna manera, en la temàtica exhibida.
Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques
Fotografia: Pilot ACE3. Autor: Antoine Taveneaux, 2012
Coincidint amb el dia de Sant Jordi, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques ret homenatge a Alan Turing, considerat un dels pares de la informàtica moderna i personatge decisiu durant la Segona Guerra Mundial, en desxifrar les transmissions alemanyes que generava Enigma. L'any 1952 va ser processat i condemnat a causa de la seva homosexualitat i el 1954 el van trobar mort. L'autòpsia va determinar que s'havia suïcidat, però encara ara hi ha dubtes raonables sobre si va ser assassinat.
L'any passat es va iniciar una petició popular a través d'Internet per demanar al Primer Ministre anglès, Gordon Brown, una disculpa oficial pel tracte dispensat a Turing. Finalment el 10 de setembre de 2009 Gordon Brown va publicar una nota de disculpa al seu bloc.
L'exposició es va poder visitar des del 23 fins el 30 d'abril de 2010.
Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: Josep Pla i Carreras
La Matemàtica la podem mirar des de vessants diversos perquè és una activitat molt completa: des de la seva utilitat, des de la seva creació i des de la seva naturalesa. És a dir, el vessant pràctic, teòric i filosòfic.
Importa, és clar, que aquests vessants ens els presentin autors de gran qualitat matemàtica: creadors, sempre que sigui possible.
En la mostra que ofereix la Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques —basada en la coincidència del fet que, en els últims mesos, s’han publicat en català tres textos matemàtics— ens trobem amb aquests tres aspectes.
L'exposició es va poder visitar del 27 d'abril a l'1 de maig del 2009.
Imatge: Cartell d'Exposició. Autor: CRAI, Biblioteca de Matemàtiques
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques ofereix una exposició en memòria del matemàtic Henri Paul Cartan.
L'exposició es podrà visitar del 8 al 19 de juny i la trobareu a l'expositor de novetats de la Biblioteca.
Fotografia: Kiyosi Ito at Cornell University, 1970. Autor: Konrad Jacobs
Imatge: Fórmula d'Ito, representació gràfica feta per Roboquant
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra d'obres en memòria del matemàtic Kiyosi Ito.
L'exposició es podrà visitar del 27 de novembre al 5 de desembre i la trobareu a l'expositor de novetats de la Biblioteca.
Fotografia: Sir Michael Atiyah, Grande Médaille de Institut de France Académie des Sciences, 2007
Fotografia: Michael Atiyah (esquerra), Werner Ballmann (dreta), Bonn 2007. Autor: Gert-Martin Greuel
Amb motiu de la conferència "La dualitat en matemàtiques i física" a càrrec de Sir Michael Francis Atiyah (18 de desembre del 2007 a les 18 hores, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric), el CRAI Biblioteca de Matemàtiques ha organitzat una exposició amb una mostra de llibres escrits per aquest reconegut matemàtic, guardonat amb la Medalla Fields (1966) i el Premi Abel (2004), dos dels reconeixements més prestigiosos en matemàtiques.
Imatge: Darrer Teorema de Fermat. Autor de la reproducció: Ladislav Kocanda
Pierre de Fermat (Beaumont-de-Lomanha, França 1601 - Castres 1665) fou un advocat i matemàtic occità, que sobresortí pels seus treballs matemàtics. Estudià a Tolosa de Llenguadoc. Introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres. Amb René Descartes, aplicà l'àlgebra a la geometria, i, amb Blaise Pascal, fundà la teoria de les probabilitats. Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents. El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica, on es recull l'obra de Fermat. A més, és conegut per l'Últim Teorema de Fermat, així com pel Petit Teorema de Fermat.
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques us ofereix una mostra de llibres sobre aquest reconegut matemàtic.
Fotografia: Peter Lax in Tokyo, 1969. Autor: Konrad Jacobs
Fotografia: Pendent de permís
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques us ofereix una mostra de llibres de Peter Lax, reconegut matemàtic, guardonat amb el Premi Abel 2005. El Premi Abel és un guardó que atorga el Rei de Noruega anualment a un matemàtic. El govern noruec va crear el Premi Abel l'any 2002, en el segon centenari del naixement del matemàtic noruec Niels Henrik Abel.
Peter David Lax (Budapest, 1926- ) és un reconegut matemàtic que ha realitzat importants contribucions en sistemes integrables, equacions en derivades parcials, dinàmica de fluids, solitons, lleis de conservació hiperbòlica i computació cientítica matemàtica, entre altres àrees.
Fotografia: Cerimònia Doctor Honoris Causa, UB 2004
Fotografia: Jean Pierre Serre, 2012. Autor: Myriam Touati
Jean-Pierre Serre (15 de setembre de 1926, Bages de Roselló) és un dels matemàtics més importants del segle XX. El seus camps de treball són la geometria algebraica, la teoria de nombres i la topologia. Va estudiar al Liceu de Nîmes i a l’École Normal Superieur de Paris. Doctorat a la Sorbonne el 1951, també va treballar al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), al Collège de France, a l’Institute for Advanced Studies de Princeton i a la Harvard University. Entre els nombrosos premis que ha rebut, destaquen la Medalla Fields (1954) i el premi Abel (2003). També ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l'any 2004.
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques us ofereix una mostra de llibres sobre aquest reconegut matemàtic.
Sales de treball
3 sales de treball
20 ordinadors portàtils de préstec a l'aula
Plànol
- Si teniu problemes de mobilitat adreceu-vos al personal del punt d’informació de l’edifici perquè us acompanyi i obri l’ascensor per poder pujar fins a la segona planta on està la biblioteca.
- Els usuaris amb necessitats específiques disposen de dos punts de lectura reservats a la biblioteca.
- Al pati de ciències hi ha un lavabo adaptat.
- La Facultat té places d’aparcament reservades.
- Un ordinador equipat amb programari lector de textos.
- També podeu consultar els serveis per a persones amb necessitats específiques.