fons personals

El passat mes de maig, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Jordi Bages Ballester documentació del seu avi matern, Víctor Ballester Lancis.

Víctor Ballester Lancis, republicà i comunista, va estar exiliat a França durant 39 anys i va morir sense poder tornar al seu país, on va deixar la seva dona i dos fills.

El fons conté les memòries escrites per Víctor Ballester entre els anys 1966 i 1967 i documentació personal diversa com un carnet de l‘Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad Estado y Generalidad, un carnet de refugiat emès l’abril de 1974 a París per l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides, un permís de residència de la Prefectura de Gers de l’any 1967, un extracte de defunció de l’any 1977 amb el segell del Consolat d’Espanya a París on encara hi ha l’àliga franquista, etc.

Les memòries han estat transcrites pel seu net. Cadascuna duu un títol diferent i en elles parla de temes com la Guerra Civil espanyola, camps de concentració i exili, franquisme, guerra del Vietnam i dels Sis Dies, capitalisme i comunisme, l’URSS, la Xina i els Estats Units, ensenyament, religió, etc.

El seu net ha volgut destacar un fragment de les memòries del seu avi que “el va deixar marcat per sempre” i que diu: Por entrar en aquella maldita Guerra que declararon tuve que dejar mi oficio, mi casa, esposa e hijos, y 32 meses después mi patria. Se que aprendí el ejército, se que estudié la ordenanza, se que en compañía de esos que están mordiendo la tierra, tuve que defender mis derechos, y en fin, francamente al oído os digo, que he muerto como he nacido. Sin saber porqué ni cuando.

El fons personal Víctor Ballester és en format digital i abasta cronològicament els anys 1903 a 1977. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la biblioteca i també del Cercabib del CRAI. El carnet d’associat a l’ASOCS de Víctor Ballester, s’ha incorporat al Fons ASOCS que també es custodia a l'arxiu.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El CRAI Biblioteca de Física i Química, amb la col·laboració de la Unitat de Procés Tècnic i l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, ha treballat en la descripció del Fons personal de M. Asunción Català Poch. L’any 2023, el Departament de Física Quàntica i Astrofísica (FQA) de la UB va fer donació d'aquest fons al CRAI Biblioteca.

El fons és una compilació de documents relacionats amb la carrera professional de la Dra. Català, professora universitària d'astronomia, física i matemàtiques, i primera dona a ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola. El 1975, va començar a treballar com a professora al Departament d’Astronomia de la UB.

La major part de la documentació conservada pertany a material de recerca científica, docència universitària i la seva participació amb diverses societats científiques, recollida en 17 capses transfer.

Destaquen els documents del període que va treballar en l’observació diària de taques i protuberàncies solars des de l’Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB en col·laboració amb l’Observatorio Astronómico Nacional, dins de l'Any Geofísic Internacional. I també, les 1666 fotografies solars en plaques de vidre i 139 volums d’expedient d’esquemes diaris d'observacions de taques i protuberàncies solars, material d’important testimoni de la metodologia emprada per a l'observació astronòmica durant els anys 50 i 60.

M. Asunción Català va dedicar part de la seva vida a la investigació científica sobre el sistema solar, taques solars, càlcul d’òrbites i eclipsis, i va participar en diversos projectes subvencionats, entre els quals destaca el projecte "Selecció i determinació de posicions d’estrelles i planetes com a suport al satèl·lit astromètric Hipparcos” emprés per l’Agencia Espacial Europea (ESA).

Va exercir un paper clau en la formació i suport a les noves generacions d’astrònoms de la UB, tot contribuint de manera destacada en el projecte Hipparcos (1989-1993). El 2015 se li va donar el seu nom al telescopi de l'Observatori Astronòmic del Montsec, sent el primer amb nom de dona a Espanya.

La Red Ponzán és un documental, coproduït per RTVE i Playmedia Producciones que explica la història de Francisco Ponzán i el grup que portava el seu nom. Va ser estrenat a la SEMINCI, la Setmana del Cinema de Valladolid.

Una bona part de la filmació d’aquest documental es va dur a terme al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Es van rodar diverses escenes amb la documentació del Fons Personal Francisco Ponzán que es conserva al seu arxiu, una col·lecció que es compon principalment de correspondència, documents personals i escrits diversos sobre maquis i política en general.

Francisco Ponzán Vidal (Oviedo, 1911 – França, 1944) fou un mestre i militant llibertari. Va treballar pels serveis secrets francesos, belgues i sobretot anglesos dels quals rebia finançament, armes i contactes.

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, milers de persones van escapar de la persecució dels nazis passant de França a Espanya gràcies a una complexa xarxa que n’assegurava el pas. Aquesta xarxa era l’anomenada Grupo Ponzán, liderat per Francisco Ponzán que, juntament amb una trentena de companys, van aconseguir fer un extraordinari treball de rescat humanitari a banda i banda de la frontera espanyola. El grup va participar en l’evasió d’unes tres mil persones i va prestar un nombre indefinit de serveis de correu.

No us perdeu aquesta obra que serveix per reivindicar la figura de Ponzán que, malgrat ser reconegut i condecorat, a títol pòstum, pels governs i exèrcits de França, Anglaterra i els Estats Units, aquest reconeixement mai li ha arribat d’Espanya.

El passat mes de març, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Carmela Escribà Morente diversa documentació del seu avi matern, Luis Morente Luque.

El fons personal Luis Morente Luque abasta cronològicament els anys 1915 a 1953. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI i també del Cercabib.

Carmela Escribà va cedir també diversos llibres que s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca.

Podeu trobar més informació sobre Luis Morente i el seu fons personal al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El passat mes de febrer, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre del senyor Xavier Vilanova, a través de l'usuari Albert Pons, documentació personal de Joan Ferrer i Farriol i del seu fill, Marcel Ferrer i Trull. 

Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 1896 – Montreuil, 1978). Fill d’una família obrera, l’any 1910, ja formava part de la Federació Obrera d’Igualada i el 1911 es va afiliar a la CNT igualadina, de la qual va esdevenir el màxim dirigent. El març de 1916 va ser empresonat a la Model i acusat de sedició per la vaga contra l’encariment de les subsistències. Va ser company del Noi del Sucre en les lluites socials de Barcelona (1917-1923), durant les quals també va ser empresonat. Durant el locaut de 1919-1920, que a Igualada va durar tres mesos, també va ser detingut.

Durant la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada. El 30 d’octubre de 1936, un cop constituït de nou l’ajuntament, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde i de conseller d’Agricultura. Després va anar a viure a Barcelona fins a mitjans de 1938 per fer de redactor al diari Catalunya. Més tard, va marxar al front com a corresponsal de Solidaridad Obrera, i com a director d’El Frente, periòdic de la Columna Durruti.

Un cop acabada la guerra, va passar la frontera cap a França amb el seu fill i va estar internat dotze mesos als camps d’Argelers -on va ser secretari de la Regional Catalana que van organitzar els cenetistes-, Barcarès i de nou a Argelers. Després de la II Guerra Mundial, es va encarregar de la infraestructura dels grups de combat antifranquistes als Pirineus.

Com a escriptor i periodista va utilitzar nombrosos pseudònims (Ferrer d’Igualada, Joan Farriol, Robert el Diable, Roberto el Diablo, Rovellat, Sigla, Zigla, Joan del Pi, etc.), va publicar nombrosos llibres i treballs (Costa amunt (1975), on explica bona part dels seus records i de la seva activitat anarcosindicalista, Vida sindicalista (1957), Conversaciones libertarias (1965), De l’Anoia al Sena sense pressa (1966), etc.), va ser redactor o va dirigir diversos periòdics (Cultura Libertaria, Catalunya, El Frente, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.) i va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries com AEP, Boletín Confederal,  Cenit, Le Combat Syndicaliste, etc.).

El fons rebut conté documentació personal de Joan Ferrer i Farriol: un carnet d’identitat emès per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1937, el seu nomenament com a redactor de la publicació Catalunya, un salconduit emès pel Comissari del Grupo de Ejércitos de la Zona Oriental que l’autoritza a circular lliurement per fer propaganda antifeixista, un carnet i una targeta d’afiliació a la Confederació Nacional del Treball a l’exili dels anys 1947 i 1957 i un certificat de refugiat emès per l’Oficina de Protecció de Refugiats i Apàtrides de la República Francesa.

La documentació del seu fill, Marcel Ferrer i Trull, inclou una targeta identificativa del Camp de concentració d’Argelers de l’any 1939, un certificat de nacionalitat, amb l’escut franquista, emès pel vice-consolat d’Espanya a Carcassona l’any 1942 i un certificat d’alliberament del Bureau de Controle de la main-d’oeuvre étrangère de l’any 1945.

El fons, en format digital, sha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Un farmacèutic (i traductor) que es deia Cirera

L’any 2021 el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona va rebre per donació l’arxiu personal de Josep Vaquer i Timoner (1928-2020) que tot just s’acaba de descriure.

El llegat inclou documentació diversa: esborranys de la seva tesi doctoral, materials i apunts sobre docència a la Universitat, documents personals i correspondència, entre d’altres.

El Fons Josep Vaquer consta de 59 unitats documentals distribuïdes en 10 capses i una carpeta, dipositades al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per a la seva consulta.

La creació i difusió d'aquest fons té com a objectiu reconèixer la figura de Josep Vaquer i Timoner com a membre destacat de la UB i, alhora, facilitar la localització i l’accés als seus escrits reunits, tant aquells utilitzats en l'exercici de les seves funcions professionals, com els pertanyents a activitats personals diverses.

Josep Vaquer i Timoner va néixer a Maó en el si d’una família de trajectòria militar. El seu pare va ser capità d’artilleria. Va obtenir la Llicenciatura en Ciències (Secció de Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona el 1954. Es va doctorar per la mateixa Universitat el 1960 amb la tesi Sobre la parte p-fundamental del grupo de Bauer.

Inicia la carrera docent el 1954 com a ajudant de classes adscrit al departament de Matemàtiques aplicades a la Física fins que el 1961 aconsegueix la càtedra de Geometria, Trigonometria i Geometria Diferencial.

Continuarà exercint com a professor fins a la seva jubilació el 1997. Durant la seva vida docent a la Universitat de Barcelona va ser coordinador d’estudis, secretari de redacció de la revista Collectanea Mathematica, vicedegà d’afers econòmics i degà de la Facultat de Matemàtiques del 1976 al 1978.

De la seva bibliografia en destaca “Curso de matemáticas”, escrit conjuntament amb Joan Casulleras i Josep Teixidor.

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961).

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació ha inventariat el Fons del Segon Congrés Català de la Cuina. Aquest nou fons s’afegeix als fons d’arxiu personals i institucionals del CRAI.

La documentació va ser donada per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG), al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus Torribera, que ha elaborat la classificació i l’inventari del fons amb la col·laboració del Dr. Màrius Rubiralta, director executiu del 3r Congrés Català de la Cuina 2018-19, i de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI.

El fons està format per la documentació generada en el Segon Congrés Català de Cuina 1994-1995, que es va celebrar entre el maig de 1994 i el febrer de 1995 amb l’objectiu de promoure una plataforma de debat permanent al voltant de la cuina catalana i actuar com a promotor dels valors de la nostra cuina dins i fora del país. El congrés es va dividir en dos àmbits, l’acadèmic i el social, i es va vertebrar a través de quatre paisatges: la muntanya, el secà, l’horta i la marina.

Entre els arxius destacats hi figuren els documents de l’acte inaugural celebrat el 6 de maig de 1994 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, que va comptar amb les intervencions del xef Santi Santamaria i de l’expert en alimentació Rudolf Grewe. També en destaquen el material d’organització, difusió i comunicació del congrés, les conferències inaugurals, les ponències de les jornades acadèmiques i les conclusions, així com les fitxes de productes i receptes i les activitats relacionades amb el congrés.

El fons també conté la documentació de la Càtedra “Sent Soví” d’Alimentació i Cuina Mediterrània (1997-2007) que va néixer com a continuïtat del Segon Congrés Català de Cuina amb l’objectiu que l’alimentació fos estesa com un fet cultural totalitzador cabdal en la història de la humanitat. Conté principalment la documentació relacionada amb la constitució de la Càtedra i dels organismes d’investigació de la Càtedra OPCA (Observatori Permanent dels Comportaments Alimentaris (OPCA) i GEA (Grup d’Estudis Alimentaris), a més de les ponències de jornades i cursos d’extensió universitària i de documentació del projecte Cuina Catalana-Dieta Mediterrània i els Premis “Sent Soví” de literatura gastronòmica i “Juan Mari Arzak”, dedicats als mitjans de comunicació.

El fons es pot consultar al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus Torribera i l’inventari al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.