Fons personals

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha incorporat recentment el Fons Personal Ricardo Uría Herrero, donat per la seva filla, Manuela Uría Sánchez. El conjunt ofereix un valuós testimoni sobre la Guerra Civil espanyola, l’exili republicà i la postguerra, a través de la trajectòria d’un combatent republicà que va passar per camps d’internament francesos i va patir la repressió franquista. 

Entre els materials conservats, dels anys trenta fins a la segona meitat del segle XX, hi ha documents personals, familiars, administratius i militars, així com testimonis relacionats amb el seu pas pels camps de Sant Cebrià, Agde i Argelers, el retorn a Espanya i l’internament en camps franquistes i batallons disciplinaris de treballadors. També s’hi conserva correspondència i material memorialístic que contribueix a contextualitzar les seves experiències durant la guerra i els anys posteriors. 

El Fons Personal Ricardo Uría Herrero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja és consultable per a la recerca. L’inventari està disponible al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i al Cercabib.

Trobaràs més informació sobre aquest nou fons d’arxiu en aquesta entrada del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha rebut en donatiu el fons personal, especialitzat en jazz, d’Alfredo Papo, figura rellevant en la promoció i divulgació d’aquest gènere musical al nostre país. 

La donació, realitzada per la família Papo, està estretament vinculada als anys d’estudi, treball, classificació i documentació duts a terme per la doctora en Història de l’Art Lourdes Borrell, autora de la tesi Alfredo Papo Papo. Una vida dedicada al jazz. El jazz en Barcelona: de la posguerra a la actualidad (2020). L’objectiu de la recerca ha estat posar en valor la figura d’Alfredo Papo i la seva tasca en la promoció i difusió del jazz, aportant una nova interpretació de la història d’aquest gènere i destacant el paper pioner de Barcelona en l’escena jazzística internacional. 

El fons bibliogràfic, discogràfic i documental inclou una extensa col·lecció de llibres i revistes internacionals especialitzades, discos de vinil originals, articles i un arxiu documental amb correspondència, escrits personals i material del Hot Club de Barcelona. Tots aquests materials van ser utilitzats per Alfredo Papo en conferències, articles, exposicions i concerts, i van contribuir decisivament a portar a Barcelona algunes de les principals figures del jazz internacional. 

Segons el professor Jaume Carbonell Guberna, del Departament d’Història de l’Art i director de la tesi doctoral de Borrell, “aquest fons constitueix, sens dubte, una eina fonamental per a la consolidació del posicionament de la Universitat de Barcelona en la recerca, la docència i la documentació de la història del jazz”. 

El conjunt bibliogràfic i audiovisual del fons, ja ha estat catalogat i incorporat al Cercabib. Resta pendent la incorporació de l’arxiu personal —amb el qual la doctora Borrell continua treballant per a la publicació d’un llibre— i la preparació d’una exposició que es podrà visitar pròximament al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

S'ha incorporat nou material a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. 

Es tracta del fons personal Joan Montraveta i Montraveta (Rinner, 1947) que consta de documentació sindical i política dels últims anys del franquisme i dels primers anys de la Transició política espanyola relacionada amb l’activisme polític de Joan Montraveta durant aquests anys. 

La documentació donada està organitzada en dos grans blocs classificats i descrits pel mateix Montraveta: 

• El moviment sindical a Catalunya (1971-1977) 
• El moviment polític a Catalunya (1972-1977) 

Segons les seves pròpies paraules, els documents reflecteixen les mobilitzacions obreres que van tenir lloc a Barcelona i l’Àrea Metropolitana entre els anys 1971 i 1976: reivindicacions sindicals i manifestacions dels empleats de la Seat, la vaga dels treballadors de Motor Ibèrica i les grans mobilitzacions de la metal·lúrgia i automoció dels anys 1976 i 1977. 

D’entre tota la documentació cedida, Montraveta destaca especialment la que recull els esdeveniments del 1977, marcats per la dissolució del Sindicat Vertical (CNS) a causa de la pressió exercida per les assemblees de treballadors. 

Com subratlla, les mobilitzacions sindicals també eren mobilitzacions polítiques contra les estructures franquistes i la repressió policial. Aquest factor les ha convertit en un període clau en la història laboral del país.

Durant el 2024, la Unitat de Procés Tècnic ha treballat en la descripció del fons personal de Josep Pons Rosell conservat al CRAI Biblioteca de Biologia. 

Antropòleg i professor de la UB, va formar part de l’anomenada Escola d'Antropologia de Barcelona, que va obrir nous camps de recerca en aquesta disciplina, com la genètica de poblacions, la biodemografia, la paleoantropologia i els estudis de desenvolupament, sense deixar de banda enfocaments més tradicionals, com la investigació de les societats protohistòriques i històriques de la península Ibèrica. 

El seu interès per l’anàlisi de caràcters quantitatius amb valor taxonòmic en la diferenciació de poblacions humanes el va portar a especialitzar-se en l’estudi dels dermatòglifs o línies dermopapil·lars, que es va convertir en el seu principal àmbit de recerca. El seu llegat inclou estudis sobre diverses poblacions humanes dels Pirineus, investigacions en excavacions arqueològiques al Llevant espanyol i col·laboracions en projectes institucionals d’antropologia a les colònies del Sàhara Occidental i de Guinea Equatorial durant el període franquista. 

Aquest fons és de gran interès per a la recerca, tant per la seva rellevància en el context de l’època com per la seva àmplia col·lecció de mostres de línies dermopapil·lars i material gràfic, que inclou fotografies, negatius i plaques de vidre recopilades en el marc de les seves investigacions. 

Et convidem a consultar-lo i a descobrir la valuosa contribució de Josep Pons Rosell a l’antropologia.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (Campus Diagonal Sud), amb la col·laboració de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI, ha treballat en la descripció del Fons personal Anna M. Carmona i Cornet. 

El fons de la catedràtica en Història de la Farmàcia Anna Maria Carmona reflecteix la seva activitat acadèmica, docent i de recerca científica a la Universitat de Barcelona, però també inclou material d'altres institucions amb les quals va col·laborar. La documentació més antiga és de l’any 1970 i arriba fins a aproximadament el 2014. 

Us animem a consultar aquest llegat del qual en destaca una patent internacional relacionada amb la investigació d'un producte vegetal d'origen marí, de gran interès terapèutic i la correspondència amb figures il·lustres com Salvador Espriu, Joan Sunyol, Rosa Fabregat, entre d’altres.

El passat dilluns, 17 de febrer, van visitar el CRAI Biblioteca de Belles Arts tres investigadores que formen part del projecte de recerca de la Facultat de Belles Arts Los oficios de la Fundición Tipográfica Neufville (1885-1995): documentos, voces, memoria. 

Eren Priscila Farias, de la Universidade de São Paulo, Emanuela Bonini, de la Università IUAV di Venezia i Isabella Aragão, de la Universidade Federal de Pernambuco; juntament amb la doctoranda Ludovica Polo, també de la Università IUAV di Venezia, que està realitzant una estada a la Facultat. 

Acompanyades de l’investigador principal del projecte, el doctor Oriol Moret Viñals i de la doctora Sheila González Mardones, que també hi participa, van estar veient algunes peces dels fons personals dels dissenyadors gràfics Josep Artigas i Ricard Giralt Miracle, així com altres peces del fons de cartells que formen part dels fons i col·leccions  del CRAI Biblioteca de Belles Arts.

Tot i ser petit i amb una història arxivística ben curiosa, el fons documental de Mercedes Roca, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona desapareguda l’any 2014, permet resseguir la seva trajectòria professional i docent, primer a Andalusia i posteriorment a Catalunya. 

Al costat de documentació de caràcter administratiu, com per exemple els reculls de permisos de les campanyes arqueològiques que va dirigir, trobem tot un seguit de separates, de la seva autoria, i d’altres publicacions d’àmbit arqueològic centrades principalment en la terra sigillata romana, un dels seus àmbits d’estudi. Però potser un dels elements més interessants d’aquest fons és la col·lecció de dispositives de les seves excavacions on destaquen les d’Andújar (Jaén) durant la dècada dels anys 70. 

Amb les tasques de descripció i tractament realitzades per la Unitat de Procés Tècnic, aquest fons completa la col·lecció documental única sobre arqueologia catalana preservada al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història formada també pels fons personals de Pere Bosch i Gimpera, Lluís Pericot i Garcia i Alberto del Castillo Yurrita.

Dins del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez de l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, trobem una col·lecció de díptics il·lustrats amb menús que mostren la relació dels plats que se servien als viatgers del vaixell SS. Bremen de la companyia North German, escrits en alemany i anglès. 

El SS. Bremen era un transatlàntic que feia el trajecte Southampton-Cherbourg-Nova York en un temps rècord de menys de 5 dies. Hi havia serveis diversos, des de l’oci i esbarjo (gimnasos, camps de rifles, cinemes, sales de ball i piscina) fins als serveis més essencials: servei de ràdio, oficina de correus, servei d’acolliment infantil, borsa amb connexió amb Wall Street i un passeig comercial amb botigues. 

Arribada la dècada dels anys 30, amb la victòria política del feixisme a Alemanya, la companyia transatlàntica Norddeustcher Lloyd va fer tot el possible per evitar la propaganda nazi a bord. Però la bandera oficial de l’estat alemany va esdevenir la de l’esvàstica, que havien de portar les embarcacions oficials, juntament amb la tricolor. El 26 de juliol de 1935, abans de salpar del moll de Nova York, un grup de manifestants antifeixistes va pujar a bord i van arrencar la bandera nazi i la va llançar al riu Hudson. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha preparat una exposició virtual en la qual es pot consultar informació relativa al vaixell i al context històric que envolta la seva història, així com una col·lecció de fotografies i els meravellosos menús que formen part del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez i que ajuden a fer-se una idea de les dimensions i luxe del vaixell.

Després de més d’un any de tractament i descripció per part de la Unitat de Procés Tècnic el fons del grafista i publicista Josep Artigas ja està disponible per a la seva consulta. 

Arribat l’any 1992 al CRAI Biblioteca de Belles Arts per donació de la seva vídua, Glòria de Quadras, aquest fons documental és indispensable per a l’estudi del disseny gràfic, la publicitat de producte i el cartellisme publicitari espanyol de les dècades dels cinquanta als vuitanta del segle XX. 

Reflex de la seva trajectòria vital, aquest fons permet resseguir el seu camí professional, primer a Catalunya com a cap de comunicació de Cruz Verde (1949) i posteriorment encetant la seva etapa suïssa (1955-1965). A finals dels 70 tornaria a Barcelona on signaria els seus treballs des de la seva pròpia agència PubliArtigas. 

I és que tots els documents continguts tenen sentit dins de la tasca creativa d’Artigas i per aquest motiu, s’han diferenciat en dos grans grups d’unitats documentals: les que servien de suport per a la realització de l’anunci o cartell publicitari i el propi resultat final de la seva activitat professional diferenciant obra gràfica, amb un seguit d’originals en diferents fases de producció, i treballs publicitaris ja impresos per quasi un centenar de marques, empreses i entitats que van des d’Alfa Romeo al FC Barcelona. 

Estructurat en 33 sèries, 1 col·lecció, 247 unitats documentals, i amb tipologies de materials ben diverses, el fons permet resseguir tot el seu procés creatiu gràcies a la conservació d’esbossos inicials, el dibuix i tria dels logotips, els eslògans, la tipologia de lletra, les proves d’impressió amb apunts manuscrits del propi Artigas, i en alguns casos, l’original per presentar al client, i en molts d’altres, l’anunci, campanya o cartell imprès.

Amb motiu del 20è aniversari de la mort del Dr. Miquel Porter i Moix, el CRAI Biblioteca de Belles Arts presenta una mostra virtual de la col·lecció de cartells de cinema que formen part d’aquest fons personal. 

Els cartells del Fons Miquel Porter i Moix, inclouen pel·lícules de tots els gèneres, des de la comèdia al drama, els westerns o les cintes de terror. Tot i que de molts se’n desconeix l’autor, hi ha noms tan rellevants d’aquest àmbit com Francisco Fernández-Zarza Pérez, Jano o Macario Gómez Quibus, MAC. 

Miquel Porter i Moix, va ser historiador del cinema i catedràtic a la Universitat de Barcelona, entre moltes altres facetes i activitats que va cultivar al llarg de la seva vida. Entre aquestes, trobem algunes de tan rellevants com la creació del grup de cantants en català Els Setze Jutges, juntament amb la Remei Margarit i el Josep Maria Espinàs. És considerat el principal estudiós de la història del cinema català. 

L’any 2004, els seus hereus van cedir el seu fons personal a la Universitat de Barcelona. Aquest conjunt de documents ens parla d’ell, ja que reflecteix tant la seva carrera professional com la seva vida familiar. 

Al llarg dels anys, el fons ha estat tractat en diverses etapes, fins a culminar amb aquesta col·lecció de cartells de cinema, gràcies a una estreta col·laboració entre el CRAI Biblioteca de Belles Arts i la Unitat de Procés Tècnic, amb l’objectiu comú de posar en valor cada tipus de material.