CRAI Biblioteca de Fons Antic

Fa unes setmanes, la sala de manuscrits del CRAI Biblioteca Fons Antic es va convertir en un plató de luxe i alguns dels llibres del CRAI de la UB en protagonistes indiscutibles d’una gravació televisiva. Aquí va enregistrar-se una part del documental "Desxifrant l'Iber", un interessantíssim capítol del programa "Quèquicom" que analitza fins a quin punt la lingüística quantitativa i la intel·ligència artificial podrien ajudar-nos a desxifrar la llengua dels ibers.

"Quèquicom" és un programa de TV3 que versa sobre ciència, natura, salut i tecnologia i que pretén despertar la curiositat cap a la ciència com una manera d'interpretar la realitat i com a eina per viure més bé.

En aquest capítol el programa va comptar amb la col·laboració de la professora Noemí Moncunill, especialista en llengua i epigrafia ibèrica de la Facultat de Filologia i Comunicació, qui va ser entrevistada a la nostra sala de manuscrits i va mostrar diverses obres del fons del CRAI, entre les quals destaquem:

• El mapa de Catalunya que apareix dins el volum de la Geographia de Claudi Ptolomeu a l’edició d’Estrasburg de 1513.
• La làmina amb els gravats de les inscripcions bilingües –en ibèric i en llatí- reproduïda al facsímil de l’obra del CRAI Biblioteca de Lletres, Voyage pittoresque et historique et description de la principauté de Catalogne, d’Alexandre Laborde. Aquestes inscripcions, que apareixeren a Tarragona a inicis del segle XIX i que actualment estan desaparegudes, són un valuós testimoni que ens pot ajudar a interpretar una petitíssima part del lèxic iber. 

Podeu accedir al programa a través de la plataforma 3Cat. 

De l’Alquímia a la metal·lúrgia, un viatge per la química dels minerals ha estat comissariada per Prudenci Gatell, membre del Grup Mineralògic Català.

A la mostra s’exposen 14 llibres des del segle XVI al XVIII —molts d’ells amb gravats— i una estampa calcogràfica del segle XVIII relacionats amb el món dels minerals i els processos que se’n deriven com ara la mineria i la metal·lúrgia, en sis vitrines temàtiques.

La mostra es podrà visitar entre el 14 de maig i el 27 de juny a les vitrines de l’espai expositiu dels CRAI Biblioteques de Fons Antic i Lletres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

El dia 29 de maig a les 18 h el comissari oferirà una visita guiada i una conferència. Per a confirmar l’assistència eniveu un correu a: bib.fonsantic@ub.edu.

Per a més informació, podeu llegir la notícia al Blog de Fons Antic i visualitzar aquest petit vídeo.

Els dies 14 i 15 de març, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI i el CRAI Biblioteca de Fons Antic van participar en les IV Jornades de Gestió del Patrimoni Bibliogràfic, organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN i la Universidad de Sevilla. Una trobada bianual dirigida a la gestió de les biblioteques patrimonials, des de diferents punts de vista.

En aquesta edició es van presentar una quarantena de ponències, així com tres conferències i una taula rodona, en un extens programa i amb l’assistència de molts professionals de l’àmbit de les biblioteques patrimonials.

Des de la Unitat de Procés Tècnic, Roberta Boscaro va presentar la ponència titulada El proceso de digitalización y las iniciativas de ciencia ciudadana en el CRAI de la Universidad de Barcelona, on va ressaltar el compromís del CRAI per promoure la digitalització del patrimoni documental de la Universitat a través del Centre de Digitalització (CEDI) així com la participació ciutadana als diferents projectes que lidera. Amb aquesta finalitat i per començar, es van exposar els objectius de la digitalització i les funcions de les persones implicades en aquest procés.

Tot seguit es va presentar el projecte Transcriu-me! en el qual hi participa el CRAI, dirigit pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i exemple de ciència ciutadana.

Pel que fa al CRAI Biblioteca de Fons Antic, es van presentar les següents comunicacions:

• ¡Vanidad de vanidades! Apostando por la perspectiva de género en el fondo antiguo: un camino de éxito, por ahora, a càrrec de Gemma Caballer. Es va fer un recorregut pels diferents projectes que s’han portat a terme per tal de fer visibles les dones presents en el fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Entre altres, les jornades i exposició El fons antic amb perspectiva de gènere, el catàleg de propostes de TFG i TFM amb aquest punt de vista específic i l'EXPO-MOOC. Aprenentatge TIC del fons de Reserva de la UB en perspectiva de gènere.
• Digitalización en el CRAI de la UB. Flujo de trabajo. El caso concreto de los volúmenes facticios y los manuscritos misceláneos, a càrrec de Neus Verger. Després d’una breu introducció al procés de digitalització al CRAI, es va detallar el tractament al catàleg i a BiPaDi d’aquestes dues tipologies documentals establert juntament amb el CEDI i la Unitat de Procés Tècnic.
• Las encuadernaciones nos importan: hacia una descripción catalográfica suficiente y normalitzada, a càrrec de Núria Cangòs i Marina Ruiz. Es va tractar de la necessitat de crear una proposta de descripció estandarditzada de les enquadernacions en l'àmbit del catàleg, a la vegada que va ser presentat el model descriptiu de la tipologia predominant al CRAI Fons Antic, les anomenades en anglès laced-case.

A més a més, la conferència inaugural i la taula rodona Humanidades Digitales e Inteligencia Artificial van permetre percebre una mica millor el futur que ens espera amb la implementació de la IA en el món de les biblioteques patrimonials.

El passat 6 de novembre, el CRAI Biblioteca de Fons Antic va inaugurar l’exposició "Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857, que es podrà visitar a l’espai expositiu dels CRAI biblioteques de Lletres i de Fons Antic fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres de les 8.30 a les 20 h.

La mostra celebra i dona a conèixer la col·lecció de 54 manuscrits rescatats per Marià Aguiló d’una destrucció segura el 1857. En aquell moment bibliotecari segon de la Provincial i Universitària de Barcelona, el seu afany va permetre que actualment aquest grup de còdexs -entre els més antics de la col·lecció i datats entre els segles X i XV- es custodiïn al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Estem molt contents que la iniciativa parteixi del gairebé homònim TFM (Treball Final de Màster) d’Ariadna Arrufat Fargas, defensat per al Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB) el 2022.

Ella mateixa, amb Margalida Tomàs, biògrafa d’Aguiló, són les comissàries de la mostra, que aspira a un doble objectiu: presentar una selecció representativa dels manuscrits -conscients que encara queda força feina per fer des del punt de vista codicològic-, i explicar la captivadora història del seu salvament, amb un protagonista, Marià Aguiló, no menys fascinant. De fet, aquest projecte és un primer pas per ressaltar la seva figura, cabdal durant els primers temps de la nostra institució.

Com a complement de l’exposició, el 15 de novembre Ariadna Arrufat Fargas n’oferirà una visita guiada a les 18.30 (punt de trobada, el mateix espai expositiu); a continuació, hi haurà una xerrada a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic, entre les 19 i les 20, amb les següents intervencions:

• Ariadna Arrufat Fargas. Els manuscrits recuperats: característiques i incògnites de la col·lecció
• Margalida Tomàs. Retrat (fragmentari) de Marià Aguiló (1825-1897)
• Marina Ruiz Fargas. Apunts sobre la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona durant la dècada dels cinquanta del segle XIX

Més informació en aquest apunt del Blog de Fons Antic.

Del 18 d’octubre del 2023 al 17 de març del 2024, es pot visitar al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició IA: Intel·ligència artificial, un passeig per la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui.

Tot i ser una exposició de rabiosa actualitat, el seu caràcter transversal i interès per mostrar els antecedents del tema, permeten presentar obres del CRAI de la Universitat de Barcelona dels segles XVI, XVII i XVIII.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Fons Antic es concreta en cinc obres dins l’àmbit “El somni de la IA” que explora, des d’una perspectiva històrica, els primers intents de l’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom.

Quatre de les obres prestades s’emmarquen dins el món de l’alquímia amb els següents autors: Jàbir ibn Hayyan, Giovanni Agostino Pantheo, Jean-Jacques Manget i Georg Agricola. També s’hi afegeix l’obra Ars combinatoria de Ramon Llull, que, amb el seu plantejament d’un sistema de coneixement exterior al cervell humà, es considera com a antecedent de la computació, i en particular de la IA.

Agraïm a Miquel Seco, professor jubilat de la Facultat de Química de la UB i col·laborador del CRAI Biblioteca de Fons Antic, l’ajut que ha prestat a Roberta Tenci, documentalista del CCCB, per a la selecció de les obres.

Seguint amb la recerca i difusió del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic, avui, dijous 21 de setembre, comença l’exposició Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII.

És una mostra compartida amb el Museu Diocesà de Barcelona amb l’objectiu de donar a conèixer la intensitat de la vida musical a Barcelona al segle XVIII des de diferents mirades, passant pels espais privats i públics, i d’índole tant religiosa com laica.

Tot i que els dos recorreguts són complementaris, en ambdues seus —la Casa de la Pia Almoina i el CRAI Biblioteca de Fons Antic— es presenta una cartografia creada pels comissaris, fins aquest moment inèdita, de l’activitat musical a la ciutat comtal.

Com és sabut, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona juga un paper important en la conservació dels fons musicals barcelonins del set-cents, especialment pel que fa als llibrets de villancets i oratoris. Tanmateix, a part d’aquests testimonis, a la mostra es presenten altres àmbits musicals, com l’òpera, les festes o el ball. En algunes vitrines, el material propi es complementa amb reproduccions de documentació externa.

Els comissaris de la mostra han estat Oriol Brugarolas Bonet, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Mercè Gras Casanovas, de l’Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears, i Lluís Bertran, investigador independent i editor científic de l’ICCMU (Instituto Complutense de Ciencias Musicales). La vitrina dedicada als tallers d’impressió dels llibrets musicals ha anat a càrrec del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, Pedro Rueda.

Tant en la selecció de material com en el suport tècnic, el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha tingut un paper rellevant.

L’exposició al Museu Diocesà es podrà visitar fins al 7 de gener de 2024 i la de la UB fins al 3 de novembre. Per a aquesta última hi ha organitzades dues visites guiades a càrrec dels comissaris els dies 4 d'octubre a les 18 h i 18 d’octubre a les 13 h.

També, s’ha programat una conferència a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic a càrrec del comissari Lluís Bertran el dia 11 d’octubre a les 18 h.

Podeu ampliar la informació amb la notícia del Blog de Fons Antic.

La relació del CRAI Biblioteca de Fons Antic amb el professor Nicholas Pickwoad, ànima del Ligatus Research Center, es va concretar el passat mes d’abril quan es van celebrar un seguit d’activitats sota el títol Bindings matter. Aquesta iniciativa, que va tenir molt èxit, ha propiciat la celebració de la reconeguda Ligatus Summer School - aquest any és la 16 edició - a la nostra universitat.

Així doncs, les dues darreres setmanes s’han portat a terme els 3 cursos següents:

• Linked Data for bookbinding description (del 28 al 30 d’agost)
• Eastern Mediterranean Bookbinding Structures (del 30 d’agost a l’1 de setembre)
• European Bookbinding 1450-1830 (del 4 al 8 de setembre)

Els professors han estat els doctors Athanasios Velios i Georgios Boudalis, i el professor Nicholas Pickwoad, respectivament. Les jornades s’han dividit en sessions teòriques al matí i sessions pràctiques a la tarda.

En el segon curs es van mostrar sis manuscrits amb enquadernacions del Mediterrani oriental del Fons Antic, mentre que durant tres de les sessions del curs impartit pel professor Pickwoad el nombre de llibres examinats – triats durant la seva estada a la UB de 3 setmanes la passada primavera - ha arribat gairebé a la centena. El curs s’ha complementat amb la visita a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, on els estudiants han pogut observar altres tipus d'enquadernacions.

La varietat de països de procedència dels alumnes, un total del 24, i els seus diversos perfils professionals – bibliotecaris, investigadors, restauradors, llibreters – demostren l’interès que ha suscitat l’escola d’estiu. Per la seva part, com a institució d’acollida, part del personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic ha pogut assistir a les sessions, fet que sens dubte incidirà molt positivament en la descripció de les enquadernacions. A més, la visita comentada a la col·lecció ha permès als assistents conèixer de primera mà la història i principals característiques de la biblioteca dipositària dels llibres que van veure durant les sessions pràctiques