CRAI Biblioteca de Fons Antic

El CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta una nova col·lecció especial basada en la procedència dels seus llibres: Biblioteca de la Casa d'Osuna. A més de ser considerada la biblioteca privada més important del segle XIX a Espanya, ofereix una interessant història que es remunta al segle XV. A finals del segle XIX va ser adquirida per l’estat i repartida entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i altres institucions. 

La nova col·lecció recull els volums arribats a la universitat, concretament, 989 edicions en 2.290 volums i 252 fullets. Amb la catalogació dels exemplars fins ara localitzats i la inclusió de les diferents marques de propietat a la base de dades Antics posseïdors, s’ha fet un pas més enllà i s’ha creat la col·lecció especial. 

Com es pot copsar, es tracta d’una col·lecció de caràcter multidisciplinari, amb un volum important de llibres il·lustrats i amb predominança dels impresos espanyols del segle XVIII. Tot i que el gruix és d’obres publicades fins al 1820 i es troba al CRAI Biblioteca de Fons Antic, també n’hi ha del segle XIX ubicades principalment als CRAI Biblioteques de Lletres i de Dret, mentre que alguns es custodien en altres CRAI biblioteques. 

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog de Fons Antic.

Novament, el CRAI Biblioteca de Fons Antic commemora el 8M donant a conèixer iniciatives amb perspectiva de gènere on la seva col·lecció patrimonial té un paper especial. Aquest any presenta el Viquiprojecte Antigues posseïdores en el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, una iniciativa docent interdisciplinària, coordinada per Mariela Fargas, professora de la Facultat de Geografia i Història, i Gemma Caballer, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

El projecte neix amb la voluntat de revertir el biaix de gènere present a la Viquipèdia en català, i anima els estudiants a redactar biografies de dones de l’època moderna, concretament antigues posseïdores de la base de dades Antics posseïdors, on actualment en representen el 2,4%.  

En aquesta entrada al seu blog s'ofereixen els primers resultats d’aquest viquiprojecte que va posar-se en marxa el curs 2023-2024 i ha continuat aquest curs 2024-2025, dins el marc d'algunes assignatures del Grau d’Història. Hi han participat un total de 32 alumnes, que han treballat les biografies de Francesca d’Agulló i Sagarriga, Maria Benita Bassecourt, María Josefa Pimentel y Téllez-Girón, Rosa Ravella, Benita Antonia de Sotomayor Abreu y Noroña i Rosa Trullés.

En aquest projecte conflueixen amb èxit diverses línies d’actuació del CRAI Biblioteca: potenciar el suport a la docència i promoure la recerca amb perspectiva de gènere. A més, posa en evidència que comptar amb la complicitat del professorat és fonamental per endegar projectes educatius innovadors que potenciïn el patrimoni bibliogràfic de la UB com a element clau d’un procés d’aprenentatge actiu per part de l’alumnat.   

Trobaràs més informació en aquesta entrada del Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

El dijous 20 de febrer, a les 19:30 h, es presentarà a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona el darrer número de la col·lecció Consonantia, “Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento”. L’obra ha estat editada per Antonio Ezquerro Esteban, Oriol Brugarolas Bonet i Javier Artigas Pina, i en ella han col·laborat també la historiadora i arxivera Mercè Gras Casanovas i Neus Verger Arce, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

El nou número de la col·lecció d’Edicions de la Universitat de Barcelona -que coedita amb la Universitat de Lleida- presenta l’edició crítica musical del manuscrit del CRAI Biblioteca de Fons Antic “Libro de sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquín de J.M.J. Carmelita Descalzo” (Ms. 1378) en format de partitura moderna. L’obra reuneix 79 peces de diversos estils i tipologies musicals, pròpies de la literatura barcelonina per a tecla dels últims decennis del segle XVIII i primeríssims anys del XIX, d’autors com Carles Baguer (1768-1808), fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), Domenico Cimarosa (1749-1801) o Joan Obradors (actiu entre 1798-1810). 

Després d’una breu introducció sobre la tasca de transcripció i edició crítica de partitures manuscrites, es presenten dos interessants estudis. El primer, d’Oriol Brugarolas i Antonio Ezquerro porta per títol “La recopilación de música para tecla en Barcelona a comienzos del siglo XIX. El cuaderno misceláneo Ms. 1378 de la Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona”. Mercè Gras és l’autora del segon estudi, “Música conventual en Barcelona: el compositor i organista fray Joaquín de Jesús, María y José, Laposaria Alzina (1778-1839), carmelita descalzo”. 

A l’acte de presentació, es podrà gaudir de la interpretació en directe d’algunes de les obres musicals editades, amb Manuel Grande al pianoforte i Javier Artigas a l’orgue.

L'edifici de la UB del carrer Baldiri Reixac número 2 serà conegut a partir d'ara amb el nom d'Edifici Juliana Morell. 

Juliana Morell, humanista polifacètica, poliglota i escriptora espiritual, religiosa dominica a Avinyó, va ser una de les veus prominents de la Contrareforma a França. Nascuda a Barcelona el 1594, va defensar tesis orals en filosofia a casa seva, a Lió, ciutat on es va traslladar amb el seu pare, amb només 12 anys. 

Aquesta fita la va convertir en la primera doctora de la història i li va atorgar, més de tres segles després, un lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona, concretament en una de les arcuacions cegues. Juntament amb Santa Teresa de Jesús i Isabel II, són les úniques dones citades o representades en aquest espai, fet que l’ha convertida en una icona per a la nostra Universitat. El CRAI Biblioteca de Fons Antic custodia sis obres que van formar part de la biblioteca personal de Morell, així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida. 

A l'edifici Juliana Morell s'ubica el CRAI Biblioteca de Belles Arts, la Direcció i les unitats tècniques del CRAI, el Taller de Restauració, el Centre de Digitalització, el CeDocBiV i també l'Espai d'Atenció i Suport a la Investigació (EASI), la Fundació Bosch i Gimpera i la Unitat de Producció Audiovisual de la UB.

La Unitat de Procés Tècnic treballa conjuntament amb el CRAI Biblioteca de Fons Antic en la descripció i classificació del seu fons musical amb l’objectiu de facilitar-ne l’accés i difondre’l mitjançant el Cercabib. 

La iniciativa neix de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca i els experts musicòlegs Oriol Brugarolas i Antonio Ezquerro, que van analitzar i classificar el fons musical. Donada la singularitat i la vàlua del fons, es creà el Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical (GEPAM-UB) i es publicà la col·lecció especial de Llibrets de música. 

Des del Cercabib es poden recuperar les descripcions bibliogràfiques detallades de tot aquest fons, de la mateixa manera que des d'Autoritats UB es dona accés a les entrades normalitzades de noms d'autors/entitats i des del Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB) es facilita la consulta per matèries. 

Ja s'ha treballat en més d’un centenar d’autoritats de mestres de capella, capelles de música i llocs d’esdeveniments al mateix temps que s'han donat d'alta descriptors nous en el THUB. 

Pel que fa als mestres de capella i capelles musicals, l’objectiu consisteix a identificar-los inequívocament, per la qual cosa es deixa constància de l’àmbit geogràfic, cronològic i professional. 

D’altra banda, s'han creat un total de 34 descriptors de gènere/forma relacionats amb composicions musicals, principalment de caràcter litúrgic, que es poden trobar en els índexs de gènere/forma del Cercabib. 

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog del CRAI.

Arran de la celebració del 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans entre el 29 i 31 gener a la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta una exposició dedicada al continent africà. En aquesta ocasió s'ha comptat com a comissari amb l’historiador i arxiver Guillem Martos Oms. 

Es podrà visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca entre el 10 i el 31 de gener, i el dijous 30 a les 18:00 el comissari oferirà una visita guiada, seguida d’una conferència. S'agrairà que els interessats enviïn un correu confirmant l’assistència a: bib.fonsantic@ub.edu 

En les paraules del comissari, la història d’Àfrica ha estat sovint obviada i envoltada de desconeixement. Des de l’antiguitat clàssica fins a l’època contemporània, el relat sobre aquest continent s’ha vist marcat per silencis, mites i una incomprensió que només recentment s’ha començat a qüestionar. Més enllà del tràgic episodi del comerç d’esclaus, Àfrica alberga una història d’una extraordinària riquesa que mereix ser descoberta. 

Les sis vitrines de l’espai expositiu es reparteixen de la següent manera: 1. El (des)coneixement d’Àfrica, 2. Africa incognita est, 3. L’Àfrica musulmana, 4. L’Àfrica Central Occidental, 5. Les terres del preste Joan i 6. Les ciutats suahili.

Pots ampliar la informació a l’entrada del Blog de Fons Antic i al vídeo promocional que el CRAI Biblioteca ha enregistrat amb el comissari de l’exposició i que trobaràs al seu canal de YouTube.

Aquest 2024, el CRAI ha pogut tornar a beneficiar-se de la subvenció per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya que ofereix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En total, el CRAI ha rebut un ajut de 17.729 €, que s’ha destinat a dues accions: 

• La catalogació de fullets dels segles XVI a XIX del CRAI Biblioteca de Fons Antic, per a la qual s’ha rebut un import de 16.956 €. Més informació. 
• La digitalització de col·leccions dipositades al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i la publicació en accés obert a la Memòria Digital de Catalunya, a la qual s’ha destinat un import de 773 €. Més informació.

Per saber què s’ha fet anteriorment en el marc d’aquest projecte, pots consultar les entrades al Blog del CRAI dels anys 2022 i 2023. Aquestes col·laboracions ajuden el CRAI a seguir treballant per posar el seu fons a l’abast de tota la societat.

Enguany, el CRAI Biblioteca de Fons Antic es converteix novament en protagonista de l’agenda de la Universitat de Barcelona publicada per Edicions UB, ja que l’obra triada pertany a la seva col·lecció:  

Ordinacions per reformacio y perpetua fundacio de la Universitat del Studi General de la ciutat de Barcelona. En Barcelona : en casa de Iaume Cortey, 1560... [enllaç a catàleg] 

Amb aquestes ordinacions, l’Estudi General de Barcelona esdevé el centre d’ensenyament superior de la ciutat amb la representació de totes les seves facultats. Així és, l’any 1559 el Consell de Cent, la seva màxima autoritat, concedia plens poders als consellers per elaborar la primera normativa d’aquesta institució. Coincidint amb l’acabament de les obres de l’edifici de la Rambla, van ser promulgades el 22 de setembre d’aquest any, tot i que no van sortir publicades fins gairebé un any més tard, concretament el 18 de juliol del 1560. 

Consten de 30 capítols que assenyalen el govern de la institució, els deures i drets dels seus càrrecs, així com les disciplines i els seus continguts. Aquests eren els diferents ensenyaments, tal com apareixen al text: Grammatica, Rhetorica, Ars y philosophia, Theologia, Medicina i Canones y leys. També hi ha algun capítol dedicat a persones que no eren pròpiament estudiants però freqüentaven la universitat, com minyons o lectors aventurers. A la portada hi ha un gravat xilogràfic de Sant Lluc, patró de l’Estudi General, llegint un llibre, i l’escut de Barcelona. Al verso de la portada en trobem un altre de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. 

El volum té una enquadernació de pergamí sobre cartró amb títol daurat al llom, del segle XX. A continuació de les Ordinacions hi ha relligats dos bans impresos del Consell de Cent sobre eleccions de càtedres de l’Estudi General dels anys 1563 i 1564, seguits de les actes manuscrites del Consell amb decisions del 5 de setembre del 1559, i del 14 i 25 d'agost i 25 de novembre del 1562 relatives a l’Estudi General, i, per últim, la transcripció manuscrita de la butlla de Pius IV de 1564 “In sacrosancta” que tracta sobre el nomenament de doctors i professors universitaris. A portada trobem anotacions manuscrites, probablement proves de ploma, i al llarg del text fistons i subratllats. 

Segons la consulta de diverses fonts bibliogràfiques, l’exemplar del CRAI de la Universitat de Barcelona seria l’única còpia supervivent d’aquesta edició. El volum es pot consultar complet a través del portal BiPaDi, dins la col·lecció Universitat de Barcelona: ordinacions i estatuts.

La Directora del CRAI, Judit Casals, va participar el passat 2 de desembre de 2024, en una taula rodona a les Jornades sobre Biblioteques i arquitectura a l’Ateneu Barcelonès. El 18 de novembre ja s’havia realitzat la primera sessió a la Biblioteca Gabriel García Márquez. L’objectiu era posar en valor les biblioteques patrimonials de Catalunya, en una trobada entre arquitectes i bibliotecaris. 

En la seva intervenció, va fer una petita introducció a les biblioteques patrimonials universitàries a l’estat espanyol i va destacar el seu paper pel que fa a la preservació, conservació i difusió dels fons bibliogràfics patrimonials, sovint ubicats en edificis patrimonials, que també s’han de preservar. Concretament, va parlar de les biblioteques patrimonials de Fons Antic i Lletres, la importància dels seus fons, les funcions que s’hi realitzen i els reptes als quals s’enfronten, en cinc àmbits:

• La conservació i la preservació, tant de l’espai com dels fons bibliogràfics. 
• La seguretat tant de les persones, com de l’edifici (plans d’emergència, seguretat dels treballadors, possibles robatoris, etc.). 
• Els processos de digitalització. 
• La difusió del fons, mitjançant exposicions i activitats culturals. 
• El suport a la docència i a la investigació, tasca essencial com a biblioteca universitària, a través de projectes conjunts amb investigadors que utilitzen el fons del CRAI i de propostes de TFG i TFM a estudiants, entre altres iniciatives. 

Tot això, buscant sempre l’equilibri entre la necessitat de preservar materials fràgils i la demanda d’accés públic, amb l’objectiu final de contribuir a la democratització del saber científic, com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.

El proppassat diumenge, 15 de desembre, va tenir lloc la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei, que va culminar el procés de rehabilitació i recuperació del Palau de Requesens, un emblemàtic edifici catalogat com a bé cultural d'interès nacional. 

Aquest nou Museu té per missió donar a conèixer l’art, la història i la cultura del Renaixement, així com el paper que va tenir la vila de Molins de Rei en aquest període i s’hi exposen un centenar d’obres (principalment del segle XVI, però també del XV i XVII). Entre les obres exposades, trobem peces de la col·lecció municipal, així com altres obres cedides per institucions museístiques, com el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Història de Barcelona, el Museu Frederic Marès, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa o el Museo Nacional del Prado. 

La Universitat de Barcelona hi participa per una doble via. D’una banda, aquest projecte ha comptat amb l’estreta col·laboració de la Càtedra del Renaixement de la Universitat de Barcelona. D’altra banda, també el fons patrimonial de la nostra universitat hi serà present, ja que el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha prestat un volum que s’exposarà fins al 25 de març del 2025. 

Es tracta de les conegudes Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell, impreses a Barcelona per Carles Amorós el 1547. El CRAI Biblioteca de Fons Antic en custodia dos exemplars, un dels quals ha estat restaurat pel Taller de Restauració Rossell Badia amb el finançament de l’Ajuntament de Molins de Rei per a aquesta ocasió. 

Tot i que la majoria de peces del Museu del Renaixement s’hi quedaran per un període d’uns quatre anys, algunes d’elles, per la seva naturalesa, com és el volum del CRAI, estaran en exposició per un període més curt.

Les Cròniques d'Espanya, redactades entre 1495 i 1513 i editades pòstumament el 1547, són obra del carismàtic historiador, humanista, notari, poeta i arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona, Pere Miquel Carbonell i Soler (1434-1517) i és considerada cabdal en l'evolució de la historiografia als Països Catalans.