Fons antic

Accés als fons patrimonials del CRAI. Nova normativa

Accés als fons patrimonials del CRAI. Nova normativa

El CRAI de la UB disposa, des d'aquest mes d'octubre, d'una normativa per regular l’accés als fons patrimonials dipositats als seus espais, aprovada a la darrera Comissió de Biblioteques de juliol de 2021.

 

La Normativa d'ús i conservació del Fons Patrimonial (Fons Antic i Fons Documentals) del CRAI de la Universitat de Barcelona, inexistent fins ara, especifica les condicions d'accés al fons antic i als fons documentals, per assegurar-ne una manipulació adequada quan es cosultin i garantir-ne la conservació i difusió.

 

Trobareu el text de la Normativa al Web del CRAI > Coneix el CRAI > Marc normatiu > Reglaments i normatives, en català i en castellà.

                                                                                                                                    

 

El Fons Antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia, incorporat al Catàleg de la Universitat de Barcelona

El Fons Antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia incorporat al Catàleg de la Universitat de Barcelona

S'acaba d'incorporar al Catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona, un notable fons antic provinent de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia. Es tracta d’un conjunt de 108 obres impreses entre els segles XVI i XX i dos manuscrits, que constitueixen una mostra representativa de la botànica europea d’aquest període. Aquest fons, incorporat al Catàleg des dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i de Reserva, està format per obres majoritàriament publicades a l’Estat espanyol i a França, juntament amb alguna obra publicada a Lisboa i a Ginebra. Moltes d'aquestes obres destaquen per estar profusament il·lustrades.

 

Entre les peces d'aquest magnífic fons, volem ressaltar-ne unes quantes pel seu important valor patrimonial.

 

 

Destacarem doncs, en primer lloc, l'obra més antiga, de l'any 1542, De historia stirpium commentarii insignes de Leonhart Fuchs, juntament amb la del farmacèutic parisenc Pierre Pomet Histoire generale des drogues traitant les plantes, des animaux & des mineraux, publicada l'any 1694 i il·lustrada amb més de 400 imatges.

 

 

Pel que fa a les obres impreses en el segle XVIII destaquen l'obra de 1774 Genera plantarum secundum ordines naturales...  d'Antoine Laurent de Jussieu i la primera edició de Flore françoise, ou Description succincte de toutes les plantes ...  del naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck, publicada l’any 1778 per l’Imprimerie Royale francesa. L'edició, en tres volums, és actualment l’única còpia documentada a l’Estat espanyol.

 

 

 

Una menció especial mereix l’obra del botànic italià  i director dels jardins botànics de Florència, Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum... del 1729. Conté 108 fulls de làmines de gravats on es dóna la descripció de 1.900 plantes, de les quals 1.400 són descrites per primera vegada, fet que va suposar un gran pas endavant en el coneixement dels fongs.

 

 

 

En l’àmbit germànic, destaquem la presència de diversos volums de l’erudit Alexander von Humboldt com per exemple De distributione geographica plantarum : ...

 

 

Entre els llibres dedicats a la flora de diferents països, i en l'àmbit peninsular, destaquen dues obres del botànic portuguès Félix de Avellar Brotero, així com l’obra en tres volums del botànic i farmacèutic burgalès Hipólito Ruiz López, Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, ..., profusament il·lustrada amb 325 fulls de làmines amb gravats calcogràfics de gravadors espanyols, i que il·lustra amb detall les plantes trobades a la Expedición Botánica al Virreinato del Perú realitzada per Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón entre 1777 i 1786, considerada una de les més importants del segle XVIII. També cal mencionar els volums d'Ecloga plantarum hispanicarum de l’especialista en flora espanyola Auguste de Coincy.

 

 

Hem de fer una menció especial al manuscrit Orbe vegetable, ó Theatro botanico universal escrit el 1741 pel botànic i metge aragonès D. Antonio Campillo y Marco. El manuscrit, tres volums en foli, conté les plantes ordenades alfabèticament pel seu nom llatí, el dibuix de cada planta i la flor acolorida a mà, la fulla estampada en tinta i l’explicació de cada planta amb les seves virtuts i característiques. Destaca una escriptura sovint poc acurada i dibuixos poc precisos, que ens fan pensar que aquest manuscrit no era la versió definitiva de l’obra. Resulta interessant també la història del manuscrit: sembla ser que un hereu de Campillo el va vendre a Francesc Torà  i Vila, farmacèutic d’Olot, tal com indica la nota manuscrita que trobem al primer volum: "Sum Francisci Thora Pharmacopolae Oloti die 17 Martii Anno 1770”. Cal destacar també que tot i que molts dels reculls bibliogràfics situen aquest manuscrit a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, algunes obres de referència asseguren que es troba desapareguda.

 

 

Finalment, cal destacar que la majoria d’obres incorporades al Catàleg presenten a portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual aquest segell forma part de la Base de dades d’Antics Posseïdors del CRAI de la Universitat.

 

Llegiu-ho a les Notícies de la Universitat.