Cartes als Reis d'Orient: nova col·lecció del CRAI de la UB a la MDC
El CRAI celebra la diada de Sant Jordi d'enguany també amb la publicació del nou portal Patrimoni bibliogràfic i documental, una iniciativa que neix amb l’objectiu principal de dinamitzar i impulsar l’accés a un dels fons més rics de tot l’estat i contribuir a la investigació a partir de l'estudi del patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, custodiat i conservat pel CRAI.
S’hi accedeix des del mateix Cercabib, l’eina de descoberta del CRAI. És cert que tots estàvem avesats a consultar aquesta informació des de la pàgina web del CRAI, i de fet, no s'ha renunciat a aquest valuós punt d'accés. No obstant això, s'ha volgut aprofitar també l'oportunitat brindada pel potencial tecnològic d'ALMA, el sistema actual de gestió de biblioteques que recopila i administra totes les dades que descriuen els nostres fons i col·leccions. D'aquesta manera els usuaris, sense haver de sortir del Cercabib, disposen d'una eina addicional de suport per a la recerca i l'aprenentatge.
Per garantir la coherència descriptiva i facilitar la identificació dels recursos, s'ha dissenyat el portal respectant l'estructura original de l'entorn web del CRAI. Al mateix temps s'han establert nous criteris descriptius i s'ha optimitzat el control del CRAI sobre els fons i les col·leccions a través del catàleg. De fet, el desenvolupament d'aquesta tasca ha implicat la revisió de centenars de dades i ha reforçat la qualitat del servei ofert als usuaris.
El portal compta amb una interfície d'usuari adaptada a dispositius mòbils, intuïtiva i fàcil d'utilitzar. L'usuari té l'opció de triar entre navegar pels continguts o utilitzar la caixa de cerca, destacada a la pàgina d'inici.
S'ha seleccionat la forma més adequada de presentar els registres bibliogràfics per a cada col·lecció, ja sigui com a conjunts lògics no detallats o com a títols individuals. En el cas dels recursos digitalitzats, que segueixen els principis d'accés obert, els registres bibliogràfics enllacen directament amb el repositori de difusió on s'ha integrat la col·lecció. En determinats casos, s'han creat subcol·leccions per a una millor organització.
El disseny del portal ha anat a càrrec de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI amb la col·laboració de la Unitat de Projectes. Comença ara la fase de seguiment del projecte en la qual es valoraran els aspectes a millorar.
Bona diada a tota la comunitat UB!
Europeana, una de les principals portes d’accés al patrimoni cultural europeu, ja recol·lecta els recursos disponibles a la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi)!
En els últims mesos, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI ha dedicat moltes hores a la millora de les metadades que descriuen les seves col·leccions digitals amb l’objectiu principal de permetre la seva recol·lecció per part d’aquesta plataforma. No han sigut canvis majors. L’esquema que s’utilitza al BiPaDi ja s’adequava al model de dades d’Europeana però s’han hagut d’identificar tots aquells matisos descriptius que obstaculitzaven el procés.
Finalment, l’esforç de treballar constantment unes dades de qualitat ha començat a donar fruit i les col·leccions digitals de BiPaDi ja tenen més oportunitats de ser descobertes i consultades també a l’àmbit internacional.
També és imprescindible destacar els avantatges de participar en el projecte Catalònica, impulsat per la Biblioteca de Catalunya. De fet, aquest portal funciona també com a agregador de continguts digitals a Europeana i és un clar exemple de com la cooperació amb altres entitats pot agilitar la compartició dels bens culturals i impulsar la co-producció de coneixement.
Celebrem que a partir d’ara, totes les col·leccions digitals del CRAI, les de BiPaDi i les de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), puguin arribar a més persones i agraïm, un cop més, l'acurada feina del CEDI.
Us convidem a fer-hi una ullada. Gaudiu d'aquesta visita virtual!
El passat 10 de juny es va celebrar, a la Universitat Politècnica de València (UPV), la XIX Jornada Expania, la reunió anual del grup d'usuaris dels productes d'ExLibris, l'empresa del sistema de gestió bibliotecària de les biblioteques del CSUC i per tant de la nostra eina de descobriment Cercabib.
El CRAI va participar-hi amb la ponència RDA en Alma: La experiencia del CCUC, a càrrec de Rosa Fabeiro (Unitat de Procés Tècnic del CRAI) i Joana Roig (CSUC).
A la ponència s'explica l'experiència de les institucions del CSUC sobre les opcions de configuració a Alma i l'eina de descobriment Primo, per explotar les dades catalogades amb la normativa catalogràfica RDA. Les ponents també van parlar de les eines que ofereix Alma per facilitar el treball dels catalogadors i van fer una anàlisi dels punts forts i millores possibles.
Podeu consultar la presentació al Dipòsit Digital de la UB.
En el marc de la 5a Jornada DocAmbCat “Biblioteques i medi ambient amb veu de dona", de la Xarxa de Centres amb Documentació Ambiental de Catalunya, celebrada el 5 de maig de 2022 i organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la UB ha presentat l'experiència: Autoritats UB amb perspectiva de gènere a càrrec de Ramon Anglada.
Aquesta experiència s’inclou dintre del projecte del CRAI de la UB de donar una major visibilitat a l’autoria femenina i a les dones relacionades amb el món del llibre i de la biblioteca.
La presentació es va centrar en les accions iniciades a Autoritats UB: Catàleg d’Autoritat de Noms i Títols de la Universitat de Barcelona, que conté les formes normalitzades dels noms dels autors i títols dels recursos del CRAI de la Universitat de Barcelona i que dona accés als registres d'autoritat d’aquestes autores i a les seves obres associades del catàleg bibliogràfic i dels diferents repositoris propis o en els que participa la UB, via Cercabib, eina de descobriment de la Universitat de Barcelona.
Aquestes accions han fet possible la identificació i la visibilitat de:
La ponència marc de les jornades, Projecte sobre dones divulgadores a càrrec de Lydia Gil, documentalista de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, va destacar d’altres experiències de visibilitat de gènere en els catàlegs d’autoritats a través dels camps MARC21 374 (professió/ocupació) i 375 (gènere) tal com s’ha portat a terme a Autoritats UB i a Dones al Fons Antic de la UB.
Els passats dies 24 i 25 de març de 2022, es va tornar a reunir el grup de treball de Cartotecas Públicas Hispano-Lusas (Ibercarto) amb l’objectiu d’establir un diàleg i un intercanvi de coneixements al voltant del tema Tesoros cartográficos, gestión y difusión.
Des del 2004, any de la seva constitució, Ibercarto reuneix els professionals que treballen a les cartoteques públiques espanyoles i portugueses per tractar temes d’interès comú i per establir relacions entre els col·legues del nostre àmbit professional. Fruit destacat d’aquestes reunions són les pautes en RDA per catalogar material cartogràfic, aprovades pel Grup d’Interlocutors de Catalogació del CSUC i publicades l’any 2020.
En ocasió d’aquesta darrera trobada organitzada a Madrid pel l’Instituto Geográfico Nacional, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI, representada per Georgina Basomba i Roberta Boscaro, va presentar la comunicació Fondos cartográficos del CRAI de la Universitat de Barcelona: digitalización, preservación y difusión. Els principals propòsits van ser descriure com es duen a terme aquestes tasques i explicar el flux de treball de digitalització dels fons cartogràfics tot indicant les principals parts implicades:
També es van detallar les necessitats de preservació i la filosofia del nostre sistema de preservació digital “Xanadú”.
Les darreres reflexions es van centrar en la difusió dels fons cartogràfics en diferents àmbits i repositoris i es va posar èmfasi en la seva visualització a través del nou sistema integrat de gestió de biblioteques “ALMA”, de l’empresa ExLibris.
Podeu accedir al text de la comunicació i a la presentació seguint aquest enllaç al Dipòsit Digital de la UB (DDUB).
Diferents mitjans s'han fet ressò del Projecte Cartes als Reis d'Orient iniciat a partir de dues col·leccions de cartes als Reis conservades al CRAI de la Universitat de Barcelona. El projecte vol fer un estudi comparatiu entre les cartes de fa 100 anys i les actuals (vegeu el post al Blog del CRAI UB).
Des del CRAI Unitat de Procés Tècnic, on es treballen aquestes col·leccions, han volgut explicar-ho als mitjans de comunicació. Roberta Boscaro, bibliotecària de la Unitat, ho ha explicat en aquestes notícies i entrevistes publicades sobre el projecte que, a poc a poc, va prenent forma:
Cal destacar que el que sembla haver despertat més interès és saber com han canviat els desitjos dels més petits i la manera de demanar-los.
'Cartes als Reis Mags’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX.
El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha iniciat la comparació d'aquestes cartes als reis recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, i ho ha fet amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus.
Aquesta acció ha donat pas al projecte ‘Cartes als Reis Mags’ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns?. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.
Llegiu més informació sobre aquest projecte al Blog del CRAI.
Ens complau anunciar que ja està disponible la nova actualització setmanal d’Autoritats UB, eina que facilita la consulta al Catàleg de les biblioteques de la Universitat de Barcelona per autors i títols, agrupant els documents del catàleg a partir de les formes acceptades.
L’anterior versió, de mitjans de juliol, ha estat actualitzada amb data 17 de novembre, després d'uns mesos de treball a causa del canvi de sistema de gestió de biblioteques cap a la nova plataforma ALMA d’Ex Libris i la migració de les dades.
En aquesta nova actualització s’han restablert les relacions amb les autoritats i les matèries mitjançant l’enllaç a l’eina de descobriment, Cercabib, amb els botons de cerca: 'Consulta a Cercabib aquest autor' i 'Consulta a Cercabib aquesta matèria'. També s’han actualitzat els enllaços permanents dels recursos i es poden visualitzar les dades en el format MARC.
El CRAI de la Universitat de Barcelona, que facilita l’accés als recursos d’informació per contribuir a la creació i difusió del coneixement, posa a l’abast de la comunitat d’estudiants, professors i investigadors una nova versió del Thesaurus de la UB (THUB), gestionat pel CRAI Unitat de Procés Tècnic.
El THUB és un vocabulari controlat que facilita la consulta al catàleg normalitzant la forma d’accedir als índexs de matèries, identificant sense ambigüitat els termes cercats i agrupant els documents del catàleg i de les diferents bases de dades de la UB a partir de les formes acceptades.
La nova versió del Thesaurus de la UB inclou una sèrie de millores entre les quals destaquen l’enriquiment dels continguts dels registres amb referències tipològiques, com per exemple Google Maps i la incorporació d’imatges en alguns termes; la millora del cercador per fer-lo més intuïtiu, àgil i accessible; i la personalització de les URL per poder recuperar les estadístiques de Google Analytics amb precisió.
Tot això s’ha pogut dur a terme a través de la plataforma documental Coeli i la seva tecnologia dotada amb l’API Rest JSON, basada en estàndards internacionals que permet publicar el THUB en Linked Open Data seguint la norma ISO 25964, en SKOS, i facilita la descàrrega de les dades en diversos formats estructurats (RDF/XML, JSON-LD, MARC21).