CRAI Biblioteca de Belles Arts

Aquest mes de març, tindrà lloc una nova edició de l'Estona saludable al CRAI. L'objectiu d'aquesta iniciativa és ajudar els usuaris a mantenir el benestar físic i mental.

Del 17 al 21 de març, es realitzaran sessions de Tècniques de relaxació a diversos CRAI biblioteques. 

Pots consultar les ubicacions i horaris aquí:

• CRAI Biblioteca de Belles Arts. Dilluns 17 de març a les 17:00. 
• CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge. Dimarts 18 de març a les 13:00. 
• CRAI Biblioteca del Campus Clínic. Dimecres 19 de març a les 11:00.
• CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica. Dimecres 19 de març a les 18:00. 
• CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Dijous 20 de març a les 13:00. 
• CRAI Biblioteca del Campus Mundet. Divendres 21 de març a les 11:00. 

Les sessions tindran una durada aproximada de 15 minuts i no cal inscripció prèvia.

T'hi esperem!

Aquest 8 de març de 2025, el CRAI Biblioteca de Belles Arts dedica la seva exposició L’art de preservar. Dones que fan perdurar el patrimoni, al món de la Conservació i la Restauració de béns culturals i el patrimoni. Íntimament lligada als altres àmbits de coneixement de la Facultat de Belles Arts, també és una professió altament feminitzada. 

L’exposició posa en valor algunes figures rellevants d’aquest àmbit de la ciència. A través d’algunes dades, posa en relleu que les juntes directives d’organismes d’aquest camp, també són encapçalades i ocupades majoritàriament per dones. Finalment, destaca la bibliografia més important i consultada que forma part del fons del CRAI Biblioteca i mostra què és i què fa el Taller de Restauració del CRAI. 

S'agraeix la col·laboració en l’elaboració d’aquesta exposició al professorat del Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals i en especial, de la Dra. Gema Campo, catedràtica de Conservació-Restauració i primera doctora d’aquest camp a Catalunya. 

La mostra es pot visitar al CRAI Biblioteca del 7 al 31 de març.

El passat dilluns, 17 de febrer, van visitar el CRAI Biblioteca de Belles Arts tres investigadores que formen part del projecte de recerca de la Facultat de Belles Arts Los oficios de la Fundición Tipográfica Neufville (1885-1995): documentos, voces, memoria. 

Eren Priscila Farias, de la Universidade de São Paulo, Emanuela Bonini, de la Università IUAV di Venezia i Isabella Aragão, de la Universidade Federal de Pernambuco; juntament amb la doctoranda Ludovica Polo, també de la Università IUAV di Venezia, que està realitzant una estada a la Facultat. 

Acompanyades de l’investigador principal del projecte, el doctor Oriol Moret Viñals i de la doctora Sheila González Mardones, que també hi participa, van estar veient algunes peces dels fons personals dels dissenyadors gràfics Josep Artigas i Ricard Giralt Miracle, així com altres peces del fons de cartells que formen part dels fons i col·leccions  del CRAI Biblioteca de Belles Arts.

L'edifici de la UB del carrer Baldiri Reixac número 2 serà conegut a partir d'ara amb el nom d'Edifici Juliana Morell. 

Juliana Morell, humanista polifacètica, poliglota i escriptora espiritual, religiosa dominica a Avinyó, va ser una de les veus prominents de la Contrareforma a França. Nascuda a Barcelona el 1594, va defensar tesis orals en filosofia a casa seva, a Lió, ciutat on es va traslladar amb el seu pare, amb només 12 anys. 

Aquesta fita la va convertir en la primera doctora de la història i li va atorgar, més de tres segles després, un lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona, concretament en una de les arcuacions cegues. Juntament amb Santa Teresa de Jesús i Isabel II, són les úniques dones citades o representades en aquest espai, fet que l’ha convertida en una icona per a la nostra Universitat. El CRAI Biblioteca de Fons Antic custodia sis obres que van formar part de la biblioteca personal de Morell, així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida. 

A l'edifici Juliana Morell s'ubica el CRAI Biblioteca de Belles Arts, la Direcció i les unitats tècniques del CRAI, el Taller de Restauració, el Centre de Digitalització, el CeDocBiV i també l'Espai d'Atenció i Suport a la Investigació (EASI), la Fundació Bosch i Gimpera i la Unitat de Producció Audiovisual de la UB.

El passat 18 de desembre va quedar oficialment inaugurat el nou espai remodelat del CRAI Biblioteca de Belles Arts. Per fer-ho, es va convidar la Facultat de Belles Arts a fer el tradicional acte de lliurament de la Nadala a la biblioteca. L’autor de l’obra, Lunaria annua: electrografia de la sèrie PLANTAe-, que es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya, és professor de la mateixa facultat, Ricardo Guixà. 

Gràcies a aquesta reforma, el nou espai de la biblioteca compta ara amb 4 noves sales de treball en grup, amb un espai més racional, més capacitat, nou equipament i millor aïllament acústic. Així mateix, també es disposa d’una altra sala polivalent, amb capacitat fins a 35 persones, on es poden realitzar diverses activitats, tant docents com d’altre tipus. 

S’han incrementat els punts de connexió elèctrica, arribant fins als noranta en total i s’ha renovat la totalitat del terra i el taulell d’atenció i informació. També s’ha incorporat nou equipament, com una cabina insonoritzada, on poder fer videotrucades, tutories en línia, reunions virtuals o gravacions d’àudio. 

Pel que fa al mobiliari, s’han renovat part de les taules i cadires i s’ha incorporat altre mobiliari informal on poder descansar o dur a terme activitats més relaxades. 

Per últim, s’ha redissenyat l’espai deixant tots els llocs pels usuaris al llarg del finestral, per tal d’aprofitar al màxim la llum natural per les activitats d’estudi i treball.

El CRAI de la Universitat de Barcelona conserva una valuosa col·lecció d’anuaris històrics publicats des de 1879 a Madrid i a partir de 1896 a Barcelona. Aquests anuaris eren directoris de dades sobre els principals sectors econòmics de l’època com la indústria, l’agricultura i el turisme. 

Les publicacions oferien llistats exhaustius de comerços, empreses, fàbriques i indústries. També s’hi recollien dades geogràfiques i informació sobre els serveis públics i privats disponibles al país, amb una àmplia secció de publicitat. 

Durant els segles XIX i XX, van ser una eina de referència útil tant per a residents com per a visitants i, avui en dia, segueixen sent un recurs d’informació complet i detallat per a tota mena d'investigació.

Et convidem a fer una ullada a les primeres digitalitzacions que ja es poden consultar en accés obert a la Biblioteca Patrimonial Digital: 

• Anuario-Riera. Guía general de Cataluña 
• Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración 
• Almanaques Bailly-Bailliere 

Aquesta feina és possible gràcies a la participació del CRAI Biblioteca de Belles Arts, la Unitat de Procés Tècnic i el Centre de Digitalització (CEDI) del CRAI.

Després de més d’un any de tractament i descripció per part de la Unitat de Procés Tècnic el fons del grafista i publicista Josep Artigas ja està disponible per a la seva consulta. 

Arribat l’any 1992 al CRAI Biblioteca de Belles Arts per donació de la seva vídua, Glòria de Quadras, aquest fons documental és indispensable per a l’estudi del disseny gràfic, la publicitat de producte i el cartellisme publicitari espanyol de les dècades dels cinquanta als vuitanta del segle XX. 

Reflex de la seva trajectòria vital, aquest fons permet resseguir el seu camí professional, primer a Catalunya com a cap de comunicació de Cruz Verde (1949) i posteriorment encetant la seva etapa suïssa (1955-1965). A finals dels 70 tornaria a Barcelona on signaria els seus treballs des de la seva pròpia agència PubliArtigas. 

I és que tots els documents continguts tenen sentit dins de la tasca creativa d’Artigas i per aquest motiu, s’han diferenciat en dos grans grups d’unitats documentals: les que servien de suport per a la realització de l’anunci o cartell publicitari i el propi resultat final de la seva activitat professional diferenciant obra gràfica, amb un seguit d’originals en diferents fases de producció, i treballs publicitaris ja impresos per quasi un centenar de marques, empreses i entitats que van des d’Alfa Romeo al FC Barcelona. 

Estructurat en 33 sèries, 1 col·lecció, 247 unitats documentals, i amb tipologies de materials ben diverses, el fons permet resseguir tot el seu procés creatiu gràcies a la conservació d’esbossos inicials, el dibuix i tria dels logotips, els eslògans, la tipologia de lletra, les proves d’impressió amb apunts manuscrits del propi Artigas, i en alguns casos, l’original per presentar al client, i en molts d’altres, l’anunci, campanya o cartell imprès.

Amb motiu del 20è aniversari de la mort del Dr. Miquel Porter i Moix, el CRAI Biblioteca de Belles Arts presenta una mostra virtual de la col·lecció de cartells de cinema que formen part d’aquest fons personal. 

Els cartells del Fons Miquel Porter i Moix, inclouen pel·lícules de tots els gèneres, des de la comèdia al drama, els westerns o les cintes de terror. Tot i que de molts se’n desconeix l’autor, hi ha noms tan rellevants d’aquest àmbit com Francisco Fernández-Zarza Pérez, Jano o Macario Gómez Quibus, MAC. 

Miquel Porter i Moix, va ser historiador del cinema i catedràtic a la Universitat de Barcelona, entre moltes altres facetes i activitats que va cultivar al llarg de la seva vida. Entre aquestes, trobem algunes de tan rellevants com la creació del grup de cantants en català Els Setze Jutges, juntament amb la Remei Margarit i el Josep Maria Espinàs. És considerat el principal estudiós de la història del cinema català. 

L’any 2004, els seus hereus van cedir el seu fons personal a la Universitat de Barcelona. Aquest conjunt de documents ens parla d’ell, ja que reflecteix tant la seva carrera professional com la seva vida familiar. 

Al llarg dels anys, el fons ha estat tractat en diverses etapes, fins a culminar amb aquesta col·lecció de cartells de cinema, gràcies a una estreta col·laboració entre el CRAI Biblioteca de Belles Arts i la Unitat de Procés Tècnic, amb l’objectiu comú de posar en valor cada tipus de material.