CRAI Biblioteca de Física i Química

Acte d'inauguració de l'exposició sobre Paul Flory al CRAI Biblioteca de Física i Química

Acte d'inauguració de l'exposició sobre Paul Flory al CRAI Biblioteca de Física i Química

El passat dimecres, 27 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Paul J. Flory, premi Nobel de Química l'any 1974 per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. L'exposició recorre la vida i l'obra del científic, en destaca els treballs en propietats fisicoquímiques dels polímers i ressalta l'impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com ara el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials. 

Durant l’acte, presidit pel vicerector de Política Docent Ernest Abadal, el sotsdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la UPC, Juán Jesús Pérez González va pronunciar la conferència Flory: l'arquitecte de la ciència de polímers.

També hi van participar la degana de la Facultat de Química, Maria Sarret; el secretari de la Facultat de Física, Antoni Garcia Santiago i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés, que va fer un parlament. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el vicerector va inaugurar l'exposició i es va oferir un petit refrigeri. 

En aquesta notícia us oferim un breu reportatge fotogràfic.

Disponible el servei de devolució des de les màquines d'autopréstec als CRAI biblioteques

Devolucions des de les màquines d'autopréstec als CRAI biblioteques

Al llarg d’aquest any, s’han anat implementant progressivament màquines d’autopréstec a diversos CRAI biblioteques. 

El sistema permet fer préstecs, renovacions i consultar informació sobre El meu compte, i a partir d’ara, fer devolucions de documents prestats sense haver de passar pel taulell. 

Els CRAI biblioteques que ofereixen aquest servei són: Biologia, Campus Bellvitge, Ciències de la Terra, Economia i Empresa, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (Campus Diagonal Sud), Filosofia, Geografia i Història, i Física i Química

A partir de l’any que ve, la resta de CRAI biblioteques aniran incorporant aquesta tecnologia, que suposa grans avantatges: és més fàcil i ràpid d’usar, permet fer el préstec i devolució sense cues, facilita l’autonomia de l’usuari i té més cura de la privacitat.

 

"El grafè: 20 anys del seu aïllament". Nova exposició al CRAI Biblioteca de Física i Química

«El grafè: 20 anys del seu aïllament». Nova exposició al CRAI Biblioteca de Física i Química

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica "El grafè: 20 anys del seu aïllament" per commemorar el vintè aniversari de l’aïllament d’aquest material per Andre Geim i Konstantin Novoselov, físics de la Universitat de Manchester (Gran Bretanya). 

El terme grafè defineix una làmina d’àtoms de carboni units formant una xarxa hexagonal d’un àtom de gruix. És una forma al·lotròpica plana del carboni amb unes propietats excepcionals que li confereixen la seva estructura atòmica interna. Destaca per les seves propietats: és el material més prim i fort conegut, el millor conductor de la calor i de l’electricitat i és gairebé transparent. 

Malgrat la creença dels científics que el grafè no es podia aïllar perquè era termodinàmicament inestable, el 2004, A. Geim i K. Novoselov el van aïllar per primera vegada, mitjançant exfoliació mecànica de grafit pirolític altament ordenat amb una cinta adhesiva. El 2010, se'ls va concedir el Premi Nobel de Física per les seves investigacions sobre el grafè i la determinació de les seves propietats excepcionals i aplicacions potencials.

El grafè representa un canvi de paradigma en la ciència dels materials. Les seves perspectives futures són increïblement prometedores, amb avanços potencials significatius que podrien transformar nombroses indústries com la dels superconductors i la computació quàntica, l'exploració espacial i les aplicacions ambientals i biomèdiques, entre d’altres.

L'exposició es podrà visitar al CRAI Biblioteca fins al juliol de 2025.

 

"Ciència i Tecnologia de Polímers. 50 anys del Premi Nobel de Química a Paul Flory": Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

Ciència i Tecnologia de Polímers. 50 anys del Premi Nobel de Química a Paul Flory. Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

El dimecres 27 de novembre a les 12:00, a l’Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física i de la Facultat de Química s’inaugura l’exposició "Ciència i Tecnologia de Polímers. 50 anys del Premi Nobel a Paul Flory" del CRAI Biblioteca de Física i Química. El professor Juan Jesús Pérez Gonzalez, catedràtic de Química Física de la UPC, impartirà la conferència «Flory: l'arquitecte de la ciència de polímers». 

Flory (1910-1985) va ser un dels químics més influents del segle XX. El 1974, va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia. 

L’exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers destacant els seus treballs més importants. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials.

 

M. Asunción Català Poch: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Física i Química

M. Asunción Català Poch: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Física i Química

M. Asunción Català Poch: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Física i Química

 

El CRAI Biblioteca de Física i Química, amb la col·laboració de la Unitat de Procés Tècnic i l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, ha treballat en la descripció del Fons personal de M. Asunción Català Poch. L’any 2023, el Departament de Física Quàntica i Astrofísica (FQA) de la UB va fer donació d'aquest fons al CRAI Biblioteca.

 

El fons és una compilació de documents relacionats amb la carrera professional de la Dra. Català, professora universitària d'astronomia, física i matemàtiques, i primera dona a ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola. El 1975, va començar a treballar com a professora al Departament d’Astronomia de la UB.

 

La major part de la documentació conservada pertany a material de recerca científica, docència universitària i la seva participació amb diverses societats científiques, recollida en 17 capses transfer.

 

Destaquen els documents del període que va treballar en l’observació diària de taques i protuberàncies solars des de l’Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB en col·laboració amb l’Observatorio Astronómico Nacional, dins de l'Any Geofísic Internacional. I també, les 1666 fotografies solars en plaques de vidre i 139 volums d’expedient d’esquemes diaris d'observacions de taques i protuberàncies solars, material d’important testimoni de la metodologia emprada per a l'observació astronòmica durant els anys 50 i 60.

 

M. Asunción Català va dedicar part de la seva vida a la investigació científica sobre el sistema solar, taques solars, càlcul d’òrbites i eclipsis, i va participar en diversos projectes subvencionats, entre els quals destaca el projecte "Selecció i determinació de posicions d’estrelles i planetes com a suport al satèl·lit astromètric Hipparcos” emprés per l’Agencia Espacial Europea (ESA).

 

Va exercir un paper clau en la formació i suport a les noves generacions d’astrònoms de la UB, tot contribuint de manera destacada en el projecte Hipparcos (1989-1993). El 2015 se li va donar el seu nom al telescopi de l'Observatori Astronòmic del Montsec, sent el primer amb nom de dona a Espanya.

 

ODS 5: Igualtat de gènere    ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

La UB s’adhereix a la xarxa de refugis climàtics de Barcelona amb espais del CRAI

La UB s’adhereix a la xarxa de refugis climàtics de Barcelona amb espais del CRAI

La UB s’adhereix a la xarxa de refugis climàtics de Barcelona amb espais del CRAI

 

El passat 8 de maig, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, va anunciar l’adhesió de la UB a la xarxa d’espais de refugi climàtic de Barcelona.

 

Amb aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, llocs de la ciutat amb usos i funcions diversos (com ara biblioteques, centres cívics i esportius, parcs o casals) s’obren per proporcionar confort tèrmic a la població més vulnerable (nadons, gent gran, malalts crònics, població amb pocs recursos, etc.).

 

En formaran part els CRAI Biblioteques de BiologiaCiències de la TerraEconomia i Empresa (Grau), Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal Sud) i Física i Química.

 

Aquests espais compleixen els requisits de tenir una bona accessibilitat i seguretat, a més de disposar d’àrees de descans i accés gratuït a aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

Einstein a Barcelona, 1923. Exposició virtual del CRAI Biblioteca de Física i Química

Einstein a Barcelona, 1923. Exposició virtual del CRAI Biblioteca de Física i Química

Einstein a Barcelona, 1923. Exposició virtual del CRAI Biblioteca de Física i Química

 
El CRAI Biblioteca de Física i Química us ofereix l'accés virtual a l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. Va ser inaugurada el passat 22 de novembre de 2023 en la seva versió física, que està ubicada a la planta 0 del CRAI Biblioteca, on us convidem a visitar-la.
 
Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre la visita que Albert Einstein va fer a Barcelona entre el 22 de febrer i l'1 de març de 1923, acceptant una de les reiterades invitacions de la Mancomunitat de Catalunya.
 
Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes. Però no es va limitar a reunir-se amb científics, es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes.
 
Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d'una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.
 
Podeu visitar l'exposició presencialment o en aquest nou format virtual.

 

 

 

 

 

 

Un grup de llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic viatja a Singapur, a través del planeta Mart

Un grup de llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic viatja a Singapur, a través del planeta Mart
Un grup de llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic viatja a Singapur, a través del planeta Mart

 

El març del 2021 el Blog de Fons Antic anunciava la participació de documents antics del CRAI Biblioteca de Fons Antic (tot i que n'hi havia també un del CRAI Biblioteca de Lletres i un altre del CRAI Biblioteca de Física i Química) a l’exposició Mart, el Mirall Vermell, organitzada pel CCCB.
 
Ara, la majoria d’aquests llibres es podran tornar a veure en una versió de la mostra, Mars: The Red Mirror, que es pot veure a l’ArtScience Museum de Singapur, entre el 25 de novembre d’enguany i el 7 d’abril del 2024.
 
Els diversos aspectes en què es reflecteix la fascinació dels terrícoles envers aquest planeta adquireixen, en la seu asiàtica, una nova orientació. S’hi poden admirar testimonis de la Xina, l’Índia i el Japó, així com explorar el llegat dels astrònoms asiàtics. La cultura pop del sud-est asiàtic i la seva representació de Mart també hi són presents, així com l’activitat duta a terme per la puntera Space Faculty de Singapur.
 
Entre els llibres prestats el CRAI Biblioteca destaca l’espectacular Astronomicum caesareum, de Peter Apian, la primera edició del Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo, de Galileo Galilei, i els Gulliver’s travels, de Jonathan Swift, en una versió castellana.

 

 

 

 

 

 

Inauguració de l'exposició Einstein a Barcelona, 1923

Inauguració de l'exposició Einstein a Barcelona, 1923

Inauguració de l'exposició Einstein a Barcelona, 1923

 

El dimecres 22 de novembre va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari de la visita d’Albert Einstein a Barcelona. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2023-2024.
 
Durant l’acte, presidit pel rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Guàrdia, es va representar l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el vicedegà de Recerca de la Facultat de Física, Dr. Lluís Mañosa, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.
 
Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.
 
Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.
 
Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.
 
Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.
 
 
I aquí podeu veure l'obra de teatre Revolucionaris.
 
Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte:

 

 

 

 

 

 

La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023). Exposició al CRAI Biblioteca de Física i Química

La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023). Exposició al CRAI Biblioteca de Física i Química

La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023)

 

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica d’enguany Teoria de Debye-Hückel i aplicacions (1923-2023) per commemorar el centenari de la teoria plantejada de Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

 

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l'electroquímica fins als plasmes que apareixen a l'astrofísica.

 

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d'aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

 

L'exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

 

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. La podeu visitar en l’horari habitual a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca durant el curs 2023-24.

 

ODS 9: Indústria, innovació i infraestructura