CRAI Biblioteca de Física i Química

El CRAI Biblioteca de Física i Química, amb la col·laboració de la Unitat de Procés Tècnic i l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, ha treballat en la descripció del Fons personal de M. Asunción Català Poch. L’any 2023, el Departament de Física Quàntica i Astrofísica (FQA) de la UB va fer donació d'aquest fons al CRAI Biblioteca.

El fons és una compilació de documents relacionats amb la carrera professional de la Dra. Català, professora universitària d'astronomia, física i matemàtiques, i primera dona a ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola. El 1975, va començar a treballar com a professora al Departament d’Astronomia de la UB.

La major part de la documentació conservada pertany a material de recerca científica, docència universitària i la seva participació amb diverses societats científiques, recollida en 17 capses transfer.

Destaquen els documents del període que va treballar en l’observació diària de taques i protuberàncies solars des de l’Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB en col·laboració amb l’Observatorio Astronómico Nacional, dins de l'Any Geofísic Internacional. I també, les 1666 fotografies solars en plaques de vidre i 139 volums d’expedient d’esquemes diaris d'observacions de taques i protuberàncies solars, material d’important testimoni de la metodologia emprada per a l'observació astronòmica durant els anys 50 i 60.

M. Asunción Català va dedicar part de la seva vida a la investigació científica sobre el sistema solar, taques solars, càlcul d’òrbites i eclipsis, i va participar en diversos projectes subvencionats, entre els quals destaca el projecte "Selecció i determinació de posicions d’estrelles i planetes com a suport al satèl·lit astromètric Hipparcos” emprés per l’Agencia Espacial Europea (ESA).

Va exercir un paper clau en la formació i suport a les noves generacions d’astrònoms de la UB, tot contribuint de manera destacada en el projecte Hipparcos (1989-1993). El 2015 se li va donar el seu nom al telescopi de l'Observatori Astronòmic del Montsec, sent el primer amb nom de dona a Espanya.

El passat 8 de maig, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, va anunciar l’adhesió de la UB a la xarxa d’espais de refugi climàtic de Barcelona.

Amb aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, llocs de la ciutat amb usos i funcions diversos (com ara biblioteques, centres cívics i esportius, parcs o casals) s’obren per proporcionar confort tèrmic a la població més vulnerable (nadons, gent gran, malalts crònics, població amb pocs recursos, etc.).

En formaran part els CRAI Biblioteques de Biologia, Ciències de la Terra, Economia i Empresa (Grau), Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal Sud) i Física i Química.

Aquests espais compleixen els requisits de tenir una bona accessibilitat i seguretat, a més de disposar d’àrees de descans i accés gratuït a aigua.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica d’enguany Teoria de Debye-Hückel i aplicacions (1923-2023) per commemorar el centenari de la teoria plantejada de Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l'electroquímica fins als plasmes que apareixen a l'astrofísica.

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d'aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

L'exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. La podeu visitar en l’horari habitual a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca durant el curs 2023-24.

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha renovat la subscripció a ACS Symposium Series, col·lecció d’ebooks d’alta qualitat editats per l’American Chemical Society a partir dels simposis de les seves divisions tècniques.

La sèrie cobreix una àmplia gamma de temes que comprenen la química agrícola i alimentària, cel·lulosa i materials renovables, educació química, química orgànica, química de polímers, materials i molts altres.

La subscripció inclou l’accés perpetu als 167 ebooks publicats des de l’any 2018. Aquest 2023 ja s’han publicat 5 nous ebooks de la col·lecció i està previst que es publiquin 20 llibres més al llarg l’any.

El CRAI Biblioteca de Física i Química també disposa de la versió en paper d’aquesta sèrie fins a l’any 2017.

Trobareu l’accés a Cercabib >> ACS Symposium Series

El CRAI Biblioteca de Física i Química us ofereix l'accés virtual a l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston que va ser inaugurada, en la seva versió física, el passat 23 de novembre de 2022 i que està ubicada a la planta 0 del CRAI Biblioteca.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters.

Aston va estudiar química i física al Mason College, actual Universitat de Birmingham. El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

Us convidem a visitar l'exposició presencialment i en el seu format virtual que ara us presentem.

El passat dimecres 23 de Novembre es va inaugurar al CRAI Biblioteca de Física i Química l’exposició d’enguany: Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia. Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Aquest és el dissetè any consecutiu (amb l’única excepció del 2020 causada per la pandèmia de la COVID-19) que a l’inici del curs acadèmic el CRAI Biblioteca de Física i Química, juntament amb la Comissió d’usuaris de la Biblioteca, organitza una exposició bibliogràfica sobre algun aspecte rellevant de la física i/o de la química commemorant algun fet important i relacionant-lo amb els fons que hi ha dipositats a la Biblioteca.

Aquest any 2022 és el centenari de l’atorgament del Premi Nobel de Química a Francis W. Aston, "pel seu descobriment, mitjançant el seu espectrògraf de masses, dels isòtops, en nombrosos elements no radiactius, i per enunciar la regla dels nombres enters". Amb aquest motiu, hem organitzat per al curs 2022-2023 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb l’activitat científica de Francis W. Aston. La mostra ha estat a cura de la Dra. Encarnación Moyano, Professora de la Secció de Química Analítica i del Dr. Arnau Rios, Investigador “Ramon y Cajal” al Departament de Física Atòmica i Nuclear, als qui en nom de la Comissió d’Usuaris vull agrair la seva dedicació.

Curiosament, malgrat la enorme importància que han tingut els treballs de Francis Aston en la determinació estructural i en l’anàlisi dels compostos químics i en la Física Nuclear, la figura de Francis Aston és relativament desconeguda, i rarament el trobem esmentat als llibres de text. Aston va néixer a Birmingham el 1877, i va estudiar química i física a la seva ciutat natal. El 1910 es va traslladar a Cambridge, per invitació del mentor J. J. Thomson. Allí es va posar a treballar en els isòtops de diversos elements com neon, clor i mercuri, i després de la primera guerra mundial va aconseguir separar-los per mitjà del seu “espectrògraf de masses” (la primera versió del qual fou descrita al 1919). Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques (és a dir relativa a la massa de l’àtom d’hidrogen) és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la Física Nuclear actual. Aston va morir a Cambridge el 20 de novembre de 1945.

La seva empremta fou també importantíssima en el desenvolupament de l’espectrometria de masses. Actualment, els espectròmetres de masses són eines imprescindibles en la majoria de laboratoris químics i s’empren per detectar, quantificar i identificar àtoms, molècules i macromolècules (tant polímers sintètics com biomolècules). Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica. A una de les vitrines de l’exposició es mostren tots els components d’aquest importantíssim aparell. En l’altra vitrina, podreu veure una maqueta de LEGO® representant una taula dels isòtops en 3 dimensions pels elements més lleugers.

Vegeu una petita presentació amb dades i fotografies relacionades amb la trajectòria d'Aston.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar al CRAI biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.