CRAI Biblioteca de Lletres

A banda de la seva vastíssima obra com a teòleg, Martí Luther, el gran reformador alemany, és també recordat per la seva reeixida traducció de la Bíblia, la qual va marcar una fita important en l'evolució de la llengua alemanya per la gran difusió que en va tenir des del moment de la publicació el 1534. Ja abans el reformador havia publicat el Nou Testament (1522) traduït directament del grec, la publicació del qual també va suposar un èxit de vendes extraordinari. Aquesta exposició virtual vol ser un petit homenatge a aquesta hercúlia tasca traductora del Dr. Luther, que sempre va excel·lir per la seva creativitat literària. En efecte, l'estil de la traducció lutherana defuig de la literalitat i del llenguatge depenent del text original, per endinsar-se en el difícil quefer de captar el significat del missatge i mirar d'expressar-lo amb les paraules pròpies de la seva llengua, en aquest cas l'alemany que es parlava a la Saxònia del segle XVI (en concret, el dialecte hochdeutschen), però alhora sense renunciar a fer-lo entenedor per a tot el domini lingüístic alemany. En la traducció de les Sagrades Escriptures, Luther no va estar sol, ja que va saber envoltar-se d'un petit grup d'experts en llengües sagrades i en teologia, amb els quals va treballar durament fins a assolir una versió "germanitzada" de la Bíblia, text fonamental per a l'establiment de la doctrina teològica lutherana.

L’epopeia de l’Eneida, una de les grans obres de la literatura occidental, fou elaborada pel brillant poeta Virgili a finals del segle I aC amb l’objectiu de dotar l’Imperi Romà de la dignitat de disposar de la seva pròpia èpica fundacional, dins del programa propagandístic que recobrí el regnat del primer emperador, August, de la mística que el feia un heroi enviat per la providència. Així, Virgili, connecta la llegenda amb la història, tot seguint els models de la literatura homèrica, per atorgar a Roma l’honorabilitat i la glòria que li pertocava. Presentem en aquesta exposició un repertori d’articles divulgatius que hem ordenat seguint el sentit cronològic dels temes tractats. Des de l’impacte de l’obra en el seu propi temps, passant pel paper que tingué en inspirar la literatura medieval, fins la seva recepció i significació en època contemporània. Tot seguit, hem preparat una mostra de digitalitzacions de les diverses edicions, en diferents idiomes, del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona. També una recopilació d’obres artístiques elaborades per alumnes de cultura clàssica i per autors professionals. Per acabar, el vídeo de la lectura col·lectiva de l’Eneida en diversos idiomes, en la qual han participat voluntaris, alumnes i professors per compartir el gaudi de la literatura clàssica.

Oxirrinc va ser un destacat centre religiós des dels seus orígens faraònics, però també al llarg del període persa, grecoromà, així com per a les comunitats cristiana i musulmana. El jaciment arqueològic d’Oxirrinc, ubicat a la localitat egípcia d’al Bahnasa —l’antiga Per-Medjed—, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire, i actualment és un dels cinc jaciments més grans d’Egipte.

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc va començar l’any 1992 sota la direcció del Dr. Josep Padró, actualment catedràtic emèrit de la UB, i del Sr. Mahmud Hamza, amb la titularitat de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, i des de l’any 2019 la titularitat és de l’Institut del Pròxim Orient Antic d’aquesta universitat. Actualment dirigeixen la Missió, en la qual ja fa trenta anys que es treballa de manera ininterrompuda, la Dra. Maite Mascort i la Dra. Esther Pons.

Amb aquesta exposició la Missió celebra els trenta anys de treballs arqueològics a Oxirrinc per part de la UB. L'exposició mostra la singularitat i rellevància d'aquest valuós jaciment arqueològic i posa de relleu, igualment, el reconeixement de l'Arqueologia i l'Egiptologia com a ciències especialitzades.

L’Aula Carles Riba és un àmbit obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, i es proposa, com a objectiu principal, dilucidar el paper dels autors clàssics i de l’humanisme en la nostra història literària i ideològica. L’Aula va néixer a inicis de la dècada dels anys setanta del segle xx a partir de la col·laboració entre el Departament de Filologia Grega i el de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Una col·laboració que va començar una segona època, a mitjan anys noranta, fins que el 1998 va recuperar el nom de l’Aula per a les seves activitats acadèmiques.

Actualment està vinculada tant a la Universitat de Barcelona com a l’Institut d’Estudis Catalans, i ha incorporat membres d’altres universitats dels Països Catalans i de l’estranger. El 2023 l’Aula Carles Riba commemora, així, des de la represa de l’any 98, un quart de segle d’existència i de feina en l’estudi de la petja clàssica en la literatura catalana, després d’haver organitzat 16 reunions científiques (entre Simposis i Jornades) i haver publicat 13 llibres amb els resultats de la seva recerca. 

Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.

Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. També durant els anys difícils de la postguerra els membres de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB es poden comptar entre els principals col·laboradors de la Institució camboniana. 

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostel·la, 1990) és una de les figures més rellevants de la cultura gallega del segle XX perquè en ell conflueixen tres vessants importants: la dedicació a l’estudi de la llengua i la literatura gallega, el magisteri com a primer professor i catedràtic universitari de Lingüística i Literatura Gallega, i la creació literària. Membre del Seminario de Estudos Galegos, participa en la fundació del Partido Galeguista en 1931 i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1936, a la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà, i més endavant professor i acadèmic de la Real Academia Galega.

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostela, 1990) é unha das figuras máis importantes da cultura galega do século XX, porque en el conflúen tres facetas importantes: a dedicación ao estudo da lingua e a literatura galega, o maxisterio que impartiu como primeiro profesor e catedrático universitario de Lingüística e Literatura Galega e a creación literaria, especialmente no xénero poético. Membro do Seminario de Estudos Galegos, participa na fundación do Partido Galeguista en 1931 e na redacción do Estatuto de Autonomía de 1936, oficial do exército republicano, profesor e académico da RAG.

Ressenyar l’obra de Miquel Civil (Sabadell, 7/05/1926 – Chicago, 13/01/2019) és intentar descriure l’obra d’un gegant, d’un homenot, a la manera planiana. La seva influència en els estudis cuneïformes és absolutament decisiva, essent una d’aquelles poques personalitats de les quals podem dir que han “modelat” una disciplina. La sumerologia i els estudis cuneïformes en general serien totalment diferents sense la seva monumental contribució.

El Laboratorio es un servicio de la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona. Fundado en 1978, es el laboratorio universitario de fonética más antiguo del estado y un referente a nivel europeo. En él, se lleva a cabo una labor docente, investigadora y de transferencia del conocimiento.

Con motivo del XL aniversario de su fundación, el CRAI de Lletres de la UB y el mismo Laboratorio de Fonética han organizado una serie de actividades (que incluyen conferencias divulgativas, una exposición y la creación del Museo Virtual del Laboratorio de Fonética) para dar a conocer la labor docente e investigadora del Laboratorio.

Introducción y presentación

El Libro de las suertes es un divertido juego cortesano del siglo XVI, aunque fue creado a fines del XV, en 1482, por el perugino Lorenzo Spirito.

Jugando a averiguar el futuro, se puede llegar a saber si la persona amada va a corresponder con el engaño o la fidelidad, si la fortuna está a punto de regalar riquezas o si se conseguirá lo que tanto se desea.

El juego tiene un pequeño problema: no se le puede hacer cualquier pregunta, porque hay que escoger una de las que ofrece la tabla inicial. Pero ese mismo límite que se les pone garantiza la precisión de las respuestas, porque el Libro de suertes no ofrece oscuros oráculos, sino que son, casi siempre, muy precisos.

En el siglo XVI se presentaba como un pasatiempo para remedio de la peligrosa ociosidad; pero adentrarse en sus páginas y seguir sus indicaciones era jugar con fuego: no se podía ni tan siquiera tener la ilusión de que se estaba adelantando al paso del tiempo. La Iglesia lo prohibió y logró con tal prohibición que casi se borrara su huella.

Qui va ser Homer? Es diu que Homer era un aede cec que, en temps immemorials, va compondre la Ilíada i l’Odissea. Però Homer és també la veu d’una tradició literària grega transmesa oralment entre el segon i el primer mil·lenni aC. Homer és, alhora, el dolor de la guerra i el desig del retorn. Homer és antic i, al mateix temps, com tots els clàssics, actual.

Ningú no podria negar la fascinació i l’encís que la guerra de Troia o les penúries d’Odisseu susciten als lectors d’ahir i avui, perquè Homer uneix, al llarg dels segles, unes experiències comunes i una reflexió sobre la nostra dissortada condició humana. És per aquest motiu que res és més actual que Homer i que no hi ha una Ilíada o una Odissea, sinó que cada generació, a partir del mateix relat, n’ha fet diverses versions pròpies.

En aquesta exposició D’Ilíades i Odissees hem volgut fer ressonar de nou la veu plural d’Homer, en motiu de la recitació internacional de la Ilíada el dia 22 de març de 2019. Alumnes, doctorands i doctors de la Universitat de Barcelona han realitzat aquesta exposició virtual, amb l’objectiu d’aprofundir breument en alguns aspectes interessants de l’obra homèrica i la seva tradició. Amb tot això, us animem a llegir -novament o per primera vegada- Homer!

Joan Solà va contribuir d'una manera decisiva a la consolidació de la lingüística catalana, molt especialment en el camp de la sintaxi. Com s'ha dit sovint, la seva obra està a l'altura de la de Pompeu Fabra i Joan Coromines, i ha permès donar resposta a moltes de les necessitats del català contemporani. El 2016 publicàvem al Bloc de Lletres la notícia de la donació per part de la família Solà de la biblioteca privada de Joan Solà al CRAI de la Universitat de Barcelona. Ara que el Fons Joan Solà ja està integrat al catàleg del CRAI, presentem en aquesta exposició virtual les característiques més rellevats dels gairebé 9.000 volums que l'integren.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides proclamà el 19 de juny Dia internacional per a l‘eliminació de la violència sexual en els conflictes. Un dia dedicat a la sensibilització sobre els delictes de violació, d'esclavitud sexual, de prostitució forçada, d'embaràs forçat, d'avortament forçat, d'esterilització forçada, de matrimoni forçat i de totes les altres formes de violència sexual de gravetat comparable que es perpetren com a resultat directe o indirecte d'un conflicte. El fet que les dones i les nenes siguin les víctimes més habituals d’aquest tipus de violència fa palesa la importància de la seva participació en els debats per a la prevenció i la solució de conflictes.

La Comissió d'Igualtat de la Facultat de Filologia i el CRAI Biblioteca de Lletres recorden la significació d‘aquesta data amb una exposició virtual que, junt a literatura d‘autors i autores de països diferents amb relats punyents de violència sexual sobre la dona, mostra treballs acadèmics de l‘alumnat de la Universitat de Barcelona relacionats amb els drets humans i la violència de gènere.

La mostra bibliogràfica Àfrica: escriptores de la diàspora i del continent exposa una selecció de literatura produïda per escriptores nascudes a l’Àfrica o fortament vinculades al continent. La dinàmica literària dels 55 països situats al continent africà és heterogènia i compta amb una vitalitat impossible de plasmar com a conjunt. Tanmateix, els documents exposats són una bona manera de començar un recorregut literari al vostre abast, ja que estan disponibles al CRAI de la UB o a altres biblioteques de les universitats de Catalunya, a les quals podeu demanar-los via préstec consorciat. La mostra es complementa amb un mapa interactiu on podeu trobar entrevistes, reportatges o referències bibliogràfiques sobre algunes de les escriptores presents a la mostra.

Josep Pla explica al Quadern gris que només de pensar en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona li feia venir pell de gallina, mentre que Joan Maragall cita a les Notes autobiogràfiques que "una ratxada de benestar" el va commoure quan va entrar al claustre. Reaccions ben diferents envers un edifici que també han recorregut personatges literaris, els que protagonitzen Nada, Incerta glòria o Últimas tardes con Teresa, entre d'altres. En aquesta exposició virtual us presentem un recull de fragments literaris que fan referència a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

L’esperanto, llengua internacional creada com a instrument neutral de comunicació, es va iniciar el 1887 amb la publicació a Varsòvia de la primera gramàtica. Signava el text el Dr. Esperanto, pseudònim de Ludwik Lejzer Zamenhof, un oculista amb vocació per les llengües i per l’entesa dels pobles. El 14 d’abril de 2017 es commemora el centenari de la mort de Zamenhof i el CRAI Biblioteca de Lletres presenta, amb motiu de l’efemèride, una mostra bibliogràfica organitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació Catalana d’Esperanto. Omplen les vitrines exteriors i interiors de la biblioteca documents que formen part del llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, des de les obres de Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats, passant per un ampli ventall de literatura original i traduïda.

“‘To be, or not to be’: 400 anys amb Shakespeare” ofereix, amb motiu del 400 aniversari de la mort del dramaturg, un recorregut dividit en sis seccions al voltant d’alguns eixos temàtics relacionats amb la seva obra, i proposa una forma alternativa de llegir-lo, que s’allunya de la perspectiva tradicional més influent fins al dia d’avui. La primera secció, “El teatre i els teatres a l’època de Shakespeare”, ofereix una mirada al  tipus de teatres i de companyies que existien a l’Anglaterra de la segona meitat del segle XVI i principis del XVII. La segona secció, “Altres Shakespeares, o Shakespeare en plural”, planteja un recorregut per les lectures revisionistes del teatre de Shakespeare, de caire postestructuralista, que van sorgir a partit de la dècada de 1980. En aquesta línia, la tercera secció, “Shakespeare, gènere i sexualitat”, apunta possibles lectures d’algunes de les seves obres des de l’òptica del feminisme, la diferència sexual i les qüestions de gènere. La quarta secció, “Versions contemporànies i reescriptures de Shakespeare”, fa esment de la manera en què Shakespeare s’escenifica actualment i del seu impacte en altres camps, com per exemple la narrativa. La cinquena secció, “Shakespeare i el cinema”, estudia com diferents directors han llegit Shakespeare al llarg del temps i la seva empremta constant als mitjans audiovisuals. L’exposició conclou amb la secció “Shakespeare a Catalunya”, la qual es fixa en la presència del dramaturg a l’escena catalana al llarg dels últims segles. 

   Hace quinientos años nació en Ávila Teresa de Cepeda y Ahumada (1515-1582), y para celebrar este quinto centenario lanzamos las campanas al vuelo y abrimos sus libros, piezas maestras de la mística castellana aurosecular. En el ámbito de su labor religiosa, Teresa de Jesús reformó la orden carmelita para que los conventos estuvieran abiertos a todas las mujeres que quisieran vivir intensamente la vida religiosa en recogimiento, sin que su origen ni su hacienda fueran impedimentos para ello. Prueba de su gran capacidad de trabajo, baste decir que en veinte años fundó diecisiete monasterios de descalzas. La obra que inició está hoy extendida por todo el mundo. Encontró siempre dificultades en todo: en su propio cuerpo, por su mala salud, y, sobre todo, en las jerarquías de su orden. Pero cuando se le cerraba una puerta, ella abría otra: su tesón no la abandonó nunca, ni tampoco su voluntad de sacar el máximo provecho al talento que tenía.

Com a mostra de la diversitat de material del CRAI Biblioteca de Lletres es presenta una selecció d'imatges d'un àlbum dels anys trenta que conté petites postals (6 x 5 cm) amb fotografies d’estudi, algunes acolorides, de senyores i parelles d’època en divertits posats, també hi surten nens i alguna mascota. L’àlbum era un obsequi als clients de la fàbrica de cigars cubans LA VIAJERA, però algunes de les postals pertanyen a àlbums d’altres fàbriques (Partagas, Cigarros Calixto Lopez).

Exposició virtual publicada al web del CRAI per Sant Jordi del 2009. Mostra una selecció de les làmines que composen el llibre Trujillo del Perú a fines del siglo XVIII : dibujos y acuarelas que mandó hacer el obispo D. Baltasar Jaime Martínez Compañón.

Més informació al Blog de Lletres.