Fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

El CRAI Biblioteca de Física i Quimica us ofereix l'accés virtual a l'exposició sobre Rosalind Franklin, inaugurada el dia 19 de novembre de 2021.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

Us convidem a visitar l'exposició presencialment i en el seu format virtual que ara us presentem!

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind Elsie Franklin 100 anños después. Una carrera desigual. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver, a l'atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
Us oferim aquí un reportatge gràfic de l'acte:

El proper divendres 19 de de Novembre a les 12h, s'inaugura la setzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició ROSALIND FRANKLIN: una vida desxifrant estructures helicoidals, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec de la Dra. Lourdes Campos de la UPC amb el títol Rosalind Franklin 100 años después, una carrera desigual.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

Coincidint amb el centenari del seu naixement, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2021-2022, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb la seva l’activitat científica i també s'ha organitzat una mostra de la bibliografia del fons que es disposa sobre Dones i Ciència.

Coincidint amb el centenari del descobriment del protó per Ernest Rutherford, el CRAI Biblioteca de Física i Química organitza durant el curs 2019-2020 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquesta efemèride, on també s'exposen llibres i documents de Física Nuclear. Ara us presentem aquesta exposició en format virtual.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules alfa. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules alfa i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

Us convidem a visitar-la!

Dimecres, 27 de novembre de 2019, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del descobriment del protó per E. Rutherford. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, es va representar l’obra de teatre Cent anys després, que tracta d’aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència, a propòsit d’alguns descobriments de 1919 en el camp de la física. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules . El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte:

El proper dimecres 27 de Novembre a les 12h, s'inaugura la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició 100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany s'hi representarà l'obra de teatre "Cent Anys després" que tracta d'aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit d'alguns descobriments de 1919 en el camp de la Física. Escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions, sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.