CRAI Biblioteca de Lletres

El CRAI Biblioteca de Lletres va acollir al mes de febrer l’exposició itinerant “Arias lingüisticas d’Aragón e de l’aragonés”, organitzada pel Consello d’a Fabla Aragonesa en col·laboració amb la Universidad de Zaragoza i patrocinat per la Direzión Cheneral de Pulitica Lingüística (GA), que ara es presenta en format virtual. 

L'exposició es va inaugurar amb una conferència de Francho Nagore Laín, filòleg i doctor en Filologia Romànica i responsable d’aquesta investigació lingüística. A partir de 58 mapes, il·lustra les diferents tipologies de distribució territorial de paraules o formes pròpies de la llengua aragonesa dintre del seu domini lingüístic (Alt Aragó i Aragó). També permet veure formes pròpies del català a l’est d’Aragó o de l’espanyol d’Aragó a la resta del territori, així com les que es registren a Navarra i a La Rioja. 

Els mapes s'organitzen seguint aquesta tipologia:  

• Tipus 1: Mostren paraules aragoneses conegudes a tot Aragó. 
• Tipus 2: Paraules pròpies de l’aragonès que a més de registrar-se a l’Alt Aragó, s’estenen lleugerament cap al sud. 
• Tipus 3: Es mostren vocables propis de l’aragonès que només es registren a l’Alt Aragó. 
• Tipus 4: Replega casos en els quals hi ha dos tipus lexicals diferents dins l’aragonès. 
• Tipus 5: Mostra casos de tres àrees lexicals a l’aragonès. 
• Tipus 6: Replega casos de quatre o més àrees lexicals. 
• Tipus 7: Mostra el cas de paraules antigues que només es registren a una part de l’Alt Aragó. 
• Tipus 8: Es mostren casos concrets en els quals trobem una forma pròpia a l’aragonès (a l’Alt Aragó) i una altra forma pròpia de l’espanyol d’Aragó (diferent de la forma estàndard en castellà). 

El CRAI Biblioteca agraeix la proposta del Dr. José Enrique Gargallo d’establir aquesta col·laboració entre institucions, al Dr. Francho Nagore Laín per la seva aportació científica, i a Ricard Palomar Polo, coordinador del muntatge de l’exposició física.

El CRAI Biblioteca de Lletres acull l’exposició itinerant “Vicent Andrés Estellés. La rebel·lió de l’alegria”. 

La Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, han produït aquesta exposició itinerant, dedicada a la figura de Vicent Andrés Estellés amb motiu del centenari del naixement del poeta i cronista de la seva època. El comissari de l’exposició és Àngel Gregori, el qual proposa una exposició divulgativa que intenta apropar-nos a la figura del poeta d’una manera atractiva i didàctica. 

L’exposició està formada per sis panells explicatius, que repassen la vida personal i l’obra de l’autor, dedicant un especial interès no només a la seva importància literària sinó també a la transcendència social i ètica de Vicent Andrés Estellés. 

L’exposició estarà disponible fins al 5 de maig a l’Espai del jardí del CRAI Biblioteca de Lletres. 

No te la perdis!

El CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta una nova col·lecció especial basada en la procedència dels seus llibres: Biblioteca de la Casa d'Osuna. A més de ser considerada la biblioteca privada més important del segle XIX a Espanya, ofereix una interessant història que es remunta al segle XV. A finals del segle XIX va ser adquirida per l’estat i repartida entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i altres institucions. 

La nova col·lecció recull els volums arribats a la universitat, concretament, 989 edicions en 2.290 volums i 252 fullets. Amb la catalogació dels exemplars fins ara localitzats i la inclusió de les diferents marques de propietat a la base de dades Antics posseïdors, s’ha fet un pas més enllà i s’ha creat la col·lecció especial. 

Com es pot copsar, es tracta d’una col·lecció de caràcter multidisciplinari, amb un volum important de llibres il·lustrats i amb predominança dels impresos espanyols del segle XVIII. Tot i que el gruix és d’obres publicades fins al 1820 i es troba al CRAI Biblioteca de Fons Antic, també n’hi ha del segle XIX ubicades principalment als CRAI Biblioteques de Lletres i de Dret, mentre que alguns es custodien en altres CRAI biblioteques. 

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog de Fons Antic.

El CRAI Biblioteca de Lletres té el plaer de presentar una nova exposició, dedicada a la revista de llengua i literatura Els Marges, ara que compleix 50 anys del seu naixement. 

Amb el títol "Els Marges: cinquanta anys d’història", ofereix un passeig pels seus orígens, visitant cada una de les seves etapes i els seus continguts i permet conèixer més profundament aspectes concrets sobre la gràfica de la revista, la tria del títol i el manifest de la revista entorn de la llengua catalana, publicat l'any 1979. 

El CRAI Biblioteca agraeix la participació de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que ha aportat documentació provinent de l’arxiu i la biblioteca personal de Joaquim Molas, que des de 2012 formen part dels seus fons documentals. També agraeix a la comissària de l’exposició, Laia López Rigol, la seva col·laboració en la producció dels continguts i la selecció dels documents, que il·lustren i ofereixen un fil conductor d’aquests 50 anys d’història d’Els Marges. 

L’exposició física estarà disponible del 10 de febrer al 21 de març de 2025 i anirà acompanyada de visites guiades, d’una taula rodona i de la presentació oficial del número 136 de la revista. També pots visitar l’exposició virtual.

Visites guiades (de la mà de la comissària de l’exposició)

• Dilluns 17 de febrer a les 17:00
• Dijous 27 de febrer a les 11:00 
• Dimarts 11 de març a les 8:00 

Taula rodona i presentació oficial del número 136 d’Els Marges, el primer publicat a través de l’Editorial Barcino. Dimarts 18 de març a les 17:00. Hi participaran Laia López-Rigol (comissària de l’exposició), els doctors Mar Massanell i Jordi Marrugat (co-directors de la revista) i Oriol Magrinyà (director de Barcino). 

La Directora del CRAI, Judit Casals, va participar el passat 2 de desembre de 2024, en una taula rodona a les Jornades sobre Biblioteques i arquitectura a l’Ateneu Barcelonès. El 18 de novembre ja s’havia realitzat la primera sessió a la Biblioteca Gabriel García Márquez. L’objectiu era posar en valor les biblioteques patrimonials de Catalunya, en una trobada entre arquitectes i bibliotecaris. 

En la seva intervenció, va fer una petita introducció a les biblioteques patrimonials universitàries a l’estat espanyol i va destacar el seu paper pel que fa a la preservació, conservació i difusió dels fons bibliogràfics patrimonials, sovint ubicats en edificis patrimonials, que també s’han de preservar. Concretament, va parlar de les biblioteques patrimonials de Fons Antic i Lletres, la importància dels seus fons, les funcions que s’hi realitzen i els reptes als quals s’enfronten, en cinc àmbits:

• La conservació i la preservació, tant de l’espai com dels fons bibliogràfics. 
• La seguretat tant de les persones, com de l’edifici (plans d’emergència, seguretat dels treballadors, possibles robatoris, etc.). 
• Els processos de digitalització. 
• La difusió del fons, mitjançant exposicions i activitats culturals. 
• El suport a la docència i a la investigació, tasca essencial com a biblioteca universitària, a través de projectes conjunts amb investigadors que utilitzen el fons del CRAI i de propostes de TFG i TFM a estudiants, entre altres iniciatives. 

Tot això, buscant sempre l’equilibri entre la necessitat de preservar materials fràgils i la demanda d’accés públic, amb l’objectiu final de contribuir a la democratització del saber científic, com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.

Aquest any es va celebrar el 19è Congrés Internacional de la Sociedad Goethe en España (SGE) a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, amb motiu del centenari de la mort de Franz Kafka i el CRAI Biblioteca de Lletres el va acompanyar amb una exposició física dedicada a l’autor, la seva obra i als estudis més importants que estudien la seva figura. 

Ara, també han preparat l’exposició virtual L’impacte de Franz Kafka: 1924-2024 per posar en comú algunes de les ponències que es van presentar al congrés, on es va voler demostrar l’impacte i la influència de Franz Kafka tant en el seu context com a l’àmbit internacional i la seva recepció, de forma més concreta, a Espanya i a Catalunya. 

El congrés ha estat una iniciativa de la Secció d’Estudis Germànics de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, de la Societat Goethe a Espanya (SGE), de l’Associació de Germanistes de Catalunya (AGC) i del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD).

Ens complau anunciar la publicació del nou projecte de dones per àmbit temàtic que recull prop de 40 autores de llibres de text. 

 Aquest projecte té com a objectiu donar visibilitat a les dones autores de llibres de text dins les nostres col·leccions, i posar en valor la seva tasca, el protagonisme de la qual, des de segle XIX i fins ben entrat el segle XX havia recaigut sobre el gènere masculí. Es pretén restituir així a les mestres i pedagogues en el lloc que els pertoca dins el món editorial escolar. 

Aquesta visibilitat es realitza a partir de la redacció de registres d'autoritat d'aquestes autores disponibles a Autoritats UB, des d'on es genera la llista específica per Autores de llibres de text. 

La selecció dels noms que conformen la llista ha estat realitzada per la Unitat de Procés Tècnic, a partir dels fons conservats als CRAI Biblioteques del Campus Mundet, del Pavelló de la República i de Lletres, que inclouen obres de cadascuna de les autores que van tenir el privilegi de poder signar les seves obres, que són una font d'informació molt valuosa per tot el col·lectiu d’investigadors de la “Manualística escolar”. 

La iniciativa s'emmarca dins del Projecte IRIS: visibilitzant dones singulars, que s'ha definit per aglutinar i donar sentit a totes les accions que s'estan treballant des d’una perspectiva de gènere.

Aquest mes de novembre, el CRAI Biblioteca de Lletres ha inaugurat l’exposició "Les avantguardes literàries en defensa de la República". Compartim les paraules de la comissària de la mostra, Rosanna Rion:  

“Els republicans, durant la Guerra Civil Espanyola, no van rebre el suport de les democràcies europees o d’altres indrets del món, però hi va haver persones idealistes que, des de diferents països, van acudir en defensa de la República. Aquesta exposició se centra en poetes avantguardistes vinguts de fora d’Espanya. 

La mostra consta de quatre parts: la primera fa referència al dadaisme i surrealisme a Barcelona, ja que artistes d’ambdós corrents estètics van col·laborar i van crear obres extraordinàries. La segona, se centra en les dones que escrivien en llengua anglesa i vol fer visible la seva gran contribució a la causa republicana. A la tercera part, hi trobem poetes britànics i americans de les Brigades internacionals que van estar a Catalunya i, per últim, es fa un recordatori del paper fonamental de la ràdio durant aquest període.” 

L’exposició es podrà visitar fins al 17 de gener, i també està disponible en format virtual. 

El pròxim 14 de gener a les 12:00, pots gaudir d’una visita guiada a l'exposició de la mà de la comissària de la mostra, Rosanna Rion. 

El CRAI Biblioteca de Lletres va inaugurar l’exposició dedicada al filòleg, poeta i assagista palmesà, Tomàs Forteza i Cortès (Palma 1838-1898) al mes de juliol com a proposta d’inici del curs acadèmic 2024/2025. 

Aquesta exposició vol donar a conèixer la vida i l’obra d’aquest erudit desconegut mitjançant el desenvolupament de quatre eixos temàtics: 

1. El poeta i el periodista. 
2. L’estudiós de la llengua catalana i el receptor d’influències europees. 
3. L’obra gramatical i la Gramática de la lengua catalana. 
4. El mestre d’Antoni M. Alcover. 

En l’exposició també es presenta el Cedulari de Tomàs Forteza, amb el qual l’autor pretenia d’elaborar un diccionari etimològic. Un projecte recent ha escanejat i transcrit les més de 6000 cèdules que componen el cedulari. L’aplicació informàtica permet de fer consultes segons diversos criteris. 

Els materials seleccionats per il·lustrar el tema es troben en dos espais: la mostra comença en les 4 vitrines situades a l’ingrés de la biblioteca i continua a les taules expositives de la Sala de consulta. 

L'exposició estarà disponible fins al 25 d'octubre de 2024.

Es faran visites guiades:

• 1 d'octubre a les 12 h
• 22 d'octubre a les 16h

Com a acte de clausura, el dia 24 d'octubre a les 18 h, a l'Aula 21 de la Facultat de Filologia i Comunicació es faran tres conferències entorn de la figura de Tomàs Forteza i Cortés, de la seva trajectòria i repercussió:

• "El descobriment de les cèdules de Forteza" per Joan Puigmalet. 
• “L’afecte i el mestratge en la relació entre Tomàs Forteza i Antoni M. Alcover” per Maria Pilar Perea.
• "El cedulari de Tomàs Forteza i Cortès. Un valuós tresor lexicogràfic" per Eloi Bellés. 

T'hi esperem!

Aquest any de commemoració dels 20 anys del CRAI, i en ple recordatori de la nostra història, s’ha posat de nou en marxa el rellotge de la sala d’entrada del CRAI Biblioteca de Lletres. Segons els testimonis més veterans, el rellotge ja no funcionava quan es va dur a terme la remodelació de la sala l’any 1996. Per tant, gairebé 30 anys d'aturada! 

No sabem amb precisió la data de la col·locació d’aquest rellotge, tot i que pel tipus de maquinària, es pot afirmar que és de la dècada dels 70 del segle XX. De tota manera, podem dir que al saló de lectura -nom que tenia aquest espai en els primers temps de la biblioteca- sempre hi havia hagut un rellotge damunt l’arc que separa aquesta sala de la Piferrer. En tenim un testimoni fotogràfic a la memòria del 1905 on podem comprovar que és un altre, ja que l’esfera d’aquest és blanca, mentre que l’actual és de color marró. 

Agraïm de tot cor al Vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la UB que hagi assumit la despesa d’aquesta actuació. L’empresa encarregada ha estat “Relojes y campanas” de Reus, que també va portar a terme la reparació del rellotge de la torre de l’edifici històric l’any 2019. 

La posada a punt ha consistit en el canvi de les agulles, la instal·lació d’una nova maquinària autònoma, amb canvi d’hora automàtic, i una bateria de liti d’una durada de 6 anys. També s’ha fet un tractament anticorcs de la fusta del marc i s’ha col·locat un suport al darrere per salvar la profunditat de la maquinària i no haver de tocar la fusta de l’arc on queda recolzat el rellotge. 

Estem molt contents que aquest element tan característic i destacat de la sala principal del CRAI Biblioteca de Lletres hagi reprès, després de tants anys "descansant", la seva activitat original.