CRAI Biblioteca de Lletres

La mostra Paradisini. Marques tipogràfiques al jardí, presentada el novembre del 2018 a les vitrines del CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres per commemorar els 20 anys de la base de dades Marques d'impressors, ha aconseguit la seva versió virtual gràcies al TFM de Diego Alejandro Nicolás Martínez Chaves, estudiant del Màster en Humanitats Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i tutoritzat per Sònia Carbonell Pastor. 

Podeu consultar la seva entrada al blog de Fons Antic De las marcas de impresores al entorno digital: el proceso detrás de Paradisini.

Fins al 23 de desembre, es presenta a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, l'exposició Amèrica impresa: mirades europees al Nou Món, emmarcada en el projecte R+D+I Interferències Culturals, Polítiques Editorials i Circulació del Llibre i dins les VI Jornades d’Història de l’Edició: Circuits i Xarxes en el Llibre en el Món Atlàntic i el Pacífic  que es duen a terme entre els dies 3 i 5 de desembre de 2025. 

Els comissaris de la mostra són Lluís Agustí, Jesús Gascón, Miguel Lecaros de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i Neus Verger del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

Els llibres exposats, impresos des del segle XVI fins a l'any 1820, es reparteixen en sis vitrines temàtiques a l'espai expositiu del CRAI Biblioteca de Fons Antic i de la Biblioteca de Lletres, on trobarem exemples d'aquestes tres vessants:  

🔹 Cartografia pionera: representacions cartogràfiques, com els atles enriquits amb gravats de ciutats i pobladors, que van servir de "finestra" i que van acostar els lectors europeus a la realitat desconeguda i, sovint, idealitzada d'Amèrica. 

🔹 Documentació històrica: descripcions de la natura, cròniques d'Índies, obres literàries i obres vinculades a l'objectiu, importantíssim en el moment, de l'evangelització. 

🔹 Crítica i defensa: obres de figures clau com el dominic Bartolomé de las Casas, la crítica del qual al tracte indígena va ser seminal, i de pioners com Antillón, un dels primers abolicionistes espanyols que va plantejar la injustícia i fi de l'esclavitud. 

Dimarts 2 de desembre, a les 18:00 hi ha una visita guiada i la conferència "Una Amèrica absent: la percepció popular del descobriment a Barcelona", a càrrec del comissari Jesús Gascón.

El CRAI Biblioteca de Lletres presenta l’exposició bibliogràfica "Llatí i Grec a la Secundària del Franquisme (1938-1975)", coincidint amb la commemoració del cinquantenni de la mort del General Franco i de la fi del règim franquista, que es podrà visitar del 24 de novembre al 22 de desembre de 2025.

Els curadors de l’exposició, Martí Duran i Xavier Espluga, amb el suport del personal tècnic del CRAI, han triat el material bibliogràfic i han redactat els textos explicatius que il·lustren les obres seleccionades. 

A banda de recordar el marc legal que regia els estudis de Secundària -les tres lleis de 1938, 1953 i 1970- l’exposició se centra en el material lexicogràfic (diccionaris bilingües llatí-castellà, castellà-llatí i grec-castellà), gramatical i propedèutic (llibres de text, manuals, quaderns d’exercicis, antologies) de les assignatures de Llatí i de Grec, elaborats per figures com Eduard Valentí Fiol, Jaume Berenguer Amenós, Ramon Roca-Puig, Josep Vergés, Pere Pericay, Francisco Santos Coco, Bartomeu Bosch i Sansó o Santiago Segura Munguía. 

Una part dels materials exposats provenen del CRAI Biblioteca de Lletres, i la resta són del CRAI Biblioteca del Campus Mundet i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. 

L’exposició física és complementa amb una mostra virtual.

El dia 25 de novembre es va fer una primera visita guiada a càrrec de Xavier Espluga i el dimarts 2 de desembre a les 17:00 se'n farà una segona, a càrrec de Martí Duran. 

Aquesta exposició s'ha realitzat en el marc del projecte de recerca Spain-Europe Intellectual Networks in the development of Antiquarianism and Epigraphy (1480-1521) (PID2023-150246NB-C21) finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033.

El CRAI Biblioteca de Lletres inaugura l’exposició "Marià Aguiló: Una vida dedicada a la cultura (1825-1897)", amb motiu del bicentenari del naixement del poeta, bibliòfil, folklorista i lexicògraf. 

L'exposició proposa un recorregut per les diverses facetes d'aquest personatge, que el reconeixen com a un home de cultura representatiu de la seva època: folklorista; bibliotecari i director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; poeta i editor; i lexicògraf. El recorregut comença a les vitrines situades a l'entrada del CRAI Biblioteca i continua a les taules de la Sala de Consulta. 

Cada vitrina està dedicada a una d'aquestes facetes i les presenta, de manera variada, amb fons del CRAI Biblioteca de Lletres i documentació facilitada pel CRAI Biblioteca de Fons Antic i per l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, als quals s'agraeix profundament la seva col·laboració. Entre els materials s'hi poden trobar cartes, oficis, fotografies, llibres, follets, ressenyes de llibres, articles de diari, articles de revista, etc. 

Es podrà visitar fins al 14 de novembre de 2025. 

A més, s'han programat visites guiades a càrrec de la comissària de l’exposició, Maria Pilar Perea, catedràtica de dialectologia catalana de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona: 

• Dimecres 29 d’octubre, a les 13:00. 
• Dimarts 4 de novembre, a les 16:00.
• Dimecres 12 de novembre, a les 13:00.

També et convidem a consultar la programació d’activitats que ofereix la Biblioteca de Catalunya amb motiu dels 200 anys d’aniversari del naixement de Marià Aguiló.

Entre el 20 i el 26 d’octubre se celebra la Setmana Internacional de l’Accés Obert, enguany amb el lema “A qui pertany el nostre coneixement?”, que anima a establir enfocaments comunitaris com a alternativa per preservar el coneixement compartit i just, i per refermar l’expansió de l’accés obert i la recuperació de la propietat editorial. També posa el focus sobre els riscos emergents, com l’ús no consentit de la IA, que poden soscavar aquests progressos. 

Com cada any des del 2008, el CRAI de la Universitat de Barcelona hi participa.

La Unitat de Recerca ha preparat tres infografies: De Curricul@ al DDUB, Identificadors personals i institucionals, Acords Transformatius a la UB 2021-2024: ACS, Elsevier, Springer, Wiley. 

Des dels diferents CRAI Biblioteques s'han previst diverses actuacions:

• El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge realitzarà un webinar en línia (via Zoom) sobre els conceptes bàsics de les llicències Creative Commons, el dimecres 22 d'octubre de 13:00 a 13:45. 
• El CRAI Biblioteca del Campus Clínic posarà en marxa un punt d'Informació sobre accés obert al vestíbul de la Facultat de Medicina el dimarts 21 d'octubre de 13:30 a 15:30 i farà un qüestionari per Instagram durant la setmana. A més, al CRAI Biblioteca trobaràs el Racó de l'Accés Obert, una mostra de documents sobre l'accés obert, comunicació científica, textos tècnics, etc.
• El CRAI Biblioteca del Campus Mundet ha creat una història narrativa en format interactiu El joc d'escapada de l'accés obert. 
• El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha preparat una infografia interactiva, 6 punts bàsics que has de saber si vols publicar en accés obert a la UB i El joc de l'oca de l'Accés Obert, que posarà a prova els teus coneixements sobre accés obert.
• El CRAI Biblioteca de Lletres ha elaborat una infografia amb 5 consells per publicar més ràpidament la teva recerca de Curricul@ al Dipòsit Digital. 

A més, durant tota la setmana, totes les xarxes socials del CRAI personalitzaran els seus avatars amb motiu d'aquest esdeveniment. 

Trobaràs tota la informació a la pàgina Setmana de l'Accés Obert 2025 del web i a l'entrada del blog del CRAI de la UB.

Des del mes de juliol, el CRAI Biblioteca de Lletres acull una exposició física dedicada a la figura de l’escriptor Tom Sharpe en col·laboració amb la Càtedra de Literatura Tom Sharpe de la Universitat de Girona, un espai de gestió, conservació, promoció i difusió del fons documental de l’escriptor britànic. Aquesta mostra, inaugurada l’any 2023 en aquesta universitat, ha esdevingut una exposició itinerant que ha recorregut diferents universitats catalanes. 

Es divideix en dos espais: 

• A les vitrines de l'entrada del CRAI Biblioteca de Lletres s'hi presenten edicions de les seves obres en versió original i traduïdes, així com alguns estudis i fotografies sobre l’autor, que formen part del fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca. 
• A la Sala de Consulta hi trobaràs panells informatius que presenten la Càtedra de Literatura Tom Sharpe de la Universitat de Girona i ofereixen un recorregut per la vida i l’obra de l’escriptor. A les taules s'hi exposen tota una sèrie d’objectes de l’autor que identifiquen la seva professió literària i la seva passió per la fotografia, propietat de la mateixa càtedra. 

L'acte de cloenda de l’exposició tindrà lloc el 18 de setembre, de 12:30 a 14:00, a l'aula 111 de la Facultat de Filologia i Comunicació, amb la conferència Sharpe, sharp (enginyós i punxegut) de la mà de Màrius Serra.

Pots trobar més informació a aquesta entrada del Bloc de Lletres.

Del 8 de maig al 28 de setembre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta la mostra “En l’aire commogut…”. El seu comissari és Georges Didi-Huberman, filòsof, historiador de l’art i pensador interdisciplinari. 

L’exposició explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges. Convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, sustentada en bona part en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut. 

El CRAI hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu:

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

• Freud, Sigmund, 1856-1939. Der Witz und seine Beziehung zum Unbewussten. Leipzig; Wien: Franz Deutiche, 1921. 

CRAI Biblioteca de Fons Antic

• Erasmus, Desiderius, -1536. L'eloge de la folie. Amsterdam: François l'Honoré, 1745. 
• Porta, Giambattista della, 1535?-1615. Della fisonomia dell'huomo. Nàpols: Tarquinio Longo, 1598. 
• Calderón de la Barca, Pedro, 1600-1681. Comedia famosa, La dama duende. Barcelona: Carles Sapera, 1763. 
• Barcelón, Juan, 1739-1801. Cartilla para aprender a dibuxar, sacada por las Obras de Joseph de Rivera, llamado (bulgarm.te) el Españoleto. [Madrid]: Real Calcografia, [posterior a 1758]. 
• Lavater, Johann Caspar, 1741-1801. L'art de connaitre les hommes par la physionomie. París: Depélafol, 1820. Volums 1-2 i 7-8. 
• Aristòtil, 384 aC-322 aC. De anima libri tres. Venècia: hereus de Lucantonio Giunta, 1562. 
• Ignasi, de Loiola, sant, 1491-1556. Exercitia spiritualia. Roma: Tipografia del Collegio Romano dei Gesuiti, 1596. 
• Montaigne, Michel de, 1533-1592. Essais. Londres: Jean Nourse, 1745.

CRAI Biblioteca de Lletres

• Nietzsche, Friedrich Wilhelm, 1844-1900. El origen de la tragedia, ó, Helenismo y pesimismo. Valencia; Madrid: F. Sempere y Cia, [191-?] 

CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

• Cruz y raya: revista de afirmación y negación. Madrid: [s.n.], 1933-1936. Número 3 de 1933. 

El CRAI Biblioteca de Lletres presenta l’exposició “La Dimensió sobrenatural del Teatre del Segle d’Or” com una de les activitats que ofereix per Sant Jordi. 

L’exposició vol fer visible la presència del sobrenatural en les arts escèniques de l’època, tot posant l’accent en les comèdies de màgia, mitològiques i hagiogràfiques que van proliferar en el teatre modern. Aquestes obres, sovint oblidades en els currículums acadèmics, eren enormement exitoses entre el públic de l’època i constitueixen una mostra vibrant de la imaginació escènica barroca. 

El recorregut expositiu es divideix en tres espais:

1. Vitrines d’ingrés al CRAI Biblioteca: hi trobaràs una bona representació de la presència de la dimensió sobrenatural al teatre de l’època de forma general, fent èmfasi en comèdies hagiogràfiques, mitològiques i de màgia. Es mostra bibliografia que dona una visió de context del Teatre del Segle d’Or, estudis que tracten la màgia, l’esoterisme, la demonologia, l’element fantasmagòric o el mite i exemples d’obres que inclouen alguns d’aquests elements amb explicacions detallades. 

2. Sala de Consulta: aquest espai s'ha dedicat als encanteris, la màgia negra, els llibres de sorts, i hi trobaràs una edició molt especial del tarot de Marsella dedicat al Quixot. També hi ha una part dedicada a la producció teatral publicada en aquest període, que permet fer-se una idea de la importància de l’art escènic al Barroc. 

3. Sala Pifarré: el recorregut acaba amb la posada en escena, amb bibliografia sobre l’art escènic, el vestuari, la figura de l’actor i els espais escenogràfics, i es dedica un espai a METADRAMA, l’Aula d’Investigació Teatral de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. 

Una cita imprescindible per a amants del teatre i tothom que vulgui redescobrir el poder de la meravella sobrenatural al cor de la literatura del Segle d’Or. 

Per a més informació sobre l’exposició i les activitats que l’acompanyen, consulta l'entrada al Bloc de Lletres.

El CRAI Biblioteca de Lletres va acollir al mes de febrer l’exposició itinerant “Arias lingüisticas d’Aragón e de l’aragonés”, organitzada pel Consello d’a Fabla Aragonesa en col·laboració amb la Universidad de Zaragoza i patrocinat per la Direzión Cheneral de Pulitica Lingüística (GA), que ara es presenta en format virtual. 

L'exposició es va inaugurar amb una conferència de Francho Nagore Laín, filòleg i doctor en Filologia Romànica i responsable d’aquesta investigació lingüística. A partir de 58 mapes, il·lustra les diferents tipologies de distribució territorial de paraules o formes pròpies de la llengua aragonesa dintre del seu domini lingüístic (Alt Aragó i Aragó). També permet veure formes pròpies del català a l’est d’Aragó o de l’espanyol d’Aragó a la resta del territori, així com les que es registren a Navarra i a La Rioja. 

Els mapes s'organitzen seguint aquesta tipologia:  

• Tipus 1: Mostren paraules aragoneses conegudes a tot Aragó. 
• Tipus 2: Paraules pròpies de l’aragonès que a més de registrar-se a l’Alt Aragó, s’estenen lleugerament cap al sud. 
• Tipus 3: Es mostren vocables propis de l’aragonès que només es registren a l’Alt Aragó. 
• Tipus 4: Replega casos en els quals hi ha dos tipus lexicals diferents dins l’aragonès. 
• Tipus 5: Mostra casos de tres àrees lexicals a l’aragonès. 
• Tipus 6: Replega casos de quatre o més àrees lexicals. 
• Tipus 7: Mostra el cas de paraules antigues que només es registren a una part de l’Alt Aragó. 
• Tipus 8: Es mostren casos concrets en els quals trobem una forma pròpia a l’aragonès (a l’Alt Aragó) i una altra forma pròpia de l’espanyol d’Aragó (diferent de la forma estàndard en castellà). 

El CRAI Biblioteca agraeix la proposta del Dr. José Enrique Gargallo d’establir aquesta col·laboració entre institucions, al Dr. Francho Nagore Laín per la seva aportació científica, i a Ricard Palomar Polo, coordinador del muntatge de l’exposició física.

El CRAI Biblioteca de Lletres acull l’exposició itinerant “Vicent Andrés Estellés. La rebel·lió de l’alegria”. 

La Institució de les Lletres Catalanes, en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, han produït aquesta exposició itinerant, dedicada a la figura de Vicent Andrés Estellés amb motiu del centenari del naixement del poeta i cronista de la seva època. El comissari de l’exposició és Àngel Gregori, el qual proposa una exposició divulgativa que intenta apropar-nos a la figura del poeta d’una manera atractiva i didàctica. 

L’exposició està formada per sis panells explicatius, que repassen la vida personal i l’obra de l’autor, dedicant un especial interès no només a la seva importància literària sinó també a la transcendència social i ètica de Vicent Andrés Estellés. 

L’exposició estarà disponible fins al 5 de maig a l’Espai del jardí del CRAI Biblioteca de Lletres. 

No te la perdis!