CRAI Biblioteca de Física i Química

El proper dimecres, 7 de novembre a les 12h, s’inaugura la catorzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Fritz Haber: Cara i creu d'un Premi Nobel.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència "Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo" a càrrec del Dr. Joaquín Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC en Madrid.

El químic alemany Fritz Haber(1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.

L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques. Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.

Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Richard Feynman, -premi Nobel de Física el 1965 pel seu treball en electrodinàmica quàntica-  el CRAI Biblioteca de Física i Química presenta una exposició que va elaborar l'any 2013 amb motiu del 25è. aniversari de la seva mort. Aquesta mateixa exposició va ser presentada a la Festa de la Ciència de la UB d'enguany, on també es commemorava el centenari del seu naixement.

S’ha actualitzat  la bibliografia disponible i afegit una taula expositora amb la vessant més didàctica i pedagògica del científic. Al marge de les aportacions a la física en el camp de les interaccions de partícules elementals, la computació quàntica i la nanotecnologia, Feynman destaca per la curiositat per conèixer com funciona el món i la passió contagiosa per la docència.

L'exposició està dividida en quatre àmbits: biografia, contribucions a la física, activitat docent i aficions. La mostra inclou una recopilació del nombrós material audiovisual sobre Feynman disponible a internet.

Visiteu l'exposició al CRAI Biblioteca y també podeu consultar la versió virtual al web del CRAI > Exposicions virtuals > Física i Química Recordant Richard Feynman (1918-1988).

El CRAI Biblioteca de Física i Química inaugura compte a Instagram. Al compte @craifisicaiquimica hi trobareu continguts diversos sobre el seu fons, espais, serveis i activitats, i sobre qualsevol tema d'interès relacionat amb la física, la química, l'enginyeria de materials, l'enginyeria Electrònica i l'enginyeria química.

Amb @craifisicaiquimicaja són vuit els comptes d'Instagram del CRAI de la UB:

@craibellesarts, @CraiBellvitge, @craibibterra, @craiclinic, @craieie, @craifgh, @craifisicaiquimica, @craipavello.

Seguiu la resta de xarxes del CRAI des de la pàgina Blogs i xarxes socials del Web del CRAI!

 El CRAI Biblioteca de Física i Química presenta una col·lecció especial sobre taules periòdiques editades arreu del món, en diferents llengües i escriptures, recollides al llarg dels anys pels professors Joaquim Sales, Miquel Seco i Santiago Álvarez.

La majoria de les taules són en paper, algunes d'elles plastificades i de diferents mides. Els textos estan principalment en castellà, català i anglès. També en eusquera, gallec, italià, portuguès, grec, francès, alemany, holandès, noruec, finès, estonià, eslovè, hongarès, uzbek, rus, suec, txec, polonès, turc, àrab, persa, hebreu, japonès, coreà, vietnamita i xinès.

Aquesta col·lecció va ser donada pel Departament de Química Inorgànica de la Universitat de Barcelona al CRAI Biblioteca de Física i Química l'any 2017, i està inclosa dins de la col·lecció d'Inventaris de fons d'arxiu i de col·leccions especials del Dipòsit Digital de la UB.

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article d'Irving Langmuir sobre el disseny de la primera balança superficial que marcà l’inici de la moderna ciència de superfícies, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza, durant el curs 2017-2018, una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932 pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme. Ara us oferim l'exposició en format virtual.

L'any 2017 es commemora el centenari de la introducció per Einstein del concepte de «fotó» com una partícula component de la llum.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha preparat una petita mostra, dirigida pel professor Luis Navarro Veguillas, per commemorar aquest centenari i mostrar els principals esdeveniments que han anat apareixent al llarg de més de dos mil anys, des que els atomistes grecs van començar a considerar el problema de la naturalesa de la llum, fins que Einstein va introduir el concepte del fotó.

L'exposició, que podeu visitar a l'hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química s'acompanya de material bibliogràfic representatiu i ara la podeu visitar també en format virtual: Centenari del naixement del Fotó.

Dimecres, 18 d'octubre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Irving Langmuir i concretament al naixement fa just 100 anys de la moderna Ciència de Superfícies. La nova exposició es podrà visitar durant tot el curs 2017-2018.

Durant l’acte, presidit per la Vicerectora de docència i ordenació acadèmica, Dra. Amèlia Díaz, el Dr. Miguel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada, va dictar la conferència Langmuir, un científico americano. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Física, Atilà Herms, el degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932, pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents, i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on la Dra. Amèlia Díaz va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano en format PDF.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

El proper dimecres, 18 d'octubre a les 12h,  s’inaugura  la tretzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Irving Langmuir i el naixement de la Ciència de Superfícies.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència, a càrrec del Dr. Miguel Angel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada: Irving Langmuir, un científico americano.

Irving Langmuir (1881-1957) rebé el Premi Nobel de Química el 1932 pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York) per, entre altres coses, millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

Podeu visitar l’exposició durant tot el curs 2017-2018 a l’Hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Des de novembre de 2016 es pot veure  a les vitrines del vestíbul d’entrada del CRAI Biblioteca de Física i Química una nova exposició: Kenneth Snelson: Quan la Ciència esdevé Art.

Es tracta d’una mostra fotogràfica de l’obra de l’escultor i fotògraf americà Kenneth Snelson que ens dóna una visió artística de l’estructura atòmica.

Kenneth Snelson (Pendleton, 1927-Nova York, 2016), va estudiar a la University of Oregon, al Black Mountain College, al Chicago Institute of Desing i amb Fernand Leger a París. A l'escola d'estiu Black Mountain College, els anys 1948 i 1949, va tenir professors de gran renom, però el que més el va influenciar va ser el professor Buckminister Fuller. Fuller encara no era la celebritat de la cúpula geodèsica, però ja era un conferenciant fascinant i es va convertir en gurú per a molts dels estudiants, als quals involucrava en la realització dels seus projectes. Snelson va ser l'escollit per ajudar-lo a crear els seus models d'estructures geomètriques.

La bellesa estructural de l'obra de Snelson no s'inspira en l'arquitectura, sinó en el món de la biologia, la química i la física, per tant no és fortuït que el seu treball evoqui constel·lacions i estructures cristal·lines.

Vegeu la versió digital de l'exposició Kenneth Snelson: Quan la Ciència esdevé Art des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química - Exposicions > Exposicions virtuals > Kenneth Snelson: Quan la Ciència esdevé Art; i des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > CRAI Biblioteca de Física i Química.

La Universitat de Barcelona, a través del CSUC, s’ha adherit al programa Gold for Gold de la Royal Society of Chemistry que permet a la comunitat universitària l’accés a tots els recursos electrònics d’aquesta editorial.

El programa inclou 15 cupons per publicar en accés obert en alguna de les revistes de la RSC. S’han establert uns criteris per tal d’acceptar les sol·licituds i el repartiment es farà per ordre d’arribada tal com s’explica al Web del CRAI > Publicar en accés Obert.

Per accedir als cupons s’han de complir els requeriments següents:

• La publicació haurà d’haver estat acceptada durant l’any 2017
• El «corresponding author» de la publicació haurà de ser un membre de la Universitat de Barcelona
• La publicació haurà d’estar inclosa en la base de dades institucional de recerca, GREC, marcada com a «article en premsa»
• Els autors de la UB hauran de tenir introduït el seu número ORCID en les dades personals del Curricula, tal com s’explica a les Instruccions ORCID-GREC
• Cap dels autors sol·licitants de la Universitat de Barcelona haurà gaudit durant aquest any 2017 d’un d’aquests cupons
• Un cop publicat l’article, els sol·licitants es comprometen a incloure una còpia al GREC per tal que aparegui en el repositori institucional Dipòsit Digital de la Universitat

Les sol·licituds s’hauran d’adreçar a l’Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI de la Universitat.

Vegeu més informació al Web del CRAI > Serveis que ofereix el CRAI > Accés obert a la Universitat de Barcelona > Publicar en accés Obert > Cupons de la Royal Society of Chemistry.