Facultat de Física

Inauguració de l'exposició Einstein a Barcelona, 1923

Inauguració de l'exposició Einstein a Barcelona, 1923

Inauguració de l'exposició Einstein a Barcelona, 1923

 

El dimecres 22 de novembre va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari de la visita d’Albert Einstein a Barcelona. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2023-2024.
 
Durant l’acte, presidit pel rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Guàrdia, es va representar l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el vicedegà de Recerca de la Facultat de Física, Dr. Lluís Mañosa, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.
 
Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.
 
Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.
 
Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.
 
Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.
 
 
I aquí podeu veure l'obra de teatre Revolucionaris.
 
Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte:

 

 

 

 

 

 

La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023). Exposició al CRAI Biblioteca de Física i Química

La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023). Exposició al CRAI Biblioteca de Física i Química

La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023)

 

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica d’enguany Teoria de Debye-Hückel i aplicacions (1923-2023) per commemorar el centenari de la teoria plantejada de Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

 

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l'electroquímica fins als plasmes que apareixen a l'astrofísica.

 

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d'aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

 

L'exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

 

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. La podeu visitar en l’horari habitual a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca durant el curs 2023-24.

 

ODS 9: Indústria, innovació i infraestructura

 

 

 

 

Einstein a Barcelona, 1923. Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

Einstein a Barcelona, 1923. Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

Einstein a Barcelona, 1923. Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

 

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

 

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

 

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

 

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

 

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

 

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

 

 

 

 

 

 

La Universitat de Barcelona introdueix la tesi número 37000 del repositori TDX

La Universitat de Barcelona introdueix la tesi número 37000 del repositori TDX

La tesi número 37.000 del repositori TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) ha estat incorporada per la Universitat de Barcelona.

 

La tesi 37.000 és de l'autor Jordi Ignés i Mullol, i porta per títol Experiments on perturbed Saffman-Taylor flows. El treball doctoral, defensat el 1997 al departament d'Estructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física, ha estat dirigit per J. V. Maher i Jordi Ortín.

 

Amb aquesta tesi, l'autor realitza experiments de formació de patrons on un sistema relativament ben entès (flux Hele-Shaw) es veu pertorbat per mitjà d'una xarxa de solcs o per l'ús de fluids viscoelàstics. Es tracta d'una anàlisi qualitativa que ofereix un enfocament útil com a eina per atacar problemes més complexos.

 

Com la resta, aquesta tesi doctoral -que es publica amb una llicència de Creative Commons- també es troba al Dipòsit Digital de la UB.