CRAI Biblioteca de Física i Química

Dimecres, 27 de novembre de 2019, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del descobriment del protó per E. Rutherford. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, es va representar l’obra de teatre Cent anys després, que tracta d’aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència, a propòsit d’alguns descobriments de 1919 en el camp de la física. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules . El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte:

El proper dimecres 27 de Novembre a les 12h, s'inaugura la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició 100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany s'hi representarà l'obra de teatre "Cent Anys després" que tracta d'aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit d'alguns descobriments de 1919 en el camp de la Física. Escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions, sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

Com cada any, la Universitat de Barcelona participa en les activitats de la Setmana de la Ciència, que enguany arriba a la 24a edició i des del CRAI ens afegim a aquesta celebració.

La 24a Setmana de la Ciència, que arrenca el 8 de novembre i durarà fins al dia 17, està organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement (Secretaria d’Universitats i Recerca) i la col·laboració de la UB, a més de La Caixa, Amgen i la Fundació Banc Sabadell.

El CRAI hi participa amb la XXXV Exposició de Bolets que com cada any, està organitzada per la Societat Catalana de Micologia, la Secció Departamental de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CRAI) de la UB i el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, que a més també exposa una mostra bibliogràfica sobre bolets que es podrà veure de l’11 de novembre al 5 de desembre.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són la Taula Periòdica dels elements químics, l’ecòleg Ramon Margalef,  l’enginyer i inventor Narcís Monturiol, la científica computacional i matemàtica Margaret Hamilton i el polifacètic Leonardo da Vinci.

En commemoració del 150è aniversari de la taula periòdica proposada per Dmitri Mendeléiev el 1869 i de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, el CRAI Biblioteca de Física i Química i el CRAI Biblioteca de Lletres, participen en les activitats organitzades en la Setmana de la Ciència, amb dues exposicions: Històries ocultes dels elements amb la secció Sabies que... on s’expliquen anècdotes històriques i curiositats no gaire conegudes d’alguns elements de la taula, i La Taula Periòdica: una icona científica, social i cultural.

Des del CRAI Biblioteca de Biologia també s'hi ha participat amb una mostra bibliogràfica d’alguns dels treballs més importants del Dr. Ramon Margalef sobre la Successió Ecològica, que es pot veure a l'atri al costat de l'activitat 'Joc de la soca'.

Vegeu més informació a la Notícia de la UB sobre la 24a Setmana de la Ciència.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha volgut sumar-se a les commemoracions del 150è aniversari del descobriment de la Taula Periòdica per Dimitri Mendeléyev.

La proclamació del 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (AITP2019) per l’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO, ha estat el detonant per a la celebració d’una gran quantitat d’actes a nivell mundial; i el CRAI Biblioteca de la Facultat de Química ha volgut també fer la seva aportació amb l’exposició Històries ocultes dels elements, on s’expliquen fets curiosos i insòlits, potser no tan coneguts, sobre diversos elements de la taula periòdica. Els protagonistes i les vicissituds dels seus descobriments, els seus usos més singulars, tant beneficiosos com mortals o les llegendes a què han donat lloc, entre d’altres, són algunes de les històries que es narren en l’exposició.

La mostra està distribuïda en dos espais. Al vestíbul de la biblioteca trobareu la secció Sabies que... on es recullen anècdotes de diferents elements químics. A l’hemeroteca s’exhibeix la mostra principal, Històries ocultes dels elements, juntament amb els documents relacionats procedents del nostre fons.

Us convidem a tots a visitar-la presencialment al CRAI Biblioteca i també de manera virtual.

El 29 de maig de 1919 dues expedicions organitzades per la Royal Astronomical Society de Londres van fotografiar un eclipsi total de sol amb la intenció de comprovar la validesa de la teoria general de la relativitat.

Publicada per Albert Einstein al 1916, la relativitat general prediu que un raig de llum que passi a prop d’un cos massiu, com ara el Sol, es desviarà lleugerament de la seva trajectòria rectilínia. Aquest efecte, conegut com a deflexió de la llum, també es pot deduir a partir de la teoria newtoniana de la gravitació, si suposem que la llum està formada per corpuscles atrets per la gravetat. En el cas de la relativitat general, però, el valor de la deflexió és el doble que en el cas newtonià. Una mesura de la deflexió permet doncs saber quina de les dues teories explica millor la gravitació. La fase de totalitat d’un eclipsi ofereix l’oportunitat d’observar estrelles properes al Sol en el cel. Si comparem les seves posicions amb les posicions obtingudes una nit qualsevol, quan el Sol es troba lluny d’elles, podem determinar el valor de la deflexió deguda a la presencia del Sol.

Aquest era l’objectiu de les dues expedicions, desplaçades a Sobral (Brasil) i a l’Illa de Príncipe, al Golf de Guinea. Arthur Eddington, que posteriorment arribà a ser Astrònom Reial Britànic, va estar al càrrec de l’expedició a l’Illa de Príncipe. Els valors de la deflexió obtinguts per les dues expedicions van ser interpretats com el suport definitiu a la teoria general de la relativitat. La notícia, recollida pels mitjans de comunicació de l’època, va suposar a més l’inici de la popularització de la figura d’Albert Einstein.

Amb motiu del centenari d’aquest eclipsi, el CRAI Biblioteca de les Facultats de Física i Química organitza l’exposició 100 anys de l'eclipsi que va donar la raó a Einstein, amb fons documental relacionat amb l’esdeveniment.

L’exposició es podrà veure a partir del 29 de maig de 2019 a la planta inferior del CRAI Biblioteca. A més, el 6 de novembre, coincidint amb el centenari de la presentació dels resultats de les expedicions davant la Royal Astronomical Society, se cel·lebrarà un acte commemoratiu amb la participació, entre d’altres, del Dr. Guillem Anglada-Escudé, astrofísic que va líder el grup descobridor del primer exoplaneta al voltant de l’estrella Alpha Centauri.

Visiteu també la mostra 100 anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein en format virtual.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el CRAI Biblioteca de Física i Química presenta una mostra bibliogràfica denominada Dones i ciència.

Sota aquest epígraf es pretén mostrar els reculls sobre dones científiques de què disposa el CRAI Biblioteca i que, probablement, són poc coneguts. S'hi pot trobar des de la biografia d'Hipàtia d'Alexandria, primera astrònoma que va construir un astrolabi i considerada una pionera en la història de les dones i la tecnologia; fins a científiques més recents com Maria Göppert-Mayer que l'any 1963 va obtenir el premi Nobel de física, 60 anys després de Marie Curie que va ser la primera dona en aconseguir-lo.

Us convidem a visitar la mostra que es troba ubicada a l'entrada del CRAI Biblioteca.

El deganat de la Facultat de Química i el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona, han organitzat una jornada al voltant de la publicació en obert, el dilluns 28 de gener a l'Aula Magna de la Facultat.

La Jornada ha estat conduïda per Ignasi Labastida, cap de l'Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI _vegeu aquí la seva intervenció_ i, durant més de quatre hores, s'han tractat les dues vies per assolir l'accés obert: l'auto-arxiu i les revistes en accés obert. S'han tractat i analitzat les polítiques existents per promoure l'accés obert, des de la política institucional de la Universitat de Barcelona fins al Pla S.

D'altra banda, s'han mostrat algunes noves iniciatives per difondre els resultats de la recerca, com són les plataformes per publicar o els repositoris de preprints.

També s'ha presentat la revista en accés obert Chemistry Squared, iniciativa liderada pels professors de la Facultat de Química de la UB, Patrick Gamez (que va fer la presentació) i Guillem Arumí.

Vegeu aquí el programa de l'acte.

La Jornada, amb 63 assistents, va ser un èxit. L'assistència serà reconeguda per L'Institut de Desenvolupament Professional de l'ICE de la UB.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Fritz Haber, El CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic. L'exposició va ser innaugurada el dia 7 de novembre de 2018 (vegeu notícia del 16/11/2017), i ara us convidem a visitar Fritz Haber: cara i creu d'un Premi Nobel en el seu format virtual.

El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.

L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX.

El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques.

El 7 de novembre, juntament amb la inauguració de la catorzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química Fritz Haber: cara i creu d’un Premi Nobel, el Rector de la Universitat de Barcelona Joan Elias, va inaugurar l’exposició Homenatge al Dr. Josep Castells i Guardiola en record del Dr. Castells, científic i docent del Departament de Química Orgànica de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona que ens va deixar el 30 de juliol d’enguany, i que ara us presentem en format virtual.

El Dr. Castells obtingué el títol de doctor en Ciències Químiques per la Universidad de Madrid l'any 1950 amb la defensa d’una tesi dirigida pel professor Josep Pascual i Vila. Des de llavors fins al 1997, quan va deixar la universitat com a professor emèrit, es va dedicar amb cos i ànima a la recerca i a la docència; primer, al CSIC; més tard, a la UAB i; finalment, a la UB. El llegat de la seva trajectòria científica-docent és nombrós i divers (articles científics i divulgatius, llibres escrits, llibres traduïts, tesis dirigides, apunts mecanografiats...), i ha estat reconegut arreu.

Durant el seu mandat com a director del Seminari de Química (actualment CRAI Biblioteca de Física i Química) del 1979 al 1990, el Dr. Castells, conscient de la importància del paper de les biblioteques com a suport per a l’aprenentatge i la investigació, va esmerçar molt temps i esforços en aconseguir recursos econòmics per fer del Seminari una biblioteca universitària de referència en química a Espanya. Per això, es va proveir al Seminari d’obres de referència que no tenien a cap altra biblioteca de l’Estat, d’equips informàtics, i d’un servei de teledocumentació que va fer de la biblioteca de les facultats de física i de química una biblioteca pionera i moderna a l’estat espanyol en quant a serveis i també en noves tecnologies.

La il·lusió, l'entusiasme, l'honestedat i el rigor amb què va desenvolupar la seva tasca científica i docent, així com la visió estratègica i oberta a les novetats, són paleses als pòsters i documents exposats en aquesta mostra.

L'exposició Homenatge al Dr. Josep Castells (1925-1928) romandrà a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química fins al mes d'octubre de l’any 2019. També us convidem a consultar l'exposició en format virtual: Homenatge al Dr. Castells (1925-2018).

Dimecres, 7 de novembre de 2018, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió el centenari de la concessió del premi Nobel al controvertit químic alemany Fritz Haber. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, el Dr. Joaquin Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC a Madrid, va dictar la conferència Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química,  Sra. Isabel Parés.

El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial. L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. Però el mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 l'exposició que s'acaba d'inaugurar i que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano, així com la presentació del Dr. Pérez Pariente.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.