Einstein a Barcelona, 1923. Exposició virtual del CRAI Biblioteca de Física i Química
El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.
Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.
Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.
Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.
Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.
El 29 de maig de 1919 dues expedicions organitzades per la Royal Astronomical Society de Londres van fotografiar un eclipsi total de sol amb la intenció de comprovar la validesa de la teoria general de la relativitat.
Publicada per Albert Einstein al 1916, la relativitat general prediu que un raig de llum que passi a prop d’un cos massiu, com ara el Sol, es desviarà lleugerament de la seva trajectòria rectilínia. Aquest efecte, conegut com a deflexió de la llum, també es pot deduir a partir de la teoria newtoniana de la gravitació, si suposem que la llum està formada per corpuscles atrets per la gravetat. En el cas de la relativitat general, però, el valor de la deflexió és el doble que en el cas newtonià. Una mesura de la deflexió permet doncs saber quina de les dues teories explica millor la gravitació. La fase de totalitat d’un eclipsi ofereix l’oportunitat d’observar estrelles properes al Sol en el cel. Si comparem les seves posicions amb les posicions obtingudes una nit qualsevol, quan el Sol es troba lluny d’elles, podem determinar el valor de la deflexió deguda a la presencia del Sol.
Aquest era l’objectiu de les dues expedicions, desplaçades a Sobral (Brasil) i a l’Illa de Príncipe, al Golf de Guinea. Arthur Eddington, que posteriorment arribà a ser Astrònom Reial Britànic, va estar al càrrec de l’expedició a l’Illa de Príncipe. Els valors de la deflexió obtinguts per les dues expedicions van ser interpretats com el suport definitiu a la teoria general de la relativitat. La notícia, recollida pels mitjans de comunicació de l’època, va suposar a més l’inici de la popularització de la figura d’Albert Einstein.
Amb motiu del centenari d’aquest eclipsi, el CRAI Biblioteca de les Facultats de Física i Química organitza l’exposició 100 anys de l'eclipsi que va donar la raó a Einstein, amb fons documental relacionat amb l’esdeveniment.
L’exposició es podrà veure a partir del 29 de maig de 2019 a la planta inferior del CRAI Biblioteca. A més, el 6 de novembre, coincidint amb el centenari de la presentació dels resultats de les expedicions davant la Royal Astronomical Society, se cel·lebrarà un acte commemoratiu amb la participació, entre d’altres, del Dr. Guillem Anglada-Escudé, astrofísic que va líder el grup descobridor del primer exoplaneta al voltant de l’estrella Alpha Centauri.
Visiteu també la mostra 100 anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein en format virtual.