Facultat de Química

El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora el bicentenari d'aquest compost amb una mostra que repassa la seva història des de l'aïllament de Faraday fins a la fonamentació de la química aromàtica. 

Aquesta exposició virtual, que s'articula a través de quatre pòsters científics, ha estat possible gràcies a la iniciativa i col·laboració dels professors Albert Moyano i Jordi Poater. 

La mostra posa en relleu la importància d'un dels elements més rellevants de la química orgànica i analitza el camí científic que va permetre comprendre la seva naturalesa. 

Els orígens: de Faraday a Mitscherlich: 

La història del benzè s'inicia a principis del segle XIX, en ple desenvolupament de la química orgànica. L'any 1825, el científic britànic Michael Faraday va aïllar per primera vegada aquesta substància a partir del gas de l'enllumenat públic de Londres, anomenant-la «bicarburet d’hidrogen». Posteriorment, el 1833, Eilhard Mitscherlich va obtenir el mateix compost (que va anomenar «benzin») i en va determinar la fórmula molecular correcta: C6H6.

L'enigma de l'estructura i la visió de Kekulé: 

L'exposició repassa el llarg camí cap a la comprensió de la seva estructura. Malgrat la seva estabilitat, els químics de l'època no entenien com un compost podia tenir tan pocs àtoms d'hidrogen. La solució va arribar el 1865, quan August Kekulé va proposar un anell de sis àtoms de carboni tetravalent amb enllaços dobles i senzills mòbils que s'alternen contínuament. Kekulé va explicar que va imaginar aquesta forma cíclica en somiar amb una serp que es mossegava la cua. 

Un llegat fonamental per a la ciència i la indústria: 

La peculiar estructura del benzè, un anell hexagonal perfectament simètric, és present en milers de compostos orgànics. El seu descobriment va establir les bases de la química aromàtica, un pilar essencial per a la síntesi de medicaments, la creació de materials quotidians i el desenvolupament de la indústria moderna.

El CRAI Biblioteca de Física i Química i la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de Barcelona, han organitzat conjuntament el col·loqui L’univers quàntic.

El debat va comptar amb la participació del Dr. Enric Pérez Canals del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Facultat de Física, la Dra. Maria Moreno Cardoner del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física i el Dr. Juan Carlos Paniagua del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Facultat de Química. 

A banda de fer un recorregut històric, a l’acte es va parlar sobre alguns dels fenòmens més rellevants de la mecànica quàntica com la superposició i l’entrellaçament quàntic. Aquest últim, mereixedor del Premi Nobel de Física de l’any 2022. 

En finalitzar el col·loqui el públic assistent, format per alumnat de la Facultat de Física i Química, membres de la Universitat de l’Experiència, de l’Ateneu UB i d’Alumni UB, va poder adreçar les seves preguntes als tres ponents. 

L’acte va tenir lloc a l’espai lluerna del CRAI Biblioteca de Física i Química.

El passat dimecres, 27 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Paul J. Flory, premi Nobel de Química l'any 1974 per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. L'exposició recorre la vida i l'obra del científic, en destaca els treballs en propietats fisicoquímiques dels polímers i ressalta l'impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com ara el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials. 

Durant l’acte, presidit pel vicerector de Política Docent Ernest Abadal, el sotsdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la UPC, Juán Jesús Pérez González va pronunciar la conferència Flory: l'arquitecte de la ciència de polímers.

També hi van participar la degana de la Facultat de Química, Maria Sarret; el secretari de la Facultat de Física, Antoni Garcia Santiago i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés, que va fer un parlament. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el vicerector va inaugurar l'exposició i es va oferir un petit refrigeri. 

En aquesta notícia us oferim un breu reportatge fotogràfic.

El dimecres 27 de novembre a les 12:00, a l’Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física i de la Facultat de Química s’inaugura l’exposició "Ciència i Tecnologia de Polímers. 50 anys del Premi Nobel a Paul Flory" del CRAI Biblioteca de Física i Química. El professor Juan Jesús Pérez Gonzalez, catedràtic de Química Física de la UPC, impartirà la conferència «Flory: l'arquitecte de la ciència de polímers». 

Flory (1910-1985) va ser un dels químics més influents del segle XX. El 1974, va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia. 

L’exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers destacant els seus treballs més importants. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials.