CRAI Biblioteca de Física i Química

Amb l'exposició bibliogràfica «Einstein a Barcelona, 1923», es commemora el centenari d’una gran fita en la història científica de la ciutat: la visita d'Albert Einstein a Barcelona entre el 22 de febrer i l'1 de març de 1923, acceptant una de les reiterades invitacions de la Mancomunitat de Catalunya.

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes. Però no es va limitar a reunir-se amb científics, es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica «La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023)» per commemorar el centenari de la teoria plantejada per Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l’electroquímica fins als plasmes que apareixen a l’astrofísica.

Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters.

Amb motiu del centenari d’aquest Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química  organitza l’exposició «Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston», amb fons bibliogràfic relacionat amb l’esdeveniment.

El CRAI Biblioteca de Física i Química dedica una exposició bibliogràfica «Científiques Nobel en Física i Química (1901-2021)» a les deu científiques que han estat guardonades amb el Premi Nobel en Física i Química durant el període 1901-2021, amb l’objectiu de donar visibilitat a la seva figura i, alhora, difondre les seves aportacions científiques i contribució a l’avenç de la Ciència

L'any 2020 fou el centenari del naixement de Rosalind Franklin, efemèride que commemorem el 2021 a causa de la pandèmia de la COVID-19 amb una exposició basada en fons bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Física i Química relacionats amb la seva activitat científica

El vestíbul del CRAI Biblioteca de Física i Química acull l'exposició "Les cares dels llibres" pensada i realitzada pel professor Santiago Álvarez, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. El professor Álvarez és l'autor de totes les fotografies dels autors dels llibres que inclou la mostra i dels comentaris que les acompanyen

MODELS TANGIBLES és un projecte de col·laboració interdisciplinari entre la doctora Alícia Guasch Mitjans, científica de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC i la Míriam Camarillas Marimón, dissenyadora de joies, orfebre i creadora de la firma GdeJoyas. Del diàleg entre científics i artistes, va sorgir la pregunta: Com es podria fer perquè aflorés a la superfície sensorial les formes biològiques que tenen una mida de 10^-8 metres?

El 1920, la denominació “vitamin” proposada per Jack Cecil Drummond va donar nom a una nova classe de nutrients essencials per a la vida: les vitamines. El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora el centenari d’aquesta data amb l’exposició “Vitamines”, un recorregut per l’apassionant història del seu descobriment en què es destaquen els fets més rellevants, els científics que ho van fer possible i la seva repercussió en el progrés de la ciència i en la salut dels éssers vius

Aquest any 2020 es compleixen vint anys de la inauguració de la Biblioteca de Física i Química dins del nou edifici de les Facultats.  Hem volgut commemorar aquesta data amb una exposició que explica el recorregut de la Biblioteca des dels seus inicis com a Seminari de Química el 1937 fins avui, ja CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'exposició mostra fotografies, bibliografia  i material generat per la Biblioteca: catàlegs, manuals d'ús, instruccions per a la consulta de fons especialitzat... S'exposen diferents formats dels recursos d'informació i algunes eines que hem fet servir per a gestionar la col·lecció al llarg del temps. Han estat 83 anys plens de llibres, revistes i principalment d'usuaris que han donat sentit a totes les activitats de la Biblioteca.

Coincidint amb el centenari del descobriment del protó per Ernest Rutherford, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB, organitza durant el curs 2019-2020 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb la Física Nuclear

L'Assemblea General de Nacions Unides ha proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica, en commemoració del 150è aniversari del descobriment del Sistema Periòdic per Dmitry Mendeleev el 1869.

El CRAI Biblioteca de Física i Química vol contribuir a aquesta celebració  amb l’exposició Històries ocultes dels elements. La mostra explica curiositats sobre el descobriment, els usos i les aplicacions més singulars de diferents elements de la taula periòdica. Els pòsters s'acompanyen de bibliografia dels fons de la biblioteca.

Sabies que.... és una part d'aquesta mostra exhibida als plafons del vestíbul, amb anècdotes sorprenents dels elements químics.

El 29 de maig de 1919 dues expedicions organitzades per la Royal Astronomical Society de Londres van fotografiar un eclipsi total de sol amb la intenció de comprovar la validesa de la teoria general de la relativitat.

El Departament de Física Quàntica i Astrofísica i el CRAI Biblioteca de les Facultats de Física i Química  organitzen, amb motiu del centenari d’aquest eclipsi, una exposició amb fons documental  propi relacionat

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic

Josep Castells i Guardiola va morir el 30 de juliol d'enguany. El suport del Dr. Castells fou crucial per a situar el Seminari de Química a l'avantguarda de les biblioteques científiques del país. Amb aquesta exposició el CRAI Biblioteca de Física i Química vol retre homenatge al director i impulsor de la Biblioteca de 1979 fins el 1990.

Richard Feynman va néixer fa 100 anys, l'11 de maig de 1918. Amb motiu d'aquesta celebració, el CRAI Biblioteca de Física i Química presenta l'actualizació de l'exposició creada el 2013, any que es commemorava el 25è. aniversari de la seva mort.

Amb aquesta exposició el CRAI BIblioteca de Física i Química vol commemorar el 50è aiversari de la mort de Lise Meitner i Otto Hahn i el 80è aniversari del seu descobriment: la fissió nuclear.

Hahn va rebre el Premi Nobel de química l'any 1944 per aquest descobriment, però no va ser un Nobel compartit...

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article de Irving Langmuir sobre el disseny de la primera balança superficial que marcà l’inici de la moderna ciència de superfícies, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza, durant el curs 2017-2018, una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema

L'any 2017 es commemora el centenari de la introducció per Einstein del  concepte de «fotó» com una partícula component de la llum.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha preparat una petita mostra, dirigida pel professor Luis Navarro Veguillas, per commemorar aquest centenari i mostrar els principals esdeveniments que han anat apareixent  al llarg de més de dos mil anys, des que els atomistes grecs van començar a considerar el problema de la naturalesa de la llum, fins que Einstein va introduir el concepte del fotó.

L'exposició s'acompanya de material bibliogràfic representatiu.

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article de G.N. Lewis sobre l’enllaç químic , el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2016-2017 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema

   Des de novembre de 2016 es pot veure  a les vitrines del vestíbul d’entrada del CRAI Biblioteca de Física i Química una nova exposició: Kenneth Snelson: Quan la Ciència esdevé Art.

   Es tracta d’una mostra de l’obra de l’escultor i fotògraf americà Kenneth Snelson que ens dóna una visió artística de l’estructura atòmica.

Coincidint amb el centenari de la presentació de la teoria de la relativitat general a l’Acadèmia Prussiana de Ciències, la Biblioteca del CRAI Física i Química de la UB organitza durant el curs 2015-16 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb aquesta teoria.

El novembre de 1915, ara fa cent anys, Einstein presentava la Teoria de la relativitat general a l’Acadèmia Prussiana de Ciències. Per aquest motiu el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza durant el curs 2015-16 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquesta teoria.

Lligada a aquesta efemèride, hem seleccionat una mostra d’anuncis publicitaris publicats dins de revistes científiques d’aquell mateix any, una publicitat que ens permet  emmarcar aquesta efemèride dins de la seva època, en plena guerra mundial, i alhora ens dóna una visió real de l’esdevenir en la vida quotidiana.

Quan un físic es preocupa per  la llum els seus problemes són si es propaga rectilíniament, si es reflecteix , si pateix refraccions, etc .  També s’interessa sobre la seva naturalesa si és una ona o bé si és un corpuscle, o les dues coses al mateix temps. O bé l’interessa la seva composició espectral .  Així doncs busca propietats o aspectes mesurables en experiments que es puguin reproduir en qualsevol lloc i al llarg del temps i  que s’expressin com  a lleis físiques perdurables.

Per a  un fotògraf o pintor, en canvi, la llum ho és tot: els contrastos, els colors, la il·luminació del retrat  i més aviat busca el lloc i el moment únic irrepetible i subjectiu que solament ell és capaç de copsar en la seva obra.

Al nostre centre estem  més familiaritzats amb l‘estudi de la llum com a científics però no és sobrer que també puguem mirar-la d’aquesta altra manera més subjectiva i artística que complementarà la nostra percepció de la llum. Hem pensat que aquest 2015: Any Internacional de la Llum és una ocasió immillorable per fer l'experiència. Aquest és l’objecte d’aquesta  segona exposició  que presentem a la biblioteca de les Facultats de Física i Química.

Esperem  que gaudiu de l'exposició LLUM! que la Teresa Miarnau ens ha preparat amb aquesta finalitat.

 

Coincidint amb el centenari de les concessions de premis Nobel de Física a von Laue (1914) i als Bragg (1915), i amb l'Any Internacional de la Cristal·lografia (2014), el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB, en col·laboració amb la Biblioteca de Geologia, organitza durant el curs 2014-2015 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb la cristal·lografia i la difracció de raigs X.

L'exposició “Aquarel·les quàntiques” al CRAI Biblioteca de Física i Química s'inscriu en el marc d'actuacions que la Biblioteca realitza, des de fa ja diversos anys, amb l'objectiu de donar a conèixer el valor del seu fons bibliogràfic.

En aquesta ocasió, però, no s’exposen només llibres. S'exhibeixen 12 quadres de Josep M. Ferrer Guanter, físic i pintor, que proposen un recorregut per la mecànica quàntica.

Es tracta d’un conjunt de 6 aquarel·les de format gran i 6 de format més petit que s’acompanyen d’una selecció representativa de llibres i revistes de la Biblioteca relacionades amb la quàntica.

El CRAI Biblioteca de Física i Química presenta la mostra bibliogràfica 25 anys sense Richard Feynman, premi Nobel de Física el 1965 pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

El CRAI Biblioteca de Física i Química presenta una exposició bibliogràfica sobre Niels Bohr i el seu model atòmic formulat ara fa cent anys

L'objectiu d'aquesta mostra és donar a conèixer el fons del CRAI Biblioteca de Física i Química relacionat amb la més antiga de les societats científiques existents, considerada creadora de la ciència moderna per sistematitzar l'experimentació i per la invenció de les publicacions científiques

La Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona presenta una exposició de fons bibliogràfics publicats per científics que reberen els primers premis  Nobel, des de 1901 fins el 1915. Aquest període es tanca amb la Primera Guerra Mundial que va obligar a suspendre les concessions d'aquests guardons durant dos anys.

L'exposició presenta una mostra d'il·lustracions aparegudes en manuals de química sobre aparells i la manera d'utilitzar-los, i també sobre les maneres de representar els canvis de color associats a reaccions químiques. També hi ha altres il·lustracions de manuals especialitzats en disseny de laboratoris i utillatge.

L'Assemblea de les Nacions Unides, a proposta de la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada), ha proclamat el 2011 Any Internacional de la Química, coincidint amb el centenari del lliurament del Premi Nobel de Química a Marie Curie.

La Biblioteca de Física i Química vol aprofitar aquesta commemoració per donar a conèixer les publicacions més significatives de Marie Curie en la seva edició original.

En la mostra es poden veure diverses publicacions de les teories de la llum que van precedir el descobriment del laser i també publicacions posteriors  sobre les aplicacions d’aquesta tecnologia. Així mateix, també s'hi pot veure el primer làser comercial que va arribar a Catalunya, i molt probablement a Espanya, adquirit per la UB l’any 1963, i un espectroscopi de finals del segle XIX, una eina clau per entendre la teoria de la llum. 

Sota el títol "La Veu dels Científics", la Biblioteca de Física i Química presenta una mostra dels enregistraments sonors de conferències de científics prominents

El 1985, Harold Kroto, Richard Smalley i Robert Curl van descobrir l'existència de molècules de carboni de 60 àtoms amb una geometria especial: 20 hexàgons i 12 pentàgons. Per la similitud entre l'estructura química d'aquests compostos i la cúpula geodèsica de l'edifici dels Estats Units en l'Exposició Universal de Montreal (1967), construïda per l'arquitecte Richard Buckminster Fuller, anomenaren la nova molècula Buckminsterfullerene.

L’any 1609, Galileo Galilei va apuntar per primera vegada el seu telescopi cap al cel, revolucionant completament el nostre concepte d’univers i el lloc que ocupem dins ell. Des de llavors l’Astronomia ha continuat evolucionant, intentant explicar cada vegada amb més detall l’Univers en que vivim. L’aparició de noves tècniques instrumentals, que es va produir durant el segle XIX i XX, va suposar el que es pot anomenar naixement de l’astronomia moderna. En aquesta exposició es recullen una selecció de llibres d’astronomia d’aquest període del fons de la nostra Biblioteca.

L'any 2009, dues revistes fonamentals de la Biblioteca de Física i Química, Astronomy & Astrophysics i Tetrahedron Letters, celebren 40 i 50 anys respectivament, de la publicació del primer volum.

Coincidint amb l'aparició del número 50 de la Revista "no oficial" de la Facultat de Física PLANTA8, trobareu als expositors de l'Hemeroteca, la col·lecció històrica més completa (de moment) dels números recuperats d'aquesta publicació.

Fa uns dos mil anys  va començar a utilitzar-se el mot magnetisme per a designar una misteriosa atracció sobre el ferro produïda per una pedra a la qual  s'atribuïen propietats màgiques.  Aquesta propietat d'alguns materials s'ha incorporat a la nostra vida quotidiana i juga avui un paper essencial en aplicacions tan variades com els discos durs i la ressonància magnètica.  Es recull aquí una selecció dels llibres que, al llarg de la història, han descrit aquest fenomen d’acció a distància i les diferents teories  proposades per a explicar-lo

John Archibald Wheeler, un dels grans físics teòrics del segle 20, ha mort el 13 d'abril de 2008, als 96 anys d'edat. Era una figura icònica: un veterà del Projecte Manhattan, pioner en la recerca de la teoria quàntica de la gravetat, i el pare de termes tan evocadors com "forat negre". La majoria dels estudiants de física el coneixen com coautor del llibre de text estàndard en la teoria general de la relativitat.

En commemoració dels 150 anys del seu naixement, presentem la Bibliografia de Max Planck que trobareu a la Biblioteca.

La Taula Periòdica dels Elements és una de les contribucions científiques més importants de tots els temps i alhora la icona més representativa de la Química. El seu origen s'associa al científic rus Mendeléiev i a l'any 1869. Amb motiu del centenari de la seva mort, es presenta una selecció de les aportacions bibliogràfiques fetes abans i després de Mendeléiev

Centenari del Servei d'Informació sobre Química més important del món: 1907-2007

La Biblioteca col·labora amb l'homenatge que el Departament d'Estructura i Constituents de la Matèria de la UB dedica al seu record, recopilant la seva obra bibliogràfica

Mostra bibliogràfica de l'obra de Ludwig Boltzmann en motiu del centenari de la seva mort (1844-1906)

La Biblioteca de Física i Química de la UB dedica a la celebració del centenari d’aquest principi l’espai destinat a exposicions temporals, amb una mostra representativa del seu fons bibliogràfic sobre el desenvolupament i la fonamentació de la Termodinàmica

La Mostra del Fons Històric de la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona va ser inaugurada el dia 5 d'octubre de 2005. Inclou una selecció de llibres amb certa rellevància històrica i una exposició de les traces bibliogràfiques d’Einstein en el fons de la nostra biblioteca. Aquesta exposició pretén ser la primera d'una sèrie de mostres temporals dedicades a diferents esdeveniments i/o personatges significatius en la història de la ciència.