L’exposició recorre la vida i obra de Paul Flory, destacant els seus treballs en cinètica de polimerització, distribució de masses moleculars i propietats fisicoquímiques dels polímers. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials.
Paul John Flory (1910-1985) va ser un dels químics més influents del segle XX, conegut per les seves contribucions a la Química Física de les macromolècules. Nascut a Illinois, Estats Units, es va graduar en Química a la Universitat de Manchester (Indiana) el 1931 i va obtenir el doctorat en Química per la Universitat d’Ohio el 1934. Flory va iniciar la seva carrera treballant amb Wallace Carothers als laboratoris DuPont, estudiant la cinètica de polimerització i participant en la síntesi de polímers com el el niló i el neoprè. Va combinar tant recerca bàsica com industrial amb docència acadèmica. El 1953, va publicar «Principles of Polymer Chemistry» (Cornell), una obra cabdal de la ciència moderna dels polímers. Les seves teories sobre l’estructura i propietats dels polímers van ser clau per comprendre materials plàstics, fibres i elastòmers. El 1961 es va traslladar a la Universitat de Stanford, on va continuar desenvolupant models per explicar les conformacions de cadenes polimèriques amb aplicacions als biopolímers.
El 1974, Flory va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia.
Aquesta exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers.
