CRAI Biblioteca de Física i Química

Al novembre del 2021 la cristal.lògrafa Dra. Alícia Guasch Mitjans, de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC, va fer donació al CRAI Biblioteca de Física i Química d'un conjunt de joies de plata inspirades en la molècula de l'ADN. Aquesta col.lecció va sorgir de la col·laboració amb Míriam Camarillas Marimón, dissenyadora de joies, orfebre i creadora de la firma GdeJoyas.

Models Tangibles és un projecte de col·laboració interdisciplinari sorgit del diàleg entre científics i artistes, com a resposta a la pregunta: Com es podria fer perquè afloressin a la superfície sensorial les formes biològiques que tenen una mida de 10-8 metres?

A les autores les uneix un espai estètic comú en la macromolècula del virus bacteriòfag Φ29: la científica ha cristal·litzat i resolt l’estructura en el laboratori, procés que es va prolongar durant quatre anys i que va implicar un equip de científics ben entrenats. Ha experimentat la satisfacció de veure-la néixer, primer en guix, després en metall i finalment en plata, en un procés quasi maternal.

Podeu trobar aquesta col.lecció exposada en una vitrina al CRAI Biblioteca de Física i Química i fer-ne, si ho desitgeu, una visita virtual.

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind Elsie Franklin 100 anños después. Una carrera desigual. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver, a l'atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
Us oferim aquí un reportatge gràfic de l'acte:

El proper divendres 19 de de Novembre a les 12h, s'inaugura la setzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició ROSALIND FRANKLIN: una vida desxifrant estructures helicoidals, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec de la Dra. Lourdes Campos de la UPC amb el títol Rosalind Franklin 100 años después, una carrera desigual.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

Coincidint amb el centenari del seu naixement, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2021-2022, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb la seva l’activitat científica i també s'ha organitzat una mostra de la bibliografia del fons que es disposa sobre Dones i Ciència.

L'Octubre del 2020, el CRAI Biblioteca de Física i Química va rebre la documentació del fons personal del químic Torquat Notó i Cañisà (1919-2013). Aquesta donació inclou llibres, separates, revistes i documentació d'arxiu que ha estat inventariada i publicada al Diposit Digital de la UB.

El fons personal es compon de documents diversos (principalment material bibliogràfic, llibretes amb apunts recollits durant la seva etapa d’estudiant de física). Destaca la documentació generada per la seva activitat d’estudiant i acadèmica; fitxes de bibliogràfiques amb comentaris d’articles d’investigació sobre química (més de 100); articles de revista publicats durant la segona meitat del s. XX i especialitzats en diversos aspectes de la Química, apunts sobre l’organització d’un laboratori i el seu instrumental, informes sobre energia nuclear i els derivats dels seus estudis sobre la innovadora forma de donar color a fibres sintètiques, així com documentació diversa de la seva etapa com a degà del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya.

El procés de gestió de l’arxiu es realitzà en tres etapes. En la primera, es van descriure i catalogar les obres de la biblioteca personal de Notó i Cañisà per incloure-les al fons del CRAI Biblioteca de Física i Química. En la segona, es va fer el tractament documental de l'arxiu de 1942 a 2007, que inclou documents generats en la seva etapa universitària (1942-1948); professional, com a químic, a La Seda de Barcelona (1948-1981); i com a responsable màxim del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya (1974-1976). Finalment, en la tercera etapa, es va publicar l’Inventari del fons personal de Torquat Notó (1919-2013) al Dipòsit Digital de la UB.

El fons d’arxiu consta de 42 unitats documentals distribuïdes en 5 unitats d’instal·lació (capses transfer) dipositades al Dipòsit del CRAI Biblioteca de Física i Química per a la consulta. La major part de la documentació que va elaborar durant la seva trajectòria professional a La Seda de Barcelona està dipositada al fons La Seda de Barcelona, 1925-1978 dels Fons comercials i empreses de l’Arxiu Municipal de El Prat de Llobregat.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Podeu consultar també l'enllaç al Cercabib.

En línia amb l’objectiu estratègic de Potenciar l’espai físic: crear nous espais i redissenyar els ja existents del Pla estratègic Iter 2022 del CRAI de la UB, el CRAI Biblioteca de Física i Química inaugura aquest nou espai a l'hemeroteca per tal afavorir l'estudi individual.

Al llarg d'aquest anys la biblioteca ha anat creant sales de treball en grup, però l'estudi individual no estava resolt. Hem començat amb 8 espais però si aquesta iniciativa te èxit no es descarta ampliar-ne el nombre.

Per aconseguir aquest espai s'han retirat títols de revista en format paper al dipòsit, i això ens ha ha permès alliberar prestatgeries per crear aquests nous llocs d'estudi.

Vegeu aquí imatges del nou espai:

El CRAI de la UB participa en l'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Mart, el mirall vermell.

La mostra s'encara des de múltiples perspectives i els llibres tenen un paper destacat. Del fons del CRAI s'hi presenten un total de 13 obres.

Onze obres pertanyen al CRAI Biblioteca de Reserva, entre les quals hi trobarem un manuscrit humanístic de Ciceró del segle XV i el famós incunable Crònica de Nuremberg, així com d'altres impresos des del segle XVI fins al XVIII. 

També hi podrem veure dos exemplars del segle XX, un del CRAI Biblioteca de Física i Química i un altre del CRAI Biblioteca de Lletres.

Vegeu les 13 obres del CRAI exposades a Mart, el mirall vermell.

Podreu visitar aquesta interessant exposició a la seu del CCCB entre el 25 de febrer i l'11 de juliol de 2021.

El 1920, la denominació “vitamin” proposada per Jack Cecil Drummond va donar nom a una nova classe de nutrients essencials per a la vida: les vitamines.

El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora el centenari d’aquesta data amb l’exposició Les vitamines, un recorregut per l’apassionant història del seu descobriment en el que es destaquen els fets més rellevants, els científics que ho van fer possible i la seva repercussió en el progrés de la ciència i la salut dels éssers vius.

Des de l’antiguitat, se sabia empíricament que alguns aliments tenien propietats curatives. A finals del segle XIX i començaments del XX, se suggereix que la causa de malalties com el beri-beri, l’escorbut o el raquitisme és el dèficit en la dieta de certs «factors accessoris de l’alimentació». L'any 1920, davant la necessitat d’ordenar la nomenclatura per referir-se a aquests factors, Jack Cecil Drummond proposa la denominació “vitamin” (vitamina) seguida d’A, B, C, etc. d’acord a l’ordre cronològic del seu descobriment. El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora amb l’exposició Les vitamines aquest centenari, un dels episodis més fascinants de la història de la ciència en què hi van participar i col·laborar centenars de científics de diferents disciplines, alguns dels quals van ser guardonats amb el Premi Nobel.

Tot i que les vitamines es poden abordar des de diferents àmbits (nutricional, fisiològic, mèdic, bioquímic, etc.), aquesta exposició combina l’aspecte històric de la seva descoberta amb una descripció general de cadascuna d’elles (característiques, fonts naturals, trastorns nutricionals, funció biològica, etc.). L’objectiu d’aquest plantejament és, d’una banda, destacar la repercussió d’aquest descobriment en el progrés de la ciència i, de l’altra, posar en relleu la importància de l’efecte les vitamines en la salut dels éssers vius.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. En una vitrina apart es mostren les publicacions de les científiques que també varen contribuir en la recerca de les vitamines, i que tant sovint han estat oblidades o menystingudes.

Podeu accedir a l'exposició des del web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química > Exposicions: Les vitamines. I des del web del CRAI > Exposicions virtuals > Física i Química  > Les vitamines.

Aquest any 2020 es compleixen vint anys de la inauguració de la Biblioteca de Física i Química dins del nou edifici de les Facultats. Hem volgut commemorar aquesta data amb una exposició que explica el recorregut de la Biblioteca des dels seus inicis com a Seminari de Química el 1937 fins avui, ja com a CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'exposició mostra fotografies, bibliografia i material generat per la Biblioteca: catàlegs, manuals d'ús, instruccions per a la consulta de fons especialitzat... S'exposen diferents formats dels recursos d'informació i algunes eines que hem fet servir per a gestionar la col·lecció al llarg del temps. Han estat 83 anys plens de llibres, revistes i principalment d'usuaris que han donat sentit a totes les activitats de la Biblioteca.

Podeu gaudir de la mostra presencialment, i també podeu visitar l'exposició virtual.

Com podeu veure a la notícia L’obra de teatre ‘Dona-foc, la dona que es crema’, acte central de les activitats del Dia Internacional de les Dones, hi ha diverses activitats programades a la Universitat de Barcelona per celebrar el Dia Internacional de les Dones que se celebra el dia 8 de març.

El CRAI de la UB també ho celebra amb diverses accions que citem tot seguit i que es completen amb la commemoració d'aquesta data a través de tots els nostres comptes a les xarxes socials.

El CRAI Biblioteca de Belles Arts ha preparat una petita mostra de llibres d'artista fets per dones: Llibres d'artista en femení al CRAI Biblioteca de Belles Arts que es completarà amb una versió en format virtual. Podeu visitar l'exposició fins al 20 de març.

Coincidint amb la diada, el CRAI Biblioteca de Biologia ha incorporat el Fons bibliogràfic Mercè Durfort i Coll a la col·lecció de fons especials, i també exposa un petit recull bibliogràfic sobre dones científiques.

Al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, han preparat, a partir de la idea i execució de la seva becària J. Margaria, una petita exposició de llibres sobre feminisme i dones que s'ubica a sota de les escales i que podeu visitar fins al 16 de març.

El CRAI Biblioteca de Dret ha preparat una mostra de llibres d'Alegría Borrás, jurista i professora de la Universitat de Barcelona, disponibles al seu fons. Podeu visitar la mostra fins al dia 9 de març.

A partir del dilluns 9 de març podreu visitar fins al 9 d'abril al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa la mostra 8 d març Dia d la Dona, sobre les cinc dones sociòlogues i/o economistes més votades per professors i alumnes.

Al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història acolliran l'exposició itinerant Muñecas del fotògraf Sergio Sabini, per commemorar el 8 de març. La mostra es podrà visitar a partir del dilluns 9 de març.

El CRAI Biblioteca de Física i Química posa en valor dos llibres il·lustrats del seu fons sobre dones científiques, conegudes i no tan conegudes que han fet una valuosa aportació a la Ciència.

Per la seva part, el CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha preparat l’exposició física i virtual Lectures del fons en femení amb una selecció bibliogràfica que s’estructura en tres eixos: arxius i dones, dones i llibres, i feminisme. Podeu visitar l'exposició fins al 31 de març.

Per festejar aquest dia, el CRAI Biblioteca de Lletres acull del 4 al 18 de març l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, un repàs de la trajectòria professional i personal de l’escriptora i periodista.

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica aprofita per donar a conèixer el llegat del Fons d'Arxiu de la Dra. Griselda Pascual. És la primera dona que incorporem a la pàgina de Fons Personals del Web del CRAI.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha elaborat 2020 8 de març: Dia Internacional de les Dones, un document gràfic i interactiu amb un recull de les dones que apareixen a la col·lecció de retrats del fotògraf mallorquí Toni Vidal, que recull personalitats del món cultural dels Països Catalans. El podeu veure al seu Blog. També ens proposen una visita a la mostra bibliogràfica virtual 8 de març Dia Internacional de les Dones.

Coincidint amb el centenari del descobriment del protó per Ernest Rutherford, el CRAI Biblioteca de Física i Química organitza durant el curs 2019-2020 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquesta efemèride, on també s'exposen llibres i documents de Física Nuclear. Ara us presentem aquesta exposició en format virtual.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules alfa. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules alfa i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

Us convidem a visitar-la!