CRAI Biblioteca de Física i Química

El proper dimecres 23 de Novembre a les 12h, s'inaugura la dissetena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia.Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento.

Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters. Aston va estudiar química i física al Mason College (actual Universitat de Birmingham). El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2022-2023, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb ell i la seva activitat científica, i també sobre els dos camps en el que la seva recerca va ser cabdal: isòtops i espectrometria de masses.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha remodelat l’espai de novetats, on es poden consultar les darreres incorporacions en llibres i publicacions periòdiques en suport físic.

En aquesta nova zona, situada a la Planta 0 (Hemeroteca), es facilita l’accés a totes les novetats de forma unificada i de manera més confortable.

Esperem que en gaudiu!

El CRAI Biblioteca de Física i Química dedica l'exposició bibliogràfica Científiques Nobel en Física i Química (1901-2021) a les deu científiques que han estat guardonades amb el Premi Nobel en Física i Química durant el període 1901-2021, amb l’objectiu de donar visibilitat a la seva figura i, alhora, difondre les seves aportacions científiques i contribució a l’avenç de la Ciència.

Al llarg dels 121 anys de vida de la concessió del Premi Nobel, les científiques guardonades en química han estat: Marie Curie (1903), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009), Frances Arnold (2018) i Emmanuelle Charpentier, i Jennifer Doubna (2020); i en física: Marie Curie (1911), Maria Göppert Mayer (1963), Donna Strickland (2018) i Andrea Ghez (2020). En total onze guardons concedits a científiques, el que representa un 2,7% del total dels premis, en aquestes disciplines.

La mostra consta de sis pòsters. Els primers pòsters expliquen breument la biografia d’aquestes científiques en l’ordre cronològic de la concessió del guardó. A continuació, dos pòsters titulats «Per quina recerca van rebre el Nobel?» descriuen amb més detall els descobriments pel quals van ser premiades. Finalment, el pòster «Aplicacions» recull algunes de les aplicacions més rellevants derivades dels seus descobriments. Una infografia exposada al faristol mostra de forma gràfica el biaix de gènere dels Nobel en Física i Química del 1901 al 2021.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

En aquesta mostra bibliogràfica es vol destacar la passió per la Ciència, la perseverança, la tenacitat i l’esforç d’aquestes científiques que, malgrat la discriminació i dificultats, que algunes d’elles van patir, han aconseguit obtenir el premi més prestigiós en Ciència i, el que és més important, les seves aportacions científiques han contribuït a l’avenç de la Ciència i al progrés de la Humanitat. Totes elles són exemples per a les noves generacions de dones, en general, i científiques, en particular.

El CRAI Biblioteca de Física i Quimica us ofereix l'accés virtual a l'exposició sobre Rosalind Franklin, inaugurada el dia 19 de novembre de 2021.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

Us convidem a visitar l'exposició presencialment i en el seu format virtual que ara us presentem!

El vestíbul del CRAI Biblioteca de Física i Química acull l'exposició Les cares dels llibres, pensada i realitzada pel professor Santiago Álvarez, catedràtic emèrit de química inorgànica de la Universitat de Barcelona.

El professor Álvarez és l'autor de totes les fotografies dels autors dels llibres que inclou la mostra i dels comentaris que les acompanyen.

També podeu visitar l'exposició en format virtual.

El CRAI Biblioteca de Física i Química celebra el dia 8 de març, el Dia Internacional de les Dones amb tres exposicions, amb l’objectiu de contribuir a donar visibilitat a les dones científiques i a la seva aportació a la ciència.

• Científiques en la recerca de les vitamines.  Mostra bibliogràfica centrada en la contribució científica de les dones al descobriment de les vitamines. Forma part de l’exposició Les vitamines
• Rosalind Franklin: una vida desxifrant estructures helicoidals. L’exposició en commemora el centenari del naixement de Rosalind Franklin i fa un recorregut per la seva trajectòria investigadora com a cristal·lògrafa experimentada
• Dones i Ciència. Mostra bibliogràfica per donar a conèixer la injustícia epistèmica, és a dir, la discriminació que han patit les dones científiques al llarg de la història. Aquesta aportació complementa l’exposició sobre Rosalind Franklin.

Amb aquestes exposicions, el CRAI Biblioteca de Física i Química vol contribuir al reconeixement que mereixen aquestes científiques i a la visualització de la seva aportació a la ciència, tan sovint oblidada o menystinguda.

Les exposicions temporals les podeu visitar a la planta 0 (hemeroteca) del CRAI Biblioteca de Física i Química en horari habitual.

Al novembre del 2021 la cristal.lògrafa Dra. Alícia Guasch Mitjans, de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC, va fer donació al CRAI Biblioteca de Física i Química d'un conjunt de joies de plata inspirades en la molècula de l'ADN. Aquesta col.lecció va sorgir de la col·laboració amb Míriam Camarillas Marimón, dissenyadora de joies, orfebre i creadora de la firma GdeJoyas.

Models Tangibles és un projecte de col·laboració interdisciplinari sorgit del diàleg entre científics i artistes, com a resposta a la pregunta: Com es podria fer perquè afloressin a la superfície sensorial les formes biològiques que tenen una mida de 10-8 metres?

A les autores les uneix un espai estètic comú en la macromolècula del virus bacteriòfag Φ29: la científica ha cristal·litzat i resolt l’estructura en el laboratori, procés que es va prolongar durant quatre anys i que va implicar un equip de científics ben entrenats. Ha experimentat la satisfacció de veure-la néixer, primer en guix, després en metall i finalment en plata, en un procés quasi maternal.

Podeu trobar aquesta col.lecció exposada en una vitrina al CRAI Biblioteca de Física i Química i fer-ne, si ho desitgeu, una visita virtual.

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind Elsie Franklin 100 anños después. Una carrera desigual. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver, a l'atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
Us oferim aquí un reportatge gràfic de l'acte:

El proper divendres 19 de de Novembre a les 12h, s'inaugura la setzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició ROSALIND FRANKLIN: una vida desxifrant estructures helicoidals, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec de la Dra. Lourdes Campos de la UPC amb el títol Rosalind Franklin 100 años después, una carrera desigual.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

Coincidint amb el centenari del seu naixement, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2021-2022, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb la seva l’activitat científica i també s'ha organitzat una mostra de la bibliografia del fons que es disposa sobre Dones i Ciència.

L'Octubre del 2020, el CRAI Biblioteca de Física i Química va rebre la documentació del fons personal del químic Torquat Notó i Cañisà (1919-2013). Aquesta donació inclou llibres, separates, revistes i documentació d'arxiu que ha estat inventariada i publicada al Diposit Digital de la UB.

El fons personal es compon de documents diversos (principalment material bibliogràfic, llibretes amb apunts recollits durant la seva etapa d’estudiant de física). Destaca la documentació generada per la seva activitat d’estudiant i acadèmica; fitxes de bibliogràfiques amb comentaris d’articles d’investigació sobre química (més de 100); articles de revista publicats durant la segona meitat del s. XX i especialitzats en diversos aspectes de la Química, apunts sobre l’organització d’un laboratori i el seu instrumental, informes sobre energia nuclear i els derivats dels seus estudis sobre la innovadora forma de donar color a fibres sintètiques, així com documentació diversa de la seva etapa com a degà del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya.

El procés de gestió de l’arxiu es realitzà en tres etapes. En la primera, es van descriure i catalogar les obres de la biblioteca personal de Notó i Cañisà per incloure-les al fons del CRAI Biblioteca de Física i Química. En la segona, es va fer el tractament documental de l'arxiu de 1942 a 2007, que inclou documents generats en la seva etapa universitària (1942-1948); professional, com a químic, a La Seda de Barcelona (1948-1981); i com a responsable màxim del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya (1974-1976). Finalment, en la tercera etapa, es va publicar l’Inventari del fons personal de Torquat Notó (1919-2013) al Dipòsit Digital de la UB.

El fons d’arxiu consta de 42 unitats documentals distribuïdes en 5 unitats d’instal·lació (capses transfer) dipositades al Dipòsit del CRAI Biblioteca de Física i Química per a la consulta. La major part de la documentació que va elaborar durant la seva trajectòria professional a La Seda de Barcelona està dipositada al fons La Seda de Barcelona, 1925-1978 dels Fons comercials i empreses de l’Arxiu Municipal de El Prat de Llobregat.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Podeu consultar també l'enllaç al Cercabib.