CRAI Biblioteca de Física i Química

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica d’enguany Teoria de Debye-Hückel i aplicacions (1923-2023) per commemorar el centenari de la teoria plantejada de Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l'electroquímica fins als plasmes que apareixen a l'astrofísica.

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d'aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

L'exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. La podeu visitar en l’horari habitual a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca durant el curs 2023-24.

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha renovat la subscripció a ACS Symposium Series, col·lecció d’ebooks d’alta qualitat editats per l’American Chemical Society a partir dels simposis de les seves divisions tècniques.

La sèrie cobreix una àmplia gamma de temes que comprenen la química agrícola i alimentària, cel·lulosa i materials renovables, educació química, química orgànica, química de polímers, materials i molts altres.

La subscripció inclou l’accés perpetu als 167 ebooks publicats des de l’any 2018. Aquest 2023 ja s’han publicat 5 nous ebooks de la col·lecció i està previst que es publiquin 20 llibres més al llarg l’any.

El CRAI Biblioteca de Física i Química també disposa de la versió en paper d’aquesta sèrie fins a l’any 2017.

Trobareu l’accés a Cercabib >> ACS Symposium Series

El CRAI Biblioteca de Física i Química us ofereix l'accés virtual a l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston que va ser inaugurada, en la seva versió física, el passat 23 de novembre de 2022 i que està ubicada a la planta 0 del CRAI Biblioteca.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters.

Aston va estudiar química i física al Mason College, actual Universitat de Birmingham. El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

Us convidem a visitar l'exposició presencialment i en el seu format virtual que ara us presentem.

El passat dimecres 23 de Novembre es va inaugurar al CRAI Biblioteca de Física i Química l’exposició d’enguany: Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia. Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Aquest és el dissetè any consecutiu (amb l’única excepció del 2020 causada per la pandèmia de la COVID-19) que a l’inici del curs acadèmic el CRAI Biblioteca de Física i Química, juntament amb la Comissió d’usuaris de la Biblioteca, organitza una exposició bibliogràfica sobre algun aspecte rellevant de la física i/o de la química commemorant algun fet important i relacionant-lo amb els fons que hi ha dipositats a la Biblioteca.

Aquest any 2022 és el centenari de l’atorgament del Premi Nobel de Química a Francis W. Aston, "pel seu descobriment, mitjançant el seu espectrògraf de masses, dels isòtops, en nombrosos elements no radiactius, i per enunciar la regla dels nombres enters". Amb aquest motiu, hem organitzat per al curs 2022-2023 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb l’activitat científica de Francis W. Aston. La mostra ha estat a cura de la Dra. Encarnación Moyano, Professora de la Secció de Química Analítica i del Dr. Arnau Rios, Investigador “Ramon y Cajal” al Departament de Física Atòmica i Nuclear, als qui en nom de la Comissió d’Usuaris vull agrair la seva dedicació.

Curiosament, malgrat la enorme importància que han tingut els treballs de Francis Aston en la determinació estructural i en l’anàlisi dels compostos químics i en la Física Nuclear, la figura de Francis Aston és relativament desconeguda, i rarament el trobem esmentat als llibres de text. Aston va néixer a Birmingham el 1877, i va estudiar química i física a la seva ciutat natal. El 1910 es va traslladar a Cambridge, per invitació del mentor J. J. Thomson. Allí es va posar a treballar en els isòtops de diversos elements com neon, clor i mercuri, i després de la primera guerra mundial va aconseguir separar-los per mitjà del seu “espectrògraf de masses” (la primera versió del qual fou descrita al 1919). Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques (és a dir relativa a la massa de l’àtom d’hidrogen) és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la Física Nuclear actual. Aston va morir a Cambridge el 20 de novembre de 1945.

La seva empremta fou també importantíssima en el desenvolupament de l’espectrometria de masses. Actualment, els espectròmetres de masses són eines imprescindibles en la majoria de laboratoris químics i s’empren per detectar, quantificar i identificar àtoms, molècules i macromolècules (tant polímers sintètics com biomolècules). Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica. A una de les vitrines de l’exposició es mostren tots els components d’aquest importantíssim aparell. En l’altra vitrina, podreu veure una maqueta de LEGO® representant una taula dels isòtops en 3 dimensions pels elements més lleugers.

Vegeu una petita presentació amb dades i fotografies relacionades amb la trajectòria d'Aston.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar al CRAI biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

El proper dimecres 23 de Novembre a les 12h, s'inaugura la dissetena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia.Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento.

Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters. Aston va estudiar química i física al Mason College (actual Universitat de Birmingham). El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2022-2023, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb ell i la seva activitat científica, i també sobre els dos camps en el que la seva recerca va ser cabdal: isòtops i espectrometria de masses.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha remodelat l’espai de novetats, on es poden consultar les darreres incorporacions en llibres i publicacions periòdiques en suport físic.

En aquesta nova zona, situada a la Planta 0 (Hemeroteca), es facilita l’accés a totes les novetats de forma unificada i de manera més confortable.

Esperem que en gaudiu!

El CRAI Biblioteca de Física i Química dedica l'exposició bibliogràfica Científiques Nobel en Física i Química (1901-2021) a les deu científiques que han estat guardonades amb el Premi Nobel en Física i Química durant el període 1901-2021, amb l’objectiu de donar visibilitat a la seva figura i, alhora, difondre les seves aportacions científiques i contribució a l’avenç de la Ciència.

Al llarg dels 121 anys de vida de la concessió del Premi Nobel, les científiques guardonades en química han estat: Marie Curie (1903), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009), Frances Arnold (2018) i Emmanuelle Charpentier, i Jennifer Doubna (2020); i en física: Marie Curie (1911), Maria Göppert Mayer (1963), Donna Strickland (2018) i Andrea Ghez (2020). En total onze guardons concedits a científiques, el que representa un 2,7% del total dels premis, en aquestes disciplines.

La mostra consta de sis pòsters. Els primers pòsters expliquen breument la biografia d’aquestes científiques en l’ordre cronològic de la concessió del guardó. A continuació, dos pòsters titulats «Per quina recerca van rebre el Nobel?» descriuen amb més detall els descobriments pel quals van ser premiades. Finalment, el pòster «Aplicacions» recull algunes de les aplicacions més rellevants derivades dels seus descobriments. Una infografia exposada al faristol mostra de forma gràfica el biaix de gènere dels Nobel en Física i Química del 1901 al 2021.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

En aquesta mostra bibliogràfica es vol destacar la passió per la Ciència, la perseverança, la tenacitat i l’esforç d’aquestes científiques que, malgrat la discriminació i dificultats, que algunes d’elles van patir, han aconseguit obtenir el premi més prestigiós en Ciència i, el que és més important, les seves aportacions científiques han contribuït a l’avenç de la Ciència i al progrés de la Humanitat. Totes elles són exemples per a les noves generacions de dones, en general, i científiques, en particular.

El CRAI Biblioteca de Física i Quimica us ofereix l'accés virtual a l'exposició sobre Rosalind Franklin, inaugurada el dia 19 de novembre de 2021.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

Us convidem a visitar l'exposició presencialment i en el seu format virtual que ara us presentem!

El vestíbul del CRAI Biblioteca de Física i Química acull l'exposició Les cares dels llibres, pensada i realitzada pel professor Santiago Álvarez, catedràtic emèrit de química inorgànica de la Universitat de Barcelona.

El professor Álvarez és l'autor de totes les fotografies dels autors dels llibres que inclou la mostra i dels comentaris que les acompanyen.

També podeu visitar l'exposició en format virtual.