Exposicions virtuals

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (Campus Diagonal Sud) presenta l’exposició Cartells de publicitat farmacèutica dels segles XIX i XX, una visita virtual per la mostra de cartells que es troba a les parets de les nostres sales i que forma part del fons del Museu de la Farmàcia Catalana.

L'exposició ens trasllada a finals del segle XIX i inicis del segle XX, una època d’esplendor científic i cultural, en la qual es produeix el naixement de la indústria farmacèutica.

L’estratègia de comercialització massiva dels nous medicaments que apareixen al mercat i el desenvolupament de la publicitat moderna donen lloc a un ric llegat de cartells i anuncis de productes de cosmètica i bellesa, així com de xarops, aigües minerals, píndoles, tònics i pólvores per al tractament d’afeccions respiratòries o malalties venèries.

Volem agrair la col·laboració en la revisió dels continguts de l’exposició a la doctora Ana Carmona, catedràtica jubilada de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.

Un any més, el CRAI Biblioteca de Biologia participa en les activitats organitzades pel Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona amb motiu del lliurament Premi Ramon Margalef d'Ecologia. 

El premi l'atorga la Generalitat de Catalunya des del 2004 en memòria del professor Ramon Margalef, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i un dels màxims exponents de l'ecologia a escala mundial.

Enguany, el CRAI Biblioteca de Biologia ofereix una mostra bibliogràfica dedicada al doctor Marten Scheffer, catedràtic de la Universitat de Wageningen, expert en l'estudi dels canvis sobtats en els ecosistemes i guanyador del Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2023.

La mostra, que recull una selecció de la producció científica de Scheffer, pot visitar-se a l'espai expositiu de l'entrada del CRAI Biblioteca fins a finals de desembre i també està disponible en forma d'exposició virtual.

En commemoració dels 75 anys de la mort de Maria de Maeztu, el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet es complau en publicar l’exposició virtual Maria de Maeztu i les dones modernes (1881-1948).

Amb ella es vol donar visibilitat a aquesta insigne personalitat, com una de les pedagogues més rellevants del segle XX, i a un conjunt de dones que van destacar per la seva excel·lència en el seu camp d’actuació professional.

Totes elles tenen com a vincle la Residencia de Señoritas fundada per Maria de Maeztu l’any 1915 que va estar operativa fins l’any 1939, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola.

A part d’una breu ressenya biogràfica de cada una de les il·lustres dones que conformen l’exposició, s’inclou una petita selecció de les seves obres que estan dipositades al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet i/o a altres CRAI biblioteques de la Universitat de Barcelona, a les quals es pot accedir des del Cercabib.

Desitgem que sigui del vostre interès.

Martí Luther, Doctor Biblicus: 500 aniversari de l’inici de la seva traducció de la sagrada Bíblia (1523-2023).

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians que ha estat traduït a diferents idiomes al llarg dels segles. Martí Luther (1483-1546) va ser un monjo agustí de Saxònia que va traduir directament el text bíblic de les llengües originals (hebreu, arameu i grec) a l’alemany. Primer en va traduir el Nou Testament (l’anomenat Septembertestament, 1522), i més tard, amb l’ajuda d’un equip de col·laboradors, tota la Bíblia (1534, amb diverses revisions posteriors), cosa que va tenir un impacte fonamental en la història de la religió i la teologia cristianes, i també en l’evolució de la mateixa llengua alemanya.

En aquesta exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres, explorem la biografia del reformador alemany, els motius de la traducció, les seves característiques i la seva influència en la cultura i el pensament occidentals.

Podríem dir, a tall de resum, que la traducció de la Bíblia de Luther ha estat i és considerada per tots els especialistes una obra mestra fonamental de la literatura alemanya del Renaixement, fruit genuí de la Reforma protestant.

Encara que el professor de Wittenberg no buscava la precisió literal (verbum e verbo), sinó que més aviat es va centrar en el sentit del text (sensum de sensu), Luther va aconseguir una traducció fidel a l’original, amb un valor literari excepcional a causa del seu indiscutible geni creatiu, que també incorporava les variants regionals, amb l’objectiu de poder arribar a tot el públic del domini lingüístic alemany, superant així les barreres dialectals.

A banda de l'exposició virtual, podeu visitar la versió física al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 24 de novembre de 2023. Més informació en aquesta entrada del Blog de Lletres.

Les BigTech o "grans tecnològiques" són cinc empreses nord-americanes que són considerades les més grans, influents i poderoses en el món de la tecnologia i els negocis. El terme inclou les empreses Google, Amazon, Facebook (avui Meta), Apple i Microsoft.

Al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa pensen que és el moment de presentar aquesta exposició bibliogràfica, pel seu lideratge i domini al sector tecnològic, comerç electrònic, dispositius mòbils, motors de cerca, xarxes socials i serveis al núvol, així com la controvèrsia que generen per la seva influència en l’economia global, la societat la cultura i la vida quotidiana i la nostra privacitat.

Podeu visitar l’exposició física al vestíbul de la CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa - Recerca fins a finals de desembre del 2023 i la mostra virtual al web del CRAI >> Exposicions virtuals >> Economia i Empresa> > Bigtech: Les grans empreses tecnològiques.

Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional per l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta l’exposició virtual El moviment LGTBIQ+ en perspectiva. Un segle de lluites pels drets de les minories sexuals a Espanya.

Antonio Giménez Merino, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre de la Clínica Jurídica dret al Dret, és l’autor del text de la mostra. El contingut repassa algunes lluites que s’han emprès a Espanya contra el sexisme gràcies a les quals s’han assolit fites tan importants per a la dignitat humana com descriminalitzar i desmedicalitzar les opcions sexuals.

Les imatges que il·lustren l’exposició provenen dels fons documentals dels arxius del Casal Lambda (Centre de Documentació Armand de Fluvià), Ca la Dona i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

La mostra conclou amb un pòdcast enregistrat a la Facultat de Dret on podem escoltar la conversa entre l’historiador i antropòleg Oscar Guasch, Antonio Giménez Merino i el jurista i politòleg, Marc Manso. Tots ells veus coneixedores de la problemàtica de les minories sexuals entorn el present i el futur.

Us presentem un recull d’imatges del Fons Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona que pertanyen a l‘arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

El fons de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona és un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. El seu magnífic fons documental està format per uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l’arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l’any 1982 i, juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució, va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994.

Avui la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Recerca, on s’acabà redirigint donada la seva temàtica. Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

L’accés al conjunt d’aquesta informació es pot fer a través de la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, apartat de col·leccions especials. Allà hi trobareu el Fons Casa d’Amèrica de Barcelona.

Volem agrair a Jordi Chico Pérez, estudiant de pràctiques del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la feina feta!

Us convidem a descobrir la riquesa d’aquest fons amb un petit tast de les seves imatges.