CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República estrena el nou web de SIDBRINT, el Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals. 

Inclou diverses novetats: 

• Disseny modern i intuïtiu: S'ha actualitzat l’aspecte visual de la web per fer-la més atractiva i fàcil de navegar. 
• Millores al cercador: Ara es poden fer cerques amb llenguatge lliure o controlat a través de taxonomies, facilitant la localització de la informació. 
• Mapes temàtics: S'han incorporat mapes interactius (de batalles, de camps de concentració i d’hospitals) que permeten explorar les dades de manera visual. 
• Notícies actualitzades: Trobaràs un apartat de notícies amb les últimes novetats sobre les Brigades Internacionals, memòria històrica i altres temes relacionats. 
• Integració amb xarxes socials: Pots seguir els perfils de Bluesky, Facebook i Instagram per estar al dia de totes les novetats. 

Des del CRAI Biblioteca continuen treballant per afegir més continguts i millorar la funcionalitat del web. 

Et mantindrem informat de totes les novetats!

Aquesta setmana s'ha inaugurat l'exposició Segur que tomba. Els moviments socials i accions de lluita antifranquista 1960-1975. 

Aquesta mostra forma part del projecte Memòria en Xarxa impulsat per la Diputació de Barcelona. Compta amb la participació de més d'una vintena de museus i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i és una aportació a la recuperació de la memòria històrica que vol destacar la importància dels museus com a dipositaris d'un llegat històric comú. 

És una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure simultàniament a diferents municipis fins al desembre de 2025 i de manera conjunta a través d'una exposició virtual. 

La mostra presenta una selecció de documents, fotografies i objectes provinents de les col·leccions dels museus locals i dels arxius municipals relacionats amb la contestació social al règim franquista, iniciada els anys 60 pels moviments sindicals i les organitzacions clandestines d'esquerra. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d'un document del seu arxiu, concretament un manifest de la Unió de Pagesos amb data del mes de novembre de 1974 que pertany al Fons de Fulls Volants.

El passat 25 de febrer, es va celebrar l'acte de cessió a la Universitat de Barcelona del fons dels catedràtics José Antonio González Casanova i Maria Rosa Virós i Galtier. La signatura es va fer efectiva per part del rector de la UB, Joan Guàrdia, d'una banda, i d'Itziar González Virós, filla dels juristes i representant de la família, d'una altra.

José Antonio González va ser catedràtic de Teoria de l'Estat i de Dret Constitucional a la UB i va participar en la redacció de la Constitució de 1978. El seu fons se centra en temes jurídics i polítics del final del franquisme, la transició i els principis de la democràcia espanyola. 

Maria Rosa Virós es va doctorar en Dret a la UB i va ser catedràtica de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual també en va ser rectora. La seva part del llegat recull el seu treball acadèmic especialitzat en l'estudi del comportament electoral a Catalunya.

L'acte va comptar amb intervencions del rector, d'Itziar González i de la directora del CRAI, Judit Casals Parladé, que va agrair la donació i va ressaltar el valor de fer-la a una universitat pública per tal de garantir la seva accessibilitat a la societat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República serà el dipositari d'aquest fons González-Virós fet que, tal com destacar la filla dels catedràtics en la seva intervenció, té un gran valor simbòlic. 

Més informació.

El passat 7 de febrer es va inaugurar a La Virreina: Centre de la Imatge l’exposició I després de Le Corbusier? Michael Ragon comissariada per l’arquitecte català Fernando Marzá i per la historiadora de l’art Neus Moyano. 

Aquesta mostra s’ocupa de les relacions que van tenir un dels crítics d’art i arquitectura més important de la segona meitat del segle XX, Michel Ragon (Marsella, 1924 – Suresnes, 2020) i el col·lectiu de joves arquitectes format per Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix, que havien fundat el GIAP Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva, a París, l’any 1965. 

Totes les activitats de Michael Ragon, que també era poeta i escriptor, s’inscriuen dins el pensament anarquista llibertari. Va fer recerques sobre literatura proletària, establí vincles amb el grup Cobra i amb el pintor i escultor Jean Dubuffet, i va comprendre la ciutat com a transformació de les condicions de vida de les classes populars. 

El fons Ragon, que es troba als Archives de la Critique d’Art, dipositats a la Universitat de Rennes, és la base de l’exposició on també hi ha participat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la cessió de les obres següents: 

• Ragon, Michel; Descaves, Lucien. Les écrivains du peuple : historique, biographies, critique. París: Jean Vigneau, Éditeur, 1947. 
• Kropotkin, Piotr Alekseievitx. La Conquista del pan. València: F. Sempere, Editor, 1901.
• Leval, Gastón. Precisiones sobre el anarquismo. Barcelona: Tierra y Libertad, 1937.
• Leval, Gastón. Nuestro programa de reconstrucción: conferencia pronunciada en [...]. Barcelona: Oficinas de Propaganda CNT-FAI, 1937.
• Leval, Gastón. Estructura y funcionamiento de la sociedad comunista libertaria. [S.l]: Juventudes Libertarias del Ramo de Alimentación, [193-].

La mostra reuneix gairebé seixanta documents dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó relatius a tota mena de dones, en totes les èpoques i circumstàncies. Hi ha veus femenines del segle XI i del segle XIX: dones religioses, treballadores, bruixes, professionals, propietàries, processades, empresonades, en risc de mort, etc. 

L’exposició es complementa amb un cicle de sessions acadèmiques i un altre de concerts, paral·lels a la seva exhibició. 

Tens temps fins al setembre per visitar-la: de dimarts a diumenge de 10:00 a 19:00 i és d’accés lliure.

El mateix dia se celebra un acte de reconeixement a l’advocacia militant antifranquista: els advocats i les advocades defensores davant el Tribunal de Orden Público, amb la participació i el testimoni de diverses persones que van exercir l’advocacia durant el franquisme. 

El passat mes de desembre, al Centro Sefarad-Israel de Madrid, es va inaugurar l’exposició Por vuestra libertad y la nuestra. Judíos en las Brigadas Internacionales que es podrà veure fins a finals de maig de 2025. 

La Guerra Civil espanyola fou un conflicte que es va internacionalitzar: les potències feixistes estrangeres recolzaren al bàndol rebel i l’URSS i milers de voluntaris de més de 50 països donaren suport a la República. 

Dels milers de persones que es van desplaçar a l’estat espanyol a lluitar per la república i que van constituir les Brigades Internacionals, uns 8.000 eren jueus, un 20% del total. Provenien de Polònia, França, Bèlgica, Àustria, Txèquia, Canadà, Hongria, Iugoslàvia, Romania, Anglaterra i Estats Units. També de la Palestina del mandat britànic. Molts, marcats per la persecució nazi o fugint dels pogroms a l’Europa de l’Est, van trobar a l’estat espanyol un espai per combatre una ideologia que negava el seu dret a existir. 

Aquesta mostra, no només repassa la contribució d’aquests brigadistes al conflicte, sinó que també explora la vida i els reptes que va enfrontar la comunitat jueva en el context dels grans canvis del segle XX. S’emmarca en el compromís del Centre Sefarad-Israel amb la promoció dels valors democràtics i l’entesa intercultural.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició mitjançant el portal SIDBRINT, web de la UB sobre la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que incorpora milers de registres de brigadistes jueus que participaren en la Guerra Civil. 

Amb les informacions subministrades pel portal, els comissaris de la mostra, han pogut aportar noves dades sobre les vides de brigadistes jueus com els metges Emil Rosenstein i Gregorio Bermann o dones com Mika Feldman i Gerda Taro.

Trobaràs més informació a l'entrada del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquest 2024, el CRAI ha pogut tornar a beneficiar-se de la subvenció per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya que ofereix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En total, el CRAI ha rebut un ajut de 17.729 €, que s’ha destinat a dues accions: 

• La catalogació de fullets dels segles XVI a XIX del CRAI Biblioteca de Fons Antic, per a la qual s’ha rebut un import de 16.956 €. Més informació. 
• La digitalització de col·leccions dipositades al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i la publicació en accés obert a la Memòria Digital de Catalunya, a la qual s’ha destinat un import de 773 €. Més informació.

Per saber què s’ha fet anteriorment en el marc d’aquest projecte, pots consultar les entrades al Blog del CRAI dels anys 2022 i 2023. Aquestes col·laboracions ajuden el CRAI a seguir treballant per posar el seu fons a l’abast de tota la societat.

El passat dia 30 de novembre es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició que porta per títol Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió, comissariada per Albert Mercadé. 

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) fou un pintor, dibuixant i pedagog, vinculat al moviment noucentista. Va estudiar a l’Escola de Llotja i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art, on formà, entre d’altres, a Joan Miró o Llorens Artigas i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.  

La Guerra Civil va estroncar la seva trajectòria. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera francesa, el 1938. En acabar la guerra va estar exiliat a Londres durant deu anys. 

La mostra reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra una felicitació de Nadal il·lustrada per Galí que data de 1939 i que pertany al Fons de Documents d’Exili del seu arxiu. 

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que organitzarà una exposició dedicada al mateix artista amb el títol de Francesc d’A. Galí. El mestre invisible, entre el 9 de maig i el 14 de setembre de 2025.  

Tens temps per visitar l'exposició del MUME fins al 13 de juliol de 2025. No te la perdis!

Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme. 

Per aquest motiu, el passat dia 20 de novembre es va inaugurar a l’Espai Memorial La Model de Barcelona l’exposició Generacions Top: Resistir, protestar, conquerir organitzada per l'Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del franquisme amb la col·laboració, entre d’altres, del Memorial Democràtic, la Fundació Cipriano Garcia, el CEHI Centre d’Estudis Històrics Internacionals, l'EUROM European Observatory on Memories i la Fundació Solidaritat UB. 

Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, la mostra és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també hi ha col·laborat amb la cessió de material divers dels seus fons, relacionat amb la temàtica de la repressió franquista.

Trobareu més informació a l'entrada del blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.