CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 30 de novembre es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició que porta per títol Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió, comissariada per Albert Mercadé. 

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) fou un pintor, dibuixant i pedagog, vinculat al moviment noucentista. Va estudiar a l’Escola de Llotja i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art, on formà, entre d’altres, a Joan Miró o Llorens Artigas i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.  

La Guerra Civil va estroncar la seva trajectòria. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera francesa, el 1938. En acabar la guerra va estar exiliat a Londres durant deu anys. 

La mostra reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra una felicitació de Nadal il·lustrada per Galí que data de 1939 i que pertany al Fons de Documents d’Exili del seu arxiu. 

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que organitzarà una exposició dedicada al mateix artista amb el títol de Francesc d’A. Galí. El mestre invisible, entre el 9 de maig i el 14 de setembre de 2025.  

Tens temps per visitar l'exposició del MUME fins al 13 de juliol de 2025. No te la perdis!

Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme. 

Per aquest motiu, el passat dia 20 de novembre es va inaugurar a l’Espai Memorial La Model de Barcelona l’exposició Generacions Top: Resistir, protestar, conquerir organitzada per l'Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del franquisme amb la col·laboració, entre d’altres, del Memorial Democràtic, la Fundació Cipriano Garcia, el CEHI Centre d’Estudis Històrics Internacionals, l'EUROM European Observatory on Memories i la Fundació Solidaritat UB. 

Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, la mostra és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també hi ha col·laborat amb la cessió de material divers dels seus fons, relacionat amb la temàtica de la repressió franquista.

Trobareu més informació a l'entrada del blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. 

A mitjans del segle XIX, el seu rebesavi Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany, el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova i va ampliar el ventall de productes de veles comercials. La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. L’any 1912, l'empresa es va instal·lar al Passeig de Sant Joan de Barcelona  i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima. 

Durant la Guerra Civil espanyola, l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració. 

En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de béns i l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi. 

El fons conté: 

• Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima. 
• Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada. 

La documentació s’ha incorporat al Fons DH - Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, que ocupa 0,10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a l’inventari del Dipòsit Digital, al web del CRAI i al Cercabib.

Dins del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez de l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, trobem una col·lecció de díptics il·lustrats amb menús que mostren la relació dels plats que se servien als viatgers del vaixell SS. Bremen de la companyia North German, escrits en alemany i anglès. 

El SS. Bremen era un transatlàntic que feia el trajecte Southampton-Cherbourg-Nova York en un temps rècord de menys de 5 dies. Hi havia serveis diversos, des de l’oci i esbarjo (gimnasos, camps de rifles, cinemes, sales de ball i piscina) fins als serveis més essencials: servei de ràdio, oficina de correus, servei d’acolliment infantil, borsa amb connexió amb Wall Street i un passeig comercial amb botigues. 

Arribada la dècada dels anys 30, amb la victòria política del feixisme a Alemanya, la companyia transatlàntica Norddeustcher Lloyd va fer tot el possible per evitar la propaganda nazi a bord. Però la bandera oficial de l’estat alemany va esdevenir la de l’esvàstica, que havien de portar les embarcacions oficials, juntament amb la tricolor. El 26 de juliol de 1935, abans de salpar del moll de Nova York, un grup de manifestants antifeixistes va pujar a bord i van arrencar la bandera nazi i la va llançar al riu Hudson. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha preparat una exposició virtual en la qual es pot consultar informació relativa al vaixell i al context històric que envolta la seva història, així com una col·lecció de fotografies i els meravellosos menús que formen part del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez i que ajuden a fer-se una idea de les dimensions i luxe del vaixell.

El passat dia 7 de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’exposició Pere Calders. Escriptor i dibuixant, comissariada per Julià Guillamon (Barcelona, 1962) escriptor i crític literari, especialista en la història cultural dels anys trenta del segle XX. 

La mostra, que ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una aportació al coneixement de l’obra de Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994) i a la cultura dels anys trenta. 

Hi trobem publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny, en un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina. Tot plegat és fruit d’un treball de recerca que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica. 

Una bona part de la recerca s’ha fet a través dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que compta amb una de les col·leccions de premsa d’exili més importants. 

El dia 26 de novembre es va fer la presentació del llibre que acompanya l'exposició i porta el mateix títol.

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de gener de 2025. No te la perdis!

Ens complau anunciar la publicació del nou projecte de dones per àmbit temàtic que recull prop de 40 autores de llibres de text. 

 Aquest projecte té com a objectiu donar visibilitat a les dones autores de llibres de text dins les nostres col·leccions, i posar en valor la seva tasca, el protagonisme de la qual, des de segle XIX i fins ben entrat el segle XX havia recaigut sobre el gènere masculí. Es pretén restituir així a les mestres i pedagogues en el lloc que els pertoca dins el món editorial escolar. 

Aquesta visibilitat es realitza a partir de la redacció de registres d'autoritat d'aquestes autores disponibles a Autoritats UB, des d'on es genera la llista específica per Autores de llibres de text. 

La selecció dels noms que conformen la llista ha estat realitzada per la Unitat de Procés Tècnic, a partir dels fons conservats als CRAI Biblioteques del Campus Mundet, del Pavelló de la República i de Lletres, que inclouen obres de cadascuna de les autores que van tenir el privilegi de poder signar les seves obres, que són una font d'informació molt valuosa per tot el col·lectiu d’investigadors de la “Manualística escolar”. 

La iniciativa s'emmarca dins del Projecte IRIS: visibilitzant dones singulars, que s'ha definit per aglutinar i donar sentit a totes les accions que s'estan treballant des d’una perspectiva de gènere.

El passat 8 de novembre es va estrenar a la plataforma Netflix la sèrie Asalto al Banco Central dirigida per Daniel Calparsoro, produïda per Brutal Media i que narra, en cinc episodis, un cas real succeït a Barcelona, el 23 de maig de 1981. 

Havien passat tres mesos exactes des de l’intent de cop d’estat al congrés dels diputats, quan onze homes encaputxats van entrar a la seu del Banc Central a la Plaça Catalunya. El que comença com un espectacular atracament aviat es converteix en un autèntic desafiament per a la recent democràcia espanyola. 

Els atracadors retenen més de 200 ostatges i amenacen de matar-los si el govern no accedeix a alliberar el coronel Tejero i altres tres responsables del 23F. La situació s’allargà pràcticament 37 hores. 

Protagonitzada pels actors Miguel Herrán, María Pedraza i Hovik Keuchkerian, narra la història d’aquest grup d’homes armats i paral·lelament la d’una periodista que intenta esbrinar els veritables motius dels assaltants. 

Els motius d’aquest assalt no han estat completament esclarits i les hipòtesis van des de l’intent d’atracament a l’obtenció de documents comprometedors entorn dels fets del 23-F. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material d’arxiu, majoritàriament cartells i adhesius que es poden veure en diferents ambients de la trama.

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició "Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia", amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla. Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells, etc.

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. 

No te la perdis!

Els dies 26 i 27 d’octubre, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va participar en la 15a edició del festival 48h Open House BCN, que té com a objectiu promoure l’arquitectura i ajudar a entendre-la com a component imprescindible de la cultura. 

El festival dona visibilitat a la figura dels arquitectes i fidelitza públics interessats en l’arquitectura de la ciutat de Barcelona i la seva regió metropolitana, obrint les portes de més de 200 edificis per a promoure una doble reflexió al voltant de què és important en l’arquitectura i què li dona valor. Aquesta 15a edició es va centrar en l’exploració de set característiques fonamentals a l’hora de dissenyar i gaudir d’un espai: lluminositat, solidesa, ubicació, orientació, funcionalitat, bellesa, confort. 

Aquest any, en el marc d’aquest festival, van passar 197 persones pel CRAI Biblioteca.

A mitjans d’octubre, es va inaugurar a Sevilla l’exposició Los Machado. Retrato de familia que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta Manuel Machado i l’any vinent el del seu germà Antonio. 

Antonio Machado era defensor dels principis de la República i va acabar a l’exili. Manuel es va veure sorprès per l’alçament militar a Burgos el juliol de 1936, i després de ser detingut, va passar a formar part del bàndol revoltat. Aquest fet va provocar que s’utilitzessin com a representació de les dues Espanyes i es popularitzés el seu suposat enfrontament. 

Amb la intenció de desmentir aquesta falsedat, la mostra presenta per primera vegada junts dels dos grans fons documentals dels dos germans (el d’Antonio sempre ha estat a Sevilla i el de Manuel a Burgos). A partir de manuscrits originals, textos inèdits i tresors personals mai mostrats es pretén donar a conèixer la realitat del seu vincle, ple d’admiració i respecte. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra cedint la reproducció de cinc cartells de la seva col·lecció: 

• Ya presentimos el amanecer en la alegria de nuestras entrañas 
• Por las armas la patria el pan y la justicia 
• Arriba España! 
• Las niñas de hoy y las mujeres del mañana 
• Gloria a los que derramarron su sangre por España y su caudillo Franco 

L’exposició es pot visitar de manera gratuïta al Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas de Sevilla fins al 5 de gener. Posteriorment viatjarà a Burgos, Madrid i Salamanca.