Exposició virtual: Els Marges: 50 anys d’història

1. Els inicis

Fa més de cinquanta anys que Joaquim Molas, catedràtic de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, va tenir la iniciativa de crear una revista d’inspiració acadèmica. A El País, l’any 1991, Xavier Moret cita un passeig per Peníscola a l’any 1970 com a inici de l’aventura. En efecte, a l’Arxiu Molas de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer s’hi troba la transcripció d’una conversa del 15 d’agost de 1970:

 ^{1.1 Reproduccions de l’acta de la conversa que Josep Maria Benet i Jornet i Joaquim Molas van mantenir a Peníscola el 15 d’agost de 1970. Van plantejar els possibles continguts de la revista, que no s’allunyen dels actuals, com tampoc no ho fa la frase «S’hauria de mirar si puja molt el cost pagant els articles. Arbitrar una fórmula; l’”amateurisme” és fotut». (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

Després d’aquella conversa, Molas va reunir-se amb Xavier Fàbregas, Joan-Lluís Marfany, Pere Gimferrer, Montserrat Roig, Jordi Castellanos, Josep Maria Benet i Jornet i Feliu Formosa per acabar de definir el projecte. Durant les trobades, es va anar acotant l’enfocament de la revista, es va debatre sobre el títol de la revista i es van proposar possibles col·laboradors «Patum» com Joan Ferraté i aportacions per defugir l’historicisme com les de Pere Gimferrer.

^{1.2 Reproduccions de l’acta de la reunió del 7 de novembre de 1970 en què es va debatre sobre la formació de l’equip director, l’enfocament de la revista, els continguts d’aquesta, el títol i les properes trobades. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

  ^{1.3 Reproduccions de l’acta de la reunió de l’11 de desembre de 1970. S’hi va concretar el tema principal i es van proposar temes per als monogràfics. A banda, es va planificar el número i es va llistar l’ordre del dia de la reunió següent. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

 ^{1.4 Reproduccions de l’acta de la reunió del 15 de desembre de 1970. S’hi va concretar el tema principal i es van proposar temes per als monogràfics. A banda, es va planificar el número i es va llistar l’ordre del dia de la reunió següent. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer)}

^{1.5 Reproducció de l’acta de la reunió del 23 de desembre de 1970. El pressupost, discutit en to jocós,
és la primera qüestió tractada, a la qual s’afegeixen l’estructuració del primer número i l’ordre del dia de la propera reunió.
(Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

 ^{1.6 Reproducció de l’acta de la reunió del 19 de gener de 1971. S’hi precisa l’elecció del títol,
les qüestions pràctiques requerides per al primer número, les possibles editorials a través de les quals publicar-lo,
i la distribució de tasques per a fer-lo possible. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

^{1.7 Reproduccions d’un ordre del dia no datat en què es sintetitzen els ideals i els objectius de la revista. A banda, s’hi afegeixen planificacions del primer número i del número monogràfic sobre el Noucentisme, que finalment no apareix en aquest format. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

^{1.8 Reproduccions de la presentació del primer número al gener de 1973. Els continguts del primer número de la revista, aleshores intitulada Tretzè vent, inclouen un editorial, una traducció, diversos estudis, ressenyes de novel·les i de volums crítics. També s’hi detallen les qüestions discutides al número monogràfic sobre el Noucentisme. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

Al gener del 1973 es concretaven els objectius de la publicació: recuperar la tradició d’avantguerra i alhora parar atenció a l’estranger. La revista de Molas era hereva de la trajectòria de Catalunya; hereva del catalanisme literari, del rigor acadèmic, de la fidelitat del territori i de la voluntat d’incidència en la societat. Víctor Martínez-Gil en parla en una conferència al Centre de Lectura de Reus de l’any 2021 dedicada a la participació de Josep Murgades a Els Marges.

Enllaç a l’entrevista: https://www.youtube.com/live/fTXg2Kx1mAA?si=0nkW_a5qVKH4FOaz.

D’aquesta manera, Molas exercia de pont entre el passat i el present. Per a dur a terme aquesta tasca, es va envoltar d'un consell de redacció format per quatre membres: l'escriptor Josep M. Benet i Jornet i els acabats de llicenciar en Filologia Hispànica Jordi Castellanos, Enric Sullà i Josep Murgades. 

En aquells moments, i sobretot després de la mort de Carrero-Blanco, semblava impossible que la censura franquista permetés l’existència de la revista, però en certa manera Molas, acompanyat del seu equip, conformava el darrer reducte cultural de qualitat a l’alçada de la preguerra. Per tant, el Ministerio va fer ulls grossos que Molas no fos ni periodista ni marcadament espanyolista.

^{1.9 Reproducció d’un fulletó de l’any 1974, on s’informa de l’aparició d’una nova revista que pretén 1) estimular, analitzar i valorar la producció contemporània, 2) publicar textos de difícil accés per al lector no especialitzat, 3) seguir la tradició crítica de Riba, Milà i Fontanals i Yxart, 4) treballar l’obra literària com a producte històric i objecte lingüístic i 5) difondre treballs de literatura, estètica, lingüística i metodologia. (Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

2. Les etapes

Primera etapa (1974-1991)

La primera etapa de la revista va iniciar-se l’1 de maig del 1974, en sortir el primer número d’Els Marges. Tot i haver considerat l’any 1971 Ariel, Seix-barral i Cinc d’oros com a possibles editorials, i d’haver exclòs Edicions 62 per informal i Barral per la seva política editorial massa concreta, finalment l’equip d’Els Marges va publicar sota el segell editorial de Curial.

El que n’era el director aleshores, Max Cahner, va oferir-se a invertir el pressupost necessari per a tres números, a l’expectativa de veure si la revista funcionava. En efecte, va funcionar, i al projecte s’hi van adherir Joan A. Argenté, Manuel Jorba i Josep M. Nadal. Ara bé, com remarca sovint Murgades, si la revista va tirar endavant va ser fonamentalment gràcies a la gran tasca de Carmina Garcia, la cap de producció de Curial.

^{2.1 Imatges dels vuit primers números de la revista, publicats a través de Curial Edicions.}

^{2.2 Imatge dels crèdits de la revista, on hi apareixen el director, els coordinadors, l’encarregat del disseny i l’editorial.    
Entre els números 3 i 32, qui hi consta com a editora és Teresa Lloret, col·laboradora de l’Enciclopèdia Catalana, 
i no pas Max Cahner. El motiu, de caire logístic, és que la seu de Curial va ser durant anys el domicili de Lloret,    
al carrer Buenos Aires, 34, fins el trasllat definitiu de Curial al carrer Bruc, 144.} 

Segona etapa (1991-2004)

Després de quinze anys de trajectòria, l’any 1990 Molas va donar per exhaurida la missió d’Els Marges. En aquell moment, Murgades i Castellanos van preguntar quines alternatives plausibles hi havia a una publicació com Els Marges. Per a ells no n’hi havia, de manera que, en paraules de Murgades, el millor que podien fer era “continuar posant-hi el coll, contra tot vent i marea, i des del profund convenciment que res no hi ha de més estèril que el perfeccionisme”.

^{2.3 Fragment extret de l’article Josep Murgades, "Tres dècades i mitja    
d'Els Marges (88 números)", Estudis Romànics, vol. 32, 2010, p. 419-424.}

Així va ser com, a partir del número 43, al febrer del 1991, Els Marges va entrar en la “Nova etapa”, és a dir, la segona. La direcció va passar a mans de Jordi Castellanos, Josep Murgades i Manuel Jorba, i aquests van assumir-la acompanyats del consell de redacció format per Josep M. Balaguer, Marina Gustà, Víctor Martínez-Gil i Josep Paré, i dels assessors Joaquim Molas, Josep M. Benet, Enric Sullà, Joan A. Argente, Enric Gallén, Xavier Lamuela, Josep M. Nadal, Francesc Parcerisas, Lluís Payrató i Gemma Rigau. Poc després, Manuel Jorba va obtenir el càrrec de director de la Biblioteca Nacional de Catalunya i va fer un pas al costat per no condicionar la tria dels continguts de la revista amb els interessos de la institució al capdavant de la qual estava.

^{2.4 Imatge d’exemplars de la “Nova etapa” d’Els Marges,    
dirigida per Jordi Castellanos i Josep Murgades i publicada per Curial Edicions.}

Tercera etapa (2004-2021)

Pels volts del 2001, Curell-Suñol, l’empresa que gestionava la patent d’Els Marges, va alertar Murgades i Castellanos que feia més d’un any que Curial no pagava la quota requerida. Tant bon punt en van tenir notícia, els directors de la revista van comprar la marca i van visitar les oficines de Curial per explicar que no tenien cap intenció de variar els procediments de publicació amb l’editorial. Max Cahner va reaccionar molt negativament i els va expulsar de les oficines.

No va ser fins l’any 2004 que Castellanos es va reunir amb Josep M. Muñoz, llavors director de L’Avenç i, a més, fill de Teresa Lloret. Un cop acordada la publicació per mitjà de L’Avenç, alguns membres del consell de redacció de la revista van distreure les treballadores de les oficines de Curial per tal de sostreure la llista de subscriptors, que l’antiga editorial es negava a proporcionar-los. Finalment, a la primavera del 2004 Els Marges va poder publicar el número 72 amb l’editorial que encara avui els acull, i aquest fet va donar lloc a la tercera etapa, anomenada “tercera època” als crèdits de la revista. 

^{2.5 Imatge del primer número d’Els Marges publicat amb la nova editorial, acompanyat de les revistes L’Avenç i Recerques.    
Núria Iceta, l’actual directora, recorda que L’Avenç volia conformar un gran projecte cultural, per una banda, amb la seva pròpia revista,    
divulgadora d’alta cultura, i per altra banda, en una vessant més acadèmica, amb Els Marges quant a la llengua i a la literatura    
i amb Recerques pel que fa a la història.} 

Quarta etapa (2021-2024)

La quarta etapa, l’actual, va encetar-se a causa d’un canvi en el disseny editorial. A L’Avenç havien notat que els números eren poc vistosos sobretot en llibreries i quioscos. Per aquest motiu, Natàlia Bàscones, dissenyadora de l’empresa, va proposar dotar les cobertes de colors vius que cridessin l’atenció sobre els continguts dels números que, al seu torn, incloïen resums més breus i alguna fotografia.

^{2.6 Muntatge digital d’imatges de les cobertes de la quarta etapa. El número 123,    
un monogràfic dedicat a Josep Carner va donar el tret de sortida a una quarta etapa en què el disseny    
s’ha mantingut en el lloc rellevant que ha tingut sempre en la història d’Els Marges.} 

Cinquena etapa (2025-Actualitat)

El 28 d’octubre de 2024, a la celebració del centenari de l’Editorial Barcino, Nicolau Brossa, el president de la Fundació Carulla, va anunciar que l’editorial assumiria la publicació d’Els Marges, que fins aleshores havia corregut a càrrec de L’Avenç. Així, el número 135, publicat a l’hivern de 2025, és el primer de la cinquena etapa de la revista.

^{2.7 Captura de pantalla de la notícia en què Bernat Puigtobella relata el traspàs   
de la publicació d’Els Marges de L’Avenç S.L. a l’Editorial Barcino. Accediu-hi a través d’aquest   
enllaç: https://www.nuvol.com/llibres/els-nostres-classics-i-els-seus-marges-403152}

"Nicolau Brossa, nét de Lluís Carulla i president de la fundació, va tancar l’acte sota la pèrgola de llibres penjants que havia dissenyat Marta Pibernat. Brosssa va reivindicar el llegat de l’avi i va anunciar una primícia absoluta, i és que a partir d’ara la Carulla assumeix la publicació d’Els marges, revista degana de llengua i literatura catalanes, fundada ara fa 50 anys per Molas, Castellanos i Murgades, Sullà i Benet i Jornet, i que durant els darrers vint anys ha editat L’Avenç. Ahir no vaig poder evitar de pensar en l’alegria que hauria tingut Jordi Castellanos, el professor que em va encarregar la primera feina enviant-me a llegir revistes a l’hemeroteca, de veure que Els marges perviu. Ahir Jordi Marrugat, un dels directors actuals de la revista, estava ben content de la rebuda i el tracte dispensat per Oriol Magrinyà per garantir-ne la continuïtat." (Font: https://www.nuvol.com/llibres/els-nostres-classics-i-els-seus-marges-403152 ).   
 

^{2.8 Captura de pantalla de la piulada del compte d’X d’Els Marges, que adjunta el vídeo del moment  
en què Nicolau Brossa, president de la Fundació Carulla, anuncia que Barcino publicarà Els Marges a partir  
de 2025. Accediu-hi a través d’aquest enllaç: https://x.com/ElsMarges/status/1851208920741646438}

3. El disseny

Si hi ha dues qüestions gràfiques distintives de la revista, aquestes són les cobertes dels números i el format en paper dels volums.

El logo

Vestit amb un “peto” i una gorra, la figura que protagonitza les cobertes dels números representa un nen que reparteix llibres o, posant-hi imaginació metaficcional, volums d’Els Marges. Tot i assimilar-se al vailet de Lola Anglada, l’origen d’aquest logo és un dibuix d’un xinès maoista que Jaume Vallcorba va trobar mentre reflexionava sobre la imatge que havia de representar Els Marges.

^{3.1 Logo d’Els Marges.}

^{3.2 Muntatge del protagonista del logo d’Els Marges     
repartint una pila de volums de la revista.}

^{3.3 El més petit de tots, de Lola Anglada.    
(Imatge de la Llibreria de la Diputació de Barcelona).}

L’any 1977, Giuseppe Grilli posa en valor L’Albero la seriositat dels textos, i també la presentació original i gràfica de la revista, concretament pel que fa al canvi de color de les cobertes, però també en relació a l’entintat de les pàgines, obra de Jaume Vallcorba.

^{3.4 Imatges dels entintats de tons vermellosos i violetes dels volums.}

Durant la segona etapa, el logo passa a funcionar com a separador dels títols i els autors dels articles anunciats a la coberta. Quan Els Marges comença a publicar-se a L’Avenç, es regularitzen els colors dels números: el blau correspon al d’hivern, el vermell, al de primavera, i el verd, al de tardor. A més, a partir del número 81 la figura comença a aparèixer també a la contracoberta. Del número 86 i 89 en endavant, respectivament, s’inclouen planes de to grisós com a separadors de les seccions i referències ISSN.

^{3.5 Muntatge d’un volum de la segona etapa, en què el logo separa els continguts de la coberta.}

^{3.6 Muntatge digital de la coberta i contracoberta on hi és present el logo d’Els Marges.}

^{3.7 Imatge de dues planes d’un número d’Els Marges en què     
hi apareixen un separador i una pàgina que conté l’ISSN.}

^{3.8 Muntatge digital de tres cobertes de tardor, hivern i    
vermell publicades a la tercera etapa d’Els Marges.}

^{3.9 Muntatge digital. D’esquerra a dreta, número de la segona etapa on el logo separa els continguts de la coberta;    
números de tardor, hivern i primavera publicats durant la tercera etapa, muntatge de la coberta i    
la contracoberta on hi apareix el logo; i dues planes de la revista que contenen un separador i una referència ISSN.}

A diferència de la tercera etapa, els colors que es trien per a les cobertes no tenen relació amb el contingut del número ni amb el moment en què es publica: se segueix el criteri d’evitar la repetició. L’excepció ha estat el núm. 133, commemoratiu del cinquantè aniversari de la revista i daurat atesa idea de «noces d’or» que evoca el nombre cinquanta.

^{3.10 Muntatge digital del darrer número d’Els Marges i de les cobertes dissenyades a la quarta etapa.}

El format paper

En múltiples ocasions, els membres de la revista han considerat Els Marges com una de les revistes més fotocopiades. 

^{3.11 Reproducció d’una carta del 24 de març del 1999 on Jordi Castellanos denega a Isidor Marí la demanda    
de digitalitzar els números 27, 28 i 29 per als estudiants de la UOC “perquè amb prou feines sobrevivim    
econòmicament i, si accedim al vostre prec voldrà dir que acceptem una difusió que correspondria a validar    
a la pràctica un fotocopiat massiu, per més sofisticat que sigui”.    
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}    
 

Murgades ha optat per entendre el fotocopiatge massiu com un senyal “d’automàtica glòria” i s’ha mantingut ferm en la idea de rebutjar el format digital. En una entrevista de Bernat Puigtobella, Murgades aporta un argument que és també història d’Els Marges: 

^{3.12 Citació extreta de la transcripció d’una entrevista que Bernat Puigtobella    
fa a Josep Murgades l’any 2013. (Transcripció cedida per Josep Murgades).}

4. El títol

El títol de la revista va ser un tema força discutit a les reunions de finals del 1970 i de principis de 1971.

^{4.1 Reproducció de l’acta de la reunió del 7 de novembre del 1970 on hi figuren 
“Experiència”, “Disputació” i “Crítica” com a potencials títols. 
(Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

^{4.2 Reproducció de l’acta de la reunió del 19 de gener de 1971, 
en què s’opta pel títol “El 13è vent” en detriment de “Canigó”, “Cavall Bernat”, 
“Disputacions” i “Joan Dalla”. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

Ben aviat, però, els membres d’Els Marges se’n desdiuen perquè l’any 1973 la revista L’Infantil, del seminari de Solsona, passa a anomenar-se L'infantil tretzevents. Davant la impossibilitat de fer servir el títol acordat, el consell de redacció es decanta per “Els Marges”, en referència al títol homònim que Carles Riba va emprar per al seu llibre de crítica l'any 1927.

^{4.3 Muntatge digital que aplega imatges de la revista L’infantil tretzevents i del llibre Els Marges (1927) de Carles Riba. 
A la dreta, s’hi observen els altres significats amb què s’ha vinculat el títol de la revista. 
Segons Giuseppe Grilli (1977), en la tria del títol hi ressona l’esperit anticapelleta —antielitista— de Riba, 
així com la seva condició de lector i crític militant. En alguna ocasió, Murgades ha destacat, 
com va fer Tarradellas, els marges físics de Catalunya, que han protegit el país de malvestats temporals 
i que aguanten el terreny. A més, Murgades ha citat la idea de Rubió i Balaguer segons 
la qual els marges d’un llibre són l’espai on tot filòleg fa anotacions a llapis quan llegeix.}

Per altra banda, es tria “Revista de llengua i literatura” com a subtítol. Hi ha qui s'ha aferrat a aquests mots per criticar la fixació d'Els Marges en la literatura en detriment de la llengua. Tanmateix, Murgades ha defensat l'estructura del subtítol en tant que “un decasíl·lab cesurat a la cinquena sonarà millor que un de no cesurat”. Més enllà de la raó eufònica, el subtítol descriu acuradament el contingut d'Els Marges. És més, Murgades (1996) afirma que «si bé hi ha hagut un predomini de la literatura en els continguts d’Els Marges,...

^{4.4 Citació extreta de la transcripció d’una entrevista que Bernat Puigtobella 
fa a Josep Murgades l’any 2013. (Transcripció cedida per Josep Murgades).}

5. El contingut

Tant la llengua com la literatura han estat presents als apartats de la revista, tot i els canvis que ha experimentat l'estructura d’aquesta. 

A la conversa de Peníscola, Molas i Benet van proposar cinc seccions: creació, assaig i erudició, ressenyes o cròniques, panorames i enquestes. Al novembre d’aquell any, però, es va creure convenient aplegar les ressenyes i les cròniques, per tal que les primeres, “amb un títol que les disfress[é]s", passessin desapercebudes “a efectes de la censura”. Al desembre, les sis seccions van esdevenir-ne tres: articles, documents vius i cròniques. La decisió definitiva va ser optar per tres seccions: estudis i assaigs, textos de creació i notes i ressenyes. 

^{5.1 Reproduccions de l’acta de la conversa del 15 d’agost de 1970 entre Josep M. Benet i Jornet i Joaquim Molas, en què esbossen cinc possibles seccions.           
(Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

^{5.2 Reproduccions de l’acta de la reunió del 7 de novembre de 1970 on s’opta           
per aplegar ressenyes i cròniques. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

^{5.3 Reproduccions de l’acta de la reunió del 15 de desembre de 1970 en què es descriuen els continguts de tres seccions.           
(Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

^{5.4 Reproduccions del projecte de revista presentat el gener de 1973.           
Hi consten encara quatre seccions. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

^{5.5 Reproducció d’un fulletó de l’any 1974 on es descriuen les tres seccions definitives.           
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

Amb el pas dels anys s’han acomplert els pronòstics de Molas i Benet i s’han confeccionat també números monogràfics dedicats a Jordi Castellanos i a Josep Carner. 

^{5.6 Muntatge digital de les cobertes dels números           
monogràfics dedicats a Jordi Castellanos i a Josep Carner.}

També s’ha inserit l’“Editorial” i, a la segona etapa, la secció bel·ligerant "Al marge”. Actualment, també hi són presents les anàlisis de textos a "(Re)llegir", l’apartat "Cartes i documents" i la secció "Llibres d’ara i d’antany", en què escriptors reflexionen sobre propostes literàries diverses.

Aquesta darrera és l’últim reducte de la secció de creació que els redactors han lluitat sempre per mantenir tot i les dues circumstàncies que n’han forçat la modificació. Per una banda, un apartat de textos inèdits de creació impossibilita la inserció de la revista en els índexs de qualitat acadèmics. Per altra banda, la manca de pressupost va provocar que incloure traduccions, en paraules de Murgades, impliqués “fer el ploricó”, com s’aprecia en una carta que Jordi Castellanos adreça a Frederic Jameson l’any 1986.

^{5.7 Reproducció d’una carta que Jordi Castellanos escriu al Dr. Frederic           
Jameson per sol·licitar el permís de traducció de Magical Narratives           
sense pagar drets d’autor o pagant-ne la quantitat mínima.}

Aviat, però, les traduccions íntegres van desaparèixer. Aquest fet, justament, juga en contra de l’objectiu d’Els Marges de fer de pont entre l’acadèmia i la societat. És des d’aquesta voluntat que Els Marges ha difós tota mena de continguts i ha donat veu a opinions oposades, com les de Jaume Vallcorba i Joan-Ramon Veny-Mesquida sobre els criteris de publicació de J.V. Foix. En definitiva, els continguts de la revista han respost a interessos plurals no marcats per una única ideologia. No obstant això, quan ho han cregut convenient, els membres del consell de redacció s'han posicionat. Per exemple, el número 60 acull una crítica de prop de noranta pàgines sobre errors del DIEC comesos a causa la precipitada publicació del diccionari.

La peça bel·ligerant més coneguda és, probablement, el «manifest» d'Els Marges del 1979. 

^{5.8 Gràfic generat a partir d’un full de vendes d’Els Marges d’entre 1974 i 1981.           
S’hi pot observar que el número 15, on hi apareix l’editorial anomenat “manifest”,           
és l’exemplar més venut. De fet, no consten existències d’aquest.           
(Dades extretes d’un document de l’Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer).}

A finals de 1978, Josep Murgades, aleshores professor lector a Alemanya, copsa des de la distància que «la transició era una llufa». Aparentment, no hi havia cap problema: la Constitució i el Decret de Bilingüisme legislaven sobre les llengües. Ara bé, no a favor d’aquestes. És per aquest motiu que Murgades escriu una peça reivindicativa amb la qual no pretén alertar els lectors d’un problema, no pas desanimar-los. De fet, descarta encapçalar l’article amb els versos d’«Assaig de càntic al temple» d’Espriu perquè, a banda de descoratjadors, freguen el caire biogràfic: 

«Oh, que cansat estic de la meva           
covarda, vella, tan salvatge terra,            
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,            
nord enllà». 

En canvi, proposa els tercets del sonet «Lleialtat» de Carner.

^{5.9 Reproduccions de la coberta i la separata de l’editorial del número 15 d’Els Marges (1979).}

L’article apunta cinc fets, tres causes i dues solucions. 

Pel que fa a les circumstàncies, es parla d’una situació precària de la llengua que les institucions hereves de la dictadura ignoren i/o agreugen. A més, es problematitza un bilingüisme substitutiu que no pot ser contrarestat amb iniciatives pacífiques, com la Nova Cançó, o impositives, com mesures similars a les del 1939.

Aquesta situació ve donada per tres motius: la manca d’institucions defensores del català, de manera que la immigració i el capitalisme, no per si mateixos, sinó per la (no) gestió d’aquests per part de les institucions, esdevenen també causants del retrocés del català.           
Com a solucions, els redactors d’Els Marges proposen deslliurar la llengua catalana de l’estatus de maleïda conferit per la legislació i insten els polítics a apostar per uns mitjans de comunicació en català i a defensar un estat amb unes tradicions, una cultura i una llengua pròpies.

El manifest, escrit al gener de 1979 i signat per tots els membres del consell de redacció —en tant que editorial— apareix al novembre d’aquell mateix any amb una falla tècnica al títol: “Una nació sense estat, un poble sense llengua?” es publica sense l’interrogant.

^{5.10 Fotografia de la nota que esmena el títol del “manifest”.}

És potser la severitat del punt final, de la mà de la fermesa dels arguments, que ocasiona un rebombori de tal envergadura que hi ha qui diu que el triomf de Convergència Democràtica de Catalunya a les eleccions del maig de 1980 és indestriable de la conscienciació lingüística i política provocada per l’editorial d’Els Marges. 

En efecte, prop d’una quinzena de diaris i revistes publiquen còpies i resums de l’article. 

^{5.11 Reproduccions de les pàgines 10 i 11 de La tortuga, números 41-42 (gener-febrer del 1980), una revista editada a      
Caldes de Montbui que publicà parcialment l’editorial d’Els Marges. (Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats      
de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.12 Reproducció de la pàgina 3 d’una publicació [no datada] dels Consells      
Populars de Cultura Catalana. En aquest volum hi apareix el “manifest” complet.      
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.13 Reproducció de la coberta de la separata del «manifest» d’Els Marges,      
difosa per les Publicacions del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional [no datada].      
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.14 Reproducció de la primera part del “manifest”, apareguda a la revista      
Nova Tàrrega el 10 de maig de 1980. La resta de fragments es difonen en volums      
posteriors de la publicació, concretament, el 24 de maig i el 7, el 14 i el 21 de juny del 1980.      
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

D’altres publicacions divulguen reflexions a propòsit de l’editorial del número 15 d’Els Marges, que acaben prenent el “manifest” com a pretext per elaborar tesis de temàtica diversa.

^{5.15 Reproducció de les pàgines 4 i 5 d’El fil dels dies [no datat],      
en què Ernest Sabater opina sobre l’editorial d’Els Marges.      
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.16 Reproducció de l’article que Antoni Noguera dedica al debat      
sobre el “manifest” a La Tralla, núm. 48, el 2 de febrer de 1980.      
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.17 Reproducció de la disquisició sobre l’escola en català que es publicà a la revista      
La Tralla, núm. 53, el 26 d’abril de 1980. (Fons Jordi Castellanos,      
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

Una de les reflexions més sonades és la que va aparèixer al març de 1980 a la revista Nous Horitzons, signada per Lluís López del Castillo, Joan Martí i Castell, Francesc Vallverdú i Joaquim Viaplana. En aquesta resposta, els especialistes en llengua i sociolingüística criticaven la poca cientificitat de la peça, el to apocalíptic del text, l’escassa esperança l’Estatut, l’elitisme dels redactors i la concepció lerrouxista de la immigració com a enemiga i perpetuadora d’una bi-nació de “catalans de la ceba” i forasters.

^{5.18 Reproducció de l’inici de l’article que critica amb més bel·ligerància     
el “manifest” d’Els Marges. La peça de López del Castillo, Martí i Castell,     
Vallverdú i Viaplana publicada a Nous Horitzons un mes abans, es publica,     
com s’observa a la imatge, a Serra d’Or l’abril del mateix any.     
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

En aquest punt, el debat s’articula, per mitjà d’articles, debats i taules rodones, en dos pols: els defensors del manifest i els qui blasmen el pessimisme d’Els Marges i titllen els redactors de racistes, xovinistes, feixistes, derrotistes, lerrouxistes i falangistes, entre d’altres.

^{5.19 Fotografia d’un cartell on s’anuncia una xerrada-col·loqui que     
l’associació de veïns de Camp d’en Grassot organitza per debatre     
sobre l’editorial d’Els Marges. (Imatge cedida per Maria Campillo).}

^{5.20 Reproducció de la pàgina 7 de La Tortuga, núm. 43-44 (abril de 1980)     
en què Badia i Margarit destaca les seves intervencions en el debat sobre el “manifest”     
celebrat el 20 de febrer del 1980 a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona.     
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.21 Reproducció de l’onzena pàgina de La Tralla, núm. 54,     
publicada el 10 de maig de 1980. Hi apareix un resum del     
debat sobre l’editorial d’Els Marges –i sobre la llengua catalana     
en general– que va tenir lloc a la Sala Mozart de Calella de Mar     
el 25 d’abril de 1980. (Fons Jordi Castellanos,     
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.22 Reproduccions del diari gironí Punt AVUI publicat el 17 i el 20 de maig de 1980.     
En ambdós dies es fa ressò del debat sobre el “manifest”, celebrat el 16 de maig de 1980     
com a acte commemoratiu del primer aniversari del diari.     
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.23 Reproducció d’un article de L’Hora, núm. 59, publicat el maig de 1980,     
on Xavier Capdevila reflexiona sobre l’aldarull generat per l’editorial d’Els Marges.     
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.24 Reproducció de l’anàlisi del debat sobre l’editorial d’Els Marges     
que el sociòleg Jordi Berrio publicà a L’Hora, núm. 61, el maig de 1980.     
(Fons Jordi Castellanos, Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{5.25 Reproducció d’un recull d’opinions de diversos polítics catalans     
sobre el “manifest” d’Els Marges i les respostes a aquest.     
[Font i data no identificades] (Fons Jordi Castellanos,     
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

El rebombori del manifest s’ha prolongat fins avui dia: “Tres olimpíades després o allò que va dur d’un manifest a un pamflet” de l’any 1992 i “Objecció de llengua”, del 2019, reprenen el manifest del 1979 i propicien actes i debats, molt probablement, perquè la discussió sobre l’estat de la llengua catalana no és sols vigent sinó també identitària d’Els Marges i del país en què es desenvolupen.

Enllaços a les piulades dedicades a "Objecció de llengua":

•    https://x.com/Stroligut_cat/status/1327929362663010304            
•    https://x.com/Stroligut_cat/status/1308462405488463872            
•    https://x.com/danibalvi/status/1234926359379619840            
•    https://x.com/biel_ferrer/status/1194915876321026049            
•    https://x.com/shosha16/status/1198131981403508737            
•    https://x.com/Stroligut_cat/status/1198682844173869056            
•    https://x.com/biel_ferrer/status/1198746878969622528            
•    https://x.com/SebastiaArquer/status/1199965629618565121            
•    https://x.com/alexmilianbeser/status/1200037794875400192            
•    https://x.com/cerclevall/status/1200553283309453312            
•    https://x.com/tonisarch/status/1219353738659364872            
•    https://x.com/arnaucerda/status/1220417813409603584            
•    https://x.com/carmevidal2/status/1220423608549376001

Com a resum de l’apartat “Continguts” d’aquesta exposició virtual, és útil recórrer als mots que Carles Riba escriu a Els Marges (1927), i que, casualment, o potser no tant, s'adiuen al tarannà de la revista homònima:

^{5.26 Cita extreta d’Els Marges (1927) de Carles Riba.}           
 

6. Centrals des dels marges

Molas volia crear una revista d'inspiració acadèmica, però no sols universitària, i fer extensius continguts de qualitat a un públic ampli sense caure en l'elitisme de l'acadèmia. No lligar-se a la universitat ha permès llibertats, atès que els continguts de la revista no s'han hagut de correspondre amb la ideologia de cap institució.

Com es pot llegir a l'editorial del número 39, si les revisions d’Els Marges han estat útils en docència ha estat per les implicacions d'aquestes revisions fora de les aules. Així mateix, Els Marges s’han negat a ser "cadena de transmissió dels grups editorials", com exposa Jordi Castellanos en rebutjar una ressenya d’Isidor Cònsul.

^{6.1 Reproducció d’una carta que Jordi Castellanos adreça a Isidor Cònsul  
el 24 de novembre de 1984 per denegar la publicació d’una ressenya  
sobre un llibre de Lluís Alpera, amic de Cònsul. (Fons Jordi Castellanos,  
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

Els Marges han estat i són centrals perquè, paradoxalment, s'articulen lluny del centre. Com que no entren en circuits comercials, conformen un nucli de reflexió independent i no polititzat. Val a dir que aquesta llibertat té un valor, però també té un preu. No dependre de cap institució implica partir de recursos limitats per tirar endavant les publicacions.

Al llarg dels anys, ha esdevingut història d’Els Marges reflexionar sobre les dues causes d’aquests recursos limitats: la manca de subvencions i l’escàs nombre de subscriptors. De fet, en un informe del 2004 Jordi Castellanos anotava, sota la xifra de més de 3000 euros en negatiu que calia “arribar a 300 subscriptors i demanar més diners a la Generalitat”. La situació, però, és complexa: viure al llindar entre l’acadèmia i la societat dificulta la creació d’un nou públic lector.

^{6.2 Reproducció de l’informe d’ingressos i despeses d’Els Marges de l’any 2004.  
Hi consten les anotacions de Castellanos. (Fons Jordi Castellanos,  
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

Per altra banda, l’editorial del número 39 constata que Els Marges no ha aparegut mai a les llistes de revistes mereixedores d’una subvenció pública. Si és ben cert que quan Max Cahner va esdevenir Conseller de Cultura va concedir una subvenció a la revista, també ho és que a partir de l’ascens del tripartit a Els Marges se’ls van denegar la majoria d’ajuts públics.

^{6.3 Reproducció de les cartes que Castellanos i Murgades adrecen  
al conseller de Cultura Joan Guitart al gener i a l’abril de 1991 per reclamar  
la presència d’Els Marges al llistat de subvencions públiques i per alertar  
que s’ha ignorat la seva petició anterior. (Fons Jordi Castellanos,  
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

^{6.4 Reproducció de la carta amb què Castellanos i Murgades rebaten  
la resposta de Jaume Serrats davant prèvia demanda de subvencions  
per a Els Marges. Atesa la manca de resposta inicial i la invitació de  
Serrats a presentar-se a una convocatòria diferent, al maig de 1991  
Murgades i Castellanos es descriuen com a discriminats. (Fons Jordi Castellanos,  
Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona).}

Des d’aleshores, els responsables de la revista han hagut de recórrer a fonts d’ingressos privades. Sembla, doncs, que és història d’Els Marges "l’amateurisme fotut" de què ja es preocupaven l’any 1970 Molas i Benet i Jornet.

^{6.5 Reproducció de l’acta de la conversa que Molas manté amb Benet i Jornet el  
15 d’agost de 1980 a Peníscola. (Aula Molas, Biblioteca Museu Víctor Balaguer)}

7. L'estrènua continuïtat duradora

Amb motiu del cinquantè aniversari de la revista, s’han publicat quatre volums que recopilen articles d’Els Marges i que exemplifiquen aquesta voluntat de proporcionar continguts crítics de qualitat. A més, els llibres s’han publicat, més enllà de Barcelona, a Palma, Lleida, Catarroja. Ara bé, lluny d’estar aïllats, les editorials d’aquests indrets han conformat, des dels propis marges, un projecte comú ben central.

^{7.1 Muntatge digital dels llibres publicats en motiu del cinquantè centenari de la revista.}

Finalment, és història d'Els Marges manifestar el compromís de seguir publicant tot i amb impediments. Tant l’editorial del número 100 com Martínez-Gil a la conferència dedicada al doctor Murgades deixen de banda la noció de santa continuïtat noucentista en un sentit lúgubre i desitgen a Els Marges, senzillament, una continuïtat: estrènua i duradora, si es vol, però basada en la convicció de creure en el que es fa. I, això sí, d’entendre, com el noucentista Eugeni d’Ors, que treballar no s’hauria d’allunyar de jugar i gaudir. 

^{7.2 Captura de pantalla de la conferència «Josep Murgades i Els Marges: l’home que treballa i que juga»  
que Víctor Martínez-Gil va oferir al Centre de Lectura de Reus en motiu d’un homenatge al doctor Murgades.}   
(Enllaç a l’entrevista: https://www.youtube.com/live/fTXg2Kx1mAA?si=0nkW_a5qVKH4FOaz )

En definitiva, és també història d’Els Marges saber cloure: ho va fer Joaquim Molas l’any 1990 i ho han fet molts dels qui hi han passat. L’enyorat Jordi Castellanos ho va fer, probablement, abans del que hauria volgut, i és per això que aquesta exposició finalitza amb els seus mots, adients encara avui.

^{7.3 Muntatge digital que inclou una fotografia del doctor Jordi Castellanos i una citació del  
seu article «Els Marges: una nova etapa», publicat a Serra d'Or, núm. 388 l'abril 1992.}

8. Galeria

Cada cert temps, sobretot ens aniversaris rodons, membres i col·laboradors d’Els Marges han reflexionat sobre la trajectòria de la revista i han plantejat expectatives per al futur.

Aquesta part de l’exposició aplega fotografies de l’acte commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari d’Els Marges, celebrat a la Biblioteca de Catalunya l’1 de juny de 1999. En aquest, es va parlar dels inicis de la publicació i es va comprovar si s’havien acomplert els objectius de l’any 1974. En dona compte la fotografia en què Jordi Castellanos subjecta el fulletó promocional del 1974, del qual podeu trobar una reproducció al cinquè apartat d’aquesta exposició, dedicat al contingut de la revista.

^{8.1 Fotografia de l’acte commemoratiu del 25è aniversari d’Els Marges, celebrat a la Biblioteca de Catalunya l’1 de juny      
de 1999. Hi apareixen, d’esquerra a dreta, l’aleshores co-director d’Els Marges Jordi Castellanos, l’editor d’Edicions      
Curial Max Cahner, el director de la Biblioteca de Catalunya Manuel Jorba, el fundador de la revista Joaquim Molas,      
i el co-director d’Els Marges Josep Murgades. (Biblioteca de Catalunya-Ricard Marco)}

^{8.2 Joaquim Molas (Barcelona, 1930 – Barcelona, 2015) va ser catedràtic de la Universitat de Barcelona i de la     
Universitat Autònoma de Barcelona i el principal impulsor de la revista. (Biblioteca de Catalunya-Ricard Marco)}

8.3 Fotografia de l’acte commemoratiu del 25è aniversari d’Els Marges, celebrat a la Biblioteca de Catalunya l’1 de juny de 1999. A la primera fila, d’esquerra a dreta s’hi troben el col·laborador d’Els Marges Pep Paré, el periodista Xavier Moret, l’estudiós i monjo Josep Massot i Muntaner i el doctor i aleshores membre de l’IEC Joan Bastardas.    
A la banda dreta del passadís central, hi apareix M. Teresa Trillas, l’escriptor i fundador d’Els Marges Josep M. Benet i Jornet i els doctors i col·laboradors de la revista Marina Gustà, Jordi Malé i Josep M. Balaguer.    
A la segona fila, darrere del doctor Bastardas, s’hi pot observar el membre de l’IEC i col·laborador d’Els Marges Joan A. Argente. A la banda dreta del passadís, s’hi troba la bibliotecària Teresa Rovira, els doctors i col·laboradors d’Els Marges Maria Campillo i Víctor Martínez-Gil i Carmina Garcia, la cap de producció de Curial. Finalment, darrere de Carmina Garcia hi ha la doctora Maria Àngels Verdaguer (Biblioteca de Catalunya-Ricard Marco).    
 

^{8.4 Fotografia de l’acte commemoratiu del 25è aniversari d’Els Marges, celebrat a la Biblioteca de Catalunya   
l’1 de juny de 1999. Hi apareix el doctor i aleshores co-director d’Els Marges Jordi Castellanos, agafant un   
fulletó del 1974 que anunciava l’aparició d’Els Marges i les tres seccions definitives que conformarien la revista.   
(Biblioteca de Catalunya-Ricard Marco)}

^{8.5 Fotografia de l’acte commemoratiu del 25è aniversari d’Els Marges, celebrat a la Biblioteca de Catalunya  
l’1 de juny de 1999. Hi apareixen, a l’esquerra, l’editor d’Edicions Curial Max Cahner, i a la dreta, i  
doctor i aleshores co-director d’Els Marges Josep Murgades. (Biblioteca de Catalunya-Ricard Marco)}

^{8.6 Fotografia de l’acte commemoratiu del 25è aniversari d’Els Marges, celebrat a la Biblioteca de Catalunya  
’1 de juny de 1999. Hi apareix, a l’esquerra, els doctors col·laboradors d’Els Marges Víctor Martínez-Gil i Maria 
Campillo; al centre, la cap de producció de Curial Carmina Garcia i, a la dreta, el doctor i aleshores co-director 
de la revista Jordi Castellanos. Al fons de la fotografia, s’hi pot observar l’estudiós Josep Massot i Muntaner. 
(Biblioteca de Catalunya-Ricard Marco)}

8. Bibliografia

• Castellanos, Jordi (1992), "Els Marges: una nova etapa", Serra d'Or, núm. 388, p. 43.
   
• Els Marges (1989), "Quinze anys després", Els Marges, núm. 39, p. 3-5.
   
• Els Marges (1991), "Els Marges, nova etapa", Els Marges, núm. 43, p. 3-4.
   
• Els Marges (1999), "Encarant els pròxims vint-i-cinc anys", Els Marges, núm. 63, p. 3-5.
   
• Els Marges (2013), "Dura continuïtat duradora", Els Marges, núm. 100, p. 7-8.
   
• Faulí, Josep (1995), "Mai Els Marges no foren tan centrals", Serra d'Or, núm. 423, p. 51-52.
   
• Grilli, Giuseppe (1977), «“Els Marges”: Una rivista catalana tendenziosa ed aperta». L’Albero, 57, p.197-198.
   
• Moret, Xavier (1999), "25 años de Els Marges", El País, 7-6-1999.
   
• Murgades, Josep (1996), "Joaquim Molas, ran d'Els Marges estant", dins el volum miscel·lani A Joaquim Molas (Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1996), p. 127-129.
   
• Murgades, Josep (2004), "Represa d'una continuïtat: Els Marges, tercera època", Serra d'Or, núm. 535-536, juliol-agost, 2004, p. 48.
   
• Murgades, Josep (2010), "Tres dècades i mitja d'Els Marges (88 números)", Estudis Romànics, vol. 32, p. 419-424.
   
• Riba, Carles (1927). Els Marges : 1920-1926. Barcelona: Impr. Altés.
   
• Viana, Amadeu (1999), "Els Marges: un quart de segle", Serra d'Or, núm. 479, p. 19-22.