CRAI Biblioteca de Lletres

El passat 6 de novembre, el CRAI Biblioteca de Fons Antic va inaugurar l’exposició "Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857, que es podrà visitar a l’espai expositiu dels CRAI biblioteques de Lletres i de Fons Antic fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres de les 8.30 a les 20 h.

La mostra celebra i dona a conèixer la col·lecció de 54 manuscrits rescatats per Marià Aguiló d’una destrucció segura el 1857. En aquell moment bibliotecari segon de la Provincial i Universitària de Barcelona, el seu afany va permetre que actualment aquest grup de còdexs -entre els més antics de la col·lecció i datats entre els segles X i XV- es custodiïn al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Estem molt contents que la iniciativa parteixi del gairebé homònim TFM (Treball Final de Màster) d’Ariadna Arrufat Fargas, defensat per al Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB) el 2022.

Ella mateixa, amb Margalida Tomàs, biògrafa d’Aguiló, són les comissàries de la mostra, que aspira a un doble objectiu: presentar una selecció representativa dels manuscrits -conscients que encara queda força feina per fer des del punt de vista codicològic-, i explicar la captivadora història del seu salvament, amb un protagonista, Marià Aguiló, no menys fascinant. De fet, aquest projecte és un primer pas per ressaltar la seva figura, cabdal durant els primers temps de la nostra institució.

Com a complement de l’exposició, el 15 de novembre Ariadna Arrufat Fargas n’oferirà una visita guiada a les 18.30 (punt de trobada, el mateix espai expositiu); a continuació, hi haurà una xerrada a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic, entre les 19 i les 20, amb les següents intervencions:

• Ariadna Arrufat Fargas. Els manuscrits recuperats: característiques i incògnites de la col·lecció
• Margalida Tomàs. Retrat (fragmentari) de Marià Aguiló (1825-1897)
• Marina Ruiz Fargas. Apunts sobre la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona durant la dècada dels cinquanta del segle XIX

Més informació en aquest apunt del Blog de Fons Antic.

Martí Luther, Doctor Biblicus: 500 aniversari de l’inici de la seva traducció de la sagrada Bíblia (1523-2023).

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians que ha estat traduït a diferents idiomes al llarg dels segles. Martí Luther (1483-1546) va ser un monjo agustí de Saxònia que va traduir directament el text bíblic de les llengües originals (hebreu, arameu i grec) a l’alemany. Primer en va traduir el Nou Testament (l’anomenat Septembertestament, 1522), i més tard, amb l’ajuda d’un equip de col·laboradors, tota la Bíblia (1534, amb diverses revisions posteriors), cosa que va tenir un impacte fonamental en la història de la religió i la teologia cristianes, i també en l’evolució de la mateixa llengua alemanya.

En aquesta exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres, explorem la biografia del reformador alemany, els motius de la traducció, les seves característiques i la seva influència en la cultura i el pensament occidentals.

Podríem dir, a tall de resum, que la traducció de la Bíblia de Luther ha estat i és considerada per tots els especialistes una obra mestra fonamental de la literatura alemanya del Renaixement, fruit genuí de la Reforma protestant.

Encara que el professor de Wittenberg no buscava la precisió literal (verbum e verbo), sinó que més aviat es va centrar en el sentit del text (sensum de sensu), Luther va aconseguir una traducció fidel a l’original, amb un valor literari excepcional a causa del seu indiscutible geni creatiu, que també incorporava les variants regionals, amb l’objectiu de poder arribar a tot el públic del domini lingüístic alemany, superant així les barreres dialectals.

A banda de l'exposició virtual, podeu visitar la versió física al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 24 de novembre de 2023. Més informació en aquesta entrada del Blog de Lletres.

El CRAI de la UB torna a unir-se a la iniciativa #ColorOurCollections, encapçalada per The New York Academy of Medicine Library, que enguany celebra ja la seva vuitena edició.

Com en edicions anteriors, a través d’aquesta iniciativa, biblioteques, museus i altres institucions culturals compartim imatges de les nostres col·leccions amb la voluntat que usuaris i seguidors les acoloreixin i les publiquin novament a Twitter, Facebook, Instagram o Pinterest amb el hashtag #ColorOurCollections.

És el segon any que el CRAI Biblioteca de Lletres s’encarrega de presentar la proposta i enguany han escollit l’obra Bestiari, de Pere Quart (Joan Oliver), il·lustrada per Xavier Nogués.

Us animem a participar a la iniciativa #ColorOurCollections posant color a les suggeridores imatges d'aquesta obra que us proposem.

Trobareu més informació sobre la nostra participació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

Per commemorar el centenari de la creació, per iniciativa de Francesc Cambó, de la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins, i per celebrar la proximitat entre les dues institucions, el CRAI Biblioteca de Lletres ha volgut organitzar una exposició bibliogràfica commemorativa que recordi aquesta efemèride, que podreu visitar des de l'1 de febrer fins al 17 de març.

La mostra consta de quatre vitrines dedicades a cada un dels personatges principals de la Institució: Francesc Cambó, Joan Estelrich, Carles Riba, i Joaquim Balcells i la seva escola. Endemés, en sis taules expositives s’apleguen volums, majoritàriament del fons històric de la Universitat de Barcelona, dedicats a il·lustrar les vicissituds d’aquella ‘generació perduda’, deixebles de Balcells i Riba, que no pogueren continuar la carrera acadèmica a la UB després de la desfeta de 1939 i les penalitats de la represa. També hi ha un apartat dedicat als nous col·laboradors que, formats a la UB, s’incorporaren a la FBM a partir dels anys 60 i 70. Hi ha dues seccions temàtiques dedicades respectivament als textos filosòfics traduïts per la FBM i a la participació de traductores en la tasca d’anostrament dels clàssics. Per últim, el darrer apartat vol resumir l’evolució que ha experimentat la Institució en els darrers anys i els primers balanços historiogràfics sobre la seva trajectòria.

El curador de l’exposició bibliogràfica ha estat el Dr. Xavier Espluga, Catedràtic de Filologia Llatina de la UB, en col·laboració estreta amb el personal del CRAI Biblioteca (Esther Acereda).

Volem agrair la participació del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, CRAI Biblioteca Pavelló de la República i CRAI Biblioteca de Dret, que han cedit en préstec algunes de les obres exposades en aquesta mostra, així com la de Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics.

Us emplacem el dia 9 de febrer, 18:00, aula 113 de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, a la presentació de l'exposició, que comptarà amb la participació del cap del CRAI Biblioteca de Lletres, Josep Turiel, el catedràtic de Filologia Llatina i curador de la mostra, Xavier Espluga i el president de La Casa dels Clàssics, Raül Garrigasait. A continuació (19:30) es farà el recorregut guiat per l’exposició.

Així mateix us oferim dues visites guiades el dimecres 8 de febrer a les 12:00 i el dijous 9 de febrer a les 19:30.

Us hi esperem!!

El CRAI Biblioteca de Lletres ha incorporat a catàleg nombroses donacions bibliogràfiques pertanyents a biblioteques personals del professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació.

Aquí us oferim un resum:

• Joaquín Marco (1935-2020): més de 6000 volums catalogats o inventariats (com ara el fons de literatura de canya i cordill)
• Gemma Avenoza (1959-2021): uns 1500 volums centrats en literatura i cultura medieval
• Teresa Martínez (1929-2016): prop de 500 volums centrats en la cultura, la civilització i especialment la literatura del poble hebreu
• María José Sánchez-Cascado (-2021): prop de 1200 volums centrats en literatura llatinoamericana i teatre
• Ricardo San Vicente:  uns 750 volums la gran majoria en rus
• Albert Bastardas: un important fons de lingüística i altres àmbits com ara la sociologia o la política
• Susan Ballyn: prop de 700 volums entre monografies i revistes centrats en la cultura i la civilització australia

La llista es complementa amb el fons de recerca de valuosos donatius que el professorat fa de manera habitual a títol personal.

Moltes gràcies als donants per pensar en el CRAI biblioteca i en els seus usuaris.

Trobareu tota la informació d'aquestes donacions al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

El CRAI Biblioteca de Lletres inaugura l'exposició bibliogràfica El poeta i l'invisible per commemorar el centenari de l'obra Elegies de Duino de Rainer Maria Rilke.

En paraules d'E. A. Geraldino, El propòsit d’aquesta exposició és, en definitiva, el de recuperar la figura de Rilke en el centenari de la publicació de les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu. Per això, es presenten alguns dels temes fonamentals de llur obra i vida: els viatges, les dones i l’amor, Déu, la religió…

Podeu visitar l'exposició fins al 20 de gener de 2023. Estan previstes tres visites guiades:

•   20 de desembre a les 16:00
•   16 de gener a les 18:00
•   18 de gener a les 11:30

Vegeu més informació sobre la mostra al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

Quatre CRAI biblioteques (Belles Arts, Farmàcia i Ciències de l'Alimentació Campus Diagonal, Informació i Mitjans Audiovisuals, i Lletres) participen en una prova pilot d'identificació del personal del CRAI.

La prova començarà el proper dijous 1 de desembre i durarà fins al 31 de març de 2023.

S'han elaborat uns cartells, que trobareu en aquests quatre CRAI Biblioteques, amb un codi QR que porta a una enquesta per tal que ens digueu si trobeu útil que el personal vagi identificat com a membre del CRAI. També podeu fer-hi comentaris.

Esperem la vostra participació per ajudar-nos a oferir-vos un millor servei!

                                                              #EquipCRAIUB

El passat mes d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920.

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès. En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir de la recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local. A l’exposició es narren les darreres 36 últimes hores de vida de  Francesc Layret i Foix (1880-1920), 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

• Un informe sobre la reforma de l’administració local de l’any 1907
• Un llibre sobre les últimes hores de Layret escrit per Francisco Madrid l’any 1942 a Buenos Aires

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària. La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023.

El CRAI Biblioteca de Lletres presenta l’exposició bibliogràfica @Molas+ com a complement de la jornada Entendre, explicar, fer. In memoriam Joaquim Molas (1930–2015) que l’octubre de 2021 diverses institucions (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Verdaguer) van dedicar a la figura de qui va ser estudiant i professor il·lustre de la Universitat de Barcelona, i al seu llegat.   

A través de sis ítems (Formació, Llegats, Creadors, Seixantisme, Acadèmia, Escriptura), l’exposició proposa de resseguir un itinerari vital i professional que acumula episodis com el d’uns mestratges fructífers (M. de Riquer, J. Rubió i Balaguer, C. Riba), l’exploració apassionada del llegat literari (de la literatura antiga als contemporanis, Verdaguer inclòs), l’intens diàleg amb els creadors coetanis (de M. Rodoreda als joves de “Tarotdequinze”), les propostes i crisis que perfilen el “seixantisme”, els avatars d’una vida acadèmica plena de reconeixements o, finalment, l’obediència a “una passió d’escriptor” de què Molas no es va mai poder sostreure ―i que hem vist emergir pòstumament amb la publicació del seu dietari: El mirall de la vida. Dietari 1956-2015 (2021).

El 2012 l’arxiu i la biblioteca personals de Joaquim Molas van ingressar a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (la generosa contribució de la qual fa possible aquesta exposició).

L'exposició ha estat comissariada per Josep Maria Domingo Clua (Universitat de Barcelona) i Jordi Cerdà Subirachs (Universitat Autònoma de Barcelona), amb la col·laboració de la Biblioteca Víctor Balaguer i el CRAI Biblioteca de Lletres.

Vegeu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.