Ateneu barcelonès

Exposició Veus de la Transició a l'Ateneu Barcelonès amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició "Veus de la Transició" a l'Ateneu Barcelonès amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

 

Si passeu per l'Ateneu Barcelonès ja podeu visitar l'exposició Veus de la Transició, que ocupa el vestíbul de l'edifici i està comissariada per Xavier Carmaniu.

 

Durant els anys de la Transició l’Ateneu Barcelonès esdevé motor i altaveu dels fets que succeeixen a la ciutat i al país. Un escenari de debat, que a partir de 1975, va enregistrar les seves conferències en cintes magnetofòniques.

 
 
El projecte “Veus de la Transició” ha digitalitzat més de 1.500 conferències per a la posar-les a l’abast de tothom a través de l’Arxiu de la Paraula.
 
 
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com en ocasions anteriors, hi col·labora amb la cessió de diverses imatges del seu fons per il·lustrar aquesta interessant exposició oberta a tothom.

 

Exposició "Pompeu Fabra, el lingüista modern" a l'Ateneu Barcelonès amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició "Pompeu Fabra, el lingüista modern" a l'Ateneu Barcelonès amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), el lingüista i gramàtic català més il·lustre, l'Ateneu Barcelonès ha preparat un seguit d'actes que volen posar de relleu la seva personalitat i la seva tasca.

 

Pompeu Fabra, que també va presidir l’Ateneu Barcelonès entre el 1924 i el 1926, és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important.

 

Per què? Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país, la codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui.

 

El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un grup d’intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla d’igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d’una cultura rica, no subordinada, que s’obrís a Europa i al món sense la interposició del castellà.

 

Convertir el català en llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d’inferioritat, i adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les necessitats comunicatives d’una societat avançada. Aquest nous plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del català, doncs, en un context d’estandardització i, en definitiva, en un context de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat de la llengua.

 

A l'entrada de carruatges de l'Ateneu Barcelonès es pot visitar l'exposició Pompeu Fabra, el lingüista modern, comissariada pel filòleg Jordi Manent en la qual ha col·laborat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la reproducció de diversos articles de publicacions periòdiques de l'època. L'espai és accessible al llarg de tot l'horari d'obertura de l'Ateneu sense necessitat d'entrar a les zones reservades per als socis.

Exposició Les llums de Rússia i l’Ateneu. La fascinació catalana per la Revolució d’Octubre amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició “Les llums de Rússia i l’Ateneu. La fascinació catalana per la Revolució d’Octubre” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquest mes de novembre, l’Ateneu Barcelonès ha iniciat un nou cicle sobre la Revolució Russa amb motiu del centenari d’aquest esdeveniment que va canviar el curs de la història. Dins els actes es podrà veure, a la porta d’accés públic d’aquesta institució, l’exposició que porta per títol Les llums de Rússia i l’Ateneu: la fascinació catalana per la Revolució d’Octubre.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la cessió de quatre cartells:

 

 

També s'ha reproduït la coberta de l’edició de La Caballería Roja: narraciones históricas d’Isaak Bábel publicada l’any 1934 i un segell de la col·lecció Associación de Amigos de la Union Soviética amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista que podeu veure al Pinterest del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El CRAI de la UB a la III Jornada sobre Biblioteques Patrimonials de l'Ateneu Barcelonès

El CRAI de la UB a la III Jornada sobre Biblioteques Patrimonials de l'Ateneu Barcelonès

En el marc de la III Jornada sobre Biblioteques Patrimonials que se celebrarà el proper dia 20 de novembre a l'Ateneu Barcelonès, i que porta per títol: Re-informació: patrimoni d'anada i tornada, el CRAI de la UB presentarà SIDBRINT: la memòria històrica i les Brigades Internacionals.

 

La Jornada se centra en les noves maneres de difondre i captar patrimoni i dintre de l'apartat "Experiències" Lourdes Prades Artigas (CRAI Biblioteca Pavelló de la República) i Marta Platero Gómez (Becària FPI de la UB) presentaran el projecte SIDBRINT: la memòria històrica i les Brigades Internacionals, un portal que ha estat desenvolupat com a projecte de recerca (2010-2013) finançat pel Plan Nacional de Investigación Fundamental No Orientada del Ministerio de Ciencia e Innovación (HAR2010-20983), i que té com a principal objectiu la digitalització de la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, dels brigadistes i de les Brigades Internacionals.