CRAI Biblioteca de Lletres

Per commemorar el centenari de la creació, per iniciativa de Francesc Cambó, de la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins, i per celebrar la proximitat entre les dues institucions, el CRAI Biblioteca de Lletres ha volgut organitzar una exposició bibliogràfica commemorativa que recordi aquesta efemèride, que podreu visitar des de l'1 de febrer fins al 17 de març.

La mostra consta de quatre vitrines dedicades a cada un dels personatges principals de la Institució: Francesc Cambó, Joan Estelrich, Carles Riba, i Joaquim Balcells i la seva escola. Endemés, en sis taules expositives s’apleguen volums, majoritàriament del fons històric de la Universitat de Barcelona, dedicats a il·lustrar les vicissituds d’aquella ‘generació perduda’, deixebles de Balcells i Riba, que no pogueren continuar la carrera acadèmica a la UB després de la desfeta de 1939 i les penalitats de la represa. També hi ha un apartat dedicat als nous col·laboradors que, formats a la UB, s’incorporaren a la FBM a partir dels anys 60 i 70. Hi ha dues seccions temàtiques dedicades respectivament als textos filosòfics traduïts per la FBM i a la participació de traductores en la tasca d’anostrament dels clàssics. Per últim, el darrer apartat vol resumir l’evolució que ha experimentat la Institució en els darrers anys i els primers balanços historiogràfics sobre la seva trajectòria.

El curador de l’exposició bibliogràfica ha estat el Dr. Xavier Espluga, Catedràtic de Filologia Llatina de la UB, en col·laboració estreta amb el personal del CRAI Biblioteca (Esther Acereda).

Volem agrair la participació del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, CRAI Biblioteca Pavelló de la República i CRAI Biblioteca de Dret, que han cedit en préstec algunes de les obres exposades en aquesta mostra, així com la de Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics.

Us emplacem el dia 9 de febrer, 18:00, aula 113 de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, a la presentació de l'exposició, que comptarà amb la participació del cap del CRAI Biblioteca de Lletres, Josep Turiel, el catedràtic de Filologia Llatina i curador de la mostra, Xavier Espluga i el president de La Casa dels Clàssics, Raül Garrigasait. A continuació (19:30) es farà el recorregut guiat per l’exposició.

Així mateix us oferim dues visites guiades el dimecres 8 de febrer a les 12:00 i el dijous 9 de febrer a les 19:30.

Us hi esperem!!

El CRAI Biblioteca de Lletres ha incorporat a catàleg nombroses donacions bibliogràfiques pertanyents a biblioteques personals del professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació.

Aquí us oferim un resum:

• Joaquín Marco (1935-2020): més de 6000 volums catalogats o inventariats (com ara el fons de literatura de canya i cordill)
• Gemma Avenoza (1959-2021): uns 1500 volums centrats en literatura i cultura medieval
• Teresa Martínez (1929-2016): prop de 500 volums centrats en la cultura, la civilització i especialment la literatura del poble hebreu
• María José Sánchez-Cascado (-2021): prop de 1200 volums centrats en literatura llatinoamericana i teatre
• Ricardo San Vicente:  uns 750 volums la gran majoria en rus
• Albert Bastardas: un important fons de lingüística i altres àmbits com ara la sociologia o la política
• Susan Ballyn: prop de 700 volums entre monografies i revistes centrats en la cultura i la civilització australia

La llista es complementa amb el fons de recerca de valuosos donatius que el professorat fa de manera habitual a títol personal.

Moltes gràcies als donants per pensar en el CRAI biblioteca i en els seus usuaris.

Trobareu tota la informació d'aquestes donacions al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

El CRAI Biblioteca de Lletres inaugura l'exposició bibliogràfica El poeta i l'invisible per commemorar el centenari de l'obra Elegies de Duino de Rainer Maria Rilke.

En paraules d'E. A. Geraldino, El propòsit d’aquesta exposició és, en definitiva, el de recuperar la figura de Rilke en el centenari de la publicació de les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu. Per això, es presenten alguns dels temes fonamentals de llur obra i vida: els viatges, les dones i l’amor, Déu, la religió…

Podeu visitar l'exposició fins al 20 de gener de 2023. Estan previstes tres visites guiades:

•   20 de desembre a les 16:00
•   16 de gener a les 18:00
•   18 de gener a les 11:30

Vegeu més informació sobre la mostra al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

Quatre CRAI biblioteques (Belles Arts, Farmàcia i Ciències de l'Alimentació Campus Diagonal, Informació i Mitjans Audiovisuals, i Lletres) participen en una prova pilot d'identificació del personal del CRAI.

La prova començarà el proper dijous 1 de desembre i durarà fins al 31 de març de 2023.

S'han elaborat uns cartells, que trobareu en aquests quatre CRAI Biblioteques, amb un codi QR que porta a una enquesta per tal que ens digueu si trobeu útil que el personal vagi identificat com a membre del CRAI. També podeu fer-hi comentaris.

Esperem la vostra participació per ajudar-nos a oferir-vos un millor servei!

                                                              #EquipCRAIUB

El passat mes d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920.

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès. En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir de la recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local. A l’exposició es narren les darreres 36 últimes hores de vida de  Francesc Layret i Foix (1880-1920), 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

• Un informe sobre la reforma de l’administració local de l’any 1907
• Un llibre sobre les últimes hores de Layret escrit per Francisco Madrid l’any 1942 a Buenos Aires

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària. La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023.

El CRAI Biblioteca de Lletres presenta l’exposició bibliogràfica @Molas+ com a complement de la jornada Entendre, explicar, fer. In memoriam Joaquim Molas (1930–2015) que l’octubre de 2021 diverses institucions (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Verdaguer) van dedicar a la figura de qui va ser estudiant i professor il·lustre de la Universitat de Barcelona, i al seu llegat.   

A través de sis ítems (Formació, Llegats, Creadors, Seixantisme, Acadèmia, Escriptura), l’exposició proposa de resseguir un itinerari vital i professional que acumula episodis com el d’uns mestratges fructífers (M. de Riquer, J. Rubió i Balaguer, C. Riba), l’exploració apassionada del llegat literari (de la literatura antiga als contemporanis, Verdaguer inclòs), l’intens diàleg amb els creadors coetanis (de M. Rodoreda als joves de “Tarotdequinze”), les propostes i crisis que perfilen el “seixantisme”, els avatars d’una vida acadèmica plena de reconeixements o, finalment, l’obediència a “una passió d’escriptor” de què Molas no es va mai poder sostreure ―i que hem vist emergir pòstumament amb la publicació del seu dietari: El mirall de la vida. Dietari 1956-2015 (2021).

El 2012 l’arxiu i la biblioteca personals de Joaquim Molas van ingressar a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (la generosa contribució de la qual fa possible aquesta exposició).

L'exposició ha estat comissariada per Josep Maria Domingo Clua (Universitat de Barcelona) i Jordi Cerdà Subirachs (Universitat Autònoma de Barcelona), amb la col·laboració de la Biblioteca Víctor Balaguer i el CRAI Biblioteca de Lletres.

Vegeu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

El CRAI de la Universitat de Barcelona us ofereix, amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional de l'Accés Obert, un estat de la qüestió sobre la publicació de llibres en obert en l'àmbit de les humanitats i les ciències socials.

El moviment de l'accés obert s'ha centrat, generalment, a trobar alternatives a la publicació en revistes. Tanmateix, en moltes disciplines les revistes no són la principal eina per difondre els resultats de la recerca. Les monografies continuen essent un mitjà de difusió fonamental i les opcions per publicar en accés obert no són tan conegudes.

Per tant, en aquesta sessió que us proposem, es mostraran diferents models de publicació en obert per a monografies, i les possibilitats que hi ha per difondre-les al repositori institucional.

Informació d'interès sobre la sessió:

• Impartida per: Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la UB, on dirigeix l'Oficina de Difusió del Coneixement. Des de l'any 2003 és el líder del projecte de Creative Commons a l'Estat Espanyol.
• Destinada a: Personal Docent i Investigador (PDI) i personal del CRAI de la UB
• Data: Dimarts 25 d’octubre de 2022
• Hora: 12:30 a 14:00
• Lloc:  Presencial a l’aula de formació del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història
• Places: 40
• Inscripció: Enviar un correu a craifgh@ub.edu

Amb l'objectiu de millorar l'atenció, els serveis i l'accés als documents, el CRAI Biblioteca de Lletres ha dut a terme una remodelació basada en diversos canvis en la distribució del fons i en la funció dels espais.

Us expliquem com queden ara la secció central i l'espai del jardí (antiga secció de Romàniques).

• Espai del jardí. Hi trobareu l'hemeroteca (revistes modernes), la zona de consulta d'atles lingüístics, diccionaris i un espai dedicat a fons especials. S'hi ha renovat l'aire condicionat, restaurat i pintat les sales, renovat cadires i creat una gran sal sala d'estudi i treball (sala 3) que se suma a les cinc sales de treball existents.
• Secció central. S'ha redistribuït bona part del fons i ara el trobareu així:
  • A la sala de consulta: generalitats, cultura, comunicació, filosofia i religió, i obres de referència
  • Al 4t pis: estudis de gènere, art, lingüística i llengües modernes
  • Al 5è pis: teoria i crítica literària i literatura en anglès
  • Al 6è pis: altres literatures modernes (catalana, portuguesa, alemanya, francesa, italiana, russa, àrab....), història i biografies.

Tot ho podeu visualitzar als plànols del CRAI Biblioteca i en aquest vídeo del canal de Youtube del CRAI Biblioteca.

El CRAI Biblioteca de Lletres estrena curs amb la mostra Entre Fullets, centrada en les arts escèniques i els programes de mà com a font d’informació sobre les obres representades.

El fons de programes de mà s'ha organitzat en quatre blocs:

1. Companyies teatrals: Des de Dagoll Dagoll, al Lliure o la Compañía del Centro Dramático Nacional
2. Teatres com a espai: Els que ja no hi són, com ara el Capsa, La Cúpula Venus o el Barcelona i els que encara ens acompanyen, com el Romea, el Fortuny o el Teatreneu
3. Obres: Una selecció de textos, molts dels quals estan en la memòria dels amants del teatre, com la Bella Helena, més d’un Hamlet, més d’una Antígona, més d’un Manelic o més d’un Tirano Banderas
4. Dramaturgs: Espriu, Strindberg, Lorca, Shaw, Pinter, Ionescu o Lope

Els programes de mà s’acompanyen amb documents del CRAI Biblioteca de o sobre el teatre, els dramaturgs o les obres escollides.

Trobareu més informació sobre l'exposició i sobre els programes de mà al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

Podeu visitar la mostra des de l’1 de setembre al 26 d’octubre.

Us hi esperem!

Aquest any el Día das Letras Galegas s’ha dedicat al poeta i advocat Florencio Delgado Gurriarán. El mes de maig vam realitzar una exposició virtual que fa un recorregut per la seva vida i obra, i del 13 de juny al 29 de juliol de 2022 podreu gaudir d’una exposició física al CRAI Biblioteca de Lletres dedicada a la seva persona i a la d’altres intel·lectuals gallecs que van viure a l’exili.

Florencio Delgado Gurriarán (Córgomo de Valdeorras, 1903 – Fair Oaks, California, EUA, 1987) és una figura per la qual passa gran part de la història del galleguisme del segle XX. Va estar present a la fundació del Partido Galeguista i es va aproximar al Seminario de Estudos Galegos, al voltant del qual es va conformar el grup Nós (Castelao, Otero Pedrayo, Vicente Risco…).

Del període de la Guerra Civil coneixem els seus primers poemes amb un to combatiu, publicats a Nueva Galicia, al moment que participava del conflicte pel bàndol republicà. Va poder fugir el 1939 cap a Mèxic, on va instal·lar-se i convertir-se en una de les figures més importants de l’exili gallec. Allà va fundar, amb Luís Soto i Carlos Velo, la revista Vieiros (1959-1968), al si del Padroado da Cultura Galega de México del que també participar en la seva fundació, així com altres (A nosa xente, Ateneo de Galicia) als quals va participar activament, com al programa de ràdio Hora de Galicia. Va ser assidu col·laborador a publicacions gallegues a l’exili.

La seva obra poètica comença abans del malson del feixisme amb Bebedeira (1934), on s’obre l’univers poètic de Florencio Delgado Gurriarán, molt arrelat a la seva terra de Valdeorras i la vivència bàquica de la seva comunitat. Però no serà fins a l’any 1963 quan torni a publicar, sota el títol de Galicia infinda un recull de poemes que uneixen la seva terra natal amb Mèxic, explorant la nostàlgia de la pàtria, sense fugir del to de denúncia social, continuant amb Cantarena (1981) i O soño do guieiro (1986), que fa un repàs per la seva trajectòria vital, amb poemes compromesos amb la cultura i la llengua gallegues.

No us la perdeu!