Guerra Civil espanyola

La Red Ponzán és un documental, coproduït per RTVE i Playmedia Producciones que explica la història de Francisco Ponzán i el grup que portava el seu nom. Va ser estrenat a la SEMINCI, la Setmana del Cinema de Valladolid.

Una bona part de la filmació d’aquest documental es va dur a terme al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Es van rodar diverses escenes amb la documentació del Fons Personal Francisco Ponzán que es conserva al seu arxiu, una col·lecció que es compon principalment de correspondència, documents personals i escrits diversos sobre maquis i política en general.

Francisco Ponzán Vidal (Oviedo, 1911 – França, 1944) fou un mestre i militant llibertari. Va treballar pels serveis secrets francesos, belgues i sobretot anglesos dels quals rebia finançament, armes i contactes.

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, milers de persones van escapar de la persecució dels nazis passant de França a Espanya gràcies a una complexa xarxa que n’assegurava el pas. Aquesta xarxa era l’anomenada Grupo Ponzán, liderat per Francisco Ponzán que, juntament amb una trentena de companys, van aconseguir fer un extraordinari treball de rescat humanitari a banda i banda de la frontera espanyola. El grup va participar en l’evasió d’unes tres mil persones i va prestar un nombre indefinit de serveis de correu.

No us perdeu aquesta obra que serveix per reivindicar la figura de Ponzán que, malgrat ser reconegut i condecorat, a títol pòstum, pels governs i exèrcits de França, Anglaterra i els Estats Units, aquest reconeixement mai li ha arribat d’Espanya.

Han passat 85 anys des del final de la Guerra Civil Espanyola i de l’inici de la dictadura franquista.

Tot i la importància d’aquest període històric, a tot l’Estat no hi ha museus oficials dedicats a la Guerra Civil, un dels conflictes més destacats del segle XX.

De fet, l’únic museu general sobre la Guerra Civil que existeix està al Canadà i és virtual: el Virtual Spanish Civil War Museum o Museo Virtual de la Guerra Civil Española.

El museu virtual va ser fundat el setembre del 2022 per un equip d’investigadors internacionals. El seu objectiu és crear un espai públic per explorar i preservar la història i la memòria de la Guerra Civil Espanyola. Trobareu pàgines en anglès i castellà i s’estan treballant continguts també en català i francès.

Un dels cofundadors del museu és Antonio Cazorla, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Trent (Canadà), que forma part d’un equip interdisciplinari de professionals adscrits a aquest projecte que està en contínua expansió, entre els quals es troben diversos professors de la Universitat de Barcelona.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquest projecte cedint la reproducció del cartell del pintor i dibuixant català Martí Bas i Blasi que representa una dona amb un infant als braços i unes mans en primer terme. Va ser editat l’any 1937 pel Comitè Central d’Ajut als Refugiats de Catalunya i porta per títol Segell pro-refugiats compreu-lo: 5 cèntims.

El trobareu reproduït a la galeria sobre la Guerra Civil a Catalunya del museu virtual.

Sens dubte no serà l'única col·laboració, i el personal del CRAI Biblioteca estarà encantat d'augmentar la seva aportació. 

Aquest mes d’octubre s'ha fet la presentació del dossier Rutes de la Memòria. Una selecció dels espais de la Guerra Civil per visitar amb nens. El dossier s'ha realitzat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i es va presentar davant el mural del Guernica de Picasso del seu edifici.

Per primera vegada, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la revista de divulgació històrica Sàpiens han editat conjuntament un material dedicat als Espais de Memòria de la Guerra Civil i adaptat al públic infantil.

En la seva presentació, el director del Memorial Democràtic Jordi Font Agulló i Àlex Novials, director de Petit Sàpiens, van donar a conèixer el contingut i la manera en què ha estat creat, així com la novetat que aporta en la difusió de la memòria democràtica i com a proposta educativa.

El disseny s’ha elaborat a partir d’una tria de museus, espais històrics, paisatges i indrets agrupats a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica. Com no podia ser d’una altra manera, inclou l’edifici del Pavelló de la República.

Està il·lustrat amb nombroses imatges procedents dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República com cartells, segells, calendaris, revistes i altres materials d’arxiu.

A l’acte de presentació hi van participar professors i alumnes de l’Escola del Mar. Precisament, la imatge que il·lustra la portada del dossier va ser feta durant una visita al Pavelló que van fer alumnes d’aquesta escola de Barcelona ja fa uns quants anys. Havien tractat a classe la relació del Gernika amb l’escola: el quadre mostra el bombardeig d’un poble i recordem que l’antiga seu de l’Escola del Mar, al barri de la Barceloneta, va ser bombardejada i destruïda l’any 1938 durant la Guerra Civil Espanyola.

Des del passat dia 29 de juny de 2023 es pot visitar al Pavillon Populaire de Montpellier, a França, l’exposició Antoni Campañà. Icônes Cachées. Les images méconnues de la guerre d’Espagne (1936-1939) que  reuneix les fotografies més importants realitzades pel fotògraf català durant la Guerra Civil espanyola.

Els comissaris de la mostra Arnau Gonzàlez i Villalta, Plàcid Garcia-Planas Marcet i Toni Monné Campañà han classificat temàticament en grans blocs una bona selecció de les imatges més importants de la producció de Campañà.

Una part de l’obra d’Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) va romandre oculta i inèdita durant molts anys fins que, l’any 2018, la seva família va descobrir la ja famosa “capsa vermella” amb 5.000 fotografies que va fer durant els anys de la guerra civil i que ell mateix havia amagat. La qualitat artística de les imatges i el fet que eren un testimoni rellevant d’aquest període històric, van suposar una aportació molt destacada al patrimoni fotogràfic del país. Tres anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya les va mostrar a l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà i posteriorment en va incorporar una part a la seva exposició permanent.

Precisament, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut identificar qui era la miliciana anarquista d’una de les fotografies més icòniques de Campañà que fou trobada també dins la capsa vermella plena de negatius inèdits. Es tracta d’Anita Garbin, que es va exiliar l’any 1939 a Béziers, població del sud de França, i no va voler tornar mai a l’estat espanyol, ni va saber que la seva imatge va esdevenir tan popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit les reproduccions de diverses imatges dels llibres:

• España un libro de imagenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas editat a Barcelona en múltiples idiomes per l’Oficina d’Informació Exterior de la CNT i FAI, possiblement l’any 1938 en plena guerra civil:
• 19 de julio 1936 España editat també a Barcelona, possiblement l’any 1936 per les Oficines de Propaganda de la CNT i FAI

Podeu visitar l'exposició fins al 24 de setembre.

El passat 23 d'octubre de 2018 es va inaugurar a la Sala d'exposicions Ca la Vila de Llíria l'exposició Aeròdroms valencians durant la Guerra Civil espanyola.

La mostra l'organitza la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València i està comissariada per Manuel Carreres Rodríguez.

Durant la Guerra Civil espanyola l'aviació es va conformar com un dels elements més importants per declinar la balança cap a un bàndol o cap a l'altre. Davant d'aquesta situació i donada la insuficiència d'infraestructures existents, es van anar construint una sèrie d'aeròdroms per tota la geografia espanyola. Per a una organització més efectiva, el territori fidel a la República va ser dividit en set regions aèries, les quals alhora estaven subdividides en sectors. El territori valencià quedà inclòs dins la 4ª Regió Aèria i un sector de la 7ª (corresponent a la Plana d'Utiel-Requena), on s'instal·laren prop de quaranta camps d'aviació. La funció d'aquests camps va ser, principalment, la de servir de base per a l'aviació que defensava les infraestructures i ciutats costaneres, front als atacs de l'aviació sublevada provinent de les Balears, i donar suport als fronts més propers, com el de Terol, el de Llevant i el de l'Ebre.

La mostra te com a finalitat presentar aquestes infraestructures aeroportuàries en el context de la Guerra Civil: donar una visió dels propis aeròdroms amb els elements que els componien, els aparells i personal; la producció cartogràfica i fotogràfica; la guerra des de l'aire amb  les batalles i bombardejos; així com la cultura, l'art i la memòria que els envolta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de nombroses imatges digitals especialment diversos cartells que es presenten reproduïts, alguns són:

• Por un sindicato fuerte y poderoso de aeronáutica
• Victoria, hoy más que nunca
• 7 mesos de guerra! : Exposició antifeixista
• A nuestra aviación : gesta heroica de "La Gloriosa"
• Per a aixafar el feixisme ingresseu a l'aviació

L'exposició es pot visitar fins al 30 de novembre de 2018. Us recomanem que verifiqueu l'horari de visita perquè no coincideixen les diverses fonts.