Fritz Haber: cara i creu d'un premi nobel
Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic
El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.
L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX.
El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques
