Fritz Haber cara i creu d'un premi Nobel

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Fritz Haber, El CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic. L'exposició va ser innaugurada el dia 7 de novembre de 2018 (vegeu notícia del 16/11/2017), i ara us convidem a visitar Fritz Haber: cara i creu d'un Premi Nobel en el seu format virtual.

El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.

L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX.

El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques.

Dimecres, 7 de novembre de 2018, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió el centenari de la concessió del premi Nobel al controvertit químic alemany Fritz Haber. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, el Dr. Joaquin Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC a Madrid, va dictar la conferència Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química,  Sra. Isabel Parés.

El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial. L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. Però el mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 l'exposició que s'acaba d'inaugurar i que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano, així com la presentació del Dr. Pérez Pariente.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

El proper dimecres, 7 de novembre a les 12h, s’inaugura la catorzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Fritz Haber: Cara i creu d'un Premi Nobel.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència "Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo" a càrrec del Dr. Joaquín Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC en Madrid.

El químic alemany Fritz Haber(1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.

L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques. Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.