El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista d'origen italià va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona  que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

El cap de setmana del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, va tenir lloc el Festival Solidarity Park 2022.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després de l'enfonsament, s’ha inaugurat un monument, obra de l’escultor Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

A la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT, i Ramon Naya del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet. Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: "Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya, Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre de la històriadora Sònia Garangou Les aigües de l’oblit que ja podeu trobar a la biblioteca gràcies a la donació que la seva autora i bona amiga ens ha fet.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!

El passat 10 de juny es va celebrar, a la Universitat Politècnica de València (UPV),  la XIX Jornada Expania, la reunió anual del grup d'usuaris dels productes d'ExLibris, l'empresa del sistema de gestió bibliotecària de les biblioteques del CSUC i per tant de la nostra eina de descobriment Cercabib.

El CRAI va participar-hi amb la ponència RDA en Alma: La experiencia del CCUC, a càrrec de Rosa Fabeiro (Unitat de Procés Tècnic del CRAI) i Joana Roig (CSUC).

A la ponència s'explica l'experiència de les institucions del CSUC sobre les opcions de configuració a Alma i l'eina de descobriment Primo, per explotar les dades catalogades amb la normativa catalogràfica RDA. Les ponents també van parlar de les eines que ofereix Alma per facilitar el treball dels catalogadors i van fer una anàlisi dels punts forts i millores possibles.

Podeu consultar la presentació al Dipòsit Digital de la UB.

Aquest any el Día das Letras Galegas s’ha dedicat al poeta i advocat Florencio Delgado Gurriarán. El mes de maig vam realitzar una exposició virtual que fa un recorregut per la seva vida i obra, i del 13 de juny al 29 de juliol de 2022 podreu gaudir d’una exposició física al CRAI Biblioteca de Lletres dedicada a la seva persona i a la d’altres intel·lectuals gallecs que van viure a l’exili.

Florencio Delgado Gurriarán (Córgomo de Valdeorras, 1903 – Fair Oaks, California, EUA, 1987) és una figura per la qual passa gran part de la història del galleguisme del segle XX. Va estar present a la fundació del Partido Galeguista i es va aproximar al Seminario de Estudos Galegos, al voltant del qual es va conformar el grup Nós (Castelao, Otero Pedrayo, Vicente Risco…).

Del període de la Guerra Civil coneixem els seus primers poemes amb un to combatiu, publicats a Nueva Galicia, al moment que participava del conflicte pel bàndol republicà. Va poder fugir el 1939 cap a Mèxic, on va instal·lar-se i convertir-se en una de les figures més importants de l’exili gallec. Allà va fundar, amb Luís Soto i Carlos Velo, la revista Vieiros (1959-1968), al si del Padroado da Cultura Galega de México del que també participar en la seva fundació, així com altres (A nosa xente, Ateneo de Galicia) als quals va participar activament, com al programa de ràdio Hora de Galicia. Va ser assidu col·laborador a publicacions gallegues a l’exili.

La seva obra poètica comença abans del malson del feixisme amb Bebedeira (1934), on s’obre l’univers poètic de Florencio Delgado Gurriarán, molt arrelat a la seva terra de Valdeorras i la vivència bàquica de la seva comunitat. Però no serà fins a l’any 1963 quan torni a publicar, sota el títol de Galicia infinda un recull de poemes que uneixen la seva terra natal amb Mèxic, explorant la nostàlgia de la pàtria, sense fugir del to de denúncia social, continuant amb Cantarena (1981) i O soño do guieiro (1986), que fa un repàs per la seva trajectòria vital, amb poemes compromesos amb la cultura i la llengua gallegues.

No us la perdeu!

El vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona, obre una convocatòria per a la concessió d'ajuts per publicar les revistes científiques de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és el de donar suport a la seva professionalització i internacionalització i per afavorir que tinguin més visibilitat i augmenti l’impacte dels articles que s’hi publiquen.

Les sol·licituds de participació s’han de formalitzar emplenant un formulari en línia i presentant les respostes del formulari via instància genèrica a la seu electrònica de la Universitat de Barcelona.

El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el dia 1 de juliol de 2022.

Aquestes sol·licituds seran avaluades pel Comitè Editorial de Revistes Científiques (CERC), creat amb l’aprovació de la Normativa de les revistes científiques de la Universitat de Barcelona.

Trobareu més informació i les revistes reconegudes fins ara al web del CRAI > Gestió i edició de revistes científiques > Convocatòries de reconeixement.

El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a l'abast dels investigadors i de tota la societat una nova versió digital del Fons Grewe d’alimentació i gastronomia.

Aquest projecte de millora ha permès perfeccionar la qualitat de les imatges facilitant la consulta en línia i contribuint a la seva conservació permanent. S’ha aprofitat el canvi per crear una col·lecció digital específica per a aquest fons a la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi), unificant el llegat Grewe que inicialment havia quedat dividit entre el fons antic conservat a la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i el fons especialitzat en gastronomia i estudis de l’alimentació, al BiPaDi. A més a més, aquesta reorganització documental ha permès revisar i alleugerir el contingut de la col·lecció “Gastronomia i cuina” simplificant la tasca d’identificació de les obres.

Potser cal fer també un breu resum històric d'aquest fons per als que encara no el coneixen. Rudolf Grewe va ser un distingit expert en gastronomia i estudis de l'alimentació, autor de l'edició del Llibre de Sent Soví per a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”. L'any 1997, la Universitat de Barcelona va rebre en donació gran part de la seva biblioteca personal formada per més de 100 libres antics, del segle XVI fins al 1820, conservats al CRAI Biblioteca de Fons Antic i més de 700 llibres moderns conservats al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació - Campus Torribera.

Al llarg d'aquests 25 anys el Fons ha viscut molts successos, ha estat catalogat, restaurat, prestat, digitalitzat i difós. També s'ha anat adaptant a noves eines d'accés i a millorades tècniques de difusió i de preservació. Aquest darrer canvi n'és un clar exemple i segurament no serà l’últim. Són incomptables els detalls tècnics i descriptius que s’han hagut de tenir en compte, però ha valgut la pena l'esforç davant del resultat obtingut.

L’Esbart Verdaguer, el fons del qual fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2021 per Albert Roqué, fou una entitat artística fundada el 1945 per Josep Benet i Morell (Cervera 14 d’abril de 1920 – Sant Cugat del Vallès març de 2008) i Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 – La Garriga, 19 de desembre del 2017) dedicada a la recuperació i difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya, i els Països Catalans en general, mitjançant l’espectacle. Com que no es podia cantar ni escriure en català, es va ballar en català.

Començà amb el nom Institució Folklòrica Verdaguer l’any 1945 a Barcelona, per a convertir-se en Esbart Verdaguer el 1947, any en què fou registrat com a entitat pública. El 18 d’abril de 1948 es feu la presentació oficial al Palau de la Música Catalana. Des de la seva arrancada l’any 1947, l’Esbart Verdaguer es va saber envoltar de personalitats vinculades al mon de la dansa, el teatre, l’art, la música i la política. Catalunya vivia moments de repressió on les activitats de cultura catalana estaven censurades i les entitats que en podien fer havien d’estar totalment controlades pel règim franquista. Moltes manifestacions públiques com ballades de sardanes, ballets, etc. acabaven amb persecucions pels carrers per part de la policia a cavall i a cop de porra.
 

El Fons Esbart Verdaguer consta fonamentalment de correspondència generada i rebuda per aquesta entitat artística entre els anys 1949 i 1967. Tot i que el nivell de descripció no és la unitat documental, la correspondència està classificada en dos grans  apartats:

1. En funció de qui la rebia o enviava:
   • correspondència personal amb personalitats de la cultura, l’art i la música, intel·lectuals, polítics, mecenes, etc., com per exemple Manuel Blasi, Ferran Valls i Taverner, Josep Vallverdú i Falcó, Aureli M. Escarré (Abad de Montserrat) i un llarg etcètera.
   • amb entitats diverses: corals, esbarts, orfeons, teatres, mitjans de comunicació, parròquies, sales de concerts, editorials. i un llarg etcètera. Per citar-ne alguna: Agrupación Cultural Folklórica de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música, Orfeó Català, Obra del Ballet Popular, Ràdio Barcelona o La Vanguàrdia.
   • amb institucions: ajuntaments, governs civils, església, o capitanies generals. Aquesta correspondència sempre està relacionada amb les autoritzacions oficials que havia de sol·licitar l’Esbart Verdaguer per a realitzar les seves actuacions arreu del país.
2. Entre els diversos components de l’Esbart (correspondència interna):
   • membres dels òrgans de direcció, administratius i de gestió: presidència, regidoria, junta directiva, etc.
   • socis: comunicats, altes i baixes, reclamacions de quotes, nomenaments, etc.
   • dansaires: convocatòries, altes i baixes, sol·licituds de permisos per absentar-se d’alguna actuació, etc.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                            El fons consta també de documentació interna de l’Esbart (formularis de sol·licitud d’ingrés, actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, documentació economicofinancera, etc.), programes de mà (manuscrits i impresos), fulls volants relatius a l’Esbart o a altres entitats folklòriques, làmines originals d’Alexandre Cirici i Pellicer i de Jaume Picas i Guiu, retalls de premsa i textos sobre folklore.

El fons Esbart Verdaguer abasta cronològicament des de l’any 1948 fins al 1967 i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La Biblioteca de Catalunya conserva un fons Esbart Verdaguer, donatiu del 2008 de la família Robert de Lanuza.