SIDBRINT

Quan s’inicia un projecte de recuperació de la memòria històrica, com és el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, es tenen clars una sèrie d’objectius a complir, però la realitat sempre sorprèn.

Fa uns mesos, un bufet d’advocats de Madrid va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la petició de documentació que justifiqués la presència a Espanya durant la Guerra Civil del brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.

Aquest bufet està especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil i s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola.

A la seva pàgina web es pot trobar informació sobre la Llei de Memòria Democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença.

Entre els 5 títols que conté la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, es fa menció a la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades, i a l’article 33 es concedeix la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents. Això suposa un reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.

La finalitat de la petició era obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu: la seva neta. Els advocats havien trobat la fitxa del brigadista a la base de dades de SIDBRINT i per això van contactar amb el CRAI Biblioteca.

Es va subministrar tota la informació necessària per endegar el procés, enviant-los còpies digitals d’articles sobre els voluntaris iugoslaus i diversa documentació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI.

I, en aquests moments, ja es compta amb dos casos més: fa pocs dies es va enviar documentació acreditativa al net d’un brigadista anglo-egipci i actualment s'està tramitant la informació necessària per a la família d'un brigadista nord-americà.

A l’equip de SIDBRINT els complau poder aportar la documentació que acredita que una persona va combatre a les Brigades Internacional. És una bona manera d’agrair a tots els voluntaris internacionals, a través dels seus familiars en aquest cas, que vinguessin a lluitar contra el feixisme!

El passat mes d'octubre, Harry Owens, sindicalista i activista social irlandès va fer donació pel fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República d’una col·lecció de més de dues-centes entrevistes amb brigadistes internacionals que va fer ell mateix, ja fa uns quants anys.

A l’acte de donació que va tenir lloc al pati del Pavelló de la República, davant de la rèplica del Guernica de Picasso, hi van estar presents, entre d’altres, Eduard Amouroux, president de l’Amical de les Brigades Internacionals, la responsable de la biblioteca Lourdes Prades i els historiadors, especialitzats en Brigades Internacionals i Guerra Civil Espanyola, Alan Warren i Clàudia Honefeld.

També hi va assistir Andy Ottlett, net del brigadista internacional Dave Goodman, un dels milers de voluntaris anglesos que van lluitar amb l’exèrcit de la República i que va ser capturat a Calaceit l’any 1938 i internat a la presó de San Pedro de Cardeña a Burgos. Si voleu saber més sobre aquest brigadista podeu consultar la seva fitxa a la base de dades de SIDBRINT.

Un cop tot el material donat per Owens hagi estat digitalitzat i inventariat passarà a ser l’Oral Archive Harry Owens F.I.B.I. (Friends of the International Brigades Ireland) i els documents s’integraran al fons d’arxiu i estarà disponible per als investigadors que desitgin fer recerca.

Us anirem informant!

El passat dia 30 de juny es va presentar el llibre Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua: Multilingüismo y pedagogías en las brigadas internacionales a la 38a edició de la Feria del Libro de Cádiz.

El servei de publicacions de la Universidad de Cádiz ha editat aquesta obra de Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal de SIDBRINT, i de Ramon Naya, membre de l’equip del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet i investigador de SIDBRINT. El llibre ha estat prologat per  Sebastiaan Faber professor d’Estudis Hispànics de l’Oberlin College dels Estats Units i per Antonio Selva Iniesta codirector del CEDOBI Centro de Estudios y Documentación de la Brigadas Internacionales.

Es tracta del número quatre de la col·lecció Faro de la Memoria que promou la difusió d’estudis que suposin un avenç en el coneixement de la Memòria Històrica i de la Història Social a les àrees relacionades amb les Ciències Socials i les Humanitats.

L’any 1937, uns 35.000 joves procedents de diferents punts del món van acudir de manera voluntària a Espanya, per a formar part de les Brigades Internacionals, contra el feixisme que s’anava estenent per Europa. Ja en aquell temps, els diaris locals van parlar del concepte “Babel de la Manxa” però a diferència del que va passar amb la ciutat del relat bíblic, on afrontar un desafiament va acabar en la manca d’entesa, les Brigades Internacionals van tenir com a punt de partida un esforç per superar les barreres idiomàtiques per poder assumir un repte comú.

Ramon Naya i Lourdes Prades han indagat en fonts documentals primàries: premsa de l’època, documents d’arxiu i en escrits de memòries dels mateixos voluntaris, per donar forma a aquest llibre, ple d’anècdotes, records i vivències i que analitza diferents aspectes relacionats amb la comunicació i les Brigades Internacionals: des de com s’organitzaren en la lluita contra l’analfabetisme a la creació d’escoles i mètodes de formació, la relació amb la població civil o el paper de la premsa i la ràdio.

Des de fa uns quants anys, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat diversos acords de col·laboració amb diferents institucions tant nacionals com internacionals.

Enguany tenen el plaer de comunicar-vos que se n’han signat dos de nous!

Per una banda, amb el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre), entitat que té per objectiu principal recuperar la memòria històrica de la Batalla de l’Ebre, contribuint al coneixement, la difusió dels espais i fets històrics de la Guerra Civil, per tal de fomentar la sensibilització envers la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.

Per tal d’assolir aquests objectius, desenvolupen, entre altres, la relació, la cooperació i l’establiment de vincles amb institucions i entitats de caràcter similar que treballin entorn de la Guerra Civil, així com amb altres institucions i entitats especialitzades que treballin amb els conflictes civils armats i la guerra en general com a fenomen polític, social i cultural a escala global.

I, per altra banda, també s’ha signat un acord amb La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna AICVAS, associació que inicialment estava formada per supervivents voluntaris italians que van participar, a les Brigades Internacionals, a la Guerra Civil Espanyola.

Actualment, formen part de l’associació familiars dels lluitadors i els que comparteixen els seus principis i valors. Ens són membres també altres lluitadors antifeixistes, així com d’historiadors, escriptors, artistes, intel·lectuals i estudiants.

La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna, i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, han establert un acord de col·laboració que inclou entre d’altres els següents punts:

• Intercanvi de publicacions
• Col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre les Brigades Internacionals: amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris italians de la Guerra Civil espanyola.
• Conservació i incorporació al nostre fons documental de la informació rebuda per part de l’AICVAS, sobre els voluntaris italians.
• Difusió a través de les nostres xarxes socials (Instagram, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) de les activitats executades per l’AICVAS, també de forma recíproca.

De segur que aquestes col·laboracions seran beneficioses per ambdues parts!

Els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murcia per a la recuperació de la memòria històrica.

Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals, en concret hi havia quatre hospitals: Hospital Federica Montseny, Hospital Casa Roja, Hospital La Pasionaria, que podeu veure a sota amb el seu aspecte actual i l'Hospital Radio l'edifici del qual ha desaparegut.

Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny, comissariada per Pedro María Egea Bruno.

El dissabte va tenir lloc la taula rodona La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia i comissari de l'exposició fotogràfica.

El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri acull 789 represaliats en 138 fosses.

Com a biblioteca universitària ens complau participar en activitats i actes juntament amb altres entitats de la societat civil que comparteixen l'interès per la història i la seva memòria.

El passat 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris, Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), i bibliotecari del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT. Com sabeu, les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes, per aquest motiu el francès era una de les llengües destacades juntament amb el polonès. Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, Austràlia i  Nova Zelanda, van constituir el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar, però, molts altres idiomes com ara: italià, alemany, castellà, rus, àrab, xinès, mongol, txec, romanès, portuguès, hongarès, danès… una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.