Emmanuelle Charpentier

Emmanuelle Charpentier

11 de desembre de 1968, Juvisy-sur-Orge, Essonne

Emmanuelle Charpentier és una reconeguda microbiòloga i bioquímica experta en processos dels mecanismes subjacents de regulació d'infecció i immunitat en patògens bacterians.

1986-1992. Estudia bioquímica, genètica i microbiologia a la Universitat Pierre i Marie-Curie.

1992-1995  Institut Pasteur

1993-1995 (UPMC). Com a estudiant graduat, estudia els mecanismes moleculars subjacents a la resistència als antibiòtics i la interacció dels bacteris amb el seu entorn durant el procés d’infecció dels hostes.

Treballa com a professor ajudant a la Universitat Pierre i Marie Curie. Obté el títol de doctor a l’Institut Pasteur amb una tesi sobre els mecanismes subjacents a la resistència dels bacteris als antibiòtics i el procés d’infecció, dirigida per P. Courvalin (1995).

1995-1996. Beca post-doctoral a l’Institut Pasteur.

1996-1997. Beca post-doctoral a la Universitat Rockefeller per treballar amb la microbiòloga Elaine Tuomanen.  Investiga com el patogen Streptococcus pneumoniae altera el seu genoma utilitzant elements genètics mòbils i com desenvolupa resistència a la vancomicina.

1997-1999.  Li concedeixen una beca post-doctoral al New York University Langone Medical Center.  Treballa com científic assistent d'investigació al laboratori de Pamela Cowin. Publica un article sobre la regulació del creixement del pèl en ratolins.

1999-2002. Ocupa el càrrec d'investigadora associada al St. Jude Children's Research Hospital, Memphis, i a l'Skirball Institute of Biomolecular Medicine de Nova York .

2002-2009. Regressa a Europa per dirigir el primer grup de recerca independent al Max F. Perutz Laboratories, Department of Microbiology and Genetics, Universitat de Viena, Àustria.

2004. Publica el descobriment d'una molècula d'ARN involucrada en la regulació de la síntesi de factor de virulència en Streptococcus pyogenes. Molecular Microbiology, 2004, 53(5), 1515–152

2009-2013. S’incopora com a professora associada i cap de laboratori al Laboratory for Molecular Infection Medicine Sweden (MIMS), Umeå University, Suècia. Investiga el sistema immunitari del bacteri Streptococcus pyogenes i descobreix un petit tros d’ARN, anomenat tracrRNA, que juga un paper essencial en la funció del sistema immunitari bacterià CRISPR/Cas9, trenca l’ADN del virus i l’inactiva. Nature, 2011, 471(7340), 602–607

2011. Coneix Jennifer Doudna, bioquímica americana experimentada i experta en ARN, en una conferència a Puerto Rico.  Decideixen col·laborar en la recerca del sistema CRISPR-Cas9 atès l’immens potencial que preveuen podria tenir com a eina d'edició genètica programable per a l'enginyeria genètica.

2012. Repliquen in vitro les tisores moleculars CRISPR/Cas9 del bacteri Streptococcus pyogenes i demostren que es poden controlar per tallar qualsevol molècula d'ADN en un lloc predeterminat.  CRISPR/Cas9 esdevé una eina precisa d'edició genètica programable per editar i modificar el genoma de cèl·lules i organismes. Science, 2012, 337(6096), 816–821

2018. Directora fundadora de Max Planck Unit for the Science of Pathogens, Berlín

2020. Rep el Premi Nobel de Química, compartit amb Jennifer Doubna, «pel desenvolupament d’un mètode per editar genoma»