Jennifer Doudna

Jennifer Doudna

Neix el 19 de febrer de 1964 a Washington DC., Estats Units.

Es gradua en Química al Pomona College, Claremont, Califòrnia (1985)

1989. Obté el títol de Doctor en Bioquímica per la Universitat de Harvard amb una tesi, dirigida per Jack W. Szostak, sobre el desenvolupament de nous ribozims, molècules d'ARN que tenen propietats químiques catalítiques com les proteïnes enzimàtiques

1989 – 1991. Obté una beca d’investigació en biologia molecular a l’Hospital General de Massachusetts i una altra en genètica a l’Escola de Medicina de Harvard.

1991-1994. Obté una beca Lucille P. Markey Postdoctoral Scholar en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Colorado Boulder, on treballa al laboratori de Thomas Cech (Premi Nobel de Química 1989) en la cristal·lització i l’estudi de l'estructura tridimensional d'un ribozim (en aquell moment, només es coneixia l'estructura plegada de la molècula d'ARN).

1994 . S’incorpora a la Universitat de Yale. Continua amb la recerca sobre l’estructura dels ribozims.

1996. Confirma que el coneixement de les estructures d'ARN és essencial per entendre la seva funció.

2000 . Aconsegueix tenir el seu propi laboratori a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i, per tant, tenir accés a la font de raigs X de sincrotró al Lawrence Berkeley National Laboratory, que l’ajuda amb els estudis de cristal·lització.de Yale.  És nomenada Professora Henry Ford II de Biofísica Molecular i Bioquímica.

És guardonada amb l’Alan T. Waterman Award de la National Science Foundation per a joves investigadors per la recerca sobre determinació de l’estructura d’un ribozim per cristal·lografia de raigs X i el descobriment de com l'ARN pot actuar com un enzim per catalitzar reaccions bioquímiques específiques

2000-2001. Professora visitant Robert Burns Woodward de Química a la Universitat de Harvard.

2002 . Professora de bioquímica i biologia molecular a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. S’interessa pels sistemes CRISPR-Cas.

2011. Coneix Emmanuelle Charpentier a una conferència a Puerto Rico. Decideixen col·laborar en la recerca del sistema CRISPR-Cas9 atès l’immens potencial que preveuen podria tenir com a eina d'edició genètica programable per a l'enginyeria genètica.

2012. Repliquen in vitro les tisores moleculars CRISPR/Cas9 del bacteri Streptococcus pyogenes i demostren que es poden controlar per tallar qualsevol molècula d'ADN en un lloc predeterminat. CRISPR/Cas9 esdevé una eina precisa d'edició genètica programable per modificar el genoma de cèl·lules i organismes. Science, 2012, 337(6096), 816–821

2020. Rep el Premi Nobel de Química, compartit amb Emmanuelle Charpentier , «pel desenvolupament d’un mètode per editar genoma».

Actualment, és professora de Biologia Molecular i Cel·lular i Química a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on ostenta la Càtedra Li Ka Shing Chancellor en Ciències Biomèdiques i de la Salut, presidenta de l'Innovative Genomics Institute; investigadora de l'Institut Mèdic Howard Hughes i als Instituts Gladstone; i Faculty Scientist de la Divisió de Biociències Físiques del Lawrence Berkeley National Laboratory.