Exposicions

El passat dia 5 d’octubre es va inaugurar a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) - Centre Julio González de la ciutat de València l’exposició Popular que es podrà visitar fins al pròxim mes d'abril de 2024.

Comissariada per l’artista i crític d’art Pedro G. Romero, l’exposició reuneix més de 1500 peces entre gravats, audiovisuals, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, llibres i altra documentació que prové, en la seva gran majoria, dels fons del mateix IVAM.

La mostra es completa amb algunes peces procedents de la col·lecció Michael Jenkins & Javier Romero del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), de l’Archivo Lafuente que forma part dels fons del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, així com de diferents col·leccions privades.

Al dossier de premsa elaborat pels organitzadors ens expliquen què és el concepte Popular:

El popular no és la fama ni el famós. El popular no són els productes de la cultura de masses. El popular no és el pop. El popular no és l’art del poble, ni la identitat del país, ni els símbols de la nació. El popular no és producte del proletariat ni l’artesania de les classes treballadores. El popular no és el folklore. El popular no són els tòpics ni els souvenirs per a turistes. El popular no són les llepolies visuals, les mercaderies de tot a un euro, les regalies de la publicitat. El popular camina entre tot això, per davall de tot això, però és una altra cosa. Popular és una exposició i és una investigació –ensenyar és una forma de coneixement–, que pretén respondre a aquesta pregunta.

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha prestat nombrós material entre el que destaquen obres que formen part de la col·lecció de cartells polítics i històrics del nostre arxiu.

Amb motiu del 25N, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, el CRAI Biblioteca de Belles Arts acull l'exposició itinerant Lliures i sense por.

Es tracta d'una sèrie de 9 plafons pensada com a recurs formatiu per reflexionar sobre què són les violències sexuals, com identificar-les, quines en són les causes, i què es pot fer davant situacions de violència, elaborada per l'Institut Català de les Dones.

Es pot visitar a tot l'espai del CRAI Biblioteca de Belles Arts fins al pròxim 7 de desembre.

L'exposició es complementa amb la mostra bibliogràfica del fons del CRAI Biblioteca Art i violència envers les dones.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica d’enguany Teoria de Debye-Hückel i aplicacions (1923-2023) per commemorar el centenari de la teoria plantejada de Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l'electroquímica fins als plasmes que apareixen a l'astrofísica.

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d'aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

L'exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. La podeu visitar en l’horari habitual a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca durant el curs 2023-24.

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

El passat 6 de novembre, el CRAI Biblioteca de Fons Antic va inaugurar l’exposició "Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857, que es podrà visitar a l’espai expositiu dels CRAI biblioteques de Lletres i de Fons Antic fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres de les 8.30 a les 20 h.

La mostra celebra i dona a conèixer la col·lecció de 54 manuscrits rescatats per Marià Aguiló d’una destrucció segura el 1857. En aquell moment bibliotecari segon de la Provincial i Universitària de Barcelona, el seu afany va permetre que actualment aquest grup de còdexs -entre els més antics de la col·lecció i datats entre els segles X i XV- es custodiïn al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Estem molt contents que la iniciativa parteixi del gairebé homònim TFM (Treball Final de Màster) d’Ariadna Arrufat Fargas, defensat per al Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB) el 2022.

Ella mateixa, amb Margalida Tomàs, biògrafa d’Aguiló, són les comissàries de la mostra, que aspira a un doble objectiu: presentar una selecció representativa dels manuscrits -conscients que encara queda força feina per fer des del punt de vista codicològic-, i explicar la captivadora història del seu salvament, amb un protagonista, Marià Aguiló, no menys fascinant. De fet, aquest projecte és un primer pas per ressaltar la seva figura, cabdal durant els primers temps de la nostra institució.

Com a complement de l’exposició, el 15 de novembre Ariadna Arrufat Fargas n’oferirà una visita guiada a les 18.30 (punt de trobada, el mateix espai expositiu); a continuació, hi haurà una xerrada a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic, entre les 19 i les 20, amb les següents intervencions:

• Ariadna Arrufat Fargas. Els manuscrits recuperats: característiques i incògnites de la col·lecció
• Margalida Tomàs. Retrat (fragmentari) de Marià Aguiló (1825-1897)
• Marina Ruiz Fargas. Apunts sobre la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona durant la dècada dels cinquanta del segle XIX

Més informació en aquest apunt del Blog de Fons Antic.

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta l'exposició L’art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona.

Cada cultura interpreta el significat de la mort segons les seves creences i patrons i la percepció que se’n té està influïda per la naturalitat amb què es produeix.

En aquesta exposició us ofereixen un recorregut per alguns dels cementiris de Barcelona, mitjançant el qual coneixereu el vincle històric entre un gran nombre de personalitats de la medicina catalana i les creacions artístiques d’àmbit fúnebre que les recorden, descobrireu doncs autèntics museus a l’aire lliure.

Comissariada per Ida Carrau i Joan Pujol i coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, compta amb les il·lustracions de l’artista Joan Bueno, documents cedits per l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (provinents de la donació del Sr. Jordi Mirabent Castiel) i per la Biblioteca Funerària de Cementiris de Barcelona així com monografies de l’extens fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

La podreu visitar des del 25 d’octubre fins al 20 de desembre de 2023 al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, carrer Casanova 143, 08036 Barcelona.

L'horari és de dilluns a divendres de 9 a 21 h i l'entrada és lliure.