Exposicions

Seguint amb la recerca i difusió del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic, avui, dijous 21 de setembre, comença l’exposició Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII.

És una mostra compartida amb el Museu Diocesà de Barcelona amb l’objectiu de donar a conèixer la intensitat de la vida musical a Barcelona al segle XVIII des de diferents mirades, passant pels espais privats i públics, i d’índole tant religiosa com laica.

Tot i que els dos recorreguts són complementaris, en ambdues seus —la Casa de la Pia Almoina i el CRAI Biblioteca de Fons Antic— es presenta una cartografia creada pels comissaris, fins aquest moment inèdita, de l’activitat musical a la ciutat comtal.

Com és sabut, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona juga un paper important en la conservació dels fons musicals barcelonins del set-cents, especialment pel que fa als llibrets de villancets i oratoris. Tanmateix, a part d’aquests testimonis, a la mostra es presenten altres àmbits musicals, com l’òpera, les festes o el ball. En algunes vitrines, el material propi es complementa amb reproduccions de documentació externa.

Els comissaris de la mostra han estat Oriol Brugarolas Bonet, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Mercè Gras Casanovas, de l’Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears, i Lluís Bertran, investigador independent i editor científic de l’ICCMU (Instituto Complutense de Ciencias Musicales). La vitrina dedicada als tallers d’impressió dels llibrets musicals ha anat a càrrec del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, Pedro Rueda.

Tant en la selecció de material com en el suport tècnic, el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha tingut un paper rellevant.

L’exposició al Museu Diocesà es podrà visitar fins al 7 de gener de 2024 i la de la UB fins al 3 de novembre. Per a aquesta última hi ha organitzades dues visites guiades a càrrec dels comissaris els dies 4 d'octubre a les 18 h i 18 d’octubre a les 13 h.

També, s’ha programat una conferència a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic a càrrec del comissari Lluís Bertran el dia 11 d’octubre a les 18 h.

Podeu ampliar la informació amb la notícia del Blog de Fons Antic.

Les BigTech o "grans tecnològiques" són cinc empreses nord-americanes que són considerades les més grans, influents i poderoses en el món de la tecnologia i els negocis. El terme inclou les empreses Google, Amazon, Facebook (avui Meta), Apple i Microsoft.

Al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa pensen que és el moment de presentar aquesta exposició bibliogràfica, pel seu lideratge i domini al sector tecnològic, comerç electrònic, dispositius mòbils, motors de cerca, xarxes socials i serveis al núvol, així com la controvèrsia que generen per la seva influència en l’economia global, la societat la cultura i la vida quotidiana i la nostra privacitat.

Podeu visitar l’exposició física al vestíbul de la CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa - Recerca fins a finals de desembre del 2023 i la mostra virtual al web del CRAI >> Exposicions virtuals >> Economia i Empresa> > Bigtech: Les grans empreses tecnològiques.

Des del passat dia 29 de juny de 2023 es pot visitar al Pavillon Populaire de Montpellier, a França, l’exposició Antoni Campañà. Icônes Cachées. Les images méconnues de la guerre d’Espagne (1936-1939) que  reuneix les fotografies més importants realitzades pel fotògraf català durant la Guerra Civil espanyola.

Els comissaris de la mostra Arnau Gonzàlez i Villalta, Plàcid Garcia-Planas Marcet i Toni Monné Campañà han classificat temàticament en grans blocs una bona selecció de les imatges més importants de la producció de Campañà.

Una part de l’obra d’Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) va romandre oculta i inèdita durant molts anys fins que, l’any 2018, la seva família va descobrir la ja famosa “capsa vermella” amb 5.000 fotografies que va fer durant els anys de la guerra civil i que ell mateix havia amagat. La qualitat artística de les imatges i el fet que eren un testimoni rellevant d’aquest període històric, van suposar una aportació molt destacada al patrimoni fotogràfic del país. Tres anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya les va mostrar a l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà i posteriorment en va incorporar una part a la seva exposició permanent.

Precisament, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut identificar qui era la miliciana anarquista d’una de les fotografies més icòniques de Campañà que fou trobada també dins la capsa vermella plena de negatius inèdits. Es tracta d’Anita Garbin, que es va exiliar l’any 1939 a Béziers, població del sud de França, i no va voler tornar mai a l’estat espanyol, ni va saber que la seva imatge va esdevenir tan popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit les reproduccions de diverses imatges dels llibres:

• España un libro de imagenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas editat a Barcelona en múltiples idiomes per l’Oficina d’Informació Exterior de la CNT i FAI, possiblement l’any 1938 en plena guerra civil:
• 19 de julio 1936 España editat també a Barcelona, possiblement l’any 1936 per les Oficines de Propaganda de la CNT i FAI

Podeu visitar l'exposició fins al 24 de setembre.

Sabeu quina és la magnitud del malbaratament d'aliments al món?

Per tenir-ne una idea un parell de dades: entre el 30% i el 40% dels aliments produïts al món es llencen i a Europa el malbaratament es quantifica en uns 165 kg de menjar per persona i any.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, definits per les Nacions Unides i als quals la Universitat de Barcelona s'hi adhereix, ens insten a reduir aquest malbaratament a la meitat pel 2030.

Fins al mes de setembre podreu trobar al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge l'exposició Menja't el malbaratament. Aquesta mostra té la voluntat d'acostar a l'alumnat i a tots els membres de la comunitat UB la importància de ser conscients del malbaratament alimentari, conèixer quines en són les causes i com podem fer-hi front.

L'exposició, que ha anat itinerant per diverses facultats i espais de la universitat, parteix d'una iniciativa d'aprenentatge servei sorgida de l'assignatura de Desenvolupament Sostenible del Grau en Ciències Ambientals de la UB amb la col·laboració de la Plataforma Aprofitem els Aliments i la Fundació Espigoladors.

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha organitzat l’exposició L'argumentació del conflicte: al·legacions jurídiques catalanes (segles XVI-XIX), comissariada per Josep Capdeferro de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Les al·legacions jurídiques eren els textos on els advocats defensaven els arguments dels seus clients, tot esdevenint fonts d’indubtable valor per a la història social i econòmica i, més especialment, per a la història local.

L’exposició - on a més del comissari hi han participat diferents especialistes - es podrà visitar a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i Fons Antic des del dia 6 de juny fins al 21 de juliol.

A més de dues visites guiades a càrrec del comissari, també s’han organitzat dos seminaris: Les al·legacions jurídiques sobre conflictes familiars i successoris, una mina d'arbres genealògics i Les al·legacions jurídiques, un tresor bibliogràfic al servei de la recerca, els dies 5 i 10 de juliol respectivament.

Tant l’exposició com les activitats paral·leles tanquen el conveni signat el mes de febrer de l’any passat entre la Universitat de Barcelona i l’ICAB (Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona) per tal de promoure la descripció, coneixement i investigació de les col·leccions d’al·legacions jurídiques d’ambdues institucions.

Consulteu tota la informació al Blog de Fons Antic.

Del 18 de maig al 29 de juny de 2023, al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet es pot visitar l'exposició COSSOS NUS!? en llibres per a infants, amb la selecció de llibres que ha realitzat la professora Emma Bosch i els estudiants de la Menció en Biblioteques Escolars (curs 2022-2023) de la Universitat de Barcelona per a la secció Llibres que parlen de... cossos nus del número 97 de la revista Faristol, editada per l'IbbyCat.

Aquesta petita selecció de vint-i-dos llibres forma part del projecte Cossos nus a l’escola on s’analitzen les representacions de la nuesa en produccions per a infants, que es va iniciar en l’assignatura Lectura de la imatge i que està previst que finalitzi el curs vinent.

A l’exposició es poden consultar llibres de coneixements i de ficció per a infants molt recomanables perquè mostren gran diversitat de cossos i la nuesa és tractada amb naturalitat.

També hi ha llibres en què, pels temes tractats, les persones haurien d'estar despullades però apareixen amb roba interior o si estan nues, l'enquadrament, la postura, o algun objecte col·locat estratègicament amaga els genitals.

Fins al dia 26 de maig el CRAI Biblioteca de Campus Bellvitge mostrarà als seus espais l’exposició Dones de Ciència, elaborada per l’Institut Català de les Dones.

Es tracta d’una exposició consistent en 13 panells informatius que reten homenatge a les dones que van haver de lluitar, no només per elles, sinó també per obrir el camí de la integració al món científic a altres dones. Fer-les presents mitjançant una exposició en un espai del Campus Bellvitge és una manera de fer palès el merescut reconeixement que mereixen.

A l’exposició s'hi troben representades les següents científiques:

• Juliana Morell, física (1954)
• Maria Elena Maseras Ribera, metgessa (1853)
• Dolors Aleu i Riera, metgessa (1857)
• Manuela Solís i Claràs, ginecòloga (1862)
• Montserrat Garriga Cabrero, botànica (1865)
• Margarita Comas Camps, naturalista (1892)
• Àngels Ferrer i Sensat, naturalista (1904)
• Maria Capdevila d’Oriola, matemàtica (1905)
• Adela Simó Pera, infermera (1919)
• Margarita Brender Rubira, arquitecta (1919)
• Maria Lluïsa Canut Ruiz, ciències físiques (1924)
• Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga (1940)

Els panells de l’exposició es troben disponibles a la planta superior del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge que es poden visitar lliurement.

El CRAI Biblioteca de Biologia dedica la seva nova exposició bibliogràfica al canvi climàtic i les seves conseqüències.

La mostra, que vol servir per conscienciar sobre la crisi climàtica i les implicacions de l’avenç d’aquesta sobre la vida a la Terra, s’estructura en tres blocs diferenciats.

El primer d’ells recull llibres provinents del fons del CRAI Biblioteca que tracten de forma específica alguna de les quatre conseqüències del canvi climàtic que s’han triat per a il·lustrar els efectes devastadors que aquest pot tenir en un futur: increment de la intensitat i freqüència de les sequeres, augment del nivell del mar, augment del risc de desastres naturals o fenòmens climàtics extrems i pèrdua de biodiversitat.

El segon bloc, per la seva banda, recull llibres generals - tant tècnics com divulgatius - sobre el canvi climàtic i les seves causes.

Finalment, en el tercer bloc es reprenen les quatre conseqüències esmentades anteriorment per mitjà de l’exposició de diversos articles científics de recent publicació que específicament investiguen sobre aquestes.

La mostra es pot visitar fins al 28 de juliol a l'espai expositiu de l'entrada del CRAI biblioteca i pròximament se’n publicarà també una versió en línia.

Actualment s'estima que la indústria de la moda és una de les més grans del món, amb un valor de més de 2,2 bilions d’euros, i que dona treball a més de 60 milions de persones.

La 080 Barcelona Fashion Week és un esdeveniment clau en el calendari de la moda internacional. És per això que al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa han preparat l'exposició, en format físic i virtual, La moda: una gran empresa on mostren com la forma de vestir ha esdevingut una gran empresa global amb una enorme influència en la cultura, l'economia i la societat en general.

En definitiva, és una oportunitat per descobrir i reflexionar sobre la importància i l'impacte de la moda en l’actualitat.

A banda de la versió virtual, podeu visitar la mostra física al vestíbul del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa fins el juny.

L’any 1983 es fundà la Societat Catalana d’Arqueologia amb la voluntat de modernitzar i de suplir les mancances que hi havia en l’arqueologia catalana.

L’ànima d’aquesta fundació fou el seu primer president Josep Barberà i Farràs.

L’exposició Societat Catalana d’Arqueologia: 40 anys! commemora no només aquest fet, sinó la trajectòria d’una associació sense afany de lucre i independent oberta a tothom, dedicada a difondre, defensar i promocionar els coneixements en arqueologia.

En l’exposició es reflecteixen les nombroses activitats fetes així com les publicacions que al llarg de quaranta anys s’han dut a terme i que es poden consultar al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Podeu accedir a aquestes publicacions via Cercabib.

L’exposició es podrà visitar dins de l'horari d'obertura del CRAI Biblioteca del 28 d’abril al 28 de maig.