Fons patrimonials

Els dies 14 i 15 de març, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI i el CRAI Biblioteca de Fons Antic van participar en les IV Jornades de Gestió del Patrimoni Bibliogràfic, organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN i la Universidad de Sevilla. Una trobada bianual dirigida a la gestió de les biblioteques patrimonials, des de diferents punts de vista.

En aquesta edició es van presentar una quarantena de ponències, així com tres conferències i una taula rodona, en un extens programa i amb l’assistència de molts professionals de l’àmbit de les biblioteques patrimonials.

Des de la Unitat de Procés Tècnic, Roberta Boscaro va presentar la ponència titulada El proceso de digitalización y las iniciativas de ciencia ciudadana en el CRAI de la Universidad de Barcelona, on va ressaltar el compromís del CRAI per promoure la digitalització del patrimoni documental de la Universitat a través del Centre de Digitalització (CEDI) així com la participació ciutadana als diferents projectes que lidera. Amb aquesta finalitat i per començar, es van exposar els objectius de la digitalització i les funcions de les persones implicades en aquest procés.

Tot seguit es va presentar el projecte Transcriu-me! en el qual hi participa el CRAI, dirigit pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i exemple de ciència ciutadana.

Pel que fa al CRAI Biblioteca de Fons Antic, es van presentar les següents comunicacions:

• ¡Vanidad de vanidades! Apostando por la perspectiva de género en el fondo antiguo: un camino de éxito, por ahora, a càrrec de Gemma Caballer. Es va fer un recorregut pels diferents projectes que s’han portat a terme per tal de fer visibles les dones presents en el fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Entre altres, les jornades i exposició El fons antic amb perspectiva de gènere, el catàleg de propostes de TFG i TFM amb aquest punt de vista específic i l'EXPO-MOOC. Aprenentatge TIC del fons de Reserva de la UB en perspectiva de gènere.
• Digitalización en el CRAI de la UB. Flujo de trabajo. El caso concreto de los volúmenes facticios y los manuscritos misceláneos, a càrrec de Neus Verger. Després d’una breu introducció al procés de digitalització al CRAI, es va detallar el tractament al catàleg i a BiPaDi d’aquestes dues tipologies documentals establert juntament amb el CEDI i la Unitat de Procés Tècnic.
• Las encuadernaciones nos importan: hacia una descripción catalográfica suficiente y normalitzada, a càrrec de Núria Cangòs i Marina Ruiz. Es va tractar de la necessitat de crear una proposta de descripció estandarditzada de les enquadernacions en l'àmbit del catàleg, a la vegada que va ser presentat el model descriptiu de la tipologia predominant al CRAI Fons Antic, les anomenades en anglès laced-case.

A més a més, la conferència inaugural i la taula rodona Humanidades Digitales e Inteligencia Artificial van permetre percebre una mica millor el futur que ens espera amb la implementació de la IA en el món de les biblioteques patrimonials.

La informació relativa al Fons Alberto del Castillo Yurrita ja es troba disponible a la pàgina Fons d'arxiu: fons personals i institucionals i a la pàgina del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del web del CRAI, al portal de Patrimoni bibliogràfic i documental del Cercabib i està ubicat físicament al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

La creació i difusió d'aquest fons té com a objectiu reconèixer la figura d’Alberto del Castillo Yurrita (1899-1976) com a membre destacat de la Universitat de Barcelona (on va estudiar i fou nomenat catedràtic el 1933) i, alhora, facilitar la localització i l’accés a documentació professional (entre els anys 1920-1977) on s’inclouen els seus anys com a catedràtic d’Història Universal Antiga i Mitjana de la Universitat de Barcelona.

La major part de la documentació conservada pertany a l'àmbit de l'arqueologia, destacant els manuscrits i les notes de treball de les seves publicacions.

Especialment notables són les fitxes de peces arqueològiques, que estan categoritzades segons vasos campaniformes, bols, cassoles, plats i altres objectes, provinents de diversos indrets de la península Ibèrica i Europa.

Aquest fons també revela la faceta periodística del catedràtic Alberto del Castillo, amb una petita col·lecció dels seus articles publicats en diaris com el Diario de Barcelona.

Us presentem un recull d’imatges del Fons Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona que pertanyen a l‘arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

El fons de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona és un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. El seu magnífic fons documental està format per uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l’arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l’any 1982 i, juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució, va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994.

Avui la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Recerca, on s’acabà redirigint donada la seva temàtica. Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

L’accés al conjunt d’aquesta informació es pot fer a través de la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, apartat de col·leccions especials. Allà hi trobareu el Fons Casa d’Amèrica de Barcelona.

Volem agrair a Jordi Chico Pérez, estudiant de pràctiques del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la feina feta!

Us convidem a descobrir la riquesa d’aquest fons amb un petit tast de les seves imatges.

Es presenta el primer número de la col·lecció Consonantia, dedicada al fons patrimonial bibliogràfic musical de la Universitat de Barcelona.

El volum que enceta la col·lecció, provinent del fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic, porta per títol Tomás Vicente Tosca y la renovación musical en el siglo XVIII i inclou l'edició facsímil del Tratado de la música especulativa y práctica del segon volum de l'obra de Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Compendio mathemático, en la seva tercera edició. L'obra va precedida d'una introducció a la col·lecció Consonantia i dos estudis dels musicòlegs Paulino Capdepón Verdí i Antonio Ezquerro.

La presentació tindrà lloc a la Sala Ramon i Cajal de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona el dia 21 de novembre a les 18 hores. Comptarem amb la participació del vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, Agustí Alcoberro, i de la directora del CRAI, Judit Casals. També hi haurà una ponència a càrrec de l’autor del segon estudi crític, Antonio Ezquerro.

Podeu ampliar la informació sobre Consonantia al Blog de Fons Antic.

Judit Casals, Directora del CRAI de la UB, juntament amb Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic, han parlat del fons patrimonial del CRAI en el marc dels Diàlegs del Museu Virtual de la UB.

Amb Les col·leccions del CRAI Biblioteca de Fons Antic i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el Museu Virtual enceta una sèrie dedicada a conèixer les col·leccions del patrimoni cultural de la UB a través d’un diàleg entre les persones responsables de la seva cura, custòdia i gestió.

Vegeu el vídeo complet i el relat de dues experiències viscudes al voltant de les importants col·leccions patrimonials hostatjades en aquests dos CRAI Biblioteca:

L'alumna Anna Sospedra, del màster d'Història Contemporània i Món Actual de la UB, explica la seva experiència de fer les pràctiques amb el fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Àngels Alorda, alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la UB, parla de l'ample ventall de possibilitats de recerca que ofereix el fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Fa uns quants mesos que els fons de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona.

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digital del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC). Les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República són les següents:

• Adhesius del Pavelló de la República
• Banderins del Pavelló de la República
• Cartells del Pavelló de la República
• Discs de vinil. Cançons i discursos polítics
• Mapes i plànols del Pavelló de la República
• Paper moneda del Pavelló de la República
• Pegaso: memòria obrera
• Segells del Pavelló de la República

Cal destacar també el fons cartogràfic que forma part de la Cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de Plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona. 

Per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar al Dipòsit Digital de la UB, des de la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Catàleg del CRAI de la UB des del Cercabib.

I, per acabar, volem recordar l’existència del Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una eina de gran utilitat que permet agilitzar la gestió de la digitalització dels fons documentals i al mateix temps posar-los a disposició de tothom.