Exposició virtual: Llatí i Grec a la Secundària del Franquisme (1938-1975) | Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació

Inici

La present exposició se centra en el material de text de les assignatures de Llatí i de Grec emprat en els cursos de Batxillerat del Franquisme (1938-1975), a partir del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona. En aquest sentit, s'examinen les tres lleis (de 1938, 1953 i 1970) que van establir el marc legal dels ensenyaments de Secundària. Seguidament, es presenten diverses categories de material docent: llibres de text, gramàtiques, quaderns d'exercicis, antologies de textos i diccionaris. Es pren en consideració també la producció d'alguns autors, en la major part dels casos, professors d'Institut d'Ensenyament Secundari, vinculats a Catalunya: Francisco Santos Coco, Joan Llauró, Bartomeu Bosch Sansó, Javier de Echave-Sustaeta, Ramon Roca-Puig, Josep Vergés, Pere Pericay, i, especialment, Eduard Valentí i Fiol i Jaume Berenguer Amenós.
A la part final també ha trobat lloc el relat d'altres experiències didàctiques, ja sigui per la diferència en el mètode adoptat, com la preferència per el mètode oral dels claretians, ja sigui per la diversitat geogràfica, com les experiències renovadores que es van dur a terme al Regne Unit des de la fi dels anys 60, ja sigui per l´ús del català.

1. LES LLEIS FRANQUISTES D'EDUCACIÓ

Com a marc normatiu fonamental del sistema educatiu espanyol, la Llei Moyano de 1857 no fou derogada completament fins Ley General de Educación de 1970. Tanmateix, el franquisme introduí modificacions importants a aquesta llei per mitjà de tres grans lleis reguladores de l’ensenyament secundari i diversos decrets que regulaven qüestions com els plans de Batxillerat, l’Examen d’Estat o els exàmens d’ingrés a la universitat.

Durant el període franquista, l’ensenyament secundari –per simplificar, el Batxillerat– va ser regulat per tres lleis:

la Llei de Reforma de l’Ensenyament Mitjà (1938), obra del ministre Pedro Sainz Rodríguez.
- La primera llei franquista sobre educació fou la Ley de Reforma de la Enseñanza Media, promulgada en plena Guerra Civil (1938). La llei donava molta importància al llatí i al grec, com reconeixia el preàmbul ressaltant: «el poder formativo inigualado del estudio metódico de las lenguas clásicas; el desarrollo lógico y conceptual extraordinario que producen su análisis y comprensión en las inteligencias juveniles dotándolas de una potencialidad fecundísima para todos los órdenes del saber; el procurar esta formación, camino seguro para la vuelta a la valorización del Ser auténtico de España».
la Llei sobre l’ordenació de l’Ensenyament Mitjà (1953), sota el ministre Joaquín Ruiz Giménez, complementada pel Pla de Batxillerat de 1957.
- La Ley sobre la Ordenación de la Enseñanza Media (1953) va ser completada pel Plan de Bachillerato de 1957 i per la Ley 16/1967 sobre unificación del primer ciclo de la Enseñanza Media. En aquesta etapa el batxillerat va quedar estructurat en quatre cursos de batxillerat elemental i dos de batxillerat superior, aquest darrer dividit en dues branques: Ciències i Lletres, amb el llatí i el grec relegats a aquesta darrera branca. Com es pot veure en l’esquema, la distribució horària variava molt segons els cursos.
la Llei General d’Educació (1970), impulsada pel ministre José Luis Villar Palasí.
- La Ley General de Educación (1970) va reduir el Llatí a 3 cursos (dos de BUP i un de COU) i el Grec a 2 (3r de BUP i COU). A 2n de BUP el Llatí era obligatori per a tots els estudiants de Batxillerat (4 h) mentre que el segon i tercer cursos de Llatí, com també els dos de Grec, quedaven reservats als estudiants de Lletres.

La presència del Llatí i del Grec, molt important en la primera llei, va disminuir amb el pas del temps: de 7 anys de Llatí es va passar a 3; els 4 anys de Grec van quedar reduïts a 2.

La LOMLOE actual manté una estructura similar, amb tres anys de Llatí (4t d’ESO i 1r i 2n de BAT) i dos de Grec (1r i 2n de BAT). Tanmateix, com és sabut, no tots els centres ofereixen Grec ni Llatí de 4t, i en cap cas cap d’aquestes matèries és obligatòria per a tots els estudiants.

1.1. El Pla de Batxillerat de 1938

La Ley de Reforma de la Enseñanza Media de 1938 va marcar una profunda reforma del batxillerat. Obra del ministre Pedro Sainz Rodríguez (1897-1986), tenia com a objectiu reforçar els valors patriòtics, religiosos i tradicionals i també assegurar que l’ensenyament mitjà formés les elits de l’Espanya del «Nuevo Estado». S’hi preveia un batxillerat clàssic i cíclic amb un ‘Examen d’Estat’, al final del cicle, molt exigent. Pel que fa als estudis clàssics, es preveien set cursos de Llatí (dels 10 als 16 anys) i quatre cursos de Grec (dels 13 als 16 anys). La programació didàctica i el material docent s’adaptava als «cuestionarios» que el Ministeri d’Educació Nacional publicava regularment.


^{Cuestionarios para los estudios del Bachillerato} ^{(Plan de 1938). Barcelona: Bosch, 1939.}	^{Cuestionarios para los estudios del Bachillerato} ^{(Plan de 1938). Barcelona: Bosch, 1939.}	^{Ángel Pariente.}^{Gramática latina. Primer curso}^{. 6a ed.} ^{Madrid: Gráfica Literaria Francisco G. Vicente, 1939.}


^{Vicente Gracia.}^{Método analítico comparativo de lengua latina.} ^{Primer curso}^{. Adaptado al cuestionario oficial de Bachillerato.} ^{Barcelona: Tip. Católica, 1939.}	^{Vicente Gracia.}^{Método analítico comparativo de lengua latina.} ^{Primer curso}^{. Adaptado al cuestionario oficial de Bachillerato.} ^{Barcelona: Tip. Católica, 1939.}	^{José María de Oleza.}^{Gramática de la lengua latina. Según el} ^{método del P. Manuel Álvarez. Parte segunda}^. ^{Barcelona: Eugenio Subirana, Ed. Pontificia, 1945.}

La concepció de l’ensenyament de Sainz Rodríguez

"La enseñanza formativa presupone una selección adecuada de las materias. Generalmente se ha oscilado al elegirlas entre la idea de una cultura enciclopédica y un conjunto más homogéneo, intensamente formativo. Es algo así como la formación de un gimnasta buscando, en primer lugar, la robustez del sujeto, que más tarde podrá dedicarse al boxeo, al golf, a la pelota, pero partiendo de la idea de que lo fundamental es que el organismo que se especialice esté plenamente formado.

Esta formación requiere un tipo especial de conocimientos. ¿Cuáles son los conocimientos formativos no especializados? Recuerdo con risa que yo he estudiado en el bachillerato unas nociones de Agricultura. ¡Qué idea de lo que es la enseñanza media! ¿Por qué agricultura y no mecánica? ¿Por qué mecánica y no decoración? ¿Por qué cualquier otro conocimiento humano arbitrariamente elegido? Los conocimientos formativos son pocos y muy fundamentales cuando se trata de la personalidad que aspira a la cultura superior: filosofía, lengua nacional y lenguas clásicas, idiomas modernos, matemática, geografía, etc. Complemento obligatorio de esta reducción de materias es que la enseñanza se realice por el método cíclico, es decir, que no se estudien una serie de conocimientos un año y al año siguiente se pase a otros, sino que la gama de los estudios elegidos como formativos se vaya ampliando todos los años de manera cíclica, pasando de un conocimiento elemental a otro más y más profundo. Esta enseñanza cíclica permite luego el método más racional de los exámenes o pruebas por grupos."

Pedro Sainz Rodríguez, Testimonio y recuerdos, Barcelona: Planeta, 1978, p. 255.

1.2. La llei de 1953 i el Pla de Batxillerat de 1957

Sota els auspicis del ministre Joaquín Ruiz Giménez, s’impulsà una reforma de la Secundària amb la Ley sobre la Ordenación de la Enseñanza Media (1953). Aquesta mesura va ser completada pel Plan de Bachillerato de 1957 i per la Ley 16/1967 sobre unificación del primer ciclo de la Enseñanza Media. A partir d’aleshores, l’ensenyament secundari va quedar estructurat en quatre cursos de batxillerat elemental, dos de batxillerat superior, dividit en dues branques (Ciències i Lletres), i el curs preparatori per a la Universitat (PREU): de Llatí hi havia 5 cursos (de 3r de Batxillerat a PREU); de Grec, només 3 (de 5è de Batxillerat a PREU). Els materials de l’etapa anterior es van haver d’adaptar a aquesta nova realitat docent.


^{J. Soler.}^{Método de la lengua latina}^. ^{Alcoy: Marfil, 1959.}	^{J. Soler.}^{Método de la lengua latina}^. ^{Alcoy: Marfil, 1959.}	^{T. de la A. Recio.}^{Segundo de latín}^. ^{[s.l.]: l'autor, [196-?].}

1.3. El Pla de Batxillerat de 1970

Amb el valencià José Luis Villar Palasí al capdavant del Ministeri d’Educació Nacional, es promulgà la Ley General de Educación (1970) que establia un Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), de tres anys de durada, i un Curs d’Orientació Universitària (COU), d’un any. El Llatí es va reduir a 3 cursos (dos de BUP i un de COU) i el Grec a 2 cursos (3r de BUP i COU). El Llatí de 2n, amb una dedicació de 4 hores setmanals, era obligatori per a tots els estudiants de BUP. El Llatí de 3r de BUP i el Llatí de COU quedaven reservats als estudiants de la branca de Lletres. Aquests també podien seguir 2 cursos de Grec: a 3r de BUP i a COU. Aquesta estructuració de la Secundària estigué vigent fins l’any 1992 quan s’aprovà la LOGSE.


^{A. García Calvo, B. Segura Ramos.}^{Latín. Curso de} ^{Orientación Universitaria}^{. Madrid: Noguer Didáctica, 1978.}	^{A. García Calvo, B. Segura Ramos. Latín.}^{Curso de} ^{Orientación Universitaria}^{. Madrid: Noguer Didáctica, 1978.}	^{J. Alsina, R. A. Santiago.}^Griego^. ^{Madrid: Anaya, 1978.}

2. LES ASSIGNATURES DE LLATÍ I GREC AL BATXILLERAT DEL FRANQUISME

	LLATÍ	GREC
1938	7 CURSOS (10-16 anys) de 1r a 7è de Batxillerat (3 hores setmanals)	4 CURSOS (13-16 anys) de 4t a 7è de Batxillerat (3 hores setmanals)
1953	5 CURSOS (12-16 anys) de 3r Batxillerat a PREU (de 3 hores setmanals a classe diària)	3 CURSOS (14-16 anys) de 5è Batxillerat a PREU (de 4 hores setmanals a classe diària)
1970	3 CURSOS (15-17 anys) 2n i 3r BUP, COU (4 hores setmanals)	2 CURSOS (16-17 anys) 2n BUP, COU (4 hores setmanals)

Crèdits

Els curadors de l’exposició bibliogràfica i autors dels textos han estat els professors:
- Dr. Xavier Espluga, Catedràtic de Filologia Llatina de la UB, i
- Dr. Martí Duran, Doctor en Filologia Clàssica i professor de Grec i Llatí a l’Institut Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat,
en col·laboració estreta amb el personal del CRAI-Lletres de la UB:
- Disseny gràfic: Esther Acereda i Carolina Zarauza.
- Digitalització d'imatges: David Vivancos.
- Edició web: Gabriel Tomàs.

Contingut pàgina

Títol

2. Ideologia

Text 1

2. LA IDEOLOGIA FRANQUISTA DEL MÓN CLÀSSIC

2.1. Discursos

"Atenas nos legó las ideas y la medida, Roma la unidad y el Derecho; el Cristianismo, la religión y la vida. Como el alma humana, la de Europa encierra también tres potencias inmutables: ideas de Grecia, voluntad de Roma, vida cristiana."

^{Francisco Franco, Discurso ante el Congreso de Cooperación Intelectual en el Palacio del Senado, el 12 de octubre de 1950,}
^{dins: Fco. Franco,}^{Textos de doctrina Política. Palabras y Escritos de 1945 a 1950}^{, Madrid: Publicaciones Españolas, 1951, p. 710.}

El 1939, pocs mesos després d’acabada la guerra civil, té lloc un important viatge del llavors ministre d’Afers Estrangers d’Itàlia, el comte Galeano Ciano, a Espanya. Ciano visita diverses ciutats espanyoles i entre elles Tarragona, on presidirà la reinauguració de l’estàtua d’August, una còpia de l’August de Prima Porta, regalada a la ciutat per Mussolini el 1934.

"Siglo tras siglo, las aguas romanas que el Tíber depositó en el Tirreno, por el ancho y eterno cauce del mar, llegan a estas costas de España y en un abrazo eterno han tallado el espíritu y los acantilados de esta vieja ciudad que el propio Augusto, fundador del Imperio, quiso habitar. Y esta vieja y noble ciudad elevó en su honor templos y palacios, y estas maravillas y estas piedras, las columnas y los arcos que en toda la ciudad encontraréis son un testimonio del cariño y el amor con que guardan los tarraconenses los gloriosos vestigios de esta capital que lo fue de la España romana. […] Ved cómo el rostro de Augusto, a la vez apacible y enérgico, como el rostro de otro Fundador –el gran amigo de España el Duce de Italia- ved cómo parece reflejar el orgullo de todos los fundadores, ved cómo parece saludar el paso de las legiones hispano-romanas, dispuestas hoy como ayer, como mañana, como siempre, a defender a golpes de heroísmo y a punta de bayoneta el patrimonio indivisible e imprescriptible de este mar y de la civilización que nació en una y otra orilla. […] Y yo termino: ¡Roma eterna! ¡Hispania Excelsior!"

^{Discurs pronunciat l’11-07-1939 amb motiu de la visita de Galeazzo Ciano, ministre d’afers exteriors de Mussolini, a Tarragona,}
^{dins: Fernando Wulff Alonso – Manuel Álvarez Martí-Aguilar,}^{Antigüedad y franquismo (1936-1975)}^{, Málaga, 2003, p. 83.}

"Los bárbaros hundieron el mundo romano, pero he aquí que con su sangre nueva fecundaron otra vez las ideas del mundo clásico. […] Pues bien: en la revolución rusa, en la invasión de los bárbaros a que estamos asistiendo, van ya, ocultos y hasta ahora negados, los gérmenes de un orden futuro y mejor. […] Esa es la labor verdadera que corresponde a España y a nuestra generación."

^{José Antonio Primo de Rivera, discurs en la clausura del}^{II Consejo Nacional de la Falange}^{. Madrid, 17 de nov. 1935.}

2.2. Setmana augustal de Saragossa (1940)

Finalitzada la guerra, el 1940 té lloc la iniciativa de més pretensions acadèmiques al voltant del Bimil·lenari d’August, organitzada, igual que a Tarragona, arran del regal per part de Mussolini d’una còpia de l’August de Prima Porta a la ciutat. Es tracta de l’anomenada Setmana Augustea de Saragossa. El promotor de la Setmana i animador inesgotable de la iniciativa va ser Pascual Galindo, catedràtic de Llengua i Literatura Llatines i vicerector de la Universitat de Saragossa.

Paulo post in Regia Universitate Medicinae memorabili signabatur lapillo Hispanorum cum Italicis foedus et amicitia. Augustea commemoratione perdurante inita. Dr. Dnus. Ricardus Horno Alcorta Academiae medicinae Pro Rector sensum lapidis, jam prius in Aula Univ. sculpti, calida oratione expressit. Lapillus aureis litteris haec habet.

^{Palestra Latina}^{XI, 68, 1941, p. 82.}

2.3. Recopilació de textos

"El fascismo es también una alianza, como el cesarismo, entre la unidad de mando, el espíritu militar y el ansia de justicia social."

^{José María de Areilza,}^{En el Bimilenario de August}^{o, Bilbao, 1938, p. 12}.

"(Hay) necesidad de una inscripción imperial, en las dos lenguas basileas occidentales, latín (Imperio Romano y cristiano) y español (Imperio de Indias; lengua de misión) a “nuestro imperator”, cuando llegue la victoria y el comienzo del Hispánico Imperio, ganado, salvado o restaurado por él."

^{Pascual Galindo, Edició de les}^{Res Gestae divi Augusti}^,
^{a la revista}^{JERARQVIA. La Revista Negra de la Falange}^{, 3, 1938, p. 153.}

"En ella (Ampurias) los romanos desembarcaron por primera vez para combatir a Cartago. Y en ella asienta Catón el primer gran campamento civilizador. Tras la conquista romana España dejó de ser tierra de tribus y pasó a ser tierra imperial. (…) Roma tras los pasos de los helenos de Ampurias metió a España en la Historia del Mundo para siempre."

^{Ampurias. Revista de arqueología, prehistoria y etnografía}^{1, 1939, p. 2.}

"La idea de una Hispania concebida como unidad geográfica, cultural y política, se verá siempre a partir del dominio de Roma formando parte del patrimonio espiritual de todas las gentes peninsulares, como el más noble ideal de convivencia humana entre todas ellas, ideal mucho más fuerte que la tendencia disgregadora que siempre, a lo largo de nuestra historia, veremos aparecer sin imponerse jamás a aquella ambición que nunca desaparecerá."

^{Martín Almagro,}^{Origen y formación del pueblo hispano}^{, Barcelona: Vergara, 1958, p. 126.}

"Las mujeres iberas llevaban sobre la cabeza un aro de hierro que servía para echar sobre él un velo con el que a menudo se cubrían la cara. La misma Dama de Elche aparece con la cabeza y el cuello pudorosamente cubierto de paños. Parece que las primitivas mujeres españolas estaban nada más que esperando que se levantara la primera Iglesia de Cristo, preparadas ya con sus tocas para asistir a la primera misa."

^{J. M. Pemán,}^{La historia de España contada con sencillez}^{, Cádiz, 1944, p. 44.}

Revelación (A Blas Taracena)

Era en Numancia, al tiempo que declina
la tarde del agosto augusto y lento,
Numancia del silencio y de la ruina,
alma de libertad, trono del viento.
La luz se hacía por momentos mina
de transparencia y desvanecimiento,
diafanidad de ausencia vespertina,
esperanza, esperanza del portento.
Súbito ¿dónde? un pájaro sin lira,
sin rama, sin atril, canta, del ira,
flota en la cima de su fiebre aguda.
Vivo latir de Dios nos goteaba,
risa y charla de Dios, libre y desnuda.
Y el pájaro, sabiéndolo, cantaba.

^{Gerardo Diego.}^{Alondra de Verdad}^{. Castalia. Colección Clásicos Castalia, núm. 145., 1941.}

"[Roma] nos dio una gran lección política: la de la unidad, pues unificó las diversas tribus peninsulares."

^{Belda, María Ángeles,}^{Geografía e Historia de España}^{, 1 curso, Valencia: Tipografía Moderna, 1951, p. 120.}

"La misma lengua española actual, y una parte de la raza, las costumbres y las leyes, se derivan de los que Roma dio a España, pudiendo considerarla como madre de la nacionalidad hispánica."

^{Rafael Tomo Cervino,}^{Principios de Geografía e Historia, 1 curso,}^{Alcoy: Ed. Marfil, 1949, p. 16.}

Títol

3. Material docent I

Text 1

3. ELS PRIMERS MATERIALS DOCENTS

Arran del Pla de Batxillerat de 1938, el major pes del Llatí i la introducció del Grec a la Secundària es traduïren en la proliferació de materials docents ‘gradats’ (és a dir, adaptats al curs o cicle de l’alumne), de caràcter teòric i pràctic: gramàtiques, quaderns d’exercicis i llibres de text, diccionaris bilingües. Tot sovint aquest material docent era elaborat per professors de Secundària, publicat per petites editorials (en alguns casos, propietats dels mateixos docents) i venut directament als alumnes. De primer, foren reelaboracions de materials anteriors a la Guerra Civil; a poc a poc aparegueren noves propostes didàctiques. Fos com fos, havien d’adaptar-se als programes establerts pel Ministeri, a través del famós ‘cuestionario’, i ser aprovats anualment.

3.1. Eustaquio Echauri (1873-1953)

El navarrès Eustaquio Echauri, tradicionalista ultraista, fou catedràtic de Llengua Llatina de l'Institut de Barcelona (des de 1929 'Jaume Balmes') (1923-1939). Poliglot consumat –es deia que sabia 33 llengües– fou autor de llibres de text, com Lengua latina (1928) o Literatura latina (1928), i d'un Diccionario manual latino-español (Barcelona, Bosch, 1927), amb pròleg de Lluís Segalà, llavors catedràtic de Llengua Grega de la nostra Universitat. Durant la Guerra Civil, Echauri es refugià a Sevilla on treballà com a traductor per als revoltats. A la capital andalusa sortí la segona edició del seu Diccionario (1939). La tercera edició (1940) fou publicada a Barcelona per l'Editorial Spes.


^{E. Echauri.}^{Literatura latina}^. ^{Barcelona: Joaquín Horta, 1928.}	^{E. Echauri.}^{Literatura latina}^. ^{Barcelona: Joaquín Horta, 1928.}	^{E. Echauri.}^{Lengua latina. Segundo curso}^. ^{Barcelona: Joaquín Horta, 1929.}


^{E. Echauri.}^{Lengua latina. Segundo curso}^. ^{Barcelona: Joaquín Horta, 1929.}	^{E. Echauri.}^{Lengua latina. Curso 1º, 2º y 3º}^. ^{Madrid: Atlas, 1944.}	^{E. Echauri.}^{Gramática latina. I: Fonética y morfología} ^{con nociones de sintaxis}^{. Madrid: Atlas, 1944.}

3.2. El diccionari de Llatí Spes / Vox

Després de la guerra, l'Editorial Spes, antiga editora del diari catòlic El Matí, acabà en mans dels germans Fèlix i Salvador Millet Maristany. Aleshores, Spes impulsà una ambiciosa col·lecció de diccionaris que portava el nom de Vox. Dins aquesta col·lecció aparegué un nou diccionari, doblement bilingüe (llatí-castellà i castellà-llatí) i profusament il·lustrat. L'equip de redacció, integrat per Alexandre Galí, tot just tornat de l'exili, i Alexandre Cirici Pellicer, autor de les il·lustracions, prengué com a base el diccionari d'Echauri, el nom del qual desaparegué dels crèdits, amb disgust enorme per al navarrès. Aquest diccionari, conegut com a Spes o com a Vox, ha conegut moltíssimes reimpressions sota editorials diverses (Spes, Bibliograf, i, actualment, Larousse).


^{Diccionario ilustrado Latino-español, español-latino.} ^{Barcelona: Publicaciones y ediciones Spes, 1944.}	^{Diccionario ilustrado Latino-español, español-latino.} ^{Barcelona: Publicaciones y ediciones Spes, 1944.}	^{Diccionario Ilustrado latino-español, español-latino}^. ^{Barcelona: Bibliograf, 1970.}


^{Diccionario Ilustrado latino-español, español-latino}^. ^{Barcelona: Bibliograf, 1970.}	^{Diccionario Ilustrado latino-español, español-latino}^. ^{Barcelona: Bibliograf, 1970.}	^{Diccionario Ilustrado latino-español, español-latino}^. ^{Barcelona: Bibliograf, 1987.}

3.3. Els diccionaris de Grec

El mateix Echauri, juntament amb José María Pabón S. de Urbina, catedràtic de Llengua i Literatura Grega a la Universitat de Madrid, foren els autors d'un Diccionario Griego-Español, publicat per la mateixa Editorial Spes l'any 1943. El diccionari –conegut com a Pabón-Echauri– tingué diverses reedicions, revisades per Pabón (1944²; 1955³). L'any 1967, dins de l'empresa Bibliograf, successora a tots els efectes de l'Editorial Spes, aparegué una versió simplificada (Diccionario manual Griego-Español) a càrrec del sol Pabón (i que tradicionalment és conegut com a diccionari Pabón). Les sobrecobertes i cobertes grisoses del diccionari grec el distingeixen del diccionari llatí que té sobrecobertes i cobertes marronoses.


^{Pabón-Echauri.}^{Diccionario griego-español}^. ^{3a ed. Barcelona: Spes, 1955.}	^{Pabón-Echauri.}^{Diccionario griego-español.} ^{3a ed. corr. y ampl. Barcelona: Spes, 1963}	^{J. M. Pabón.}^{Diccionario manual griego-español}^. ^{Barcelona: Bibliograf, 1979}

Títol

4. Material docent II

Text 1

4. PROLIFERACIÓ DE MATERIALS DOCENTS

En aquesta vitrina hem recollit materials docents de diversos autors: Joan Llauró Padrosa (1895-1965), catedràtic de Llatí als Instituts de Girona, Figueres i ‘Maragall’ de Barcelona; Javier de Echave-Sustaeta (1907-1984), catedràtic de Llatí a l’Institut Verdaguer i professor de la nostra Universitat; Francisco Santos Coco (1890-1965), catedràtic de Llatí al ‘Balmes’; Bartomeu Bosch Sansó (1893-1968), catedràtic de Llatí a l’Institut de Palma. També elaboraren materials docents il·lustres classicistes com ara el poeta mallorquí Miquel Dolç (1912-1994), catedràtic de Llatí a l’Institut d’Osca i a la Universitat de València, o Agustín Blánquez Fraile (1883-1965), director de la Biblioteca de la nostra Universitat i professor de Llatí a l’Escola de Bibliotecàries.

4.1. Mètode de gramàtica i traducció

L’ensenyament de les llengües clàssiques seguia el mètode dit de ‘gramàtica i traducció’: de primer, s’ensenyava la teoria gramatical (morfologia nominal i verbal, sintaxi dels casos, sintaxi oracional), il·lustrada amb frases breus i practicada a través d’exercicis escrits. Progressivament, s’abordava la traducció escrita de passatges, originals o adaptats, convenientment seleccionats, agrupats en antologies. D’aquí que, a partir de 1938, apareguessin moltes gramàtiques (llatines i gregues) que estructuraven els continguts teòrics estudiats en els tres primers cursos de Llatí (de 1r a 3r de Batxillerat) i en els dos primers de Grec (de 4t a 5è de Batxillerat).

4.2. Joan Llauró Padrosa (1)

El prevere gironí, Joan Llauró Padrosa (1895-1965), nascut a Biure, fou catedràtic de Llatí des de 1931. Abans de la Guerra fou professor a l’Institut de Girona on va publicar dues gramàtiques llatines per a 1r i 2n grau (1935-1936). Després de la guerra, passà a l’Institut Montserrat (1941-1942), al Maragall (1942-1958), a l’Institut de Ceuta (1958) i al de Figueres (1958-1965). En els primers anys 40 va refer les gramàtiques anteriors per a les editorials Balmes (al c/ Duran i Bas) i Élite (al c/ Aribau) de Barcelona. Els coneixements teòrics es complementaven amb uns Ejercicios de análisis morfológico (de 1r i 2n grau) que es transformaren en els Ejercicios de anàlisis morfológico y sintáctico (pensats per a l’examen final del Batxillerat).


^{J. Llauró.}^{Gramática latina. Primer grado.} ^{Barcelona: Balmes, 1940.}	^{J. Llauró.}^{Gramática latina. Segundo grado.} ^{Barcelona: E-li-te, 1942.}	^{J. Llauró.}^{Ejercicios de análisis morfológico.} ^{Barcelona: Balmes, [194-?].}

4.3. Joan Llauró Padrosa (2)

Mossèn Llauró també va publicar diverses antologies de textos llatins amb passatges seleccionats d'autors clàssics que també comprenien exercicis d’anàlisi morfològica i sintàctica. Se’n coneixen múltiples versions, adaptades als diversos cursos del Batxillerat. Mossèn Llauró és també autor d’un Diccionario latino-español (a la coberta) o Diccionario manual morfológico latino-español (a la portada) (Barcelona, E-LI-TE, 1945¹), amb il·lustracions del “laureado artista” de Figueres, Marià Baig (1906-1991). Per a complementar-lo, més endavant, en col·laboració amb mossèn Jaume Marquès (1906-1992), professor al Seminari de Girona, publicà el Diccionario español-latino (1965).


^{J. Llauró.}^{Antología latina.} ^{Barcelona : E-li-te, 1945.}	^{J. Llauró.}^{Antología latina.} ^{Barcelona : E-li-te, 1945.}	^{J. Llauró.}^{Antología latina.} ^{Barcelona : E-li-te, 1945.}

^{J. Llauró.}^{Diccionario manual morfológico} ^{latino-español.}^{Barcelona : E-li-te, 1945.}	^{Llauró-Marqués.}^{Diccionario español-latino}^. ^{Gerona: Fontaner, 1965.}	^{Antología y prácticas para tercer curso.} ^{Barcelona: Tipografía catalana, [194-?].}

4.4. Javier de Echave-Sustaeta

Javier de Echave-Sustaeta (1907-1986), fill de família carlista, fou catedràtic de Llatí als Instituts ‘Montserrat’ i ‘Verdaguer’. Més endavant, també ensenyà Llatí a la nostra Universitat. Virgilianista encès, fou autor d’un primer curs de Lengua Latina estructurat en tres volums (1946¹), posteriorment denominat Minerva, d’una Gramática latina (1959) i d’un Vocabulario básico (1953¹), on el lèxic llatí estava repartit per camps semàntics i per categories gramaticals. A l’Editorial Céfiso, que era de la seva propietat, també veié la llum El primer libro del verso latino (1952¹), obra que pretenia introduir els alumnes en la poesia llatina. Al finals dels seus dies va traduir l’Eneida per a l’Editorial Gredos, apareguda pòstumament (1992).


^{J. Echave-Sustaeta.}^{Lengua latina. Primer libro} ^{del verso latino}^{. Barcelona: Cefiso, 1952.}	^{J. Echave-Sustaeta.}^{Lengua latina. Primer libro} ^{del verso latino}^{. Barcelona: Cefiso, 1952.}	^{J. Echave-Sustaeta.}^{Lengua latina.} ^{Vocabulario básico}^{. Barcelona: Cefiso, 1953.}

4.5. Francisco Santos Coco

Fill de Zamora, Francisco Santos Coco (1890-1965) cursà Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca, on fou deixeble d’Unamuno. Passà pels Instituts de Cabra i de Badajoz abans d’aterrar a la càtedra de Llatí de l’Institut ‘Balmes’ de Barcelona (1942–1960). Ja l’any 1939 havia redactat dos cursos de Lengua Latina, per a primer i per a segon de Batxillerat. Seguiren una Antología latina (1945¹; 1958²), una selecció de Poetas clásicos (1949) i una Sintaxis latina comparada con la española y nociones de métrica y metrología (1953), entre moltes altres obres propedèutiques, publicades per compte del mateix autor. Són els materials docents que feien servir els alumnes del Balmes.


^{F. Santos Coco.}^{Lengua latina. Primer curso}^. ^{Barcelona: Tip. Catalana, 1948.}	^{F. Santos Coco.}^{Lengua latina. Segundo curso}^. ^{Barcelona: Tip. Catalana, 1948.}	^{F. Santos Coco.}^{Antología latina}^. ^{Barcelona: l'autor, 1958.}

4.6. Bartomeu Bosch Sansó

El prevere mallorquí Bartomeu Bosch Sansó (1893-1968) ocupà la càtedra de Llatí als Instituts de Girona (1920-1924) i de Palma (1924-1963). Com a director d’aquest darrer centre (1936-1955), fou implacable en la depuració del professorat mallorquí i aplicà amb contundència els ideals del nacionalcatolicisme. Segons J. M. Llompart, «de llatí en sabia prou, certament, i l’hauria ensenyat bé si no hagués estat pel règim de terror que imposava a la seva classe». Abans i després de la guerra, publicà diversos manuals de Llatí que conegueren múltiples edicions, com ara un Curso de Latín, repartit en diversos volums, o una Antología Latina (1941¹). També adaptà els seus materials al Pla de Batxillerat de 1957: Palaestra (1957) i Roma y sus clásicos (1957).


^{B. Bosch Sansó.}^{Antología latina}^. ^{Palma de Mallorca: Imp. Sag. Cor., 1958.}	^{B. Bosch Sansó.}^Palaestra^. ^{Palma de Mallorca: l'autor, 1967.}	^{B. Bosch Sansó.}^{Roma y sus clásicos}^. ^{Palma de Mallorca: l'autor, 1967.}

Títol

5. Autors I

Text 1

5. AUTORS DE MATERIALS DOCENTS I

Per la qualitat i ampli ús que se n’ha fet, com a autors de materials docents destinats a l’ensenyament de Llatí i Grec al Batxillerat destaquen les figures d’Eduard Valentí i Fiol (Pals 1910 – Barcelona 1971) i Jaume Berenguer Amenós (Belltall 1915 – Barcelona 1975). Per la seva major part, el material docent que elaboraren fou publicat per la Casa Editorial Bosch, que tenia la seu al nº 5 de la Ronda de la Universitat. En els primers anys 40 també fou actiu en l'elaboració de materials docents de Grec Ramon Roca-Puig (Algerri 1960 – Montserrat 2001), futur papiròleg de fama universal.

5.1. Eduard Valentí i Fiol

Eduard Valentí i Fiol (1910-1971), nascut a Pals, havia estat professor a la nostra Universitat abans de la Guerra. L’any 1940 tornà a la seva càtedra de Llatí de l’Institut d’El Ferrol. Aquell mateix any, amb Marçal Olivar, també víctima de la repressió franquista, publicà una Gramática elemental de la Lengua Latina per a Montaner y Simón. Tornà aviat a Catalunya: primer, a l’Institut de Reus (1945-1962) i, més endavant, al Balmes (1962-1971). Valentí preparà molts materials docents. Entre els teòrics destaquen una Gramática Latina. Morfología y Nociones de Sintaxis (1943¹), que s’adaptà al Pla de 1957 amb el títol de Gramática de la lengua latina (1958) [Jordi Cornudella la va traduir al català amb el títol de Gramàtica llatina. Morfologia i nocions de sintaxi (1995)].


^{E. Valentí Fiol.}^{Gramática de la lengua latina.} ^{Morfología y nociones de sintaxis}^. ^{Barcelona: Bosch, 1943.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Gramática de la lengua latina.} ^{Morfología y nociones de sintaxis}^{. 2a ed.} ^{Barcelona: Bosch, 1969.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Gramática de la lengua latina.} ^{Morfología y nociones de sintaxis}^{. 2a ed.} ^{Barcelona: Bosch, 1969.}

^{E. Valentí Fiol.}^{Gramática de la lengua latina.} ^{Morfología y nociones de sintaxis}^. ^{Barcelona: Bosch, 1943.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Gramàtica de la llengua llatina.} ^{Barcelona: Curial, 1995.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Gramàtica de la llengua llatina.} ^{Barcelona: Curial, 1995.}

5.3. Darrers materials docents de Valentí Fiol

Els materials de Valentí, que acabà essent docent de Llatí en els primers anys de la nova Universitat Autònoma (1968-1971), s'anaren adaptant als diversos canvis educatius. Així, per al Pla de Batxillerat de 1957, Valentí preparà tres llibres de text: un per a 3r i 4t de Batxillerat (Vox latina) (1958); un per a cinquè (Aurea Roma) (1958); i un per a sisè (Roma aeterna) (1958). En aquestes obres, es combinaven textos de diversa índole per a traduir, tot sovint amb notes al peu de pàgina que il·lustraven el contingut, i explicacions teòriques sobre literatura o sobre civilització romana. Per al Pla de Batxillerat de 1970 aparegueren dos llibres de text: Latín. Primer curso (1970); Latín. Segundo curso (1970).


^{E. Valentí Fiol.}^{Vox latina.} ^B^{arcelona: Bosch, 1958.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Aurea Roma.} ^{Barcelona: Bosch, 1958.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Roma Aeterna.} ^{Barcelona: Bosch, 1958.}

^{E. Valentí Fiol.}^{Latín: Primer Curso.} ^{Barcelona: Bosch, 1970.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Latín: Segundo Curso.} ^{Barcelona: Bosch, 1970.}	^{E. Valentí Fiol.}^{Latín: Primer Curso.} ^{Barcelona: Bosch, 1970.}

5.4. Jaume Berenguer Amenós

Jaume Berenguer Amenós (1915-1974), nascut a Belltall, a la Conca de Barberà, estudià Filologia Clàssica a la nostra Universitat abans de la Guerra. Poc després guanyà la càtedra de Grec a l’Institut Verdaguer (1943) que ocupà fins a la seva jubilació (1974). En els anys 60, també fou professor de Grec a la nostra Universitat. Entre els materials propedèutics que preparà, tots ells publicats per la Casa Editorial Bosch, figura una Gramática griega, que, apareguda l'any 1942, continua editant-se. Aquest instrument teòric complementava una primera sèrie de llibres de text, denominats AΘΗΝΑ. Ejercicios de Griego (1942-1943¹), pensats per als tres cursos de Grec del pla de Batxillerat de 1938.


^{J. Berenguer Amenós}^{. Gramática griega}^. ^{4a ed. Barcelona: Bosch, 1946.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Athina: Ejercicios de griego.} ^{Primer curso}^{. Barcelona: Bosch, 1942.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Athina: Ejercicios de} ^{griego. Segundo curso}^{. Barcelona: Bosch, 1942.}

^{J. Berenguer Amenós}^{. Athina: Ejercicios de} ^{griego. Segundo curso}^{. Barcelona: Bosch, 1942.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Athina: Ejercicios de} ^{griego. Tercer curso}^{. Barcelona: Bosch, 1943.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Athina: Ejercicios de} ^{griego. Tercer curso}^{. Barcelona: Bosch, 1943.}

5.5. Berenguer Amenós i el Pla de 1957

Per adaptar-se a les reformes del nou Pla de Batxillerat de 1957, la Gramática griega de Berenguer s'aprimà, donant forma a la Gramática griega elemental (1958), publicada per la mateixa casa editorial Bosch. Al mateix temps, aparegué una nova sèrie de llibres de text, amb exercicis, dits Hélade (1954), en dos volums, dedicats respectivament a la morfologia i a la sintaxi. Un últim instrument propedèutic fou publicat l'any 1959 amb el nom de Atenea. Método de griego, per ajustar-se a les disposicions del nou Pla de Batxillerat de 1957. Berenguer Amenós també és autor d’Ilion. Antología de la Ilíada (1963), obra que comprenia una selecció de passatges del poema homèric, amb notes i comentaris.


^{J. Berenguer Amenós}^{. Gramática griega} ^elemental^{. Barcelona: Bosch, 1958.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Hélade: Ejercicios de} ^{griego. I: Morfología}^{. Barcelona: Bosch, 1961.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Hélade: Ejercicios de} ^{griego. I: Morfología}^{. Barcelona: Bosch, 1961.}

^{J. Berenguer Amenós}^{. Hélade: Ejercicios de} ^{griego. II: Sintaxis}^{. Barcelona: Bosch, 1962.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Hélade: Ejercicios de} ^{griego. II: Sintaxis}^{. Barcelona: Bosch, 1962.}	^{J. Berenguer Amenós}^{. Atenea: método} ^{de griego}^{. Barcelona: Bosch, 1961.}

5.6. Ramon Roca-Puig

El reconegut papiròleg Ramon Roca-Puig (1906-2001) començà donant classes de Grec a l’Institut Balmes, a la Balmesiana i a la Universitat de Barcelona després de la Guerra. Aleshores elaborà llibres de text de Grec per a la Secundària, publicats per a l'Editorial Spes (1941-1943). El tres llibres, destinats als tres cursos de Grec del Pla de Batxillerat del 1938, seguien un "método cíclico": Gramática griega. Método cíclico. Els corresponents als dos primers cursos se centraven en la morfologia (nominal i verbal); el de tercer curs es concentrava en la sintaxi: Gramática griega. Tercer curso. Sintaxis (1943). Poc després (1945), per la Balmesiana, publicà una antologia didàctica d'autors grecs (Isop, Llucià, Xenofont, Apol·lodor).


^{R. Roca Puig.}^{Gramática griega.} ^{Primer curso}^{. Barcelona: Spes, 1941.}	^{R. Roca Puig.}^{Gramática griega.} ^{Segundo curso}^{. Barcelona: Spes, 1943.}	^{R. Roca Puig.}^{Antología griega}^. ^{Barcelona: Balmes, 1945.}

Títol

6. Autors II

Text 1

6. AUTORS DE MATERIALS DOCENTS II

Una de les característiques del material propedèutic del Franquisme fou la seva versatilitat: els materials docents s'anaven adaptant als canvis, distribuint la matèria entre els diferents cursos i 'gradant-ne' els continguts que s'estructuraven en unitats, amb profusió d'il·lustracions. Tot sovint la part teòrica, en forma de gramàtiques, es complementava amb una part pràctica (el ‘curs’ o ‘mètode’). És aquest el cas dels materials docents de Josep Vergés i de Santiago Segura Munguía, per al Llatí, i de Pere Pericay, per al Grec, exposat en aquesta vitrina.

6.1. Josep Vergés

Josep Vergés i Fàbregas (1903-1984), professor de Llatí a l’Institut-Escola durant la República, i, posteriorment, catedràtic de Llatí a l'Institut Milà i Fontanals, va publicar diversos materials docents per a l'Editorial Teide, una de les protagonistes de la renovació pedagògica dels anys 50: Studium. Gramática latina (1959) i un curs 'gradat' (Ludus. Método de Latín) (1955¹i 1959²) pensat per al Batxillerat dels anys 50. Amb el pas del temps, amb la col·laboració de Pablo López, publicà dos llibres de text de Llatí per a tercer i quart de Batxillerat (Latín. 3r curso de Bachillerato; Latín. 4º curso de Bachillerato). Aquests materials també acabaren adaptant-se per al BUP: Latín. 2º curso de BUP (1976) i Latín. 3º curso de BUP (1977).


^{J. Vergés.}^{Studium: gramática latina}^. ^{Barcelona: Teide, 1959.}	^{J. Vergés.}^{Ludus: método de latín}^. ^{Barcelona: Teide, 1959.}	^{J. Vergés.}^{Ludus: primer curso de} ^{lengua latina}^{. Barcelona: Teide, 1950.}

^{J. Vergés.}^{Ludus: método de latín}^. ^{Barcelona: Teide, 1959.}	^{J. Vergés; P. López.}^{Latín: 3º de} ^Bachillerato^{. Barcelona: Teide, 1969.}	^{J. Vergés; P. López.}^{Latín: 4º de} ^Bachillerato^{. Barcelona: Teide, 1970.}

6.2. Pere Pericay

Nascut a Begur, Pere Pericay i Ferriol (1911-1984) cursà Filologia Clàssica a la nostra Universitat. Fou catedràtic de Grec a l’Institut Montserrat de Barcelona (1944-1981). Fou professor de Grec a la nostra Universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona. En els anys 40, redactà una Gramática griega (1946) i tres quaderns d’exercicis per als cursos de Grec del Batxillerat de 1938: Ejercicios de Griego; primer curso (1946); Ejercicios de griego: segundo curso (1947); Antología griega (1948). Fou un dels introductors dels estudis micènics a Catalunya i estudià també la Catalunya preromana, amb recerques sobre toponomàstica antiga, epigrafia i crítica i interpretació de les fonts.


^{P. Pericay.}^{Ejercicios de griego.} ^{1er curso}^{. Barcelona: Ariel, 1946.}	^{P. Pericay.}^{Ejercicios de griego.} ^{1er curso}^{. Barcelona: Ariel, 1946.}	^{P. Pericay.}^{Antología griega}^. ^{Barcelona: Ariel, 1971.}

6.3. Santiago Segura Munguía

Santiago Segura Munguía (Santa Olalla de Bureba 1922 – Bilbao 2014) es llicencià en Filologia Clàssica a la Universitat Central de Madrid. Fou catedràtic de Llatí a l’Institut de Valdepeñas (fins a 1951) i professor de Llatí a Deusto (1960-1994). Segura és autor d’una Gramática Latina (1961¹), posteriorment adaptada per a l’Editorial Anaya (1965¹) i per a l’Editorial Deusto (2004). Es complementava amb una part teòrica, dita Método de Latín, amb un solucionari (Clave del Método de Latín), també publicats per Anaya. Tot i que foren pensats per als 3 cursos de Batxillerat del Pla de 1957, s’adaptaren successivament al Pla de 1970 i a la LOGSE. Els materials de Segura foren traduïts al català l’any 2005.


^{S. Segura Munguía.}^{Elementos de gramática} ^latina^{. Salamanca: Anaya, 1965.}	^{S. Segura Munguía.}^{Latín 3º}^. ^{Salamanca: Anaya, 1977.}	^{S. Segura Munguía.}^{Latín 4º}^. ^{Salamanca: Anaya, 1973.}

Títol

7. Altres propostes

Text 1

7. ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES

El mètode de gramàtica i traducció, majoritari a la Secundària durant el Franquisme, contrasta amb altres experiències, també tradicionals, que feien servir un enfocament oral. Aquest mètode fou defensat per la revista Palaestra Latina (dels claretians Manuel Jové i Josep Maria Mir) i emprat en els mètodes i cursos del mateix Mir. També en fou aliè a la renovació que començava al Regne Unit a darreries dels 60, amb iniciatives com Ecce Romani o el Cambridge Latin Course. No cal dir que tot el material docent de Llatí i de Grec del Franquisme fou en castellà: el primer llibre de text en català fou el Llatí/2n BUP de la professora gironina Dolors Condom, aparegut l'any 1980.

7.1. Altres plantejaments didàctics

Tot i el conservadorisme metodològic, la preocupació didàctica fou constant, atesa la discussió sobre el paper de les llengües clàssiques a Secundària, com evidenciava la famosa frase «más deporte y menos latín», atribuïda a José Solís Ruiz, Secretari General del Movimiento. És veritat, però, que també hi hagueren propostes més singulars, com ara la revista mensual Palaestra Latina (1930-1975), que publicaren els claretians: fundada per Manuel Jové (Vallbona de les Monges 1896 – Lleida 1936), fou continuada per Josep Maria Mir (Bellvís 1912 – Barcelona 2000). Mir és també autor d’un mètode oral per a l’aprenentatge del Llatí, Noua uerba Latina (1970), i d’un curs de Llatí per correspondència, amb materials àudio, publicat per CCC (1959).


^{Palaestra latina}^(1930-1975).	^{Nova uerba latina}^(1970).	^{El P. Manuel Jové Bonet (1895-1936).}

7.2. Renovació didàctica al món anglosaxó

Tots els materials docents de Llatí i de Grec del Franquisme adopten el mètode de gramàtica-traducció, on es dona molt de pes als coneixements gramaticals (morfologia i sintaxi), combinant-la amb la traducció de textos clàssics, originals o adaptats. Aquesta situació contrasta amb la renovació pedagògica que als anys 60 es difon, particularment, al Regne Unit: la primera edició d’Ecce Romani del Scottish Classics Group (1971-1972), en 6 llibrets, o la primera edició del Cambridge Latin Course (1970-1972), en quatre llibres de text, centrats en les peripècies de la família romana de Lucius Caecilius Iucundus. Aquests mètodes intentaren aproximar l’ensenyament de les llengües clàssiques als mètodes que es fan servir per a les llengües modernes.


^{Ecce Romani 3}^(1971-72).	^{Ecce Romani 4}^(1971-72).	^{Cambridge Latin Course}^(1970-72).

7.3. Secundària sense català

Com hem anat veient, totes les gramàtiques, manuals i llibres de text de Llatí i de Grec del Franquisme, estan redactats en castellà. Va caldre esperar fins a 1980 per veure l'aparició del primer llibre de text de Llatí en català. Es tracta del Llatí. B.U.P. 2n, publicat per l'Editorial Casals, a càrrec de Dolors Condom (1926-2016), aleshores professora de Llatí tant a l'Institut de Girona com al col·legi universitari d'aquesta ciutat (delegació de la UAB), on hi van participar Maria Teresa Codina, Jordi Geli i Maria Àngels Anglada. L'obra representava la traducció al català, d'un manual anterior, Latín. Bachillerato/2 que la mateixa autora havia publicat en castellà l'any 1976.


^{D. Condom.}^{Latín. Bachillerato/2}^. ^{Barcelona: Casals, 1976.}	^{D. Condom.}^{Latín. B.U.P. 2º}^. ^{Barcelona: Casals, 1976.}	^{D. Condom.}^{Llatí. Batxillerat/2}^. ^{Barcelona: Casals, 1980.}

L'enquesta

Enquesta

desembre 2025