Philology and Communication CRAI Library

DESCRIPTION

The Philology and Communication CRAI Library provides comprehensive materials for the teaching and research activities at the Faculty of Philology and Communication: Communication and the Culture Industry, English Studies, Arab and Hebrew Studies, Literary Theory and Comparative Literature, Catalan, Spanish, French Language and Cultures, Classics, Linguistics, Modern Language and Literature and Romance Languages and Literatures.

It is also a heritage library, as it holds collections from the former Biblioteca Provincial i Universitària (Provincial and University Library) and curates the documents dating back to 1820 of this large encyclopaedic library, being an essential part of the history of the University of Barcelona and the city of Barcelona.

 

Presentation video

Instagram del CRAI Biblioteca de Lletres

Flickr Pinterest

Philology and Communication CRAI Library
Opening hours

Monday to Friday, from 8.30 a.m. to 8.30 p.m.

Collections

Library collections

Subject areas: Philology, Linguistics and Literature (English and German, Classics, Slavic, Romance and Semitic languages), and Media and Cultural industries.

Monographs: 357.000 vol.

Journals: 3.555 titles.

To highlights: The 19th and early 20th Century (1821-1939) printed books and magazines collection, of diverse provenance, mostly from the former Industrial Property Registry and from donations.

 

Archive collections: Personal, family and institutional collections

Josep Maria Millàs i Vallicrosa collection

 

Digital collections

DDUB - UB Digital Repository:

UB history

 

MDC - Digital Memory of Catalonia:

Cordel literature

Theatre programmes from the Philology and Communication CRAI Library

 

New bibliographical entries

On the Cercabib and in Pinterest.

 

Exhibitions

Exposició sobre l’impacte i la influència de l’obra de l’autor de Praga en la literatura i en les altres arts, en el món de parla alemanya, espanyola i catalana.

Francisco Jesús Benito Antonio Fernández del Riego (Lourenzá, 1913- Vigo, 2010) foi un ensaísta, intelectual e promotor da cultura galega. Probablemente, un dos activistas máis destacados na defensa da lingua durante o século XX. A figura de Fernández del Riego é homenaxeada en 2023 no marco do Día das Letras Galega e isto  non é máis que un xiro inesperado: recibe o seu merecido recoñecemento a través dunha celebración que el mesmo imaxinou e instituíu en 1963. Del Riego produciu unha obra intelectual moi heteroxénea porque gozou dunha vida dinámica e estimulante. É por iso que esta breve exposición virtual procura facer xustiza a ese vencello entre biografía e obra, camiño vital e escrita literaria.

La Càtedra Tom Sharpe de la Universitat de Girona va ser creada l’abril de 2020 amb la doble finalitat de catalogar, conservar i difondre el fons documental de l’escriptor Tom Sharpe, així com de promoure la reflexió, el coneixement i la difusió de la seva obra i de la literatura en llengua anglesa en el marc de la Universitat de Girona i a l’exterior.
 
El setembre de 2015, la Dra. Montserrat Verdaguer, marmessora del llegat de Tom Sharpe per voluntat expressa d’aquest, va donar a la Universitat de Girona uns 1.200 llibres de la biblioteca personal de l’escriptor, així com nombrosos manuscrits i mecanoscrits originals que apleguen cartes, dietaris, llibretes amb reflexions personals, variants de diverses obres de la seva producció literària, algunes obres de teatre inèdites, etc.

 

A banda de la seva vastíssima obra com a teòleg, Martí Luther, el gran reformador alemany, és també recordat per la seva reeixida traducció de la Bíblia, la qual va marcar una fita important en l'evolució de la llengua alemanya per la gran difusió que en va tenir des del moment de la publicació el 1534. Ja abans el reformador havia publicat el Nou Testament (1522) traduït directament del grec, la publicació del qual també va suposar un èxit de vendes extraordinari. Aquesta exposició virtual vol ser un petit homenatge a aquesta hercúlia tasca traductora del Dr. Luther, que sempre va excel·lir per la seva creativitat literària. En efecte, l'estil de la traducció lutherana defuig de la literalitat i del llenguatge depenent del text original, per endinsar-se en el difícil quefer de captar el significat del missatge i mirar d'expressar-lo amb les paraules pròpies de la seva llengua, en aquest cas l'alemany que es parlava a la Saxònia del segle XVI (en concret, el dialecte hochdeutschen), però alhora sense renunciar a fer-lo entenedor per a tot el domini lingüístic alemany. En la traducció de les Sagrades Escriptures, Luther no va estar sol, ja que va saber envoltar-se d'un petit grup d'experts en llengües sagrades i en teologia, amb els quals va treballar durament fins a assolir una versió "germanitzada" de la Bíblia, text fonamental per a l'establiment de la doctrina teològica lutherana.

L’epopeia de l’Eneida, una de les grans obres de la literatura occidental, fou elaborada pel brillant poeta Virgili a finals del segle I aC amb l’objectiu de dotar l’Imperi Romà de la dignitat de disposar de la seva pròpia èpica fundacional, dins del programa propagandístic que recobrí el regnat del primer emperador, August, de la mística que el feia un heroi enviat per la providència. Així, Virgili, connecta la llegenda amb la història, tot seguint els models de la literatura homèrica, per atorgar a Roma l’honorabilitat i la glòria que li pertocava. Presentem en aquesta exposició un repertori d’articles divulgatius que hem ordenat seguint el sentit cronològic dels temes tractats. Des de l’impacte de l’obra en el seu propi temps, passant pel paper que tingué en inspirar la literatura medieval, fins la seva recepció i significació en època contemporània. Tot seguit, hem preparat una mostra de digitalitzacions de les diverses edicions, en diferents idiomes, del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona. També una recopilació d’obres artístiques elaborades per alumnes de cultura clàssica i per autors professionals. Per acabar, el vídeo de la lectura col·lectiva de l’Eneida en diversos idiomes, en la qual han participat voluntaris, alumnes i professors per compartir el gaudi de la literatura clàssica.

Oxirrinc va ser un destacat centre religiós des dels seus orígens faraònics, però també al llarg del període persa, grecoromà, així com per a les comunitats cristiana i musulmana. El jaciment arqueològic d’Oxirrinc, ubicat a la localitat egípcia d’al Bahnasa —l’antiga Per-Medjed—, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire, i actualment és un dels cinc jaciments més grans d’Egipte.

 

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc va començar l’any 1992 sota la direcció del Dr. Josep Padró, actualment catedràtic emèrit de la UB, i del Sr. Mahmud Hamza, amb la titularitat de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, i des de l’any 2019 la titularitat és de l’Institut del Pròxim Orient Antic d’aquesta universitat. Actualment dirigeixen la Missió, en la qual ja fa trenta anys que es treballa de manera ininterrompuda, la Dra. Maite Mascort i la Dra. Esther Pons.

 

Amb aquesta exposició la Missió celebra els trenta anys de treballs arqueològics a Oxirrinc per part de la UB. L'exposició mostra la singularitat i rellevància d'aquest valuós jaciment arqueològic i posa de relleu, igualment, el reconeixement de l'Arqueologia i l'Egiptologia com a ciències especialitzades.

L’Aula Carles Riba és un àmbit obert de debat entre els estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, i es proposa, com a objectiu principal, dilucidar el paper dels autors clàssics i de l’humanisme en la nostra història literària i ideològica. L’Aula va néixer a inicis de la dècada dels anys setanta del segle xx a partir de la col·laboració entre el Departament de Filologia Grega i el de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Una col·laboració que va començar una segona època, a mitjan anys noranta, fins que el 1998 va recuperar el nom de l’Aula per a les seves activitats acadèmiques.

 

Actualment està vinculada tant a la Universitat de Barcelona com a l’Institut d’Estudis Catalans, i ha incorporat membres d’altres universitats dels Països Catalans i de l’estranger. El 2023 l’Aula Carles Riba commemora, així, des de la represa de l’any 98, un quart de segle d’existència i de feina en l’estudi de la petja clàssica en la literatura catalana, després d’haver organitzat 16 reunions científiques (entre Simposis i Jornades) i haver publicat 13 llibres amb els resultats de la seva recerca. 

Ara fa cent anys es creava, per iniciativa de Francesc Cambó, la Fundació Bernat Metge, encarregada d’oferir al públic català traduccions dels clàssics grecs i llatins. L’empresa havia estat preparada conscientment per Joan Estelrich que dugué les regnes de la institució fins a la seva mort. Per a les traduccions gregues es va poder comptar amb la figura de Carles Riba, mentre que, per a les traduccions llatines, Joaquim Balcells fou la figura de referència. També hi col·laboraren personalitats il·lustres i eclesiàstics compromesos amb les lletres catalanes.

 

Des dels seus inicis, doncs, els professors de la Universitat de Barcelona, començant per Balcells, participaren en l’empresa. També ho feren els deixebles de Balcells i de Riba a mesura que anaren acabant els seus estudis durant els anys 20 i 30. També durant els anys difícils de la postguerra els membres de la UB van continuar figurant en els crèdits dels volums publicats per la Fundació. Amb posterioritat i fins a l’actualitat els professors de la UB es poden comptar entre els principals col·laboradors de la Institució camboniana. 

 

Florencio Delgado Gurriarán (1903-1987) é o poeta máis destacado do exilio galego en México. Autor de poemas centrados no canto á súa comarca valdeorresa antes da guerra, publicou antes da guerra Bebedeira (1934), un canto báquico onde a celebración do entorno natural cede protagonismo ao viño como froito da terra e símbolo do fluxo que circula permanentemente desde o subsolo ao alento vital dos seus habitantes. Esa concepción da vida como inmersión nun ecosistema aflora tamén no exilio e así xorden os poemas mexicanos que publica na revista Vieiros e que despois serán o núcleo do seu poemario Galiza infinda (1963). As acción humanas só irrompen con forza durante a paréntese da guerra nos poemas do Cancioneiro da loita galega, tanto para celebrar o heroísmo das vítimas, coa súa rotunda beleza que se compara coa das árbores caídas no bosque, como para denunciar a bestialización dos verdugos. 
Xela Arias (Sarria, 1962 – Vigo, 2003) foi unha poeta galega e tradutora que desenvolveu a súa obra dende finais da década de 1980 e comezos da dos 2000. A súa figura, celebrada este ano 2021 no Día das Letras Galegas, está a espertar cada vez máis interese no eido da cultura galega dada a singularidade da súa obra no contexto da revolución poética vivida en Galicia nos derradeiros vinte anos do século XX. Foi unha figura moi activa na renovación cultural, tanto dende a súa faceta de tradutora como da de editora en Xerais, editorial sen a cal non se entende a efervescencia literaria daquel momento.
 
Dos seus corenta e un anos de vida legounos só catro poemarios, entre os que se atopa un álbum de poesía e fotografía en coautoría con Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioneiro en Galicia pola súa interdisciplinaridade. A súa poética sitúaa como unha das voces que, contra finais da década de 1980, abre moitas das liñas temáticas da poesía galega da década seguinte.
Xela Arias (Sarria, 1962 - Vigo, 2003) va ser una poeta i traductora gallega que va desenvolupar la seva obra entre finals dels anys vuitanta i principis de la dècada de 2000. La seva figura, celebrada aquest any 2021 el Dia de les Lletres Gallegues, desperta cada vegada més interès en el camp de la cultura gallega atesa la singularitat de la seva obra en el context de la revolució poètica viscuda a Galícia en els darrers vint anys del segle XX. Va ser una figura molt activa en la renovació cultural, tant com a traductora com a editora a Xerais, una editorial sense la qual no s’entén l’efervescència literària d’aquella època.
 
En quaranta-un anys de vida ens va llegar només quatre poemaris, entre els quals hi ha un àlbum de poesia i fotografia en coautoria amb Xulio Gil, Tigres coma cabalos (1990), pioner a Galícia per la seva interdisciplinarietat. La seva poesia la situa entre les veus que, cap a finals dels anys vuitanta, va obrir moltes de les línies temàtiques de la poesia gallega de la dècada següent.
L'obra Les Metamorfosis, o més coneguda com L'ase d'or, és la més important de l’africano-romà Apuleu, que visqué durant el segle II de la nostra era. Es tracta de l’única novel·la escrita en llatí que conservem completa, atès que totes les altres novel·les clàssiques que ens han arribat s’escriviren en grec. L'obra es compon per una tenebrosa i alhora meravellosa relació d’aventures que tenen com eix central el periple d'un jovenet no tan espavilat com ell es pensa que, per error, és transformat en ase per un encanteri mal conjurat, portant una penosa existència, i al qual només la deessa Isis podrà salvar.

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostel·la, 1990) és una de les figures més rellevants de la cultura gallega del segle XX perquè en ell conflueixen tres vessants importants: la dedicació a l’estudi de la llengua i la literatura gallega, el magisteri com a primer professor i catedràtic universitari de Lingüística i Literatura Gallega, i la creació literària. Membre del Seminario de Estudos Galegos, participa en la fundació del Partido Galeguista en 1931 i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1936, a la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà, i més endavant professor i acadèmic de la Real Academia Galega.

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostela, 1990) é unha das figuras máis importantes da cultura galega do século XX, porque en el conflúen tres facetas importantes: a dedicación ao estudo da lingua e a literatura galega, o maxisterio que impartiu como primeiro profesor e catedrático universitario de Lingüística e Literatura Galega e a creación literaria, especialmente no xénero poético. Membro do Seminario de Estudos Galegos, participa na fundación do Partido Galeguista en 1931 e na redacción do Estatuto de Autonomía de 1936, oficial do exército republicano, profesor e académico da RAG.

Ressenyar l’obra de Miquel Civil (Sabadell, 7/05/1926 – Chicago, 13/01/2019) és intentar descriure l’obra d’un gegant, d’un homenot, a la manera planiana. La seva influència en els estudis cuneïformes és absolutament decisiva, essent una d’aquelles poques personalitats de les quals podem dir que han “modelat” una disciplina. La sumerologia i els estudis cuneïformes en general serien totalment diferents sense la seva monumental contribució.

La tardor de 2018 es va instal·lar al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l'exposició dedicada a Pompeu Fabra amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i dels 100 anys de la publicació de la seva gramàtica normativa. A partir dels panells exposats llavors, el CRAI ha volgut difondre aquella iniciativa amb l’elaboració de tots aquells materials en suport informàtic, de manera que siguin consultables en xarxa amb totes les informacions i les explicacions oportunes.
 
Els texts i les il·lustracions que van ser-hi reproduïts giren preferentment a l'entorn de la vinculació de Pompeu Fabra amb la institució universitària (1932-1939), com a president del Patronat de la Universitat de Barcelona autònoma, i com a primer catedràtic que en va ser de Filologia Catalana.

El Laboratorio es un servicio de la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona. Fundado en 1978, es el laboratorio universitario de fonética más antiguo del estado y un referente a nivel europeo. En él, se lleva a cabo una labor docente, investigadora y de transferencia del conocimiento.

Con motivo del XL aniversario de su fundación, el CRAI de Lletres de la UB y el mismo Laboratorio de Fonética han organizado una serie de actividades (que incluyen conferencias divulgativas, una exposición y la creación del Museo Virtual del Laboratorio de Fonética) para dar a conocer la labor docente e investigadora del Laboratorio.

Introducción y presentación

El Libro de las suertes es un divertido juego cortesano del siglo XVI, aunque fue creado a fines del XV, en 1482, por el perugino Lorenzo Spirito.

Jugando a averiguar el futuro, se puede llegar a saber si la persona amada va a corresponder con el engaño o la fidelidad, si la fortuna está a punto de regalar riquezas o si se conseguirá lo que tanto se desea.

El juego tiene un pequeño problema: no se le puede hacer cualquier pregunta, porque hay que escoger una de las que ofrece la tabla inicial. Pero ese mismo límite que se les pone garantiza la precisión de las respuestas, porque el Libro de suertes no ofrece oscuros oráculos, sino que son, casi siempre, muy precisos.

En el siglo XVI se presentaba como un pasatiempo para remedio de la peligrosa ociosidad; pero adentrarse en sus páginas y seguir sus indicaciones era jugar con fuego: no se podía ni tan siquiera tener la ilusión de que se estaba adelantando al paso del tiempo. La Iglesia lo prohibió y logró con tal prohibición que casi se borrara su huella.

Qui va ser Homer? Es diu que Homer era un aede cec que, en temps immemorials, va compondre la Ilíada i l’Odissea. Però Homer és també la veu d’una tradició literària grega transmesa oralment entre el segon i el primer mil·lenni aC. Homer és, alhora, el dolor de la guerra i el desig del retorn. Homer és antic i, al mateix temps, com tots els clàssics, actual.

 

Ningú no podria negar la fascinació i l’encís que la guerra de Troia o les penúries d’Odisseu susciten als lectors d’ahir i avui, perquè Homer uneix, al llarg dels segles, unes experiències comunes i una reflexió sobre la nostra dissortada condició humana. És per aquest motiu que res és més actual que Homer i que no hi ha una Ilíada o una Odissea, sinó que cada generació, a partir del mateix relat, n’ha fet diverses versions pròpies.

 

En aquesta exposició D’Ilíades i Odissees hem volgut fer ressonar de nou la veu plural d’Homer, en motiu de la recitació internacional de la Ilíada el dia 22 de març de 2019. Alumnes, doctorands i doctors de la Universitat de Barcelona han realitzat aquesta exposició virtual, amb l’objectiu d’aprofundir breument en alguns aspectes interessants de l’obra homèrica i la seva tradició. Amb tot això, us animem a llegir -novament o per primera vegada- Homer!

   En aquesta exposició commemorativa del Creuer Universitari Transatlàntic del 1934, organitzat per la Universitat de Barcelona (llavors Autònoma), es presenten diaris, cartes, fotografies, menús, programes musicals, telegrames o llistats de passatgers que constitueixen l’essència d’un viatge que mai, fins ara, havia estat estudiat i presentat al públic. Els documents, inèdits en la seva majoria, permeten veure els preparatius del Creuer, fer-se càrrec de la vida a bord del “Marqués de Comillas”, acompanyar els viatgers en els ports visitats i compartir les impressions de la tornada, així com la posada en marxa de nous projectes. En definitiva, aquesta mostra permet endinsar-se en una manera de concebre l’ensenyament i l’aprenentatge que pot esdevenir un referent essencial per a la Universitat i la societat d’avui.

Joan Solà va contribuir d'una manera decisiva a la consolidació de la lingüística catalana, molt especialment en el camp de la sintaxi. Com s'ha dit sovint, la seva obra està a l'altura de la de Pompeu Fabra i Joan Coromines, i ha permès donar resposta a moltes de les necessitats del català contemporani. El 2016 publicàvem al Bloc de Lletres la notícia de la donació per part de la família Solà de la biblioteca privada de Joan Solà al CRAI de la Universitat de Barcelona. Ara que el Fons Joan Solà ja està integrat al catàleg del CRAI, presentem en aquesta exposició virtual les característiques més rellevats dels gairebé 9.000 volums que l'integren.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides proclamà el 19 de juny Dia internacional per a l‘eliminació de la violència sexual en els conflictes. Un dia dedicat a la sensibilització sobre els delictes de violació, d'esclavitud sexual, de prostitució forçada, d'embaràs forçat, d'avortament forçat, d'esterilització forçada, de matrimoni forçat i de totes les altres formes de violència sexual de gravetat comparable que es perpetren com a resultat directe o indirecte d'un conflicte. El fet que les dones i les nenes siguin les víctimes més habituals d’aquest tipus de violència fa palesa la importància de la seva participació en els debats per a la prevenció i la solució de conflictes.

 

La Comissió d'Igualtat de la Facultat de Filologia i el CRAI Biblioteca de Lletres recorden la significació d‘aquesta data amb una exposició virtual que, junt a literatura d‘autors i autores de països diferents amb relats punyents de violència sexual sobre la dona, mostra treballs acadèmics de l‘alumnat de la Universitat de Barcelona relacionats amb els drets humans i la violència de gènere.

Les exposicions compleixen, sens dubte, una funció molt important en l'àmbit de la difusió de la col·lecció de qualsevol biblioteca, també en les de caire universitari. És per aquest motiu que el CRAI-Biblioteca de Lletres n'ha organitzat un bon grapat al llarg dels últims anys, adreçades tant als membres de la nostra comunitat universitària com al públic en general. Sovint aquestes exposicions presencials han anat acompanyades d'exposicions virtuals, aprofitant així l’excel·lent eina que per a tal efecte posa a la nostra disposició el web institucional del CRAI-UB. D’aquesta manera, hem pogut i volgut potenciar-ne la seva accessibilitat, i així que servissin de reclam per a totes aquelles persones allunyades físicament del nostre centre, entre les quals, de ben segur, n’hi haurà hagut que en algun moment s’hi han acostat a fer una ullada.

La mostra bibliogràfica Àfrica: escriptores de la diàspora i del continent exposa una selecció de literatura produïda per escriptores nascudes a l’Àfrica o fortament vinculades al continent. La dinàmica literària dels 55 països situats al continent africà és heterogènia i compta amb una vitalitat impossible de plasmar com a conjunt. Tanmateix, els documents exposats són una bona manera de començar un recorregut literari al vostre abast, ja que estan disponibles al CRAI de la UB o a altres biblioteques de les universitats de Catalunya, a les quals podeu demanar-los via préstec consorciat. La mostra es complementa amb un mapa interactiu on podeu trobar entrevistes, reportatges o referències bibliogràfiques sobre algunes de les escriptores presents a la mostra.

Josep Pla explica al Quadern gris que només de pensar en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona li feia venir pell de gallina, mentre que Joan Maragall cita a les Notes autobiogràfiques que "una ratxada de benestar" el va commoure quan va entrar al claustre. Reaccions ben diferents envers un edifici que també han recorregut personatges literaris, els que protagonitzen Nada, Incerta glòria o Últimas tardes con Teresa, entre d'altres. En aquesta exposició virtual us presentem un recull de fragments literaris que fan referència a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

L’esperanto, llengua internacional creada com a instrument neutral de comunicació, es va iniciar el 1887 amb la publicació a Varsòvia de la primera gramàtica. Signava el text el Dr. Esperanto, pseudònim de Ludwik Lejzer Zamenhof, un oculista amb vocació per les llengües i per l’entesa dels pobles. El 14 d’abril de 2017 es commemora el centenari de la mort de Zamenhof i el CRAI Biblioteca de Lletres presenta, amb motiu de l’efemèride, una mostra bibliogràfica organitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació Catalana d’Esperanto. Omplen les vitrines exteriors i interiors de la biblioteca documents que formen part del llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, des de les obres de Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats, passant per un ampli ventall de literatura original i traduïda.

Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 1892, és una autora coneguda especialment pels seus llibres de viatges sobre el Marroc i la Polinèsia. Però també va ser periodista, música, activista i, en definitiva, una dona avançada al seu temps, pionera en la defensa dels drets de les dones i crítica amb el colonialisme. El seu pare, Prudenci Bertrana, nascut a Tordera el 1867, és reconegut sobretot per l'obra Josafat, considerada una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Però cal no oblidar que, així mateix, va ser un autor prolífic, director de revistes i diaris i un dramaturg notable. Amb motiu dels 150 i 125 anys del naixement de pare i filla, la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana. L'objectiu principal d'aquesta commemoració és, justament, fer conèixer més i millor els dos autors i retre'ls homenatge.

El CRAI Biblioteca de Lletres s'ha afegit a aquest aniversari amb una mostra bibliogràfica que recull obres d’Aurora i de Prudenci Bertrana en diferents edicions, així com estudis sobre la seva producció literària. També s’ha dedicat una vitrina a exposar els llibres que han guanyat el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la.

 

“‘To be, or not to be’: 400 anys amb Shakespeare” ofereix, amb motiu del 400 aniversari de la mort del dramaturg, un recorregut dividit en sis seccions al voltant d’alguns eixos temàtics relacionats amb la seva obra, i proposa una forma alternativa de llegir-lo, que s’allunya de la perspectiva tradicional més influent fins al dia d’avui. La primera secció, “El teatre i els teatres a l’època de Shakespeare”, ofereix una mirada al  tipus de teatres i de companyies que existien a l’Anglaterra de la segona meitat del segle XVI i principis del XVII. La segona secció, “Altres Shakespeares, o Shakespeare en plural”, planteja un recorregut per les lectures revisionistes del teatre de Shakespeare, de caire postestructuralista, que van sorgir a partit de la dècada de 1980. En aquesta línia, la tercera secció, “Shakespeare, gènere i sexualitat”, apunta possibles lectures d’algunes de les seves obres des de l’òptica del feminisme, la diferència sexual i les qüestions de gènere. La quarta secció, “Versions contemporànies i reescriptures de Shakespeare”, fa esment de la manera en què Shakespeare s’escenifica actualment i del seu impacte en altres camps, com per exemple la narrativa. La cinquena secció, “Shakespeare i el cinema”, estudia com diferents directors han llegit Shakespeare al llarg del temps i la seva empremta constant als mitjans audiovisuals. L’exposició conclou amb la secció “Shakespeare a Catalunya”, la qual es fixa en la presència del dramaturg a l’escena catalana al llarg dels últims segles. 

 

   Miguel de Cervantes fue en vida un perdedor, aunque resulte hoy difícil imaginarlo al saber que es el escritor más universal en lengua castellana y uno de los mejores narradores de toda la historia literaria sin discusión alguna. En la dedicatoria del Persiles al conde de Lemos, que fecha el 19 de abril de 1616, siente ya cercana la muerte: "Ayer me dieron la Extremaunción y hoy escribo esta. El tiempo es breve, las ansias crecen, las esperanzas menguan, y, con todo, llevo la vida sobre el deseo que tengo de vivir, y quisiera yo ponerle coto hasta besar los pies a Vuesa Excelencia." Su enfermedad se convierte también en materia literaria al formar parte de la conversación que mantiene el escritor con un estudiante "pardal" en el prólogo de esta obra: "-Esta enfermedad es de hidropesía, que no la sanará toda el agua del mar Océano que dulcemente se bebiese." Muere el 22 de abril de 1616 en una casa de la calle de León de Madrid.

 

   Hace quinientos años nació en Ávila Teresa de Cepeda y Ahumada (1515-1582), y para celebrar este quinto centenario lanzamos las campanas al vuelo y abrimos sus libros, piezas maestras de la mística castellana aurosecular. En el ámbito de su labor religiosa, Teresa de Jesús reformó la orden carmelita para que los conventos estuvieran abiertos a todas las mujeres que quisieran vivir intensamente la vida religiosa en recogimiento, sin que su origen ni su hacienda fueran impedimentos para ello. Prueba de su gran capacidad de trabajo, baste decir que en veinte años fundó diecisiete monasterios de descalzas. La obra que inició está hoy extendida por todo el mundo. Encontró siempre dificultades en todo: en su propio cuerpo, por su mala salud, y, sobre todo, en las jerarquías de su orden. Pero cuando se le cerraba una puerta, ella abría otra: su tesón no la abandonó nunca, ni tampoco su voluntad de sacar el máximo provecho al talento que tenía.

L‘exposició virtual de Sant Jordi d'enguany està dedicada a la publicitat que acompanya algunes de les col·leccions literàries espanyoles de principis del segle XX. Per tal d'il·lustrar-la, us mostrem una selecció d'anuncis que hem extret de cinc col·leccions diferents: La Novela Corta i La Novela Teatral (dirigides totes dues per José de Urquía, entre 1916-1925), La Novela de Hoy (impulsada per l'escriptor i editor Artemio Precioso, entre 1922-1932), La Farsa (dirigida per Valentín de Pedro, entre 1927-1936) i, finalment, l'efímera Los Novelistas (dirigida per Luis Uriarte, 1928). Aquesta tria pretén oferir una imatge el més variada possible del tipus de publicitat que s'incloïa en aquesta mena de publicacions, la qual cosa ens pot ajudar a identificar les tècniques publicitàries emprades a l'època, així com el tipus de públic a qui anava adreçada. L'exposició s'organitza en quatre blocs que engloben els productes, serveis o establiments segons l'activitat econòmica a la qual pertanyien: (1) Cosmètica i Higiene, (2) Tecnologia i Progrés, (3) Licors i Tabacs, (4) Medicaments i Fàrmacs. A més, hem afegit un apartat dedicat a (5) les pàgines multiproductes, i un altre que recull (6) la publicitat de la pròpia activitat literària de l'editorial.

 

Com a mostra de la diversitat de material del CRAI Biblioteca de Lletres es presenta una selecció d'imatges d'un àlbum dels anys trenta que conté petites postals (6 x 5 cm) amb fotografies d’estudi, algunes acolorides, de senyores i parelles d’època en divertits posats, també hi surten nens i alguna mascota. L’àlbum era un obsequi als clients de la fàbrica de cigars cubans LA VIAJERA, però algunes de les postals pertanyen a àlbums d’altres fàbriques (Partagas, Cigarros Calixto Lopez).

Exposició virtual publicada al web del CRAI per Sant Jordi del 2009. Mostra una selecció de les làmines que composen el llibre Trujillo del Perú a fines del siglo XVIII : dibujos y acuarelas que mandó hacer el obispo D. Baltasar Jaime Martínez Compañón.

Més informació al Blog de Lletres.

 

Exposició virtual que es va publicar al web del CRAI l'any 2005 per commemorar el quart centenari de la primera edició de 'El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha', afegint-se així a les ja nombroses iniciatives desenvolupades per diverses institucions i organismes.
 
Es tracta d’una pàgina web des d’on es dóna a conèixer de manera gràfica, una petita mostra de l’extens i importantíssim fons existent a les biblioteques de la UB relacionat directament amb l’obra de Miguel de Cervantes, amb la voluntat de servir d’ al·licient per arribar a tot l’interessant material de que disposem. 
Accessibility

Central, Hispàniques i Llatí 

  • Si teniu problemes de mobilitat adreceu-vos al personal del punt d’informació de l’edifici perquè us acompanyi i obri l’ascensor per poder pujar fins a la primera planta que és on es troben les seccions d’Hispàniques, Llatí i la Central. 
  • A la Central disposeu de dos punts reservats a la sala de consulta. 
  • A la planta baixa de la Facultat de Filologia, a mà dreta del vestíbul, hi ha un lavabo adaptat (demaneu la clau al punt d’informació). A l’edifici Josep Carner, al costat de l’entrada, també hi ha un altre lavabo adaptat. 

 

Espai del jardí 

  • Des del pàrquing de l’edifici podeu accedir a la secció de la biblioteca anomenada. Espai del jardí.
  • Al pati de ciències hi ha un lavabo adaptat. 
  • La biblioteca té una única planta on trobareu ordinadors, sales de treball i punts de lectura. 
  • La Facultat té places d’aparcament reservades. 
  • Dos ordinadors equipats amb programari lector de textos.
  • També podeu consultar els serveis per a persones amb necessitats específiques.
Contact
Person in charge
Josep Turiel Díez
Correu electrònic del responsable
Email address
Telephone
Central: 934 035 317
Garden place (Espai del jardí): 934 035 325
Hispanic Section: 934 035 326
Latin Section: 934 035 434
P.C.
08007
Address
Gran Via de les Corts Catalanes, 585