CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i el que seria el seu marit, Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016). Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context real en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, etc. i ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya, etc. L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

També hi ha notes diverses relacionades amb el seu casament l’any 1948, entrades a espectacles diversos, un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista, un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944), etc.

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

S’ha incorporat a la sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la UB, de la pàgina web del CRAI biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

El passat 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris, Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), i bibliotecari del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT. Com sabeu, les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes, per aquest motiu el francès era una de les llengües destacades juntament amb el polonès. Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, Austràlia i  Nova Zelanda, van constituir el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar, però, molts altres idiomes com ara: italià, alemany, castellà, rus, àrab, xinès, mongol, txec, romanès, portuguès, hongarès, danès… una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

El passat mes d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920.

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès. En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir de la recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local. A l’exposició es narren les darreres 36 últimes hores de vida de  Francesc Layret i Foix (1880-1920), 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

• Un informe sobre la reforma de l’administració local de l’any 1907
• Un llibre sobre les últimes hores de Layret escrit per Francisco Madrid l’any 1942 a Buenos Aires

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària. La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023.

Al Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, de Madrid, s’ha inaugurat recentment l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola. Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment. Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent. Al CRAI podeu trobar les obres que s'han escrit darrerament sobre aquest col·lectiu.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.

Ja ho sabeu: si aneu a Madrid algun cap de setmana o per vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure perquè es podrà visitar fins al 15 de gener de 2023.

Amb motiu de la celebració del 84è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals, enguany s’han celebrat un seguit d’actes que han consolidat l’interès dels mitjans de comunicació del país pel projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals.

SIDBRINT, com bé sabeu, és un portal de la Universitat de Barcelona, desenvolupat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la col·laboració de la Secció Història Contemporània i Món Actual, de la Facultat de Geografia i Història.

En aquest post del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu veure una bona part dels actes, presentacions i taules rodones que s’han dut a terme, que d’una manera o una altra han girat a l’entorn del projecte.

L’abast internacional de SIDBRINT ha fet créixer l’interès dels mitjans de comunicació per aquest portal, i això repercuteix positivament en el reconeixement del CRAI i, per extensió, de la Universitat de Barcelona. Aquest any, la temàtica dels actes de commemoració ha estat el paper de les dones a les Brigades Internacionals.

A continuació, us fem un petit recull dels articles que s’han publicat, tant a les versions en paper com digitals de diversos mitjans de comunicació escrita. Afegim alguna de les notícies aparegudes també als mitjans audiovisuals:

• El setmanari El Temps va fer una entrevista a Lourdes Prades, responsable de SIDBRINT
• El Diari Ara va publicar el dia 22 d'octubre de 2022 un article sobre les dones brigadistes elaborat també a partir d’una llarga entrevista a Lourdes Prades, i on es tracta de SIDBRINT i de la informació que aporta el projecte pel coneixement d’aquesta temàtica. Podeu veure que a la seva secció "Les Claus del dia" Lourdes Prades va ser destacada amb un semàfor verd
• Publico.es – "Barcelona homenajea a las mujeres de las Brigadas Internacionales"
• El Punt Avui - "Heroïnes i vulnerables"
• CCMA 324 - "Clam contra el feixisme en l'homenatge a les Brigades"
• Diari Balears - "L'Homenatge a les Brigades Internacionals es converteix en un clam contra el feixisme"
• La República - "Clam contra el feixisme en l’homenatge a les Brigades Internacionals"
• La Mañana -  "Clam contra el feixisme en l’homenatge a les Brigades Internacionals"
• La Voz de la Repùblica - "Se celebra el 25º homenaje a las Brigadas dedicado a las mujeres"
• Vilaweb - "Clam contra el feixisme en l’homenatge a les Brigades Internacionals"
• Tot Barcelona - "Clam antifeixista amb accent femení en record de les Brigades Internacionals"
• Catalunya Plural - " Se celebra el 25è Homenatge a les Brigades Internacionals dedicat a les dones"
• Betevé  - Telenotícies migdia - 22 d'octubre de 2022  "Unes 200 persones participen en el 25è Homenatge a les Brigades Internacionals" on es fa igualment referència a SIDBRINT com a valuós instrument per a conèixer dades sobre brigadistes

Desitgem que aquest projecte de la Universitat de Barcelona segueixi essent un instrument clau per a preservar la memòria històrica de totes aquelles persones que van venir a lluitar pels seus ideals.

El passat dia 8 de juny de 2022 es va signar un acord de col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i La MIRA-Magazín. Es tracta d’una revista digital, en llengua catalana, que explica històries que passen al voltant nostre amb continguts sobre política, societat, cultura, economia…

LA MIRA vol situar-se en el que els anglosaxons anomenen non-fiction: un periodisme per llegir, amb històries treballades, penetrants, intenses, amb una mirada diferent. Des de principis de segle XX, fins a l’època de la Segona República, revistes com: D’ací i d’Allà, Imatges, Mirador… protagonitzaren una època d’esplendor del periodisme català. Un periodisme homologable amb el més brillant i innovador d’Europa i els Estats Units.

LA MIRA s’inspira en aquesta tradició tan valuosa i, alhora, desconeguda i que va donar els millors treballs i periodistes del nostre país. Destaca el fet que no conté articles d’opinió i vol ser planter pels joves periodistes de casa nostra. Us animem a entrar a la seva pàgina web per comprovar la gran qualitat del treball editorial i fotogràfic que tan es troba a faltar en aquests temps de presses i de feines a mig fer.

La Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judit Casals Parladé, i la cap de la Biblioteca, Lourdes Prades Artigas, és van reunir amb Joan Camp i Fontcuberta, editor del magazín, per establir tota la sèrie de punts en que es concreta aquest acord per a la consulta, utilització, promoció i difusió del fons documental del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Som una biblioteca arxiu patrimonial que participa en projectes de docència i recerca, amb institucions d’àmbit nacional i internacional. Aquest acord és una bona oportunitat per a donar a conèixer, a un sector més ampli de públic, els nostres fons i les activitats que realitzem. El cap de fotografia de LA MIRA és el foto-periodista i bon amic Jordi Borràs que ha col·laborat en nombroses ocasions amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Celebrem aquest acord que, estem segurs, serà una iniciativa productiva per ambdues parts!

Us recordem que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb diferents institucions, entitats, etc., a través d’altres acords signats des de fa molt de temps.

Entre el 20 i el 22 de juny, ha tingut lloc el II Congrés Internacional Herències/Legacies, organitzat per la Secció d’Història Contemporània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El Congrés, que ha aplegat més de 150 investigadors d’arreu del món, ha organitzat els seus treballs en 23 taules temàtiques. Les podeu consultar amb detall en l’extens programa que han publicat.

L'acta de clausura se celebrà a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona amb una taula rodona sobre “El futur del passat. Documents i materials a la era digital” amb Catarina Alves Costa de la Universidade Nova de Lisboa, Àngels Bernal, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Joaquim Borràs dels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i moderada per Lourdes Prades responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

D’altra banda, també han tingut lloc les V Jornades de la Història de l’Edició que, enguany, portaven per títol L’exili republicà de 1939 i l’edició: Nous Horitzons, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, i que han girat entorn a la creació, l’edició, la circulació i la recepció dels llibres i les revistes dels refugiats republicans durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, principalment a França i a Mèxic, però també a l’Argentina, l’Uruguai o a l’Espanya franquista.

El punt central ha estat l’estudi dels agents, principalment dels editors, i de les labors individuals i col·lectives que duien a terme en el manteniments dels valors culturals, socials i polítics que els va conduir a aquest desterrament, però també en els projectes empresarials i ens els aspectes de funcionament. Un altre punt important ha estat l’anàlisi de les publicacions periòdiques fetes des de l’exili i per a l’exili en països com ara Mèxic, on una comunitat de refugiats nombrosa permetia l’existència d’una xarxa de producció i de consum intern que, a més, proveïa d’altres països i fins i tot a l’interior.

Lourdes Prades i Olga Giralt, responsable i arxivera del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, han presentat la ponència Els fons bibliogràfics i d’arxiu del Pavelló de la República per a la investigació de l’edició de l’exili: possibles línies d’investigació.

Fins al 15 de juliol de 2022, es pot visitar a la primera planta de la Facultat, l’exposició bibliogràfica L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper.

Aquesta mostra és un recorregut a través de l’obra publicada per les editorials creades pels exiliats republicans de la Guerra Civil Espanyola, principalment a França i Mèxic, però també a l’Argentina o Xile.

S’hi poden veure llibres que descriuen l’obra de la República, els desastres de la Guerra Civil o la vida als camps del Sud de França; llibres de literatura espanyola i catalana, així com obres traduïdes; llibres tècnics i divulgatius de qualitat, però també novel·les curtes i d’altres gèneres populars com ara l’autoajuda; diaris i revistes fetes a l’exili, per a l’exili i també per ser introduïdes clandestinament a Espanya. Nombrosos exemplars en exposició provenen del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona entre altres col·leccions.

Felicitem molt sincerament els organitzadors per la gran feina feta i, com sempre, contents de participar-hi!

El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista d'origen italià va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona  que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

El cap de setmana del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, va tenir lloc el Festival Solidarity Park 2022.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després de l'enfonsament, s’ha inaugurat un monument, obra de l’escultor Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

A la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT, i Ramon Naya del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet. Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: "Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya, Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre de la històriadora Sònia Garangou Les aigües de l’oblit que ja podeu trobar a la biblioteca gràcies a la donació que la seva autora i bona amiga ens ha fet.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!

Des del passat dia 14 d’abril, es pot veure al Museu Maricel de Sitges l’exposició Artistes compromeses amb la República, una magnífica mostra que reuneix obres de diverses disciplines, des de cartells fins a olis, fotografies, etc. fetes per dones que van expressar el seu rebuig al feixisme i la seva militància republicana a través de l’art.

La proclamació de la Segona República espanyola el 14 d’abril de 1931, va ser rebuda per la majoria de les dones amb una gran il·lusió i va generar en elles grans expectatives i una gran efervescència de llibertat. Es van introduir canvis legislatius importants destinats a eliminar la discriminació de les dones. La política cultural de la Generalitat de Catalunya es va dirigir a aconseguir que la cultura fos catalana, democràtica, científica i laica, intentant posar els màxims esforços a elevar el nivell cultural de la població. S’obriren nous museus i noves sales privades d’exposicions, es crearen tallers escola i nous grups d’artistes a la recerca d’un nou art i moltes dones artistes en van treure profit i hi van participar. Malauradament, amb l’aixecament feixista, tots els intents de crear un art nou, una avantguarda artística, es van truncar. Les galeries privades van pràcticament tancar: les obres no es venien. Durant els anys de guerra hi va haver dues menes d’activitat: els salons oficials i les exposicions impulsades per partits i sindicats. No obstant això, fou un període de gran creativitat a la zona republicana. La producció artística es va polititzar i posà l’accent en la propaganda.

Organitzada pel Consorci Patrimoni de Sitges aquesta mostra pretén donar llum i fer visibles moltes artistes que, des del primer moment, van prendre partit a favor de la República i de la revolució. Amb aquesta exposició es recuperen i donen a conèixer les obres realitzades per aquestes dones artistes, la iconografia de les quals mostra diferents aspectes de la vida durant els anys de la Segona República espanyola (1931-1939) que han quedat oblidades de la història i la memòria i ara es podrà esmenar la seva vàlua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra, aquí podeu veure alguns dels cartells exposats i també exemplars de diverses publicacions periòdiques com varis números de La Vanguardia de l’any 1938, de la revista Moments: la revista del nostre temps, Nueva Cultura : información crítica i orientación intelectural, Orto. Revista de Documentación Social, Mi Revista: ilustración de actualidades i ABC. Diario Republicano de Izquierdas.

Teniu temps fins al proper mes de setembre per visitar-la! No us la perdeu!

El passat dia 8 d’abril es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’exposició Francesc Tosquelles.Com una màquina de cosir en un camp de blat que es podrà veure fins al mes d’agost.

Anteriorment ja us havím parlat d’una exposició sobre la figura del psiquiatra català Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que portava per títol La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles i que es va poder veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins al 3 de març de 2022. Tot plegat sorgeix del projecte fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions, reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021 i que ja podeu trobar al nostre catàleg.

L’exposició es presentarà  en versions adaptades com la que va tenir lloc al Musée FRAC Occitanie , ara al CCCB (8 d’abril – 28 d’agost de 2022), després al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023), i finalment a  l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

La mostra proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema. Sempre recomanem amb entusiasme les exposicions en les quals participem però, en aquest cas, estem molt segures que és un entusiasme més que justificat. La figura i l'obra de Francesc Tosquelles és de les que no s'obliden.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

També, en aquesta ocasió s’han deixat cartells sobre el POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista i del BOC, el Bloc Obrer i Camperol. Hi podreu veure fins a un total de 50 obres dels nostres fons!
 

No us la perdeu!