CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de març de 2023 es va inaugurar el nou complex museístic del Museu d’Història de Barcelona a la Casa Padellàs, un palau del segle XVI traslladat, fa prop d’un segle, del carrer dels Mercaders al barri gòtic i reconvertit, fa 80 anys, en el Museu de la Història de Barcelona, ben conegut per tots els barcelonins.

Amb aquest nou concepte, podem veure un espai museístic experimental, un projecte amb molts formats, que aborda Barcelona des de la història urbana i el patrimoni en un entorn de recerca i d’activitats participatives.

ARCbcn ha estat l’enginyeria encarregada de la reforma del nou Museu d’Història de Barcelona que ha comptat amb l’arquitectura de l’estudi A+M Arquitectes.

Un dels atractius afegits del complex són dos grans miradors urbans situats al pis superior i que, de manera gratuïta, s’obriran al públic pròximament.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquest nou projecte de l’Ajuntament de Barcelona cedint un document de la Junta Municipal del Censo Electoral de 1901 i un dibuix del Poble Nou del llibre Tots els barris de Barcelona de Jaume Fabre i Josep M. Huertas editat l’any 1948.

Per aquells a qui pugui interessar, ja es pot consultar la memòria anual que recull totes les activitats dutes a terme pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República el passat any 2022.

Si hi feu un cop d’ull podreu saber tot allò que han fet al CRAI Biblioteca i a l’arxiu durant els darrers dotze mesos organitzat en quatre grans blocs:

1. Difusió

2. Societat i comunicació

3. Donacions i intercanvis

4. El Pavelló en xifres

La memòria es pot consultar a la pàgina del web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades altres memòries anuals, o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

El passat dijous dia 20 d'abril van rebre, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, la visita d'un grup d'estudiants dels Serveis Lingüístics de la UB, acompanyats de dos membres del servei.

Els Serveis Lingüístics ofereixen diverses visites i rutes dintre del seu programa Activitats d'acollida lingüística per a estudiants no catalanoparlants que estan interessats a aprendre català.

Enguany, per primera vegada, van proposar la visita al Pavelló de la República i, si hem de fer cas als comentaris al seu Twitter, no serà la darrera. Com a curiositat, aquests són els països d'origen dels visitants: Polònia, Rússia, França, Alemanya, Perú, Brasil, Argentina, Xina i Itàlia

I dimarts 25 van rebre als estudiants d'Alumni UB. En aquest cas es tracta d'unes visites que es van programant cada curs i que reben el títol de La cara oculta de les biblioteques.

Com és natural, per a cada tipus de visita, adapten els continguts i els materials que mostren als seus interessos i nivells.

Ens complau molt que les diferents unitats de la Universitat de Barcelona s'acostin al CRAI, sigui al Pavelló de la República, sigui a les altres seus del CRAI, per conèixer  la riquesa dels fons que es custodien i les diferents tasques i activitats que s'hi desenvolupen.

Com cada any al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República celebren la diada de Sant Jordi.

Enguany ho fan amb diverses iniciatives:

Per una banda, han muntat una gran taula amb llibres desafectats que els usuaris poden endur-se fins a finals de la setmana vinent. En aquests primers dies està tenint un gran èxit i van reposant els que surten per tal que ningú es quedi sense el seu llibre.

També han preparat l'exposició virtual Sant Jordi a l'exili sobre com es vivia la diada a l’exili a través de textos i fotografies extrets de la revista Germanor publicada a Xile pels catalans exiliats a aquest país sud-americà.

I, en darrer lloc, han digitalitzat aquest bonic fullet editat també a l’exili, però en aquest cas mexicà, pel polític i escriptor català Jordi Arquer que compta amb excepcionals dibuixos del pintor, escenògraf i dibuixant català Josep Bartolí.

Consulteu aquesta entrada del seu blog per a més informació.

Només queda desitjar-vos que passeu un magnífic Sant Jordi amb llibres i roses!

El passat dia 11 de març es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure, responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’empoderament, després.

A la mostra hi trobareu exposat el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Unes espardenyes fetes a mà de ganxet, roba de sac i cartó, que procedeixen del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertanyien a la germana d’Enric Odena, una de les peces més preuades del nostre arxiu.

Un fulletó que tenia com objectiu localitzar familiars i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946.

I, finalment, dos exemplars de les publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i de la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

La podeu visitar al MUME Museu Memorial de l'Exili fins al 3 de setembre de 2023.

El passat dia 24 de febrer es va presentar la tercera edició de la Ruta al Exilio, a la Fundación Ortega y Marañón de Madrid.

Com sabeu, es tracta d’un projecte formatiu finançat per l’Institut de la Joventut INJUVE, desenvolupat per l’associació Be Wild Be Proud amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries de la UB EUROM, impulsat per la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i aquest any també per la Fundació Daniel i Nina Carasso i el govern de Navarra, a través de l’Instituto Navarro de la Memoria.

El seu objectiu és apropar la història recent espanyola a les noves generacions, mitjançant recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà espanyol amb activitats formatives i socioculturals.

El lema d'enguany és  Ruta al Exilio 2023: Cicatrices del paisaje.

Un grup de quaranta joves, entre 16 i 17 anys, recorreran, del 15 al 30 de juliol, els llocs de memòria de l’exili republicà i civil a Navarra, Catalunya i el sud-est de França. L’expedició es realitzarà, fonamentalment, a peu i amb autobús. L’activitat de la ruta consistirà essencialment en la realització de tallers històrics i culturals, marxes per la muntanya i visites a museus i memorials.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va ser convidada a l’acte de presentació de la tercera edició de la ruta, organitzat per l’Institut Espanyol de la Joventut INJUVE, que va comptar també amb la presència de la secretària d’Estat d’Agenda 2030, Lilith Verstrynge, així com col·laboradors, familiars i participants de les dues edicions anteriors.

A les anteriors edicions l’acte de recepció dels joves que participaren en aquest projecte educatiu, va tenir lloc al Pavelló de la República que va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta. Enguany no ho serà. L’organització ha decidit que els participants comencin aquesta aventura a Navarra i encara està per definir el recorregut i la participació de la UB.

Us en mantindrem informats.

La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, vídua del pintor, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX. 

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar en la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany ha emprès la tasca de reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors. Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i així poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

Col·laborar amb fundacions, associacions, institucions culturals, etc, que acostumen a ser el fruit dels esforços col·lectius de la societat, és un aspecte de la feina del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ens complau molt continuar i facilitar tant com sigui possible. 

A finals de 2022 es va estrenar la sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada sobre la família Pujol Ferrusola que porta per títol La Sagrada Familia.

Produïda per Lavínia Audiovisual per a Warner Bros Discovery, està codirigida per l’escriptor, periodista i cineasta David Trueba i el periodista i productor Jordi Ferrerons.

La Sagrada Familia compta amb la participació de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura que, al llarg dels anys, han col·laborat, conviscut, seguit o estudiat a l’expresident de la Generalitat i a membres de la seva família.

Durant dècades, els Pujol-Ferrusola van ser una família emblemàtica per a la societat catalana. Jordi Pujol i Soley, el cap de família i president de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003), era considerat un referent no sols polític, sinó també cívic i moral a Catalunya. En els darrers anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat al focus de diferents escàndols de corrupció.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta sèrie amb la cessió de material divers del nostre fons relacionat, per exemple, amb els Fets de Palau de 1960 o la campanya “Aixequem Catalunya” de l’any 1980, etc., que trobareu reproduït en diferents fotogrames.

I per acabar us deixem amb aquestes paraules del director David Trueba:

Como en las mejores novelas, la saga familiar de los Pujol está salpicada de anécdotas, de incidentes, de episodios memorables. Pocos materiales humanos pueden ser más ricos para retratar un tiempo y un país. Nuestra idea es darle al material un trata­miento épico, donde los afanes y la ambición, determinan también el destino final de los personajes. Fieles a los sucesos reales, pero con la convicción de que estamos ante un per­sonaje icónico, más grande que la vida.

El 4 de juliol de 2022 vam publicar una noticia en la que explicàvem l’arribada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  d’un fons d’arxiu molt interessant cedit pel llibreter i bon amic de la biblioteca Albert Roqué.

Es tractava del Fons ASOCS (Associación de solidaridad del Cuerpo de Seguridad - Estado y Generalidad), una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.

El fons és part del seu arxiu administratiu i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

Us vam informar de la creació d’una base de dades local que, avui, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i de la nostra becària, s’ha pogut completar i ja està disponible per a la seva consulta a la biblioteca.

La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.), encara que no sempre es poden completar tots els camps amb la informació disponible.

El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.

Volem donar les gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez per la feina feta.

Aquest fons també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.

Trobareu més informació al post del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murcia per a la recuperació de la memòria històrica.

Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals, en concret hi havia quatre hospitals: Hospital Federica Montseny, Hospital Casa Roja, Hospital La Pasionaria, que podeu veure a sota amb el seu aspecte actual i l'Hospital Radio l'edifici del qual ha desaparegut.

Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny, comissariada per Pedro María Egea Bruno.

El dissabte va tenir lloc la taula rodona La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia i comissari de l'exposició fotogràfica.

El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri acull 789 represaliats en 138 fosses.

Com a biblioteca universitària ens complau participar en activitats i actes juntament amb altres entitats de la societat civil que comparteixen l'interès per la història i la seva memòria.