La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, vídua del pintor, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX. 

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar en la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany ha emprès la tasca de reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors. Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i així poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

Col·laborar amb fundacions, associacions, institucions culturals, etc, que acostumen a ser el fruit dels esforços col·lectius de la societat, és un aspecte de la feina del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ens complau molt continuar i facilitar tant com sigui possible. 

A finals de 2022 es va estrenar la sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada sobre la família Pujol Ferrusola que porta per títol La Sagrada Familia.

Produïda per Lavínia Audiovisual per a Warner Bros Discovery, està codirigida per l’escriptor, periodista i cineasta David Trueba i el periodista i productor Jordi Ferrerons.

La Sagrada Familia compta amb la participació de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura que, al llarg dels anys, han col·laborat, conviscut, seguit o estudiat a l’expresident de la Generalitat i a membres de la seva família.

Durant dècades, els Pujol-Ferrusola van ser una família emblemàtica per a la societat catalana. Jordi Pujol i Soley, el cap de família i president de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003), era considerat un referent no sols polític, sinó també cívic i moral a Catalunya. En els darrers anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat al focus de diferents escàndols de corrupció.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta sèrie amb la cessió de material divers del nostre fons relacionat, per exemple, amb els Fets de Palau de 1960 o la campanya “Aixequem Catalunya” de l’any 1980, etc., que trobareu reproduït en diferents fotogrames.

I per acabar us deixem amb aquestes paraules del director David Trueba:

Como en las mejores novelas, la saga familiar de los Pujol está salpicada de anécdotas, de incidentes, de episodios memorables. Pocos materiales humanos pueden ser más ricos para retratar un tiempo y un país. Nuestra idea es darle al material un trata­miento épico, donde los afanes y la ambición, determinan también el destino final de los personajes. Fieles a los sucesos reales, pero con la convicción de que estamos ante un per­sonaje icónico, más grande que la vida.

El 4 de juliol de 2022 vam publicar una noticia en la que explicàvem l’arribada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  d’un fons d’arxiu molt interessant cedit pel llibreter i bon amic de la biblioteca Albert Roqué.

Es tractava del Fons ASOCS (Associación de solidaridad del Cuerpo de Seguridad - Estado y Generalidad), una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.

El fons és part del seu arxiu administratiu i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

Us vam informar de la creació d’una base de dades local que, avui, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i de la nostra becària, s’ha pogut completar i ja està disponible per a la seva consulta a la biblioteca.

La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.), encara que no sempre es poden completar tots els camps amb la informació disponible.

El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.

Volem donar les gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez per la feina feta.

Aquest fons també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.

Trobareu més informació al post del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murcia per a la recuperació de la memòria històrica.

Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals, en concret hi havia quatre hospitals: Hospital Federica Montseny, Hospital Casa Roja, Hospital La Pasionaria, que podeu veure a sota amb el seu aspecte actual i l'Hospital Radio l'edifici del qual ha desaparegut.

Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny, comissariada per Pedro María Egea Bruno.

El dissabte va tenir lloc la taula rodona La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia i comissari de l'exposició fotogràfica.

El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri acull 789 represaliats en 138 fosses.

Com a biblioteca universitària ens complau participar en activitats i actes juntament amb altres entitats de la societat civil que comparteixen l'interès per la història i la seva memòria.

La revista Archivoz : International Archives Magazine, Testimonios sobre archivos y gestión documental, nascuda el 2017, és una publicació digital d’àmbit internacional dedicada a la divulgació de l’arxivística i la gestió documental.

L’any 2022 el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni de col·laboració amb Archivoz amb l’objectiu de donar a conèixer els fons i col·leccions de les seves biblioteques patrimonials: Fons antic, Pavelló de la República, Lletres i Belles Arts. El compromís és d’una incorporació bianual per part del CRAI.

La col·laboració es va estrenar l’abril d’aquest any 2022 amb un article dedicat al CRAI Biblioteca de Reserva: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca de Reserva (CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona). Inclòs en l’apartat ‘Joies documentals’, es tracta d’una passejada pels seus fons, col·leccions i serveis.

El passat mes de desembre es va publicar el segon article, dedicat en aquest cas al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’article, inclòs també en l’apartat “Joies documentals”, defineix el Pavelló de la República com un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola, descriu tots els seus fons, posant especial èmfasi en la documentació d’arxiu, en les col·leccions especials i en la difusió d’aquest fons patrimonial a través de les xarxes socials, de multitud d’iniciatives culturals i, seguint la missió i els valors que defineixen el CRAI de la Universitat de Barcelona, mitjançant sessions destinades a presentar el nostre patrimoni documental.

La revista té un abast multilingüe i en aquest cas l’article s’ofereix en castellà.

El passat mes de desembre de 2022 es va estrenar  a RTVE España, el siglo XX en color, una ambiciosa producció històrica de sis capítols que retrata l'Espanya del segle XX com no s’havia vist mai, gràcies a un exhaustiu procés d’acoloriment d’imatges.

A partir del naixement del cinema i de les primeres imatges enregistrades a Espanya, la sèrie fa un recorregut des de finals del segle XIX fins als anys setanta. Es tracta d'un viatge exclusiu a la història d’Espanya amb imatges sorprenents, acolorides per primera vegada i també sonoritzades de forma realista per realçar-ne la vivesa i l’espectacularitat.

La sèrie està produïda per RTVE en col·laboració amb Minoria Absoluta, Espanya, el segle XX en color és la primera sèrie documental que produeix RTVE amb material d’arxiu acolorit, seguint les petjades d’altres produccions europees i americanes de gran èxit internacional. També ha comptat amb la participació de la Filmoteca Espanyola.

Al segon capítol es parla sobre la Guerra Civil espanyola i s’hi poden veure reproduccions de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com aquests cartells, entre d’altres, de la col·lecció de Cartells polítics i històrics amb més d’11.000 unitats i que constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies.

Us recordem que d’aquest fons de cartells se n’han digitalitzat més de 1.100 que corresponen al període de la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Fins al proper 27 de març es pot visitar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia la magnífica exposició Francesc Tosquelles. Como una máquina de coser en un campo de trigo organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), pel mateix Museo Reina Sofía i comissariada per Carles Guerra i Joana Masó.

Aquesta mostra es va poder veure amb anterioritat a Les Abattoirs. Musée – FRAC Occitanie de Toulouse (14 octubre, 2021 – 6 març, 2022) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB (8 abril – 28 agost, 2022) i després de la seva estada al museu de Madrid viatjarà a l’American Folk Art Museum de Nova York (12 juny – 23 octubre, 2023).

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat en totes les ocasions, nombrós material. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

L’exposició recupera la història i la feina d’aquest extraordinari psiquiatre (Reus 1912-Granges-sur-Lot, 1994) que es va haver d'exiliar a França l'any 1939. Veiem els seus inicis a l’Institut Pere Mata de Reus, on ja va donar mostres de la seva inusual personalitat i intel·ligència, després la seva gran tasca al camp de concentració de Septfonds  i, sobretot, a l’Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole (França), que actualment porta el nom de Francesc Tosquelles i que va ser on desenvolupà una pràctica radicalment innovadora que vincula l’exercici clínic amb la política i la cultura. Així, durant la República i sota l’Europa dels feixismes, Tosquelles abordà l’arrel social de la malaltia mental transformant, des de la humanització, la institució psiquiàtrica.

Si voleu més informació, vegeu l’entrada del blog corresponent a l’exposició que es va celebrar al CCCB entre l'abril i l'agost de 2022.

El passat mes de desembre es va inaugurar l’exposició Crim i delicte al Museu d’Història de Catalunya, organitzada conjuntament amb la Universitat de Barcelona. La mostra està comissariada per l’escriptor Andreu Martín, especialista en novel·la negra i fa un recorregut per la història de la delinqüència durant la postguerra a través de la col·lecció de Criminalística de la UB.

Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.

Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme.

En Ramon Romero Coma, historiador i antic becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat el documentalista de la mostra. Ell es va encarrecar de seleccionar material divers de l’hemeroteca que trobareu reproduït a l’exposició, en el que podem destacar diversos exemplars de El Caso el setmanari sensacionalista de successos que es va editar a Madrid durant l’època franquista. Durant els seus darrers anys El Caso tingué una certa competència amb ¿Por Qué?, una publicació de les mateixes característiques editada a Barcelona durant més o menys la mateixa època, vegeu post al nostre Blog.

Teniu temps fins al 26 de febrer per anar a veure aquesta fantàstica exposició! No us la perdeu!

Des del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República informem periòdicament de les publicacions que van apareixent i que, per la seva elaboració, l'autor ha usat els fons de la Biblioteca, sigui en la fase de documentació o amb la utilització d'imatges de l'Arxiu, fotografies, gràfics, etc. Els mateixos autors acostumen a fer-nos donació de la seva obra un cop editada i ens agrada col·laborar a fer-ne difusió, a més d'agrair-los la generositat.

Avui hem volgut portar a les notícies del CRAI una petita mostra per tots els companys i companyes que no accedeixen habitualment al Blog:

David Ballester i Oriol Dueñas són els autors de Las otras víctimas: la violencia policial durante la Transición (1975-1982) i L'Ocupació de Catalunya: 26 de gener de 1939, respectivament i les seves obres que han estat elaborades a partir de material bibliogràfic, hemerogràfic i d’arxiu de la biblioteca.

També ens han fet arribar els seus llibres els nostres usuaris: Javier Alcalde autor de Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907), Rafael Mestre autor de Voces libres: historia oral del movimiento libertario español, i els professors Joan Villarroya i Josep Maria Solé i Sabaté autors de L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya: actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme.

Josep Maria Ràfols és l'autor de: La increïble història del bisbe Irurita.

Hacia poéticas de género: mujeres artistas en Españña 1804-1939 és  una donació del Gobierno de Aragón i Guia didàctica del Patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur: el front del Pallars 1938-1939 de l'autor Oriol Riart.

I en darrer lloc, per no fer-ho massa feixuc, volem destacar aquests tres volums de la col·lecció Catalunya Desapareguda corresponents a les poblacions de Vila-Seca, Palamós i Barcelona i que contenen imatges dels nostres fons. L'Ajuntament de Barcelona no s'oblida de fer-nos-els arribar. 

També des del nostre Pinterest es pot fer una mirada general a totes les monografies que, via compra o via donació, arriben a la Biblioteca.

Enciclopèdia Art és un segell de llibres de bibliòfil d’edició limitada que pertany al grup editorial d’Enciclopèdia Catalana. El seu catàleg està format per grans llibres d’estudi dirigits per reconeguts experts en la temàtica. Cada obra que editen és un projecte rigorós on hi intervenen historiadors, escriptors, fotògrafs, dissenyadors, etc. que aporten la seva expertesa i coneixement per fer una obra única.

Enguany han publicat Cartells catalans: propaganda política i reivindicació nacional 1894-2018, un viatge visual pels anys de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, fins l’actualitat, on s’hi poden trobar gran quantitat d’imatges que provenen de la col·lecció de cartells del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

És un nou volum de la col·lecció Cartells catalans, en aquest cas dedicat al cartellisme de propaganda política i de reivindicació nacional, en un sentit ampli, que inclou també els conflictes socials, de gènere, pacifisme i defensa de la llengua i la cultura. Aplega l’obra de destacats artistes cartellistes, entre els quals Ricard Opisso, Carles Fontserè, Helios Gómez, Martí Bas, Català Pic, Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Cesc, Pilar Villuendas, Enric Satué, Frederic Amat o Joan-Pere Viladecans, i cartells de multitud de partits polítics i sindicats, així com d’entitats tant destacades com el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. L’obra és de gran format, amb una enquadernació de luxe i un estoig en pell.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República estem molt contents de seguir col·laborant amb el Grup Enciclopèdia per realitzar aquest tipus de projectes. Si no fos per aquesta col·laboració no gaudiríem d’un exemplar com aquest a la nostra biblioteca!

Vegeu la notícia dedicada al volum titulat Símbols del Catalanisme que vam publicar el mes de febrer de 2020.