La revista Archivoz : International Archives Magazine, Testimonios sobre archivos y gestión documental, nascuda el 2017, és una publicació digital d’àmbit internacional dedicada a la divulgació de l’arxivística i la gestió documental.

L’any 2022 el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni de col·laboració amb Archivoz amb l’objectiu de donar a conèixer els fons i col·leccions de les seves biblioteques patrimonials: Fons antic, Pavelló de la República, Lletres i Belles Arts. El compromís és d’una incorporació bianual per part del CRAI.

La col·laboració es va estrenar l’abril d’aquest any 2022 amb un article dedicat al CRAI Biblioteca de Reserva: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca de Reserva (CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona). Inclòs en l’apartat ‘Joies documentals’, es tracta d’una passejada pels seus fons, col·leccions i serveis.

El passat mes de desembre es va publicar el segon article, dedicat en aquest cas al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’article, inclòs també en l’apartat “Joies documentals”, defineix el Pavelló de la República com un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola, descriu tots els seus fons, posant especial èmfasi en la documentació d’arxiu, en les col·leccions especials i en la difusió d’aquest fons patrimonial a través de les xarxes socials, de multitud d’iniciatives culturals i, seguint la missió i els valors que defineixen el CRAI de la Universitat de Barcelona, mitjançant sessions destinades a presentar el nostre patrimoni documental.

La revista té un abast multilingüe i en aquest cas l’article s’ofereix en castellà.

El passat mes de desembre de 2022 es va estrenar  a RTVE España, el siglo XX en color, una ambiciosa producció històrica de sis capítols que retrata l'Espanya del segle XX com no s’havia vist mai, gràcies a un exhaustiu procés d’acoloriment d’imatges.

A partir del naixement del cinema i de les primeres imatges enregistrades a Espanya, la sèrie fa un recorregut des de finals del segle XIX fins als anys setanta. Es tracta d'un viatge exclusiu a la història d’Espanya amb imatges sorprenents, acolorides per primera vegada i també sonoritzades de forma realista per realçar-ne la vivesa i l’espectacularitat.

La sèrie està produïda per RTVE en col·laboració amb Minoria Absoluta, Espanya, el segle XX en color és la primera sèrie documental que produeix RTVE amb material d’arxiu acolorit, seguint les petjades d’altres produccions europees i americanes de gran èxit internacional. També ha comptat amb la participació de la Filmoteca Espanyola.

Al segon capítol es parla sobre la Guerra Civil espanyola i s’hi poden veure reproduccions de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com aquests cartells, entre d’altres, de la col·lecció de Cartells polítics i històrics amb més d’11.000 unitats i que constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies.

Us recordem que d’aquest fons de cartells se n’han digitalitzat més de 1.100 que corresponen al període de la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Fins al proper 27 de març es pot visitar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia la magnífica exposició Francesc Tosquelles. Como una máquina de coser en un campo de trigo organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), pel mateix Museo Reina Sofía i comissariada per Carles Guerra i Joana Masó.

Aquesta mostra es va poder veure amb anterioritat a Les Abattoirs. Musée – FRAC Occitanie de Toulouse (14 octubre, 2021 – 6 març, 2022) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB (8 abril – 28 agost, 2022) i després de la seva estada al museu de Madrid viatjarà a l’American Folk Art Museum de Nova York (12 juny – 23 octubre, 2023).

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat en totes les ocasions, nombrós material. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

L’exposició recupera la història i la feina d’aquest extraordinari psiquiatre (Reus 1912-Granges-sur-Lot, 1994) que es va haver d'exiliar a França l'any 1939. Veiem els seus inicis a l’Institut Pere Mata de Reus, on ja va donar mostres de la seva inusual personalitat i intel·ligència, després la seva gran tasca al camp de concentració de Septfonds  i, sobretot, a l’Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole (França), que actualment porta el nom de Francesc Tosquelles i que va ser on desenvolupà una pràctica radicalment innovadora que vincula l’exercici clínic amb la política i la cultura. Així, durant la República i sota l’Europa dels feixismes, Tosquelles abordà l’arrel social de la malaltia mental transformant, des de la humanització, la institució psiquiàtrica.

Si voleu més informació, vegeu l’entrada del blog corresponent a l’exposició que es va celebrar al CCCB entre l'abril i l'agost de 2022.

El passat mes de desembre es va inaugurar l’exposició Crim i delicte al Museu d’Història de Catalunya, organitzada conjuntament amb la Universitat de Barcelona. La mostra està comissariada per l’escriptor Andreu Martín, especialista en novel·la negra i fa un recorregut per la història de la delinqüència durant la postguerra a través de la col·lecció de Criminalística de la UB.

Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.

Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme.

En Ramon Romero Coma, historiador i antic becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat el documentalista de la mostra. Ell es va encarrecar de seleccionar material divers de l’hemeroteca que trobareu reproduït a l’exposició, en el que podem destacar diversos exemplars de El Caso el setmanari sensacionalista de successos que es va editar a Madrid durant l’època franquista. Durant els seus darrers anys El Caso tingué una certa competència amb ¿Por Qué?, una publicació de les mateixes característiques editada a Barcelona durant més o menys la mateixa època, vegeu post al nostre Blog.

Teniu temps fins al 26 de febrer per anar a veure aquesta fantàstica exposició! No us la perdeu!

Des del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República informem periòdicament de les publicacions que van apareixent i que, per la seva elaboració, l'autor ha usat els fons de la Biblioteca, sigui en la fase de documentació o amb la utilització d'imatges de l'Arxiu, fotografies, gràfics, etc. Els mateixos autors acostumen a fer-nos donació de la seva obra un cop editada i ens agrada col·laborar a fer-ne difusió, a més d'agrair-los la generositat.

Avui hem volgut portar a les notícies del CRAI una petita mostra per tots els companys i companyes que no accedeixen habitualment al Blog:

David Ballester i Oriol Dueñas són els autors de Las otras víctimas: la violencia policial durante la Transición (1975-1982) i L'Ocupació de Catalunya: 26 de gener de 1939, respectivament i les seves obres que han estat elaborades a partir de material bibliogràfic, hemerogràfic i d’arxiu de la biblioteca.

També ens han fet arribar els seus llibres els nostres usuaris: Javier Alcalde autor de Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907), Rafael Mestre autor de Voces libres: historia oral del movimiento libertario español, i els professors Joan Villarroya i Josep Maria Solé i Sabaté autors de L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya: actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme.

Josep Maria Ràfols és l'autor de: La increïble història del bisbe Irurita.

Hacia poéticas de género: mujeres artistas en Españña 1804-1939 és  una donació del Gobierno de Aragón i Guia didàctica del Patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur: el front del Pallars 1938-1939 de l'autor Oriol Riart.

I en darrer lloc, per no fer-ho massa feixuc, volem destacar aquests tres volums de la col·lecció Catalunya Desapareguda corresponents a les poblacions de Vila-Seca, Palamós i Barcelona i que contenen imatges dels nostres fons. L'Ajuntament de Barcelona no s'oblida de fer-nos-els arribar. 

També des del nostre Pinterest es pot fer una mirada general a totes les monografies que, via compra o via donació, arriben a la Biblioteca.

Enciclopèdia Art és un segell de llibres de bibliòfil d’edició limitada que pertany al grup editorial d’Enciclopèdia Catalana. El seu catàleg està format per grans llibres d’estudi dirigits per reconeguts experts en la temàtica. Cada obra que editen és un projecte rigorós on hi intervenen historiadors, escriptors, fotògrafs, dissenyadors, etc. que aporten la seva expertesa i coneixement per fer una obra única.

Enguany han publicat Cartells catalans: propaganda política i reivindicació nacional 1894-2018, un viatge visual pels anys de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, fins l’actualitat, on s’hi poden trobar gran quantitat d’imatges que provenen de la col·lecció de cartells del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

És un nou volum de la col·lecció Cartells catalans, en aquest cas dedicat al cartellisme de propaganda política i de reivindicació nacional, en un sentit ampli, que inclou també els conflictes socials, de gènere, pacifisme i defensa de la llengua i la cultura. Aplega l’obra de destacats artistes cartellistes, entre els quals Ricard Opisso, Carles Fontserè, Helios Gómez, Martí Bas, Català Pic, Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Cesc, Pilar Villuendas, Enric Satué, Frederic Amat o Joan-Pere Viladecans, i cartells de multitud de partits polítics i sindicats, així com d’entitats tant destacades com el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. L’obra és de gran format, amb una enquadernació de luxe i un estoig en pell.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República estem molt contents de seguir col·laborant amb el Grup Enciclopèdia per realitzar aquest tipus de projectes. Si no fos per aquesta col·laboració no gaudiríem d’un exemplar com aquest a la nostra biblioteca!

Vegeu la notícia dedicada al volum titulat Símbols del Catalanisme que vam publicar el mes de febrer de 2020.

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i el que seria el seu marit, Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016). Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context real en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, etc. i ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya, etc. L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

També hi ha notes diverses relacionades amb el seu casament l’any 1948, entrades a espectacles diversos, un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista, un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944), etc.

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

S’ha incorporat a la sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la UB, de la pàgina web del CRAI biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

El passat 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris, Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), i bibliotecari del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT. Com sabeu, les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes, per aquest motiu el francès era una de les llengües destacades juntament amb el polonès. Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, Austràlia i  Nova Zelanda, van constituir el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar, però, molts altres idiomes com ara: italià, alemany, castellà, rus, àrab, xinès, mongol, txec, romanès, portuguès, hongarès, danès… una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

El passat mes d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920.

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès. En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir de la recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local. A l’exposició es narren les darreres 36 últimes hores de vida de  Francesc Layret i Foix (1880-1920), 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

• Un informe sobre la reforma de l’administració local de l’any 1907
• Un llibre sobre les últimes hores de Layret escrit per Francisco Madrid l’any 1942 a Buenos Aires

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària. La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023.

Al Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, de Madrid, s’ha inaugurat recentment l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola. Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment. Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent. Al CRAI podeu trobar les obres que s'han escrit darrerament sobre aquest col·lectiu.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.

Ja ho sabeu: si aneu a Madrid algun cap de setmana o per vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure perquè es podrà visitar fins al 15 de gener de 2023.