CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 5 d’octubre es va inaugurar a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) - Centre Julio González de la ciutat de València l’exposició Popular que es podrà visitar fins al pròxim mes d'abril de 2024.

Comissariada per l’artista i crític d’art Pedro G. Romero, l’exposició reuneix més de 1500 peces entre gravats, audiovisuals, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, llibres i altra documentació que prové, en la seva gran majoria, dels fons del mateix IVAM.

La mostra es completa amb algunes peces procedents de la col·lecció Michael Jenkins & Javier Romero del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), de l’Archivo Lafuente que forma part dels fons del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, així com de diferents col·leccions privades.

Al dossier de premsa elaborat pels organitzadors ens expliquen què és el concepte Popular:

El popular no és la fama ni el famós. El popular no són els productes de la cultura de masses. El popular no és el pop. El popular no és l’art del poble, ni la identitat del país, ni els símbols de la nació. El popular no és producte del proletariat ni l’artesania de les classes treballadores. El popular no és el folklore. El popular no són els tòpics ni els souvenirs per a turistes. El popular no són les llepolies visuals, les mercaderies de tot a un euro, les regalies de la publicitat. El popular camina entre tot això, per davall de tot això, però és una altra cosa. Popular és una exposició i és una investigació –ensenyar és una forma de coneixement–, que pretén respondre a aquesta pregunta.

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha prestat nombrós material entre el que destaquen obres que formen part de la col·lecció de cartells polítics i històrics del nostre arxiu.

El passat mes d'octubre, Harry Owens, sindicalista i activista social irlandès va fer donació pel fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República d’una col·lecció de més de dues-centes entrevistes amb brigadistes internacionals que va fer ell mateix, ja fa uns quants anys.

A l’acte de donació que va tenir lloc al pati del Pavelló de la República, davant de la rèplica del Guernica de Picasso, hi van estar presents, entre d’altres, Eduard Amouroux, president de l’Amical de les Brigades Internacionals, la responsable de la biblioteca Lourdes Prades i els historiadors, especialitzats en Brigades Internacionals i Guerra Civil Espanyola, Alan Warren i Clàudia Honefeld.

També hi va assistir Andy Ottlett, net del brigadista internacional Dave Goodman, un dels milers de voluntaris anglesos que van lluitar amb l’exèrcit de la República i que va ser capturat a Calaceit l’any 1938 i internat a la presó de San Pedro de Cardeña a Burgos. Si voleu saber més sobre aquest brigadista podeu consultar la seva fitxa a la base de dades de SIDBRINT.

Un cop tot el material donat per Owens hagi estat digitalitzat i inventariat passarà a ser l’Oral Archive Harry Owens F.I.B.I. (Friends of the International Brigades Ireland) i els documents s’integraran al fons d’arxiu i estarà disponible per als investigadors que desitgin fer recerca.

Us anirem informant!

L’any 2021, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre una important donació de llibres. Es tracta de la Donació David Barrass que ja podeu trobar catalogada al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona. 

David Barras va ser professor de la University of East Anglia , especialista en història dels països mediterranis.

Durant l’etapa final del Franquisme, va passar alguns mesos a la ciutat de Barcelona fent recerca sobre els quàquers i altres temes relacionats amb l’ajuda que van rebre les víctimes de la Guerra Civil Espanyola.

En aquest període el professor va aprendre a parlar i a llegir en català i el vincle que va establir amb Catalunya va ser tan profund que, abans de morir, va fer palès el seu desig que la seva biblioteca particular passés a formar part dels fons de la Universitat de Barcelona.

Va deixar una gran varietat de llibres, gairebé tots escrits en anglès, sobre múltiples temàtiques però centrats principalment en la història de l’àmbit Mediterrani.

La seva vídua, Christine Minty, va complir la voluntat del seu marit i va enviar, des del Regne Unit, un carregament de caixes que vam rebre al Pavelló de la República. De mica en mica s’han anat obrint les caixes, seleccionant els títols pertinents, catalogant i classificant.

Una feina llarga que ha estat, però, molt satisfactòria perquè ens ha permès descobrir volums únics i incorporar més de sis-cents títols interessants al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Gràcies, professor Barrass; gràcies, Christine!

Aquests són alguns dels volums de la Donació Barrass:

El passat mes d’agost es van complir 135 anys de la fundació de la Unió General de Treballadors (UGT), un dels sindicats majoritaris de l’Estat espanyol.

Concretament, va ser un 12 d’agost de 1888 a la ciutat de Barcelona. El principal fundador fou Pablo Iglesias, (1850 -1925), dirigent socialista espanyol, fundador també del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

En el marc dels actes de commemoració d’aquest 135è aniversari de la UGT, el passat mes de setembre es va inaugurar, a l’Espai 1888 de la seu del sindicat a Barcelona, l’exposició permanent sobre la història de l’organització.

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, van ser els encarregats d’inaugurar la mostra. A l’acte hi va participar també una representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Aquest nou espai inclou l’exposició permanent sobre la història de l’organització, comissariada per l’historiador Antonio Rodríguez, sota la direcció i revisió històrica de Josep Antoni Pozo. Un espai que pretén retre homenatge a la llarga història del sindicat i recuperar la memòria històrica de la lluita dels treballadors per als drets laborals.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit força material per aquesta mostra que prové tant de la biblioteca (llibres, fulletons i revistes) com de l‘arxiu (cartells, documentació, material divers, etc.).

Aquí en teniu uns quants exemples.

Aquest mes d’octubre s'ha fet la presentació del dossier Rutes de la Memòria. Una selecció dels espais de la Guerra Civil per visitar amb nens. El dossier s'ha realitzat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i es va presentar davant el mural del Guernica de Picasso del seu edifici.

Per primera vegada, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la revista de divulgació històrica Sàpiens han editat conjuntament un material dedicat als Espais de Memòria de la Guerra Civil i adaptat al públic infantil.

En la seva presentació, el director del Memorial Democràtic Jordi Font Agulló i Àlex Novials, director de Petit Sàpiens, van donar a conèixer el contingut i la manera en què ha estat creat, així com la novetat que aporta en la difusió de la memòria democràtica i com a proposta educativa.

El disseny s’ha elaborat a partir d’una tria de museus, espais històrics, paisatges i indrets agrupats a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica. Com no podia ser d’una altra manera, inclou l’edifici del Pavelló de la República.

Està il·lustrat amb nombroses imatges procedents dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República com cartells, segells, calendaris, revistes i altres materials d’arxiu.

A l’acte de presentació hi van participar professors i alumnes de l’Escola del Mar. Precisament, la imatge que il·lustra la portada del dossier va ser feta durant una visita al Pavelló que van fer alumnes d’aquesta escola de Barcelona ja fa uns quants anys. Havien tractat a classe la relació del Gernika amb l’escola: el quadre mostra el bombardeig d’un poble i recordem que l’antiga seu de l’Escola del Mar, al barri de la Barceloneta, va ser bombardejada i destruïda l’any 1938 durant la Guerra Civil Espanyola.

L’exposició itinerant Esport, Indústria i Modernitat, es pot visitar fins al pròxim dia 12 de novembre de 2023 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa.

La mostra vol destacar l’estreta relació entre l’origen de l’esport modern i el desenvolupament científic, tecnològic i industrial .

L'espai expositiu comença amb els inicis de l’esport a Catalunya, des de l’últim terç del segle XIX fins a l’organització de l’Olimpíada Popular i l’esclat de la Guerra Civil. Explica l’evolució social dels esports, una pràctica inicialment exclusiva de les classes benestants que es democratitza i es converteix en un fenomen de masses. També tracta l’evolució de la dona en la pràctica esportiva, els considerats esports tradicionals, i l’aparició dels nous esports fills dels avanços científics, tècnics i industrials.

L’exposició itinerant complementa el discurs historiogràfic amb uns quants vehicles perfectament conservats, com un automòbil Sima Violet (1925), una motocicleta JFC (1924), una motocicleta Villalbí (1904), un velocípede de l’últim quart del segle XIX, i diversos materials esportius, així com trofeus, llibres i cartells, entre els quals destaquem un del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.

La visita a l'impressionant  Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa es justifica per si mateixa, però amb aquesta exposició resulta encara més recomanable. 

El Museu de Prehistòria i el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO), tots dos ubicats al Centre Cultural La Beneficència de València, reivindiquen la memòria històrica amb dues exposicions sobre fosses comunes:
Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna, del Museu de Prehistòria de València i 2238. Paterna, lloc de perpetració i memòria, de L’ETNO.

Aquestes mostres formen part d’un projecte multidisciplinari impulsat per la Diputació de València que compta, a més, amb un programa d’actes culturals, amb l’objectiu de contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementiri de Paterna entre 1939 i 1956.

Les dues exposicions compten amb la col·laboració de familiars de les víctimes i es podran visitar fins al mes d’abril de 2024.

En concret, Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través de l’estudi d’un cas concret, el del cementiri municipal de Paterna, on hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.

La mostra, comissariada per Andrea Moreno Martín, Tono Vizcaíno Estevan, Eloy Ariza Jiménez i Miguel Mezquida Fernández, està estructurada en cinc grans espais que articulen un viatge que transita, de manera intermitent, entre el present i el passat: ‘Arqueologia de la memòria’; ‘Paterna com a cas d’estudi’; ‘Dins i fora de la fossa’; ‘Víctimes de la desmemòria’ i ‘Arqueologia, exhumacions i vinyetes’.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diversos fitxers digitals i ha prestat també el número del mes de març de l’any 1939 de la revista Vértice: revista nacional de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., així com  el volum enquadernat, corresponent als números del mateix any 1939, de Y revista para la Mujer, i el cartell, de l’any 1940, que porta per títol Ha llegado España de Josep Morell i Macias.

Des del passat dia 29 de juny de 2023 es pot visitar al Pavillon Populaire de Montpellier, a França, l’exposició Antoni Campañà. Icônes Cachées. Les images méconnues de la guerre d’Espagne (1936-1939) que  reuneix les fotografies més importants realitzades pel fotògraf català durant la Guerra Civil espanyola.

Els comissaris de la mostra Arnau Gonzàlez i Villalta, Plàcid Garcia-Planas Marcet i Toni Monné Campañà han classificat temàticament en grans blocs una bona selecció de les imatges més importants de la producció de Campañà.

Una part de l’obra d’Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) va romandre oculta i inèdita durant molts anys fins que, l’any 2018, la seva família va descobrir la ja famosa “capsa vermella” amb 5.000 fotografies que va fer durant els anys de la guerra civil i que ell mateix havia amagat. La qualitat artística de les imatges i el fet que eren un testimoni rellevant d’aquest període històric, van suposar una aportació molt destacada al patrimoni fotogràfic del país. Tres anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya les va mostrar a l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà i posteriorment en va incorporar una part a la seva exposició permanent.

Precisament, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut identificar qui era la miliciana anarquista d’una de les fotografies més icòniques de Campañà que fou trobada també dins la capsa vermella plena de negatius inèdits. Es tracta d’Anita Garbin, que es va exiliar l’any 1939 a Béziers, població del sud de França, i no va voler tornar mai a l’estat espanyol, ni va saber que la seva imatge va esdevenir tan popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit les reproduccions de diverses imatges dels llibres:

• España un libro de imagenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas editat a Barcelona en múltiples idiomes per l’Oficina d’Informació Exterior de la CNT i FAI, possiblement l’any 1938 en plena guerra civil:
• 19 de julio 1936 España editat també a Barcelona, possiblement l’any 1936 per les Oficines de Propaganda de la CNT i FAI

Podeu visitar l'exposició fins al 24 de setembre.

El passat dia 30 de juny es va presentar el llibre Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua: Multilingüismo y pedagogías en las brigadas internacionales a la 38a edició de la Feria del Libro de Cádiz.

El servei de publicacions de la Universidad de Cádiz ha editat aquesta obra de Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal de SIDBRINT, i de Ramon Naya, membre de l’equip del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet i investigador de SIDBRINT. El llibre ha estat prologat per  Sebastiaan Faber professor d’Estudis Hispànics de l’Oberlin College dels Estats Units i per Antonio Selva Iniesta codirector del CEDOBI Centro de Estudios y Documentación de la Brigadas Internacionales.

Es tracta del número quatre de la col·lecció Faro de la Memoria que promou la difusió d’estudis que suposin un avenç en el coneixement de la Memòria Històrica i de la Història Social a les àrees relacionades amb les Ciències Socials i les Humanitats.

L’any 1937, uns 35.000 joves procedents de diferents punts del món van acudir de manera voluntària a Espanya, per a formar part de les Brigades Internacionals, contra el feixisme que s’anava estenent per Europa. Ja en aquell temps, els diaris locals van parlar del concepte “Babel de la Manxa” però a diferència del que va passar amb la ciutat del relat bíblic, on afrontar un desafiament va acabar en la manca d’entesa, les Brigades Internacionals van tenir com a punt de partida un esforç per superar les barreres idiomàtiques per poder assumir un repte comú.

Ramon Naya i Lourdes Prades han indagat en fonts documentals primàries: premsa de l’època, documents d’arxiu i en escrits de memòries dels mateixos voluntaris, per donar forma a aquest llibre, ple d’anècdotes, records i vivències i que analitza diferents aspectes relacionats amb la comunicació i les Brigades Internacionals: des de com s’organitzaren en la lluita contra l’analfabetisme a la creació d’escoles i mètodes de formació, la relació amb la població civil o el paper de la premsa i la ràdio.