CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’agost es van complir 135 anys de la fundació de la Unió General de Treballadors (UGT), un dels sindicats majoritaris de l’Estat espanyol.

Concretament, va ser un 12 d’agost de 1888 a la ciutat de Barcelona. El principal fundador fou Pablo Iglesias, (1850 -1925), dirigent socialista espanyol, fundador també del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

En el marc dels actes de commemoració d’aquest 135è aniversari de la UGT, el passat mes de setembre es va inaugurar, a l’Espai 1888 de la seu del sindicat a Barcelona, l’exposició permanent sobre la història de l’organització.

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, van ser els encarregats d’inaugurar la mostra. A l’acte hi va participar també una representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Aquest nou espai inclou l’exposició permanent sobre la història de l’organització, comissariada per l’historiador Antonio Rodríguez, sota la direcció i revisió històrica de Josep Antoni Pozo. Un espai que pretén retre homenatge a la llarga història del sindicat i recuperar la memòria històrica de la lluita dels treballadors per als drets laborals.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit força material per aquesta mostra que prové tant de la biblioteca (llibres, fulletons i revistes) com de l‘arxiu (cartells, documentació, material divers, etc.).

Aquí en teniu uns quants exemples.

Aquest mes d’octubre s'ha fet la presentació del dossier Rutes de la Memòria. Una selecció dels espais de la Guerra Civil per visitar amb nens. El dossier s'ha realitzat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i es va presentar davant el mural del Guernica de Picasso del seu edifici.

Per primera vegada, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la revista de divulgació històrica Sàpiens han editat conjuntament un material dedicat als Espais de Memòria de la Guerra Civil i adaptat al públic infantil.

En la seva presentació, el director del Memorial Democràtic Jordi Font Agulló i Àlex Novials, director de Petit Sàpiens, van donar a conèixer el contingut i la manera en què ha estat creat, així com la novetat que aporta en la difusió de la memòria democràtica i com a proposta educativa.

El disseny s’ha elaborat a partir d’una tria de museus, espais històrics, paisatges i indrets agrupats a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica. Com no podia ser d’una altra manera, inclou l’edifici del Pavelló de la República.

Està il·lustrat amb nombroses imatges procedents dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República com cartells, segells, calendaris, revistes i altres materials d’arxiu.

A l’acte de presentació hi van participar professors i alumnes de l’Escola del Mar. Precisament, la imatge que il·lustra la portada del dossier va ser feta durant una visita al Pavelló que van fer alumnes d’aquesta escola de Barcelona ja fa uns quants anys. Havien tractat a classe la relació del Gernika amb l’escola: el quadre mostra el bombardeig d’un poble i recordem que l’antiga seu de l’Escola del Mar, al barri de la Barceloneta, va ser bombardejada i destruïda l’any 1938 durant la Guerra Civil Espanyola.

L’exposició itinerant Esport, Indústria i Modernitat, es pot visitar fins al pròxim dia 12 de novembre de 2023 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa.

La mostra vol destacar l’estreta relació entre l’origen de l’esport modern i el desenvolupament científic, tecnològic i industrial .

L'espai expositiu comença amb els inicis de l’esport a Catalunya, des de l’últim terç del segle XIX fins a l’organització de l’Olimpíada Popular i l’esclat de la Guerra Civil. Explica l’evolució social dels esports, una pràctica inicialment exclusiva de les classes benestants que es democratitza i es converteix en un fenomen de masses. També tracta l’evolució de la dona en la pràctica esportiva, els considerats esports tradicionals, i l’aparició dels nous esports fills dels avanços científics, tècnics i industrials.

L’exposició itinerant complementa el discurs historiogràfic amb uns quants vehicles perfectament conservats, com un automòbil Sima Violet (1925), una motocicleta JFC (1924), una motocicleta Villalbí (1904), un velocípede de l’últim quart del segle XIX, i diversos materials esportius, així com trofeus, llibres i cartells, entre els quals destaquem un del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.

La visita a l'impressionant  Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa es justifica per si mateixa, però amb aquesta exposició resulta encara més recomanable. 

El Museu de Prehistòria i el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO), tots dos ubicats al Centre Cultural La Beneficència de València, reivindiquen la memòria històrica amb dues exposicions sobre fosses comunes:
Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna, del Museu de Prehistòria de València i 2238. Paterna, lloc de perpetració i memòria, de L’ETNO.

Aquestes mostres formen part d’un projecte multidisciplinari impulsat per la Diputació de València que compta, a més, amb un programa d’actes culturals, amb l’objectiu de contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementiri de Paterna entre 1939 i 1956.

Les dues exposicions compten amb la col·laboració de familiars de les víctimes i es podran visitar fins al mes d’abril de 2024.

En concret, Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través de l’estudi d’un cas concret, el del cementiri municipal de Paterna, on hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.

La mostra, comissariada per Andrea Moreno Martín, Tono Vizcaíno Estevan, Eloy Ariza Jiménez i Miguel Mezquida Fernández, està estructurada en cinc grans espais que articulen un viatge que transita, de manera intermitent, entre el present i el passat: ‘Arqueologia de la memòria’; ‘Paterna com a cas d’estudi’; ‘Dins i fora de la fossa’; ‘Víctimes de la desmemòria’ i ‘Arqueologia, exhumacions i vinyetes’.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diversos fitxers digitals i ha prestat també el número del mes de març de l’any 1939 de la revista Vértice: revista nacional de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., així com  el volum enquadernat, corresponent als números del mateix any 1939, de Y revista para la Mujer, i el cartell, de l’any 1940, que porta per títol Ha llegado España de Josep Morell i Macias.

Des del passat dia 29 de juny de 2023 es pot visitar al Pavillon Populaire de Montpellier, a França, l’exposició Antoni Campañà. Icônes Cachées. Les images méconnues de la guerre d’Espagne (1936-1939) que  reuneix les fotografies més importants realitzades pel fotògraf català durant la Guerra Civil espanyola.

Els comissaris de la mostra Arnau Gonzàlez i Villalta, Plàcid Garcia-Planas Marcet i Toni Monné Campañà han classificat temàticament en grans blocs una bona selecció de les imatges més importants de la producció de Campañà.

Una part de l’obra d’Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) va romandre oculta i inèdita durant molts anys fins que, l’any 2018, la seva família va descobrir la ja famosa “capsa vermella” amb 5.000 fotografies que va fer durant els anys de la guerra civil i que ell mateix havia amagat. La qualitat artística de les imatges i el fet que eren un testimoni rellevant d’aquest període històric, van suposar una aportació molt destacada al patrimoni fotogràfic del país. Tres anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya les va mostrar a l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà i posteriorment en va incorporar una part a la seva exposició permanent.

Precisament, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut identificar qui era la miliciana anarquista d’una de les fotografies més icòniques de Campañà que fou trobada també dins la capsa vermella plena de negatius inèdits. Es tracta d’Anita Garbin, que es va exiliar l’any 1939 a Béziers, població del sud de França, i no va voler tornar mai a l’estat espanyol, ni va saber que la seva imatge va esdevenir tan popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit les reproduccions de diverses imatges dels llibres:

• España un libro de imagenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas editat a Barcelona en múltiples idiomes per l’Oficina d’Informació Exterior de la CNT i FAI, possiblement l’any 1938 en plena guerra civil:
• 19 de julio 1936 España editat també a Barcelona, possiblement l’any 1936 per les Oficines de Propaganda de la CNT i FAI

Podeu visitar l'exposició fins al 24 de setembre.

El passat dia 30 de juny es va presentar el llibre Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua: Multilingüismo y pedagogías en las brigadas internacionales a la 38a edició de la Feria del Libro de Cádiz.

El servei de publicacions de la Universidad de Cádiz ha editat aquesta obra de Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal de SIDBRINT, i de Ramon Naya, membre de l’equip del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet i investigador de SIDBRINT. El llibre ha estat prologat per  Sebastiaan Faber professor d’Estudis Hispànics de l’Oberlin College dels Estats Units i per Antonio Selva Iniesta codirector del CEDOBI Centro de Estudios y Documentación de la Brigadas Internacionales.

Es tracta del número quatre de la col·lecció Faro de la Memoria que promou la difusió d’estudis que suposin un avenç en el coneixement de la Memòria Històrica i de la Història Social a les àrees relacionades amb les Ciències Socials i les Humanitats.

L’any 1937, uns 35.000 joves procedents de diferents punts del món van acudir de manera voluntària a Espanya, per a formar part de les Brigades Internacionals, contra el feixisme que s’anava estenent per Europa. Ja en aquell temps, els diaris locals van parlar del concepte “Babel de la Manxa” però a diferència del que va passar amb la ciutat del relat bíblic, on afrontar un desafiament va acabar en la manca d’entesa, les Brigades Internacionals van tenir com a punt de partida un esforç per superar les barreres idiomàtiques per poder assumir un repte comú.

Ramon Naya i Lourdes Prades han indagat en fonts documentals primàries: premsa de l’època, documents d’arxiu i en escrits de memòries dels mateixos voluntaris, per donar forma a aquest llibre, ple d’anècdotes, records i vivències i que analitza diferents aspectes relacionats amb la comunicació i les Brigades Internacionals: des de com s’organitzaren en la lluita contra l’analfabetisme a la creació d’escoles i mètodes de formació, la relació amb la població civil o el paper de la premsa i la ràdio.

Fins al pròxim 3 de setembre de 2023 es pot visitar, a la seu de la Fundació Mapfre de Barcelona, una exposició sobre Tina Modotti (Udine, 1896 - Ciutat de Mèxic, 1942), que és la més àmplia que s’ha fet sobre aquesta artista fins avui.

Nascuda al si d’una família obrera a Udine, Modotti va emigrar i va créixer als Estats Units, on es va convertir en actriu al Hollywood dels anys 20 i va conèixer Edward Weston, que la va iniciar a la fotografia i amb qui es va traslladar a viure a Mèxic el 1923.

Modotti va viure en diversos països, entre els quals hi ha Espanya, i això, afegit a la seva agitada militància política, va provocar una gran dispersió de la seva obra creativa. Aquest fet, com assenyala la comissària de la mostra, Isabel Tejeda, «descontextualitza i desordena d’entrada la seva producció, de manera que és impossible datar amb exactitud moltes de les seves imatges».

Per primera vegada es presenta una exposició d’aquesta artista que en reconstrueix la seva figura, tant en la seva faceta com a artista / fotògrafa com en la de revolucionària / militant antifeixista, fent una reconstrucció profunda de la seva interessant trajectòria vital i de la seva obra emmarcada per alguns dels fets històrics més importants de les dècades del 1920 i 1930, amb una atenció especial a l’activitat que va desenvolupar a Espanya, des del període previ a la Guerra Civil fins als anys centrals del conflicte.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una reproducció del cartell que porta per títol Los Combatientes necesitan prendas de abrigo que apareix al catàleg de l’exposició.

A la seva fitxa de SIDBRINT (Memòria històrica i Brigades Internacionals) es pot veure un resum de la seva trajectòria vital i, especialment, de la seva feina durant la Guerra Civil espanyola.

El 2023 es commemora el centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, conegut popularment com el Noi del Sucre, un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX.

Per aquest motiu, s’ha inaugurat, al Palau Robert de Barcelona, l’exposició que porta per títol Salvador Seguí. El noi del sucre que ha estat organitzada per la Direcció General de Difusió i la Conselleria d’Empresa i Treball i comissariada per Sergi Martín, on es fa un recorregut per la seva vida i el seu temps: uns anys fonamentals per entendre com Catalunya es va convertir en una societat industrial, dels quals Seguí en va ser un protagonista essencial. La mostra ha comptat amb l’assessorament científic de la professora del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona Teresa Abelló i Güell, usuària i bona amiga de la nostra biblioteca.

Com diuen els organitzadors de la mostra, Seguí és un personatge inclassificable. Fou un home d’acció i de formació autodidàctica qui, en una època en la qual sovintejaven les bombes, va tenir en la paraula la seva principal arma. Admirat i incòmode a parts iguals va practicar de manera fervent d’allò que anys més tard s’anomenarà cultura del pacte. Sovint oblidat o reivindicat amb la boca petita. Cent anys després del seu assassinat, una realitat obstinada a repetir-se dona plena vigència al seu discurs.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit una reproducció del cartell que porta per títol: Dones! Cuideu el vostre cos tant com el vostre vestit, feu gimnàstica! que és salut, joventut i bellesa l’Ateneu Enciclopèdic Popular inaugura el dia 2 de juny les classes matinals i nocturnes… imprès a Barcelona a principis dels anys 30 del segle XX.

La mostra es podrà visitar fins al 3 de setembre a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.

A finals de març es va inaugurar al Centro de Arte de La Arqueria. Nuevos Ministerios de Madrid, l’exposició El Tragaluz democrático: Políticas de vida y muerte en el Estado español (1868 – 1976).

Està organitzada per la Secretaria de Estado de Memoria Democrática y Acción Cultural Española i deu el seu nom a l’obra d’Antonio Buero Vallejo El tragaluz.

Aquesta mostra revisa de manera crítica les relacions entre la mort, la política i la memòria democràtica en el marc de la història espanyola contemporània, des d’un horitzó de drets humans i cultures de la pau. L’exposició ens posa davant del mirall de les múltiples lluites per la consecució de la llibertat i la democràcia a Espanya, i els drets individuals i col·lectius que gaudim actualment.

Recull més de 600 obres originals procedents de diverses institucions culturals com ara el Museu Nacional del Prado, el Centre documental de la Memòria Històrica de Salamanca, el Museu de Belles Arts de Bilbao, entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat sis exemplars dels seus fons bibliogràfics:

• A negro nurse in republican Spain
• El Éxodo: por un refugiado español
• Alambradas : mis nueve meses por los campos de concentración de Francia
• Búsqueda en la Noche
• Una vida anónima: novela
• Noli me tángere: novela tagala

Amb aquesta exposició es reobre el Centro de Arte de la Arqueria de Nuevos Ministerios després d’una restauració important que el converteix en un referent cultural imprescindible de la vida cultural madrilenya.

La mostra es podrà visitar fins al 23 de juliol de 2023, consulteu el vídeo promocional.

Des de fa uns quants anys, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat diversos acords de col·laboració amb diferents institucions tant nacionals com internacionals.

Enguany tenen el plaer de comunicar-vos que se n’han signat dos de nous!

Per una banda, amb el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre), entitat que té per objectiu principal recuperar la memòria històrica de la Batalla de l’Ebre, contribuint al coneixement, la difusió dels espais i fets històrics de la Guerra Civil, per tal de fomentar la sensibilització envers la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.

Per tal d’assolir aquests objectius, desenvolupen, entre altres, la relació, la cooperació i l’establiment de vincles amb institucions i entitats de caràcter similar que treballin entorn de la Guerra Civil, així com amb altres institucions i entitats especialitzades que treballin amb els conflictes civils armats i la guerra en general com a fenomen polític, social i cultural a escala global.

I, per altra banda, també s’ha signat un acord amb La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna AICVAS, associació que inicialment estava formada per supervivents voluntaris italians que van participar, a les Brigades Internacionals, a la Guerra Civil Espanyola.

Actualment, formen part de l’associació familiars dels lluitadors i els que comparteixen els seus principis i valors. Ens són membres també altres lluitadors antifeixistes, així com d’historiadors, escriptors, artistes, intel·lectuals i estudiants.

La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna, i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, han establert un acord de col·laboració que inclou entre d’altres els següents punts:

• Intercanvi de publicacions
• Col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre les Brigades Internacionals: amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris italians de la Guerra Civil espanyola.
• Conservació i incorporació al nostre fons documental de la informació rebuda per part de l’AICVAS, sobre els voluntaris italians.
• Difusió a través de les nostres xarxes socials (Instagram, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) de les activitats executades per l’AICVAS, també de forma recíproca.

De segur que aquestes col·laboracions seran beneficioses per ambdues parts!