CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la commemoració de la Setmana de l’Orgull 2024, reivindicant figures de brigadistes internacionals amb diversitat sexual.

La discriminació contra les persones LGTBIQ+ és un problema persistent en moltes societats arreu del món. Històricament, aquesta discriminació s’ha manifestat de diverses maneres, incloent-hi la violència física i verbal, la marginació social, les barreres legals i les desigualtats econòmiques.

Durant la Guerra Civil espanyola, les Brigades Internacionals van ser un exemple d’integració en molts aspectes. Formades per voluntaris vinguts d’arreu del món, van lluitar contra el feixisme amb uns ideals complexos i multifacètics, reflectint una barreja d’internacionalisme, solidaritat antifeixista, compromís amb la justícia social i també desig d’aventura.

El portal SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) ofereix la possibilitat de realitzar una cerca per diversitat sexual a través d’una de les taxonomies de brigadistes. D’aquesta manera, s'ha trobat un total de sis brigadistes dels quals es vol destacar les figures de Juana Llamacero, brigadista cubà que es feia dir Teresa i que vestia com una dona, i David White i William Aalto, militants comunistes americans que van tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil com a membres de la Brigada Lincoln.

Sovint les fonts d’informació no donen dades sobre l’orientació sexual dels voluntaris. És principalment a través de memòries o entrevistes que s’aconsegueix saber-ne més.

Vegeu l'exposició virtual on trobareu recopilada tota la informació sobre aquests brigadistes.

El passat mes de maig, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Jordi Bages Ballester documentació del seu avi matern, Víctor Ballester Lancis.

Víctor Ballester Lancis, republicà i comunista, va estar exiliat a França durant 39 anys i va morir sense poder tornar al seu país, on va deixar la seva dona i dos fills.

El fons conté les memòries escrites per Víctor Ballester entre els anys 1966 i 1967 i documentació personal diversa com un carnet de l‘Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad Estado y Generalidad, un carnet de refugiat emès l’abril de 1974 a París per l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides, un permís de residència de la Prefectura de Gers de l’any 1967, un extracte de defunció de l’any 1977 amb el segell del Consolat d’Espanya a París on encara hi ha l’àliga franquista, etc.

Les memòries han estat transcrites pel seu net. Cadascuna duu un títol diferent i en elles parla de temes com la Guerra Civil espanyola, camps de concentració i exili, franquisme, guerra del Vietnam i dels Sis Dies, capitalisme i comunisme, l’URSS, la Xina i els Estats Units, ensenyament, religió, etc.

El seu net ha volgut destacar un fragment de les memòries del seu avi que “el va deixar marcat per sempre” i que diu: Por entrar en aquella maldita Guerra que declararon tuve que dejar mi oficio, mi casa, esposa e hijos, y 32 meses después mi patria. Se que aprendí el ejército, se que estudié la ordenanza, se que en compañía de esos que están mordiendo la tierra, tuve que defender mis derechos, y en fin, francamente al oído os digo, que he muerto como he nacido. Sin saber porqué ni cuando.

El fons personal Víctor Ballester és en format digital i abasta cronològicament els anys 1903 a 1977. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la biblioteca i també del Cercabib del CRAI. El carnet d’associat a l’ASOCS de Víctor Ballester, s’ha incorporat al Fons ASOCS que també es custodia a l'arxiu.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons Associació Cultural Helios Gómez (ACHG) fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Gabriel Gómez i Plana, president de l’Associació Cultural Helios Gómez i fill de l’artista, el maig de 2023.

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 – Barcelona, 19 de setembre de 1956), conegut també com l'“artista de corbata vermella”, va ser un sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX. 

El 1950, mentre era pres a la presó Model, va pintar uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè. Aquest oratori es troba a la cel·la número 1 del primer pis a la quarta galeria, i a causa dels trets gitanos dels personatges, es coneix com la Capella Gitana.

El 1998, els frescos foren tapats, adduint “raons d’higiene” i contravenint la Llei de Propietat Intel·lectual. La demanda de rehabilitació realitzada per l’Associació Cultural Helios Gómez no fou atesa.

El fons Associació Cultural Helios Gómez abasta cronològicament des dels anys 20 del segle passat fins al 2014 i conté:

• Diversos dossiers de premsa elaborats per l’Associació Cultural sobre Helios Gómez, la presó Model de Barcelona, la Capella Gitana i el projecte “Presó Model: un espai de memòria”.
• Documentació digitalitzada procedent dels arxius francesos d’Aix en Provence, Marsella i Foix relacionada amb camps de concentració a França (Vernet, Bram, Mille, Montoliu) i a Algèria (Djelfa) on va estar internat.
• Més de 50 entrevistes a personatges relacionats amb la vida i obra d’Helios Gómez (Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, etc.), entre els anys 1985 i 2007.

L’inventari del fons ja està a disposició dels usuaris, que el poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i a través de la pàgina web del Fons d'Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del Cercabib.

Per a més informació sobre l’artista i la seva trajectòria, vegeu l’entrada al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Dia Internacional dels Arxius es commemora arreu del món el dia 9 de juny, coincidint amb la fundació del Consell Internacional d’Arxius de la UNESCO l’any 1948.

Molts arxius catalans se sumen a aquesta iniciativa amb la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius que conté una programació d’activitats per a tota mena de públic i que aquest any tindrà lloc del 3 al 9 de juny.

És una magnífica manera de fer valdre el patrimoni documental apropant-lo al gran públic i donar-lo a conèixer, preservar la memòria històrica i l’accés a la informació i el coneixement.

Enguany sota el lema “Som present, som històries”, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es torna a adherir a aquesta iniciativa amb una activitat que han publicat a la pàgina web de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

L’activitat Endevina on és!, consisteix a descobrir d’on és la imatge que mostren les postals antigues d’indrets del món que es troben al nostre fons d’arxiu i que aniran mostrant durant tota la setmana a les seves xarxes socials: X i Instagram.

Al CRAI Biblioteca tenen una col·lecció de postals que pertanyen a diferents períodes històrics i són de temàtica diversa que podeu consultar en aquest recurs web. En aquests moments estan treballant en una nova interfície per a poder presentar-les millor. 

Bona Setmana Internacional dels Arxius a tothom!

La col·lecció de xapes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de més de 550 unitats i prové de donacions de particulars i d’entitats col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger.

Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des del final del franquisme fins als nostres dies.

Aquest tipus de material, és força desconegut per als investigadors tot i ser una eina de difusió, però, en els últims anys, ha anat adquirint certa rellevància.

La col·lecció està digitalitzada i es pot consultar en aquest recurs web. Les xapes estan agrupades per diferents categories creades en funció de la temàtica que tracten: organitzacions polítiques, sindicats, associacions, etc. També les trobareu recollides en un taulell de Pinterest i en una base de dades interna on es troben classificades en fitxes.

La Red Ponzán és un documental, coproduït per RTVE i Playmedia Producciones que explica la història de Francisco Ponzán i el grup que portava el seu nom. Va ser estrenat a la SEMINCI, la Setmana del Cinema de Valladolid.

Una bona part de la filmació d’aquest documental es va dur a terme al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Es van rodar diverses escenes amb la documentació del Fons Personal Francisco Ponzán que es conserva al seu arxiu, una col·lecció que es compon principalment de correspondència, documents personals i escrits diversos sobre maquis i política en general.

Francisco Ponzán Vidal (Oviedo, 1911 – França, 1944) fou un mestre i militant llibertari. Va treballar pels serveis secrets francesos, belgues i sobretot anglesos dels quals rebia finançament, armes i contactes.

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, milers de persones van escapar de la persecució dels nazis passant de França a Espanya gràcies a una complexa xarxa que n’assegurava el pas. Aquesta xarxa era l’anomenada Grupo Ponzán, liderat per Francisco Ponzán que, juntament amb una trentena de companys, van aconseguir fer un extraordinari treball de rescat humanitari a banda i banda de la frontera espanyola. El grup va participar en l’evasió d’unes tres mil persones i va prestar un nombre indefinit de serveis de correu.

No us perdeu aquesta obra que serveix per reivindicar la figura de Ponzán que, malgrat ser reconegut i condecorat, a títol pòstum, pels governs i exèrcits de França, Anglaterra i els Estats Units, aquest reconeixement mai li ha arribat d’Espanya.