El Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre ha estat cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per l’Albert Roqué, llibreter, director d'Els Llibres del Tirant i bon amic de la Biblioteca.
La Peña Deportiva Ibérica fou un grupuscle fundat l’any 1925 per ultradretans, espanyolistes, anticatalanistes i aficionats al RCD Espanyol de Barcelona. Estava integrat per funcionaris de l’Estat i exmilitants dels Sindicats Lliures i de La Traza, així com per militars i alguns obrers. Dirigit per José María Poblador Álvarez i Francisco Palau Rabassó, durant els primers anys, malgrat el caràcter polític dels seus fundadors, es va dedicar fonamentalment a promoure enfrontaments amb aficionats del Futbol Club Barcelona.
El 1927, el sector més polític es va fer amb la nova junta, va canviar el nom per Peña Ibérica a seques i va apostar per ampliar les seves actuacions. A partir d’ara l’ultraespanyolisme i l’anticatalanisme militant protagonitzaran l’activitat de la Peña i el tema esportiu anirà perdent pes.
En esclatar la Guerra Civil, l’ultraespanyolisme de dretes va quedar esborrat del mapa polític i no va tornar a aixecar el cap fins al 1939, ja que la major part dels seus membres van fugir a l’Espanya franquista, es van amagar o van ser empresonats i, alguns, executats.
En acabar la Guerra Civil els supervivents de Cruces de Sangre i d’altres grupuscles ultradretans es van incorporar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
La Peña Ibérica va promoure la publicació de diversos setmanaris: Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), Furia espanyola (1929).
El fons conté documentació diversa dels anys 1936 a 1946 (llistats d’associats, crides a la població, textos sobre la gloriosa cruzada de liberación, etc.) i documents relacionats amb el paper que van jugar els seus membres els dies 18 i 19 de juliol de 1936 a Barcelona després de l’Alzamiento Nacional. En acabar la Guerra Civil, molts d’ells van sol·licitar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS ser condecorats amb la Medalla de la Vieja Guardia per la seva participació en el cop militar del 19 de juliol a Barcelona.
El fons consta també de correspondència i papers personals de Francisco Palau Rabassó (El Vendrell, 1900 – 1954), enginyer tèxtil i militant espanyolista de Catalunya.
Els investigadors ja poden conèixer el seu contingut a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.
Volem destacar que, des que vam anunciar l'arribada d'aquesta documentació, són nombroses les consultes que s'estan realitzant, les primeres fins i tot abans que la nostra companya Olga Giralt, responsable de l'arxiu, pogués acabar la tasca d'inventariar-lo. Està clar que està despertant molt interès!
Com cada any, durant el segon semestre del curs, al