El descobriment del fòsfor data de 1669 i va passar d’una manera força peculiar: a finals del segle XVII tot i que l’alquímia començava a decaure, persistia la fe en l’existència de la pedra filosofal, mitjançant la qual es podria convertir qualsevol metall en or. Un comerciant arruïnat d’Hamburg, que intentava reflotar els seus negocis, Henning Brandt, va voler experimentar aquesta conversió amb diferents compostos. Va decidir començar per l’orina humana, per similitud en el color.

Carl Willhelm Scheele, d’Upsala, ja va advertir el 1774 de la naturalesa càustica d’aquest gas de color verd, però no va ser fins el 1810 que Hamphry Davy el va identificar com element i el va batejar amb el nom actual.

Cap altre element de la taula periòdica té més mística, ni més renom que el carboni. Totes les formes de vida que es coneixen estan formades de molècules compostes principalment per àtoms de carboni. La facilitat per enllaçar-se amb altres àtoms (d’oxigen, d’hidrogen, etc.) li permet formar estructures complexes, que són la base de la vida a la Terra.

Les seves diferents estructures inclouen una de les substàncies més toves conegudes, el grafit, i una de les més dures, el diamant.