Hi ha raons per creure que el platí es coneixia des de temps remots, com l’or i la plata, però no la utilització real d’aquest metall en estat més o menys pur. I això és degut segurament al fet que comporta moltes dificultats per treballar-lo, a causa del seu alt punt de fusió i el seu caràcter trencadís.
Normalment es presenta en forma de llavors o grànuls barrejats amb d’altres metalls preciosos o amb el ferro. Apareix típicament en el rentat dels rius en busca de l’or, en grànuls pàl·lids i pesants.

El 1901 Eugène-Anatole Demarçay, nascut a París, químic, geòleg i naturalista de gran integritat intel·lectual i independència de criteri, segons els escrits dels seus coetanis, va aconseguir reunir proves suficients per afirmar que en aïllar una sal específica de l’europi, s’estava davant un nou element. Havia deixat el laboratori d’un famós perfumista per a qui treballava i s’havia establert pel seu compte.

Sembla que la primera vegada que el ferro va arribar a mans dels homes va ser a través dels meteorits que queien (i continuen caient) sobre la Terra. Aquest origen celestial només s’explicava si responia a una voluntat divina.