CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 18 de març es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició que porta per títol La guerra infinita. Antoni Campañà que descobreix les diferents facetes de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Arbúcies l’any 1906 i que va morir a Sant Cugat del Vallès, l’any 1989, tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola.

Aquestes fotografies foren trobades per la seva família de manera fortuïta fa pocs anys. Es tracta d’un conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, que van ser amagades en una capsa pel propi artista on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins al 2018.

La capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil, situant a Campañà com un dels grans noms de la fotografia del segle XX.

L’exposició, comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, descobreix un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat a la mostra cedint material del nostre fons com les revistes L’espagne antifascista o Solidaridad obrera , el cartell Voteu el Front Català d’Ordre o el fulletó España: un libro de imágenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas, editat a Barcelona l’any 1937 per l’ Oficina d’Informació Exterior de la CNT- FAI, entre d’altres.

S’ha elaborat un catàleg i un dossier de premsa amb informació addicional de la mostra, que forma part del programa “Guerra Civil. Art, conflicte i memòria” que tindrà lloc al museu fins al setembre amb un gran nombre d’activitats.

L'exposició es podrà visitar fins al 18 de juliol de 2021.

El Born Centre de Cultura i Memòria acull una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979.

El CRAI de la UB hi ha col·laborat amb diversos documents procedents dels CRAI Biblioteques del Campus de Mundet i del Pavelló de la República.

El passat dimecres, 28 d’abril de 2021, part de l´equip del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet  va visitar l’exposició, gaudint d'una interessant visita guiada.

La mostra inicia el seu recorregut l’any 1908, quan l’Ajuntament de Barcelona decideix dur a terme un projecte sense precedents: la creació d’un  pressupost extraordinari de cultura dirigit a la creació d’escoles en les que s’aplicaran metodologies pedagògiques més modernes i que seran gratuïtes, mixtes, laiques i en català. Tot i que el projecte no va tirar endavant degut a l’oposició dels grups polítics més conservadors, va assentar les bases sobre les quals s’edificarien els posteriors sistemes educatius catalans.

Finalitza aquest recorregut l’any 1979, amb imatges que il·lustren la recuperació de la democràcia i l’inici de multitud de protestes i manifestacions en defensa de l’escola pública.

La impressionant recreació dels escenaris ajuda a posar en context les explicacions del guia durant les diferents etapes polítiques, econòmiques i socials, i deixa palesa que l’educació ha estat sempre motiu de conflictes polítics i ha esdevingut un mecanisme més de control social.

La pregunta amb la qual el guia va acabar l’exposició va ser: s’ha acabat ja el debat sobre l’educació?

Podeu visitar l'exposició Per una educació en llibertat fins al 27 de març de 2022.

Demà dimecres 14 d’abril, es commemorarà el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola.

Entre els diversos esdeveniments que hi haurà per celebrar l’efemèride al districte d’Horta-Guinardó, se celebraran un seguit d’actes al Pavelló de la República, seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, considerat, precisament, un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República espanyola entre altres temàtiques.

Al matí, a partir de les 11 hores hi ha programades les següents activitats:

• Intervenció de la professora Paola Lo Cascio, viceditrectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, CEHI de la Universitat de Barcelona
• Lliurament de la placa de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme al programa “Vidas Enterradas” de la cadena Ser
• Lliurament al Museu d’Història de Barcelona d’un banderí històric de la Segona República
• Himne de Riego interpretat pel quartet Brossa
• Lectura per part de Mireia Clemente del poema “Volveremos” de Louise Michel escrit amb motiu del 150è aniversari de la Comuna de París

A la tarda, a partir de les 18 hores, hi haurà un programa artístic que consta d’un concert interpretat per l’Escola de Música Municipal Can Fargues, que inclou el tema musical commemoratiu compost per la compositora Bárbara Granados, i un espectacle de dansa amb la companyia Brodas Bros. La força dels carrers és el nom de la coreografia que en format de duet han creat per a la commemoració d’aquesta Primavera Republicana 2021.

Us animem a participar-hi! Però recordeu que cal fer reserva prèvia d’entrades en aquest enllaç.

A finals de l’any 2020, el Dr. Francesc Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació que consta, d’una banda de material que ell mateix va rebre, fruit de la seva activitat professional i de l’altra, de documents diversos recopilats i conservats per Xavier Hernàndez relacionats amb el seu activisme polític.

El fons abasta cronològicament des de principis del segle XX fins als anys 1990 i consta de 2 subsèries.

La subsèrie 1 comprèn:

1. Una còpia de l’expedient judicial i militar (aportació i valoració de proves i testimonis, judici, condemna i sentència) del President Lluís Companys, els membres del seu govern, el President del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Barcelona, entre altres, després del fracàs de la proclamació per part de la Generalitat de l’Estat català dins la República federal espanyola el 6 d’octubre de 1934. Els inculpats foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que el 6 de juny de 1935 els va condemnar a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió militar. Aquest expedient fou cedit a Xavier Hernàndez pel professor Cristòfol Trepat Carbonell que l’havia rebut del seu pare que era advocat.
2. Una col·lecció de cartes, fotografies i documentació diversa de la família de Jaume Fernàndez i Carme Puyol, que el Grup de Recerca de Xavier Hernàndez va rebre anònimament. En aquest apartat destaca la correspondència de guerra entre Jaume Fernàndez -soldat de la 32 Divisió, 137a Brigada, 3ª Companyia, en campanya a l’Ebre des del mes d’agost de 1937 fins al desembre de 1938- i la seva promesa Carme Puyol. A les cartes en Jaume Fernàndez explica que ha enviat paquets amb farina, cigarrets, paper de fumar, xocolata i fins i tot colònia Myrurgia, que està molt preocupat pels bombardejos que està patint Barcelona, que al front hi fa molt de fred, que passa gana, etc.

La subsèrie 2 comprèn:

Fonamentalment fulls volants d’organitzacions polítiques diverses, majoritàriament de l’esquerra independentista (Nacionalistes d’Esquerra, Entesa de l’Esquerra Catalana, Moviment de Defensa de la Terra, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans) i comunistes (Moviment Comunista de Catalunya, Lliga Comunista Revolucionària, Partit Socialista Unificat de Catalunya, etc.); sindicats nacionals (Confederació Sindical de Catalunya, Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya, Solidaritat d’Obrers de Catalunya, Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya); campanyes populars en defensa de la llengua catalana, en contra de l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN, a favor de la salvaguarda del patrimoni natural, etc. Tots ells pertanyen al període de la Transició política i fins a principis dels anys 1990.

El Fons personal Francesc Xavier Hernàndez s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

Aquesta donació es completa amb diversos exemplars de més de 20 títols de publicacions periòdiques que ajuden a ampliar la col·lecció del CRAI de la UB.

El Museo de San Telmo de Donostia ha inaugurat recentment, l'exposició de fotografia Entre el humo y la bruma. Sigfrido Koch Bengoechea, comissariada per Lee Fontanella i  Juantxo Egaña.

L’exposició aborda l’obra del fotògraf Sigfrido Koch Bengoechea (Donostia 1908-1973), a través d’una selecció de fotografies, moltes d'elles inèdites.

L’any 2019 la família de Koch Bengoechea a va fer donatiu del fons de l'artista al museu i d’aquí sorgí aquesta mostra que s’estructura en dues parts. La primera te com a eix l’anomenat “Àlbum de la Guerra”, amb imatges dels efectes dels bombardeigs al País Basc durant la Guerra Civil por part de l’aviació alemanya i italiana que recolzaven a les tropes franquistes. I una segona part centrada en les fotografies bucòliques publicades al llibre País Vasco: Guipúzcoa.

L’àlbum de guerra conté fotografies inèdites de la Guerra Civil acompanyades de material addicional que serveix per documentar l’època. Entre aquest material trobem el cedit per part del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República entre el que destaquem alguns números de la revista Vértice i documentació del Fons F-FP, Subsèrie Joan Maluquer i Wahl, amb documentació  relacionada  amb l’aviació militar, entre d’altres.

Vértice va ser una revista il·lustrada d’ideologia falangista, que es va publicar a l’estat espany ol durant la Dictadura franquista per la Jefatura Nacional de Prensa y Propaganda de Falange Española de las J.O.N.S. El seu primer número va sortir a Donosti durant la Guerra Civil espanyola l’any 1937 i es va deixar d’editar al 1946. La podeu trobar al nostre fons.

Joan Maluquer i Wahl fou un enginyer, aviador i escriptor. Participà a la Guerra Civil espanyola com a pilot al bàndol republicà. Va publicar nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica. El seu fons personal és conserva a l'Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Del material del fons Maluquer i Wahl enviat al País Basc, destaquen un dibuix de Joan Teixidó fet al castell de Montjuic, presó militar, l’agost de 1940 del combat del Breguet XIX de Joan Maluquer-Wahl amb tres caces Heinkel 51 de la Legió Còndor i també la relació de vols de Joan Maluquer al front de Guipúscoa datada el 30 setembre de l’any 1936.

La mostra es pot visitar al Museo de San Telmo fins al 23 de maig del 2021.

L'Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República té com una de les seves tasques habituals la recollida de tota mena de documents, objectes i informació generats per organitzacions polítiques i socials (partits, sindicats, associacions i entitats diverses) en temps d'eleccions.

El procés de recollida és variat i va canviant amb el pas del temps, en alguns casos estem en contacte directe amb partits polítics que ens fan arribar la seva producció propagandística, en d'altres anem personalment a les seves seus per recollir el material i, si cal, també passem per les paradetes que instal·len en diferents llocs de ciutats i pobles. També recollim les paperetes de tots els partits que es presenten en cada contesa electoral.

Mai podem dir que hem recollit exhaustivament tota la documentació produïda, però sí una bona quantitat. Amb el pas del temps, la propaganda en paper ha anat disminuint, però a través de les webs dels partits polítics aconseguim els seus programes electorals i altra informació relacionada. 

Un cop els documents recollits són a la biblioteca, es classifiquen i cada tipologia de material s'incorpora a la base de dades que li pertoca: documentació d’arxiu, cartells, adhesius i material divers (xapes, pins, banderoles, globus, bolígrafs, etc.).

La documentació d’arxiu forma part del Fons FV (Subsèrie Fulls volants), el qual conté material de les eleccions celebrades a l’estat espanyol i a Catalunya des del 1976 fins als nostres dies, així com dels referèndums de la Reforma política (1976), Constitució (1978), Estatuts de Catalunya (1979 i 2006), OTAN (1986) i Autodeterminació de Catalunya (2017). Aquest fons també conté material dels referèndums i les eleccions franquistes: Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado (1947), Ley Orgànica del Estado (1967), eleccions a Procuradors, sindicals (Tercio sindical) i municipals.

Els Fons DH i F-DH (Subsèrie Documents Històrics) contenen documentació de les diverses eleccions que van tenir lloc durant la Segona República espanyola a Catalunya i Espanya: generals, municipals, Estatut 1932, etc.

Els cartells i adhesius polítics i històrics relacionats amb campanyes electorals es poden consultar a l’apartat de col·leccions especials de la pàgina web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Els programes i altres fullets electorals, en paper o digitals, s’incorporen al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Volem presentar-vos el nou recurs que s'ha elaborat recentment amb l'eina de presentació de continguts Genially al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es tracta de la Documentació musical del Fons Personal Francesc Parcerisas i Vàzquez.

El CRAI de la UB celebra el 8 de març Dia Internacional de les Dones amb diverses accions que citem tot seguit i que es completen amb la commemoració d'aquesta data a través dels nostres comptes a les xarxes socials, adaptant els nostres avatars al color representatiu d'aquest dia.

El CRAI Biblioteca de Belles Arts ha preparat una exposició física i virtual sobre artistes no blanques (negres, asiàtiques, llatinoamericanes, índies americanes, gitanes) amb el títol All women artists matter.

Coincidint amb la diada, el CRAI Biblioteca de Biologia ha creat l'exposició virtual Biòlogues: Les dones que han marcat la història de la Biologia amb l'objectiu de difondre la contribució de les biòlogues a la història de la ciència.

El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa ha creat una Infografia sobre el tema amb el lema: Encara queda molt per fer.

Per la seva part, el CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha habilitat un 'Purple corner' a l'espai dedicat a estudis de gènere amb una imatge en 3D, entre altres accions complementàries.

Igualment, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha renovat 8 de març: Dia Internacional de les Dones, un document gràfic i interactiu sobre el tema, i ha elaborat l'exposició virtual Fons personals de dones al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

També podeu seguir els diferents actes i activitats que es faran a la UB entre el 2 i el 17 de març a l'entorn del Dia Internacional de les Dones a la pàgina web creada per la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona.

Vegeu també el reportatge Mai més invisibilitzades al Portal de la UB.

Les donacions de material que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República rep habitualment són nombroses i gràcies a elles la col·lecció s'enriqueix i es complementa.

Aquest degoteig constant de donacions no s'ha aturat malgrat la difícil situació sanitària que estem vivint des de fa un any, a tall d'exemple us en volem presentar algunes fent una selecció de les més curioses.

Fons Personal Arturo Guerrero Ruiz. Guàrdia Civil fidel a la Segona República espanyola, que en acabar la Guerra Civil va ser empresonat i condemnat a 15 anys de presó.

M. Antònia Espasa Oliver i Elsa de la Fuente. Donació d'una pancarta dissenyada per Miquel Obiols per la manifestació de l'11 de setembre  de 1976 a Sant Boi i una altra d'Unió de l'Esquerra Catalana per les eleccions generals de 1986 i penjada a Sant Jaume d'Enveja a casa de Ramon Espasa Oliver.

Uxue Capdevila Arévalo. Donació d'una bandera republicana que onejava a l'Ateneu Santboià de Sant Boi de Llobregat durant la Segona República espanyola.

Montserrat i Marta Goula Goula. (Marta Goula és professora de la Facultat de Biologia de la UB) Donació de cartells, adhesius, xapes i altre material divers, anys 1990-2020.

Chas Hansen. Donació d'una bandera de la CNT-FAI del període de la Guerra Civil espanyola i que, fins ara, havia estat conservada als Estats Units. Text a la bandera: CNT/FAI- SOL - Siruela Benitez. 

Teresa Buira Sabaté. Professora jubilada de la UB i de la UAB fa donació a través de la seva filla Teresa Ibars de nombrosos llibres, majoritàriament de text, que van des de principis del s. XX fins a avui en dia. La catalogació no s'ha acabat però ja podeu veure'n una petita selecció al catàleg

Toni Mañané. Periodista, donació de documents relacionats amb partits polítics de l’esquerra extraparlamentària i independentista dels períodes que van entre els anys 1973-1981. També nombroses monografies i diversos números de més de 80 títols de publicacions periòdiques.

Anna Crusellas i Serra. Donació de documentació relacionada amb la Guerra Civil espanyola, destacant especialment la d’una mestra rural de la població d’Artés a la comarca del Bages durant els anys 40.

Montserrat Nolla. Donació de nombrosos banderins que amplien la nostra col·lecció, postals i calendaris de butxaca que conformaran una nova col·lecció especial molt interessant i de la qual ja us parlarem quan s'hagi pogut treballar.

I en aturem aquí però no serà per falta de més donacions rebudes per ressenyar.

Us deixem amb la que ens està entrant en aquests moments des d'Anglaterra, donació del professor David Barrass (East Anglia University) la primera part de la qual ja està al Pavelló de la República.

Aprofitem per donar les gràcies a tots els donants, tant els grans donants com els que ens porten un sol document o un llibre. Tots tenen el nostre agraïment.

Després de diversos endarreriments motivats per la difícil situació sanitària que estem vivint, el passat dia 4 de febrer es va poder realitzar finalment l'entrevista proposada per la revista Ab Origine a Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La revista Ab Origine, va néixer l'any 2015 a partir d'un grup d'estudiants d'Història recent graduats. Ells mateixos ens expliquen el seu projecte:

"Ab Origine sorgeix d’una nova generació d’historiadors i historiadores i és per això que vol esdevenir el seu espai i eina de referència.  Volem ajudar a difondre el seu treball i promocionar-ne la carrera professional, esdevenint un mitjà a través del qual puguin expressar les seves inquietuds acadèmiques.

La nostra tasca, però, és molt més àmplia: volem aproximar la Història a la societat catalanoparlant amb el rigor i profunditat que creiem que es mereix, defugint dels tòpics i les lectures fàcils. Volem que la Història sigui compresa des de l’origen; i contribuirem amb el nostre granet de sorra perquè així sigui, garantint sempre la gratuïtat de les nostres publicacions."

El que avui tractem, és una prova evident de que Ab Origine fa honor al seu propòsit fundacional. És tracta d'una entrevista ben preparada i ben elaborada, i des d'aquí aprofitem per felicitar-los.

A l'entrevista, titulada A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme, s'expliquen els objectius d'aquest projecte acadèmic de la Universitat de Barcelona i es tracta de manera clara i acurada des de la definició del que van ser les Brigades Internacionals fins a les motivacions que van empènyer a milers d’homes i algunes dones a desplaçar-se a Espanya per combatre per al bàndol republicà. Es dona  també una visió dels seus perfils humans i de les nombroses problemàtiques que van viure, així com de la memòria que se'n té actualment, a l'estranger i aquí.

Bona feina Ab Origine!