CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició a Les Abattoirs, Musée de Toulouse amb la Participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició a Les Abattoirs, Musée de Toulouse amb la Participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El 14 d'octubre de 2021 s'ha inaugurat a Les Abattoirs, Musée - Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc, l'exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles.

tosquelles.jpg

 

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.

 

L'exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.

 

Joana Masó, a més de comissària de la mostra, és també l'autora del llibre publicat recentment: Tosquelles: curar les institucions i que, sens dubta, la situen com una de les millors coneixedores de la persona i el treball d'aquest fascinant psiquiatra reusenc. En paraules de Joana Masó en una recent entrevista al diari Ara: ""L'Institut Pere Mata de Reus va ser el primer en provar les idees de Tosquelles als anys 30. "Seguidor de Lacan, feia servir la psiquiatria i la psicoanàlisi per curar les institucions col·lectives. Va introduir el teatre als hospitals i manicomis i, als anys 50, gravava els pacients amb una càmera per deixar rastre de la vida col·lectiva als centres. També va ser el primer en muntar un sistema cooperatiu perquè els malalts es gestionessin els propis diners, trencant així amb el tabú que no tenen autonomia econòmica", assenyala l'autora. Tosquelles entenia que la societat conviu amb l'oposició entre allò que ell anomenava establiments –en referència a les universitats, les escoles, la policia i tots aquells centres "atrapats en la inèrcia burocràtica, on no es pot fer res"– i les institucions, "espais com el cinema i el teatre, que són llocs de transformació col·lectiva"".
 
Francesc Tosquelles és l'eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.
tosquelles2_0.jpg
 
Amb aquesta proposta, Les Abattoirs, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.
 
El projecte reuneix quatre institucions de tres països i circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona  i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l' American Folk Art Museum de Nova York.
 
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb el préstec de dos exemplars originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica a  L'Hora : setmanari d'avançada dels anys 1934 i 1937.
 
Per a més informació sobre Francesc Tosquelles veieu la seva entrada al web Galeria de metges catalans, no us deixarà indiferents!
 

Us informarem quan aquesta extraordinària exposició arribi a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

 

Un segle de republicanisme català 1900-2000. Exposició amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Un segle de republicanisme català 1900-2000. Exposició amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del mes de juliol es pot visitar al Memorial Democràtic, una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

republi_1.jpg

 

El moment més àlgid d’aquells projectes es concretaren en la proclamació de la Segona República. La Guerra Civil i el posterior exili provocaren la crisis d’aquells moviments, els quals entraren a la Transició molt afeblits i dividits. No ha estat fins els darrers anys que novament la ciutadania ha vist com les propostes republicanes tornaven  a agafar força i es presentaven com una alternativa als projectes nascuts durant els anys de la transició a la democràcia.

 

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys. Proposa una exhaustiva repassada per aquest període històric tot centrant-se a mostrar en imatges quins foren els principals projectes republicans catalans i els seus principals protagonistes.

republi_2.jpg

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

 

La mostra es pot visitar fins al 31 de desembre de 2021.

 

 

 

Exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX al MUHBA amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX al MUHBA amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Poc abans de les vacances d'estiu es va inaugurar al MUHBA Museu d’Història de Barcelona l’exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX.

futbol_2222.png

 

La mostra s’incorpora al projecte MUHBA Oliva Artés, un espai configurat com a museu laboratori amb múltiples components expositius. Segons els seus comissaris Xavier Pujadas i Carles Santacana, doctors en Història Contemporània i especialistes en la Història Social de l’Esport, no es pot explicar la trajectòria contemporània de Barcelona sense tenir en compte l’impacte del futbol. Aquesta exposició ajuda a trencar molts tòpics des de la perspectiva de la història urbana.

 

El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle XX: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les joguines; i també en la vida quotidiana i en la construcció dels barris i de les identitats personals, col·lectives i territorials.

futbol-xut.png

 

Aquest esport ha estat una de les activitats que més s’ha globalitzat en l’era digital, arribant fins als darrers racons del planeta. En el cas concret de Barcelona, la contribució econòmica, social, política i cultural del futbol professional ha tingut una influència creixent i duradora en la imatge que es té al món de la ciutat, també com a capital de Catalunya.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb el préstec d’una sèrie de pamflets editats amb motiu de la Vaga general pacífica de 1959 de la col·lecció de Fulls Volants.

 

La mostra es pot visitar fins al 31 de desembre de 2021.

 

El CRAI al nou Museu virtual de la Universitat de Barcelona

El CRAI al nou Museu virtual de la Universitat de Barcelona

                                                                                                                                     

El CRAI de la UB ha incorporat contingut al nou Museu virtual de la Universitat de Barcelona, inaugurat el dilluns 15 de novembre de 2021. Tal com es diu a la notícia de la UB, el MVUB és una peça imprescindible per acomplir la missió que té la UB envers el seu patrimoni cultural.

 

A més dels fons del CRAI que ja formaven part del projecte inicial d'aquest museu, s'hi han incorporat noves col·leccions procedents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del CRAI Biblioteca de Reserva.

 

Del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi podreu trobar 124 Cartells sobre salut i solidaritat durant el període de la Guerra Civil, que formen part de la col·lecció de Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, formada per més de 10.000 unitats i molt important pel seu valor històric i gràfic. Aquests 124 cartells il.lustren la temàtica de la salut i la solidaritat durant el conflicte bèl·lic a través d'aspectes com ara l'assistència social, la gent gran, la marginació, els infants o la sanitat.

 

També hi hem incorporat 52 segells emesos durant la primera meitat del segle XX, pertanyents a la col·lecció Segells i Vinyetes. Formen part de la sèrie editada per l'Asociación de Amigos de la Unión Soviética, amb fotografies de la vida quotidiana a la URSS durant el règim estalinista.

 

El CRAI Biblioteca de Reserva hi ha incorporat Llibres de botànica del CRAI com una petita mostra de la col·lecció de llibres impresos, la gran majoria il·lustrats, dedicats a diversos temes de botànica tradicional: taxonomia, herbaris, jardineria i tractats sobre arbres. Podeu consultar una mostra ampliada a la col·lecció de Botànica a la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi).

 

També és novetat la col·lecció Manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, una mostra representativa de més de 30 manuscrits de gran rellevància i de temàtica variada: poesia, dret, història, filosofia, religió. Alguns pertanyen a la col·lecció Manuscrits recuperats per Marià Aguiló, d'època medieval, i d'altres formen part del volum Tresors de la Universitat de Barcelona. Tots els podeu trobar a la col·lecció Manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva a BiPaDi.

 

Us convidem doncs a visitar el Museu virtual de la UB, on també trobareu una mostra de l'herbari del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV), representació de les col·leccions digitals del CRAI Biblioteca de Belles Arts: Josep Artigas, Miquel Porter i Moix, Oriol Martorell, Jordi Sabater Pi, i les mostres del fons dels CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de Reserva.

Projecte Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Projecte Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha signat darrerament un conveni de col·laboració amb el projecte que us presentem avui, el Museo Virtual de la Mujer Combatiente. Sibrint (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) de la Universitat de Barcelona ha aportat informació per un bon nombre de les fitxes que es poden veure en aquesta plataforma web.

 

mujer.jpg

 

Després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, l’historiador Gonzalo Berger ha desenvolupat una sèrie de projectes relacionats amb la temàtica entre els quals destaquem l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o el  Museo Virtual de la Mujer Combatiente que té com a l’objectiu crear un espai històric visual i educatiu sobre la participació de les dones combatents a la Guerra Civil espanyola. En aquesta plataforma es documenten més de 3.200 dones combatents de tot l’estat espanyol.

 

dona2.jpg

 

Gonzalo Berger, juntament amb Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, expliquen qui van ser totes aquestes combatents, a quins fronts van lluitar i quin va ser el seu destí.

 

Hi va haver dones al front des de l’esclat de la guerra fins al final. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Amb aquesta nova iniciativa es vol donar més visibilitat a totes aquestes dones, però també vol ser un espai educatiu i per això inclou una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals.

 

El contingut de la plataforma és el resultat del projecte de recerca «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra, on es treballa amb els fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època. També inclouen arxius de caràcter provincial, municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de casdescuna de les combatents documentades.

 

A la denominada Sala 1 de la pàgina web s’ofereix la possibilitat de fer cerques en un mapa de la península ibèrica per territoris, filiació política, organització militar, etc. Es tracta d’un projecte en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament. A la pàgina web trobareu una adreça de correu electrònic en cas que alguna persona pugui aportar més documentació o informació sobre alguna de les combatents.

48h Open House Barcelona 2021 a l'edifici del Pavelló de la República

48h Open House Barcelona 2021 a l'edifici del Pavelló de la República

L’edifici del Pavelló de la República, seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, participa en una nova edició del 48h Open House Barcelona durant el cap de setmana del 23 i 24 d'octubre.

open_2.jpg

 

El 48 h Open House és un esdeveniment cultural anual que treballa per a la divulgació de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny. El projecte Open House va néixer a Londres l'any 1992 i des de llavors s'ha estès a diverses ciutats del món. L'any 2010 Barcelona es va incorporar a aquest esdeveniment cívic i cultural i les visites programades van tenir tan bona rebuda per part dels barcelonins, que l'experiència s'ha consolidat i any darrera any s'amplia l'oferta de visites que ja escapen dels límits de la ciutat fins a incorporar en l'edició d'enguany: Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges. En aquesta XII edició del festival s'ofereixen 270 activitats gratuïtes en aquestes 7 localitats.

 

Enguany les visites a l'edifici del Pavelló de la República es fan el diumenge 24 d'octubre de 10 a 19h i consisteixen en la visita del pati de l'edifici i la reproducció del Gernika de Picasso.

 

Tot i que només s’explica la història i a les característiques arquitectòniques de l’edifici, els voluntaris també estan informats, mitjançant una sessió de formació prèvia, de la importància del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i d’aquesta manera poden respondre a qualsevol pregunta referent a la biblioteca i arxiu.

 

L’obertura d’edificis durant aquest cap de setmana és una oportunitat única per donar a conèixer espais i posar en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i de les ciutats i els pobles veïns que es van incorporant al programa.

 

Esperem que aquest any tingui tan èxit com en edicions anteriors.

 

L’arxiu i cartoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República als Fons Patrimonials de la Universitat de Barcelona

L’arxiu i cartoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República als Fons Patrimonials de la Universitat de Barcelona

Fa uns quants mesos que els fons de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona.

 

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

cartoteca.jpg

 

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digital del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC). Les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República són les següents:

Cal destacar també el fons cartogràfic que forma part de la Cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de Plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona

 

Per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar al Dipòsit Digital de la UB, des de la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Catàleg del CRAI de la UB des del Cercabib.

 

I, per acabar, volem recordar l’existència del Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una eina de gran utilitat que permet agilitzar la gestió de la digitalització dels fons documentals i al mateix temps posar-los a disposició de tothom.

Exposició El Prat 1939. La repressió franquista, amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició El Prat 1939. La repressió franquista, amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A la sala d’exposicions del Cèntric Espai Cultural del Prat del Llobregat es pot visitar la mostra El Prat 1939. La repressió franquista, on s' explica els mecanismes que van permetre al règim franquista exercir una repressió sense precedents durant dècades i alhora reflexiona sobre l’estat actual de la recuperació de la memòria històrica.

elprat1939_715x400px_0.jpg

 

El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme, amb fets que han estat clau tant en l’àmbit general com del Prat.  Un cop situats en el temps, l’exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.

 

Més d’un miler d’habitants del Prat van ser investigats en resposta a la demanda del règim i prop de 300 persones van ser encausades en algun procediment militar. 14 pratencs van ser afusellats després ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims. El franquisme va construir el seu relat. Mentre glorificava els seus caiguts negava i invisibilitzava les víctimes que va produir, atorgant beneficis a unes famílies mentre imposava el silenci de les altres. Durant dècades, aquest silenci va condicionar el coneixement dels fets i ha contribuït a mantenir un relat sostingut en tòpics.front.jpg

 

La mostra està comissariada per l’historiador Joan Montblanc Lasaga, autor del guió i dels textos, i coordinada per l’Arxiu Municipal. Aquesta exposició forma part de les activitats impulsades per la regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

 

Al voltant de l’exposició es programaran activitats complementàries que permetran aprofundir en algun dels aspectes tractats, com ara l’estat actual de la Memòria Històrica.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció del cartel que porta per títol Front Popular! : front de victòria i de llibertat! obra de l’artista Bas i Blasi, Martí Bas i Blasi (1910-1966) del Sindicat de Dibuixants Professionals.

 

La mostra es pot visitar fins a finals del mes d’octubre de 2021.

 

Acabada la catalogació del Fons Figueras del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acabada la catalogació del Fons Figueras del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com ja sabeu el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, està integrat per les col·leccions de la Universitat de Barcelona i el Fons de la Fundació Figueras.

 

Avui podem donar la notícia que s’ha acabat la catalogació del Fons Figueras i aprofitem per fer una mica de memòria de la història de la Fundació Figueras i els seus fons:

prestatges.jpg

 

L’any 1967, l’empresari i polític català Josep Maria Figueras (1928-1994) fundà una biblioteca d'ús privat destinada a conservar tota mena de documentació sobre la història catalana dels segles XIX i XX (vegeu post al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República). Quatre anys més tard, aquest mecenes decidí ampliar i potenciar la seva biblioteca privada. Naixia així el Centre d’Estudis d’Història Contemporània, institució dedicada fonamentalment a l’organització, classificació i catalogació del seu fons documental però també a la producció intel·lectual.

 

L’any 1976, amb l’inici de la democràcia, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània sortí de la situació de semi clandestinitat en que havia viscut i intensificà el seu ritme de creixement en tots els sentits: adquisicions, exposicions, publicacions, etc. El desembre de 1978, Josep Maria Figueras donà a la ciutat de Barcelona el fons documental del centre creant la Fundació Figueras-Centre d’Estudis d’Història Contemporània. El que fins aleshores havia estat una biblioteca privada o d’un ús molt restringit es convertí en una biblioteca oberta a tots els interessats en la història contemporània del país.

 

figueras_2.jpg

L’any 1994, un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Biblioteca Figueras comportà la cessió i gestió per vint-i-cinc anys dels seus fons documentals a la Universitat de Barcelona i el seu trasllat a l’edifici del Pavelló de la República, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. El fons es va començar a catalogar l’any 1996 i no s’ha acabat fins ara.

 

Pel que fa a monografies, publicacions periòdiques i material d’arxiu ja fa uns quants anys que s'havia finalitzat la catalogació, però quedaven pendents un gran nombre de fullets o opuscles que dataven des de finals del segle XIX fins als anys 90 del segle XX.

 

Un fullet, segons la definició de l‘Institut d’Estudis Catalans, és una obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. El Termcat matisa que pot adoptar formats i plegats diversos i que té una finalitat informativa o publicitària. La pandèmia del Còvid 19 ha fet incorporar el teletreball als nostres hàbits laborals, i en aquest sentit ha alterat substancialment les formes i els  propis ritmes de treballar. Hi ha hagut un seguit de feines que van haver de quedar aturades o alentides necessàriament  ja que comporten la manipulació de la documentació física i no cal dir l’atenció a l’usuari. En canvi altres tasques que es poden fer en l’espai domèstic han pogut accelerar el seu ritme, aquest ha estat el cas de la catalogació dels fullets.figueras_3.jpg

 

La nostra companya Fuensanta Marmolejo és l’única persona provinent de l’antiga biblioteca Figueras que treballa al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i és precisament a ella que devem bona part d’aquesta feina. Els darrers opuscles catalogats són bàsicament de partits polítics, associacions de veïns, moviments estudiantils, convenis de treballadors i eleccions dels primers anys de la transició. Els trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona amb la resta de documents sobre Segona República, Guerra Civil, l’exili,  franquisme, etc.

 

Tot aquest material és una autèntica joia per als estudiants, professors i investigadors interessats en la matèria.

 

Fons Personal Herminio Monzo Hernández. Nou material d’arxiu al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fons Personal Herminio Monzo Hernández. Nou material d’arxiu al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El 22 de juliol de 2021 ha fet cent anys de l’anomenat desastre d’Annual, batalla que es va produir durant la Guerra del Rif (1920-1926) entre les tropes colonials espanyoles i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim i on van morir més de 8000 soldats espanyols.

foto4_sol_0.jpg

 

Coincidint amb aquest aniversari, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre a finals de maig d’aquest any de mans de Juan Isaac Monzo, una col·lecció de fotografies del seu pare, Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació en la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923. El fons conté també algunes fotografies del període de la Guerra Civil espanyola. En elles hi surt José Monzo, germà d’Herminio Monzo, al front com a membre de la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola.

foto3.jpg

 

Herminio Monzo Hernández va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montixelvo (comarca de la Vall d’Albaida del País Valencià). Fill gran d’una família de 9 germans, amb 9 anys va marxar a Barcelona amb el seu pare per guanyar-se la vida. Van marxar en vaixell des de València i a Barcelona es van instal·lar al barri de Correus. Sembla que Herminio va treballar en una fàbrica de rajoles modernistes.

 

Segons la seva cartilla militar va ingressar al Regiment de Pontoners de l’exèrcit com a recluta de quota el 3 de febrer de 1921. A l’agost va esdevenir soldat i es va incorporar al Regiment de Vergara 57 destinat a l’Àfrica. Tot i que no va participar en la batalla coneguda com a desastre d’Annual (22 juliol – 9 agost 1921), el seu regiment fou enviat de manera urgent com a reforç a Al Aaroui (Monte Arruit) i a la muntanya de Gurugú. Allà, sembla que van excavar una gran fossa en forma de creu per enterrar-hi les restes dels soldats morts a Annual. Més tard, durant una missió d’avituallament, va ser ferit de bala i se li va concedir la Medalla de Sufrimientos por la Patria. Es va llicenciar el 29 d’octubre de 1923.

 

Per la informació proporcionada pel seu fill Juan Isaac Monzo, sabem que l'any 1929 va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona com a policia de fira i el 1934 va ingressar a la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola aconsellat pel seu germà José que ja era membre d’aquest cos policial. En començar la Guerra Civil el juliol de 1936, com que tenia 36 anys no va ser destinat al front sinó que es va quedar a Barcelona, on va viure els bombardejos i els fets de maig. En acabar la Guerra Civil es va exiliar i va ser internat al Camp de concentració d’Argelers. No sabem quant de temps va estar en aquest camp, però, confiat què seria amnistiat, un dia va decidir creuar la frontera i va ser detingut, empresonat i depurat per roig.

 

Un cop alliberat va tornar a treballar a la fàbrica de rajoles. Més tard, gràcies a un antic company de la Guàrdia d’Assalt que era de la policia armada, va poder ingressar en aquest cos. Va ser destinat a una Companyia del carrer Conde del Asalto, en ple “barri xino”, on va treballar fins a la seva jubilació com a policia el 1955.

 

Després va fer de conserge a les Galeries Manila de la Rambla de Barcelona situades a l’antic Hotel Manila. En jubilar-se definitivament va poder cobrar dues pensions que li van permetre anar a passar els estius al seu poble natal, Montixelvo. Va morir el 26 de novembre de 1987 a l’Hospital del Mar de Barcelona.

 

El Fons Personal Herminio Monzo ocupa 0’10 metres lineals, està digitalitzat i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com s’apliqui el nou sistema de gestió de Biblioteques ALMA, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.